dijous, 11 de juliol de 2013

Ramadà en temps de crisi


Comença el Ramadà: temps de reflexió, perdó i bones obres

 
(David Casals - CR) Els 300.000 musulmans que viuen a Catalunya han començat aquest dimecres el Ramadà. Aquesta celebració no consisteix únicament en complir una sèrie de prescripcions alimentàries, sinó que va molt més enllà: és temps de reflexió, perdó, misericòrdia i bones obres, com han explicat a CatalunyaReligió des del Consell Islàmic Cultural de Catalunya.
Durant un mes, no es pot menjar, beure, fumar i mantenir relacions sexuals des de l'alba fins a la posta del sol. Un perióde més sacrificat quan el ramadà s'escau a l'estiu. Ara bé, els fidels, a més de complir amb aquestes prescripcions, també ha de viure aquests dies com un temps de reflexió, de perdó, de misericòrdia i de bones obres i de pregària intensiva.
És un mes d'abstinència des de l'alba fins al vespre. I sobretot, un mes per posar en valor el concepte de l'almoina, destinat a donar, compartir, regalar menjar i oferir a qui no té. Valors que prenen rellevància, en un actual context de crisi econòmica.

Un dels "cinc pilars"
Aquest mes forma un dels "cinc pilars" de la fe musulmana juntament amb la la professió de fe (no hi ha més divinitat que Al·là, i el profeta Mahoma és el seu missatger), l'oració cinc cops al dia mirant cap a La Meca, el dejuni, la peregrinació a La Meca almenys una vegada a la vida i l'almoina als més pobres i necessitats.
Tothom ha de seguir el dejuni, exceptuant determinats col·lectius, com malalts, embarassades, dones amb el període menstrual i nens petits. Els fidels fan els tres àpats al llarg de la jornada, però cap mentre brilla el sol. El primer es fa sobre les quatre de la matinada, quan el sol no ha sortit, un abundant esmorzar per poder afrontar bé el dia. Després, ni es menja ni es veu fins al capvespre, i quan el sol s’ha post, es fa un “trencament de dejuni”, i una mica més tard, l’àpat final del dia.
La tradició profètica especifica que el trencament del dejuni s'ha de fer amb un àpat amb dàtils i aigua. El món musulmà és ampli i divers i a l’Alcorà no es concreta cap recepta ni menjar obligatori per aquestes dates, tot i que hi ha tradicions pròpies de cada zona: sopes al Marroc, arrosos a l'Orient, i també sucs, batuts i dolços típics.
El Ramadà recorda que fou en aquest mes quan el profeta Mahoma va rebre la primera revelació de l'Alcorà, ara fa 1431 anys, per tant és un període amb un significat molt especial.
El calendari musulmà és lunar i per això, cada any el Ramadà, el setè mes de l'any, mai cau en les mateixes dates.