dimecres, 13 de febrer de 2013

A partir de la renúncia del Papa Benet XVI

 

Terrassa, a 11 de febrer de 2013

Benvolguts diocesans, 

Avui dilluns dia 11 de febrer s’ha fet pública la comunicació que el Sant Pare ha fet en el Consistori Ordinari Públic, en el que ha anunciat que “després d'haver examinat davant Déu reiteradament meva consciència, he arribat a la certesa que, per l'edat avançada, ja no tinc forces per a exercir adequadament el ministeri petrí” i que conseqüentment, continua el Sant Pare, “essent molt conscient de la serietat d'aquest acte, amb plena llibertat, declaro que renuncio al ministeri de Bisbe de Roma, successor de Sant Pere, que em va ser confiat per mitjà dels Cardenals el 19 d'abril de 2005, de manera que, des del 28 de febrer de 2013, a les 20.00 hores, la seu de Roma, la seu de Sant Pere, quedarà vacant i haurà de ser convocat, per mitjà de qui té competències, el conclave per a l'elecció del nou Summe Pontífex.” Amb motiu de la seva elecció el dia 19 d’abril de 2005, jo m’adreçava als diocesans de Terrassa afirmant sobre el nou papa que “és coneguda abastament la seva experiència com a professor de teologia, com a teòleg expert en el Concili Vaticà II, com a cardenal arquebisbe de Munic, com a prefecte de la Congregació de la Doctrina de la Fe. És proverbial la seva capacitat d’anàlisi, la seva profunditat de pensament i la seva formació filosòfica i teològica. Al mateix temps, crida molt l’atenció la humilitat i la senzillesa de la seva figura i del seu tracte; així com també, la sensació de profunditat i espiritualitat que dóna.” Al llarg del seu pontificat Benet XVI, que ha exercicit amb un veritable lideratge, ha assumit els reptes del món actual i de l’Església i hi ha donat resposta des de la profunda fe, la sòlida formació teològica i l’experiència pastoral. Sens dubte, les seves tres encícliques marquen una fita important en el magisteri petrí: “Deus caritas est” va tractar sobre l’Amor de Déu, “Spe salvi” versà sobre l’Esperança i “Caritats in veritate” abordà la situació actual de l’economia i la societat a nivell mundial. Ha sabut mantenir el contacte i la proximitat amb els joves a través de les Jornades Mundials de la Joventut, ha afrontat els problemes interns de l’Església donant una resposta valenta i decidida, en temes que li han produït gran dolor i aflicció, ha convocat el clergat a la renovació amb motiu de l’Any Sacerdotal i darreramanent a tota l’Església en l’Any de la Fe per tal d’intensificar la vivència del seguiment del Senyor i el testimoni de la caritat. La seva paraula precisa i profunda ha ressonat en els fòrums internacionals com una veu profètica que convida a la reconciliació, a la defensa de la persona i la vida, la promoció de la caritat i l’amor entre els éssers humans, posant-hi en darrer terme Déu com a centre de tot. El seu pontificat s’ha caracteritzat especialment per la centralitat de Jesucrist, la veritat com a referència, el diàleg ecumènic i interreligiós i la renovació interna de l’Església. El seu darrer acte, la seva renúncia, és fruit de tot allò que l’ha caracteritzat al llarg de la seva vida i que s’ha accentuat en l’exercici del ministeri de Successor de Pere, una profunda vivència espiritual, una lúcida percepció de la realitat i un gran amor a l’Església. Donem gràcies a Déu perquè ens ha concedit el papa que els temps actuals requerien, acollim amb respecte i obediència filial la decisió del Sant Pare i encomanem a Benet XVI en la seva nova singladura, tot demanant a l’Esperit Sant que continuï guiant la seva Església. 

+ Josep Àngel Saiz Meneses 
Bisbe de Terrassa