Valoració – resum de l’experiència de les XX Jornades Generals de la
Pastoral Obrera: “Dignitat i esperança en el món del treball”.
Sóc l’Oriol Martínez, militant de
la JOC i membre de l’EPOT (equip de pastoral obrera de Terrassa) des de fa 2
cursos. Fa uns mesos comentàvem l’existència d’aquestes jornades, i vam parlar
qui hi podia anar i se’m va oferir l’oportunitat. Donat la meva situació, que
llavors era que estava a l’atur, vaig veure que seria un bon moment per
aprofitar-ho, ja que no tindria problemes per a poder-m’ho compaginar.
Un cop arribem a Madrid, que és
on es van celebrar les jornades, vaig coneixent als assistents que estant
apuntant-se i constato el que m’havia imaginat abans de marxar: serem molta
gent “gran”. Al dia següent vaig veure que també hi havia alguns companys de la
JOC General i vaig veure que no seria l’única persona jove que hi hauria allà.
Tot i això la pregunta em seguia donant voltes pel cap: no hi havia cap persona
jove a cap equip de pastoral obrera d’Espanya? O es que cap s’havia interessat
per anar?
Centrant-nos en el tema de les
conferències i la dinàmica de la trobada em va semblar molt bé. Els ponents
sens dubte són, com ho va definir un company, “primeres espases” de l’àmbit de
la pastoral obrera. Molts anys de lluita i formació els donen elements per a
compartir amb la resta. Personalment em va ser molt útil per a poder ordenar
idees, adquirir-ne de noves i donar nom a algunes situacions que vivim que no
sabia ben bé com formular. El debat entorn a la qüestió antropològica del
treball, una nova manera de classificar la societat del treball (els que tenen
tots els dies coberts, els que en tenen alguns, els que no en tenen cap i els
que no saben que en poden tenir), la relació entre treball, descans i festa,...
són algunes de les idees que em van semblar interessant per a seguir-hi pensant
i desenvolupant.
Crec que l’espai que ofereixen
aquestes jornades (i moltes altres que ens anem trobant durant el nostre camí
com a militants) són molt enriquidors i s’han de poder aprofitar. Dins de les
possibilitats que tenim, hauríem d’aconseguir que més companys i companyes hi
poguessin participar i, perdó per fer-me una mica pesat, si són “joves”, molt
millor.
Per anar acabant, i seguint en
aquesta línea, em permeto fer una última reflexió, totalment a títol personal,
i es que tot i que l’experiència és un grau, el món del treball és en gran
mesura, ambient de les generacions més joves de la societat. Intentar-lo
canviar amb eines o reflexions que ja ens sonaven fa 20 o fins i tot 10 anys
pot ésser possible, però no deixa de ser complicat. Com a anècdota, dir que la
pregunta que vaig fer sobre com es podia aplicar una idea que havia exposat un
ponent en els joves que mai havien tingut contacte amb el món del treball va
ser l’única que va tenir per resposta “no ho sé, estaria bé que algú pensés en
això”.
I ara ja si finalment,
m’agradaria acomidar-me donant les gràcies a l’EPOT per haver-me donat aquesta
oportunitat de creixement i com diu una companya del grup de RdV, gracies a Déu
per haver-nos donat la sensibilitat de ser militants enmig de la Classe Obrera,
descobrint Jesús en els petits moments de la vida.
Una forta abraçada
Oriol Martínez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada