dijous, 20 de novembre de 2014

Testimoni jove de les XX Jornades de Pastoral Obrera a Madrid






Valoració – resum de l’experiència de les XX Jornades Generals de la Pastoral Obrera: “Dignitat i esperança en el món del treball”.

Sóc l’Oriol Martínez, militant de la JOC i membre de l’EPOT (equip de pastoral obrera de Terrassa) des de fa 2 cursos. Fa uns mesos comentàvem l’existència d’aquestes jornades, i vam parlar qui hi podia anar i se’m va oferir l’oportunitat. Donat la meva situació, que llavors era que estava a l’atur, vaig veure que seria un bon moment per aprofitar-ho, ja que no tindria problemes per a poder-m’ho compaginar.

Un cop arribem a Madrid, que és on es van celebrar les jornades, vaig coneixent als assistents que estant apuntant-se i constato el que m’havia imaginat abans de marxar: serem molta gent “gran”. Al dia següent vaig veure que també hi havia alguns companys de la JOC General i vaig veure que no seria l’única persona jove que hi hauria allà. Tot i això la pregunta em seguia donant voltes pel cap: no hi havia cap persona jove a cap equip de pastoral obrera d’Espanya? O es que cap s’havia interessat per anar?

Centrant-nos en el tema de les conferències i la dinàmica de la trobada em va semblar molt bé. Els ponents sens dubte són, com ho va definir un company, “primeres espases” de l’àmbit de la pastoral obrera. Molts anys de lluita i formació els donen elements per a compartir amb la resta. Personalment em va ser molt útil per a poder ordenar idees, adquirir-ne de noves i donar nom a algunes situacions que vivim que no sabia ben bé com formular. El debat entorn a la qüestió antropològica del treball, una nova manera de classificar la societat del treball (els que tenen tots els dies coberts, els que en tenen alguns, els que no en tenen cap i els que no saben que en poden tenir), la relació entre treball, descans i festa,... són algunes de les idees que em van semblar interessant per a seguir-hi pensant i desenvolupant.

Crec que l’espai que ofereixen aquestes jornades (i moltes altres que ens anem trobant durant el nostre camí com a militants) són molt enriquidors i s’han de poder aprofitar. Dins de les possibilitats que tenim, hauríem d’aconseguir que més companys i companyes hi poguessin participar i, perdó per fer-me una mica pesat, si són “joves”, molt millor.

Per anar acabant, i seguint en aquesta línea, em permeto fer una última reflexió, totalment a títol personal, i es que tot i que l’experiència és un grau, el món del treball és en gran mesura, ambient de les generacions més joves de la societat. Intentar-lo canviar amb eines o reflexions que ja ens sonaven fa 20 o fins i tot 10 anys pot ésser possible, però no deixa de ser complicat. Com a anècdota, dir que la pregunta que vaig fer sobre com es podia aplicar una idea que havia exposat un ponent en els joves que mai havien tingut contacte amb el món del treball va ser l’única que va tenir per resposta “no ho sé, estaria bé que algú pensés en això”.

I ara ja si finalment, m’agradaria acomidar-me donant les gràcies a l’EPOT per haver-me donat aquesta oportunitat de creixement i com diu una companya del grup de RdV, gracies a Déu per haver-nos donat la sensibilitat de ser militants enmig de la Classe Obrera, descobrint Jesús en els petits moments de la vida.

Una forta abraçada

Oriol Martínez