Manifest del 8 de març de la Pastoral Obrera de Catalunya

Dia del Seminari 2013: Futurs capellans també pel món obrer

Un petit favor per demà

Hola, amics i amigues!!!

Perdoneu que entri per la pantalla del vostre ordinador, mòbil o tablet. Només és per demanar-vos un favor. Un petit favor que no és per mi, sinó per tantes persones que estan escases de favors gratuïts i altruistes. Homes i dones que estan perdent molts drets bàsics: alimentació, habitatge, treball, sanitat, educació... Un favor per aquests éssers humans que estan tan afeixugats, cansats i tristos que li fan creure que ja no hi tenen cap dignitat. Però... que, mica en mica, volen cridar als quatre vents que existeixen recuperant el seu lloc a la societat.

Des de fa uns messos, exactament des de juny del 2012, que a Bellavista (Les Franqueses del Vallès) hem engegat Càritas a l'esglesia de Sant Francesc d'Assís. Uns 26 voluntaris i voluntàries que, després d'un temps de pregària, formació i organització senzilla i humil, han obert el seu cor a la realitat de la gent oferint uns petits projectes (servei d'acollida, taller de costura, taller de cuina, reforç escolar, habitatge, borsa de treball, pastoral de salut i atenció ancians i drogodependències). La porta del local parroquial ha estat testimoni del pas de més de 90 famílies que han passat demanant una mica de comprensió, amor i justícia. I, des d'aleshores, aquella porta de vidre roman oberta al xivarri de l'Esperit de l'esperança.

A la vegada, Càritas de Sant Francesc no s'ha tancat en ella mateixa sinó que, gràcies a la seva fidelitat a Jesucrist, s'ha fet més forta creant xarxa amb altres comunitats i sectors eclesials i amb altres col·lectius socials com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) de Granollers. Donant testimoni de seguidors i seguidores de Jesucrist hem trencat prejudicis amb persones que també lluiten per un altre món més just, igualitari, fratern... Participant en les assemblees de la PAH de Granollers cada dilluns hem obert nous camins d'enteniment, coordinació, treball i denúncia conjunta entre Càritas de Sant Francesc i la mateixa PAH. Les aturades de desnonaments, les concentracions en bancs, les anades i tornades als jutjats... ha servit per parlar amb el llenguatge dels pobres. Uns des de postures humanistes i altres des d'experiències creients.  I sempre, buscant el protagonisme dels desfavorits i necessitats perquè arribin esdevenir-se subjectes del seu propi alliberament.

Per tant, insisteixo amb la suavitat de l'Evangeli, a participar d'aquest petit favor pels qui pateixen les conseqüències de la crisi econòmica. Participar en la Manifestació del proper dissabte 16 de febrer de 2013 a les 17:00h a la plaça Universitat (Barcelona). Sota el lema "16F pel dret a l'habitatge: contra el genocidi financer, assenyalem els responsables" les PAH en coordinació amb altres entitats i col·lectius volen denunciar aquelles actituds i accions que atempten contra els drets humans. També nosaltres com a Església de Jesucrist no hem de romandre al marge dels clams dels pobres d'ara ni de demà. Així, amb l'amor just i amb la justícia amorosa de l'Evangeli, podem expressar, fent nostres les paraules del papa Benet XVI que en aquests dies ha estat valent per renunciar al seu mandat fràgil per ser fort en l'amor de Déu: La caritat va més enllà de la justícia, perquè estimar és donar, oferir del que és «meu» a l’altre; però mai no manca de justícia, la qual porta a donar a l’altre el que és «seu», el que li correspon en virtut del seu ser i del seu obrar. No puc «donar» a l’altre del meu sense haver-li donat en primer lloc el que en justícia li correspon. Qui estima amb caritat els altres, és per damunt de tot just amb ells. No n’hi ha prou a dir que la justícia no és estranya a la caritat, que no és una via alternativa o paral·lela a la caritat: la justícia és «inseparable de la caritat», intrínseca a ella. La justícia és la primera via de la caritat o, com va dir Pau VI, la seva «mesura mínima», part integrant d’aquest amor «amb fets i de veritat» (1Jn 3,18) a què ens exhorta l’apòstol Joan. D’una banda, la caritat exigeix la justícia, el reconeixement i el respecte dels drets legítims de les persones i els pobles. S’ocupa de la construcció de la «ciutat de l’home» segons el dret i la justícia. D’una altra, la caritat supera la justícia i la completa seguint la lògica de l’entrega i el perdó. La «ciutat de l’home» no es promou només amb relacions de drets i deures sinó, abans i més encara, amb relacions de gratuïtat, de misericòrdia i de comunió. La caritat manifesta sempre l’amor de Déu també en les relacions humanes, atorgant valor teologal i salvífic a tot compromís per la justícia en el món. (Encíclica Caritas in Veritate, 6).

Així, per amor i justícia, feu-me el favor de comunicar aquesta invitació a les persones, comunitats, moviments, col·lectius que cregueu convenient. Perquè amb la suma de petits favors s'engrandeix el conjunt de la humanitat per molt que estigui ferida pel mal.

Moltes gràcies!!!

Una abraçada,
Pepe Baena


P.D.: 

Aleshores Joan li digué:

--Mestre, n'hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d'impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres.

Jesús els respongué:

--No ho impediu. Qui no està contra vosaltres, està amb vosaltres. (Lluc 9, 49-50)

També ha arribat el ressó a algun mitjà de comunicació

http://www.naciodigital.cat/naciogranollers/noticia/15621 

Jornada de Formació de Consiliaris i Responsables de Zona d'ACO

Autocrítica socialista

Intervención completa de Beatriz Talegón en la reunión del Consejo de la Internacional Socialista en un hotel de cinco estrellas de Cascais los días 4 y 5 de febrero de 2013.

A partir de la renúncia del Papa Benet XVI

 

Terrassa, a 11 de febrer de 2013

Benvolguts diocesans, 

Avui dilluns dia 11 de febrer s’ha fet pública la comunicació que el Sant Pare ha fet en el Consistori Ordinari Públic, en el que ha anunciat que “després d'haver examinat davant Déu reiteradament meva consciència, he arribat a la certesa que, per l'edat avançada, ja no tinc forces per a exercir adequadament el ministeri petrí” i que conseqüentment, continua el Sant Pare, “essent molt conscient de la serietat d'aquest acte, amb plena llibertat, declaro que renuncio al ministeri de Bisbe de Roma, successor de Sant Pere, que em va ser confiat per mitjà dels Cardenals el 19 d'abril de 2005, de manera que, des del 28 de febrer de 2013, a les 20.00 hores, la seu de Roma, la seu de Sant Pere, quedarà vacant i haurà de ser convocat, per mitjà de qui té competències, el conclave per a l'elecció del nou Summe Pontífex.” Amb motiu de la seva elecció el dia 19 d’abril de 2005, jo m’adreçava als diocesans de Terrassa afirmant sobre el nou papa que “és coneguda abastament la seva experiència com a professor de teologia, com a teòleg expert en el Concili Vaticà II, com a cardenal arquebisbe de Munic, com a prefecte de la Congregació de la Doctrina de la Fe. És proverbial la seva capacitat d’anàlisi, la seva profunditat de pensament i la seva formació filosòfica i teològica. Al mateix temps, crida molt l’atenció la humilitat i la senzillesa de la seva figura i del seu tracte; així com també, la sensació de profunditat i espiritualitat que dóna.” Al llarg del seu pontificat Benet XVI, que ha exercicit amb un veritable lideratge, ha assumit els reptes del món actual i de l’Església i hi ha donat resposta des de la profunda fe, la sòlida formació teològica i l’experiència pastoral. Sens dubte, les seves tres encícliques marquen una fita important en el magisteri petrí: “Deus caritas est” va tractar sobre l’Amor de Déu, “Spe salvi” versà sobre l’Esperança i “Caritats in veritate” abordà la situació actual de l’economia i la societat a nivell mundial. Ha sabut mantenir el contacte i la proximitat amb els joves a través de les Jornades Mundials de la Joventut, ha afrontat els problemes interns de l’Església donant una resposta valenta i decidida, en temes que li han produït gran dolor i aflicció, ha convocat el clergat a la renovació amb motiu de l’Any Sacerdotal i darreramanent a tota l’Església en l’Any de la Fe per tal d’intensificar la vivència del seguiment del Senyor i el testimoni de la caritat. La seva paraula precisa i profunda ha ressonat en els fòrums internacionals com una veu profètica que convida a la reconciliació, a la defensa de la persona i la vida, la promoció de la caritat i l’amor entre els éssers humans, posant-hi en darrer terme Déu com a centre de tot. El seu pontificat s’ha caracteritzat especialment per la centralitat de Jesucrist, la veritat com a referència, el diàleg ecumènic i interreligiós i la renovació interna de l’Església. El seu darrer acte, la seva renúncia, és fruit de tot allò que l’ha caracteritzat al llarg de la seva vida i que s’ha accentuat en l’exercici del ministeri de Successor de Pere, una profunda vivència espiritual, una lúcida percepció de la realitat i un gran amor a l’Església. Donem gràcies a Déu perquè ens ha concedit el papa que els temps actuals requerien, acollim amb respecte i obediència filial la decisió del Sant Pare i encomanem a Benet XVI en la seva nova singladura, tot demanant a l’Esperit Sant que continuï guiant la seva Església. 

+ Josep Àngel Saiz Meneses 

Bisbe de Terrassa

El contracte

Re-estrena a les cartelleres de tots els moviments i parròquies

Jornada d'Estudi de la POC

Paraules de l'Ada Colau al Congrés dels Diputats

Taula rodona molt social

Molt a prop de la Quaresma