dimarts, 26 de novembre del 2013

Un cristià íntegre


Mor l’activista Lleonard Ramírez, iniciador de l’ACO i de la JOC a Catalunya

 
(Justícia i Pau) Des de les seves conviccions cristianes, en Lleonard Ramírez va ser un destacat activista antifranquista, militant sindical, promotor de l'Acció Catòlica Obrera (ACO), membre de Justícia i Pau i defensor dels drets humans. Va morir aquest dissabte a Boadella i les Escaules (Alt Empordà)
Lleonard Ramírez i Viadé va néixer a Barcelona l'any 1928. L'any 1945 es va afiliar a l'Orientació Catòlica Professional del Dependent (OCPD) i dos anys més tard va crear la secció de la Joventut Obrera Catòlica ( JOC) del barri de Sants, juntament amb Miquel Juncadella. Amb la seva dona Josefina Rofastes va fundar també l'Acció Catòlica Obrera (ACO). A mitjans dels anys cinquanta va entrar en contacte amb la CNT, i va formar part dels Cors de Clavé de Collblanc.
Durant els anys seixanta va col·laborar amb els Grups Cristians per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans (col·lectiu que es va integrar posteriorment a Justícia i Pau), i va mantenir reunions clandestines a Montserrat amb militants antifranquistes. També va participar en les primeres reunions de Comissions Obreres a la parròquia de Sant Isidre de l'Hospitalet de Llobregat. A més, és membre del Grup de Solidaritat amb Presos i Represaliats.
En la dècada dels seixanta va ser membre fundador de l'escola Proa de la Bordeta i també de l'editorial Nova Terra, amb la finalitat que fos un instrument de pedagogia popular. Tant a Nova Terra com per la seva vida parroquial a Sant Isidre va compartir diverses iniciatives amb el bisbe Joan Carrera.
L'any 1970 es tancà a la Catedral de Barcelona en solidaritat amb els treballadors expedientats de l'empresa AEG i va ser detingut per la policia.
Va ser membre molt actiu de Justícia i Pau almenys des de 1972. Va promoure en els anys 2000 la creació de la comissió de Justícia i Pau de Collblanc (Barcelona). També va participar a Càritas diocesana.
Els últims anys del franquisme va ser membre de l'Assemblea de Catalunya, del Consell Pastoral del Baix Llobregat i el Sindicat Independent de Tècnics en la clandestinitat, i ajudà a crear el Centre Social de Sants.
El 1991 va ajudar a fundar l'Associació de Veïns El Racó de les Corts, de la qual va ser president de 1996 a 2005 i on ha contribuït a aconseguir equipaments com el Centre Cultural Riera Blanca, la biblioteca Miquel Llongueras i el CAP de les Corts.
També ha participat de manera activa en altres plataformes ciutadanes, com ara la Comissió Pro Parc de Can Rigalt, la Plataforma Ciutadana Opositora al Projecte Barça 2000 o la Plataforma Diagonal Ponent. El 2005 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

Font:Catalunya Religió