dilluns, 25 de març del 2013
dilluns, 18 de març del 2013
dissabte, 16 de març del 2013
divendres, 15 de març del 2013
Una primera anàlisi de la Sentència del TJUE
Avui
el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha acordat que el
procés d’execució hipotecària a l’Estat espanyol és il·legal i no
ofereix a les persones físiques mitjans per defensar-se de les clàusules
abusives incloses a les hipoteques.
La Sentència del Tribunal de la Unió Europea no pot ser més clara:
“La
Directiva 93/13/CEE del Consejo, de 5 de abril de 1993, sobre las
cláusulas abusivas en los contratos celebrados con consumidores, debe
interpretarse en el sentido de que se opone a una normativa de un Estado
miembro, como la controvertida en el litigio principal, que, al mismo
tiempo que no prevé, en el marco del procedimiento de ejecución
hipotecaria, la posibilidad de formular motivos de oposición basados en
el carácter abusivo de una cláusula contractual que constituye el
fundamento del título ejecutivo, no permite que el juez que conozca del
proceso declarativo, competente para apreciar el carácter abusivo de esa
cláusula, adopte medidas cautelares, entre ellas, en particular, la
suspensión del procedimiento de ejecución hipotecaria, cuando acordar
tales medidas sea necesario para garantizar la plena eficacia de su
decisión final”
Conseqüències que hauria de tenir la Sentència:
- una primera conseqüència necessària hauria de ser la paralització dels procediments hipotecaris que es trobin actualment en marxa per tal que els consumidors puguin plantejar la seva oposició
-
una segona conseqüència hauria de ser que els ja executats, els que ho han perdut tot i que, a més a més, segueixen devent quantitats absolutament desproporcionades al banc o caixa (ja sigui perquè els interessos de demora siguin abusius, o bé per exemple que es tractés d’una hipoteca multidivisa) tinguin el dret d’interposar una demandada contra el Banc/Caixa sol·licitant la nul·litat de les clàusules abusives i aconseguir així reduir el deute
-
Una tercera conseqüència afecta a la clàusula de venciment anticipat del crèdit hipotecari quan es produeix l’impagament de les quotes. En aquest cas, el Jutge haurà de determinar i comprovar especialment la legalitat i la proporcionalitat d’aquesta facultat del Banc o Caixa de poder exigir la totalitat del crèdit quan hi ha hagut un incompliment de l’obligació per part del consumidor. Aquest incompliment ha de tenir un caràcter essencial en el marc de la relació contractual de que es tracti, i el jutge ha de comprovar que aquesta facultat estigui prevista en els casos en què l’incompliment tingui un caràcter suficientment greu, prenent en consideració les característiques del préstec: durada, quantia ….On es troba la legalitat en què es pugui donar per vençut un préstec per comprar un habitatge per manca de pagament de dues o tres quotes? És aquest un cas habitual, totalment injust i desproporcionat. Ha estat necessari, però, que fos el TJUE qui ho digués a l’Estat espanyol.
Potser
algú es preguntarà: com és que el que digui un Jutge des de Luxemburg
pot ser tant influent i transcendent? Això no és nou, però sembla que el
legislador espanyol ho desconegui : LES DECISIONS DEL TRIBUNAL SUPERIOR
DE JUSTÍCIA DE LA UNIÓ EUROPEA SÓN VINCULANTS, amb les seves Sentències
el que fan és donar instruccions als Jutges nacionals de com s’ha
d’aplicar el Dret Comunitari i en aquest cas més clar no podia ser: el
procediment d’execució hipotecari espanyol vulnera la Directiva
93/13/CEE del Consell, de 5 d’abril de 1993, sobre les clàusules
abusives en els contractes celebrats amb consumidors.
Aquesta
Sentència no dóna massa marge al legislador espanyol, que sense esperar
ni un dia més ha de posar-se a treballar i reformar la Llei Hipotecària,
reformar la LEC i, ara ja sense excuses de mal pagador, donar llum
verda a la Dació en Pagament.
En recomano a tothom la seva lectura: Sentència TJUE
advocada del Col·lectiu Ronda
dijous, 14 de març del 2013
El nou bisbe de Roma Francesc I
Una persona senzilla
El cardenal Bergoglio és conegut al seu país per portar una vida molt austera. Vivia sol en un apartament senzill, en el segon pis de l'edifici de la Cúria, al costat de la Catedral, i va ser un enèrgic defensor dels argentins durant la crisi econòmica i social que l'any 2001 va derivar en la renúncia de Fernando de la Rúa. Se sap que acostumava a tenir cura personalment de sacerdots ancians i malalts de la diòcesi de Buenos Aires i fins i tot ha passat nits senceres oferint assistència als hospitals de la seva ciutat i a centres de drogodepenents.
Sempre va tractar de mantenir-se allunyat de les càmeres i conservar un perfil baix; a Buenos Aires viatjava en transport públic com qualsevol sacerdot, sempre vestint sotana. Sovint confessava a la Catedral de Buenos Aires com un prevere més, i ha tractat de no tenir una gran presència als mitjans de comunicació.
En els seus viatges a Roma va mantenir aquest mateix perfil i era freqüent veure'l amb un barret negre sense lluir la cridanera vestimenta dels purpurats. Quan va ser creat Cardenal, no es va comprar una vestimenta nova, sinó que va ordenar arranjar la que usava el seu antecessor l'Arquebisbe Quarracino.
Els seus amics asseguren que és un apassionat lector de Dostoievski, Borges i autors clàssics, li agrada de l'òpera, el tango i el futbol. És simpatitzant del Club Atlètic Sant Lorenzo d'Almagro.
Una família humil
Va néixer a Buenos Aires, capital d'Argentina, el 17 de desembre de 1936. És un dels cinc fills de Mario Bergoglio, un exempleat ferroviari, i Regina Sívori, mestressa de casa. Els seus veïns els recorden com una família de quatre fills, "molt humil", "de molta feina", com la majoria dels veïns de Flores, una barri de l'àrea centre-oest de la capital argentina. Destaquen també que el jove Jorge Mario era molt estudiós.
Als 21 anys va caure greument malalt, no li detectaven el mal i va pensar que es moria. Finalment, li van diagnosticar una pulmonia severa i va haver de ser sotmès a una ablació de la part superior del pulmó dret. Tot i així té una bona salut, gràcies al seu estil de vida auster.
Va estudiar química industrial i, ja diplomat en una escola de l'Argentina, va ingressar al seminari arxidiocesà de la Immaculada Concepció, al barri de Vila Devota, d'on al cap de tres anys -el 11 de març de 1958 - va passar al noviciat de la Companyia de Jesús.
Després de cursar estudis d'humanitats a Xile el 1960, va tornar a Buenos Aires i va obtenir la llicenciatura en Filosofia i després la de Teologia al Col·legi Màxim "Sant Josep", de Sant Miquel, de la Companyia de Jesús. Entre 1964 i 1965 va ser professor de Literatura i de Psicologia al Col·legi de la Immaculada, a la província de Santa Fe, i el 1966 va ensenyar aquesta matèria en el col·legi del Salvador, de Buenos Aires.
Sacerdot jesuita
El 13 de desembre de 1969 va ser ordenat sacerdot de la Companyia de Jesús per Mons. Ramon José Castellano, arquebisbe emèrit de Còrdova. En el curs de 1971 va fer la tercera provació a Alcalá de Henares (Espanya), i el 22 abril 1973 va fer la professió perpètua. Durant els anys 1972-1973 va ser mestre de novicis a la residència jesuïta de Vila Barilari, professor a la Facultat de Teologia i Consultor de la Província jesuïta, després, rector del Col·legi Màxim Sant Josep, i el 31 juliol 1973 va ser nomenat superior provincial de la Companyia de Jesús a l'Argentina, càrrec que va exercir durant sis anys. El març de 1986 es va traslladar a Alemanya per concloure la seva tesi doctoral, i en tornar a l'Argentina els seus superiors el van destinar al Col·legi de El Salvador, a Buenos Aires, d'on va passar a l'Església de la Companyia de Jesús, a la ciutat de Còrdova, com a director espiritual i confessor.
El 1992, Joan Pau II el va nomenar bisbe titular d'Auca i auxiliar de Buenos Aires. Cinc anys més tard va ser nomenat arquebisbe coadjutor de Buenos Aires i, en morir el cardenal Quarracino, va passar a ser arquebisbe de la capital argentina, un càrrec que ha ocupat fins ara. El 21 de febrer del 2001 el papa Joan Pau II el va ordenar cardenal i, entre 2005 i 2011, va ser president de la Conferència Episcopal Argentina. És autor dels llibres "Meditacions per a religiosos", "Reflexions sobre la vida apostòlica" o "Reflexions d'esperança", entre d'altres.
A la Santa Seu és membre de les Congregacions per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, per al Clergat i per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica, és membre del Comitè de la Presidència del Pontifici Consell per a la Família i del Consell Post Sinodal, i conseller de la Pontifícia Comissió per a Amèrica Llatina.
El seu lema episcopal és: "Miserando atque eligendo".
Un cardenal fort
Va ser president de la Conferència Episcopal Argentina entre 2005 i 2011. En diverses ocasions va criticar fortament la corrupció i el tràfic de persones amb imatges contundents: "Es cuida millor un gos que aquests esclaus nostres". O "l'esclavitud està a l'ordre del dia, hi ha nois en situació de carrer des de fa anys, no sé si més o menys, però n'hi ha molts". Va recordar que "hi ha noies que deixen de jugar a les nines per entrar a la prostitució, perquè van ser robades, venudes o traïdes" i va criticar fortament el "limitar i eliminar el valor suprem de la vida i ignorar els drets dels infants a néixer "i ha afirmat:" l'avortament mai no és una solució".
En acomiadar-se de la presidència de la Conferència Episcopal Argentina, el 2011, va fer un repàs a la situació de l'Església. Sobre els laics, va afirmar que corren perill de "clericalització" i que és més fàcil ser escolà que protagonista.
http://www.flama.info/modules.php?name=news&idnew=11632&idissue=2835&newlang=spanish
dimecres, 6 de març del 2013
Una Església profètica enmig de la crisi
| Aquest ha estat el lema de la jornada organitzada per la Pastoral Obrera de Catalunya, amb la intervenció de Pilar Malla i d'Àlex Pérez el passat dia 16 de febrer, als salesians de Rocafort. |
Certament, el context d'empobriment fins extrems impensables
fa pocs anys de bona part dels nostres veïns, en els nostres barris, la
desconfiança en les institucions, la indignació que causa la corrupció i la inoperància del
sistema polític respecte a l'econòmic, demanen una Església compromesa amb els més
pobres i que sigui capaç de transmetre esperança. Aviat està dit, però. La tasca de
la jornada va consistir a aportar propostes de treball concret allà on som per assolir
aquest objectiu. I en van sortir unes quantes, algunes en el camp de les actituds, i d'altres,
més concretes, en els de l'acció com a Pastoral Obrera.
A continuació exposem les propostes que van sorgir de la reflexió i el treball de grups, i que ara, en el sí dels nostres moviments, de les nostres delegacions de Pastoral Obrera i entre les persones dels nostres col·lectius, haurem de seguir dialogant per aprofundir en elles i concretar-les:
A continuació exposem les propostes que van sorgir de la reflexió i el treball de grups, i que ara, en el sí dels nostres moviments, de les nostres delegacions de Pastoral Obrera i entre les persones dels nostres col·lectius, haurem de seguir dialogant per aprofundir en elles i concretar-les:
1. Fer-nos propers a la gent que pateix, en els barris on
vivim
o Escoltant sense prejudicis per tal de buscar sortides
imaginatives i adequades a les seves necessitats
o Compartint els recursos (econòmics, personals...) de què
disposem
o Acollint la immigració i donant-los protagonisme
2. Transmetre la confiança que el Regne de Déu és aquí i que
una societat més justa i igualitària és possible
o Formulant els missatges en positiu
o Expressant la confiança en la comunitat i en tot allò que
és col·lectiu.
o Participant, com a col·lectiu d'Església, en les accions
(manifestacions, plataformes...) en defensa de la dignitat de les persones
afectades per desnonaments, retallades, acomiadaments.
o Fent aflorar el treball honest de tota la gent que fa
política, sindicalisme i associacionisme des de la generositat i l'altruisme, que n'hi
ha, i molta.
o Treballar en xarxa i al costat de la societat civil
3. Treballar a llarg termini, més enllà de la immediatesa
o Defugint la temptació del paternalisme i recuperant la
política com a mitjà amb capacitat d'eradicar la pobresa.
o Reprenent la lluita per una renda bàsica garantida per a
tots els ciutadans i per una redistribució del treball
o Treballar més en conjunt amb les Càritas locals, amb les
quals ens complementem.
o Formar-nos més i millor.
4. Comunicant-nos millor i fent visible l'Església que
formem tots plegats
o Fent determinats actes del nostre col·lectiu al carrer, com ja es va fer en la pregària del Primer de Maig
o Mostrant-nos com a cristians dins dels nostres entorns laborals, socials, associatius
o Fent determinats actes del nostre col·lectiu al carrer, com ja es va fer en la pregària del Primer de Maig
o Mostrant-nos com a cristians dins dels nostres entorns laborals, socials, associatius
o Cuidar el llenguatge i la forma del missatge per poder
connectar millor amb la gent que ens envolta.
o Fer-nos presents en xarxes eclesials i socials.
o Viure el pluralisme eclesial més positivament, intentar
connectar amb les parròquies.
o Treballar perquè la jerarquia eclesiàstica s'expressi més
sovint i millor sobre les qüestions socials, al costat dels més pobres.
o Conrear l'espiritualitat profunda del Déu dels pobres.
Probablement res d'especialment novedós. Només amb la
voluntat de ser autènticament seguidors de Jesús i d'ajudar-nos mútuament a
convertir els bons desitjos en fets.
La trobada finalitzà amb l'Eucaristia i amb la participació
en la manifestació convocada per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)