De l’al·locució pronunciada a Natzaret el 5 de gener de 1964 pel papa Pau VI
Hi aprenem, a més a més, la manera de viure en família. Que Natzaret ens ensenyi què és la família, què és la seva comunió d’amor, què és la seva bellesa, nítida i greu, quines són les seves propietats, sagrades i inviolables, que ens demostri com ho és, de dolça, la institució de la família, que no hi ha res que pugui substituir; que ens il·lustri sobre la seva comesa fonamental en l’ordre de la societat. Finalment, aquí coneixem la disciplina del treball. Oh mansió de Natzaret! Oh casa del fill de l’obrer! És principalment aquí que desitgem entendre i lloar la disciplina severa, però redemptora, del treball humà; volem afirmar aquí la dignitat del treball d’una manera tal que l’experimenti tothom; volem recordar, precisament sota aquesta teulada, que el treball no és un fi per ell mateix, i que extreu la seva llibertat i el seu honor no solament d’allò que hom anomena aspecte econòmic, sinó també d’aquelles altres coses per les quals s’adreça a un fi preclar; aquí volem anunciar la salvació als obrers de tot el món, i proposar-los un gran model, llur germà diví, profeta de totes les causes justes concernents a ells: ens referim a Crist, Senyor nostre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada