Estem vivint uns temps de canvis que llegim de diferents maneres des de diversos contextos personals i col·lectius. No ens podem enganyar. La globalitat ètica no es viu igual en un lloc que en un altre. Perquè no hi ha una ètica global que marqui el sistema econòmic, ja que la butxaca, plena o buida, és la targeta d'identitat que busca el mercat de "don dinero ", que no es basa en valors ètics ni espirituals.
Així, al barri de Bellavista la crisi es pateix amb unes conseqüències diferents al nucli de Marata. L'altre dia m'ho va confirmar el rector d'allà: "No tinc un equip de Càritas perquè només hi ha dos pobres a atendre en tota el poble".
Aquest any celebrarem els trenta anys de l'encíclica "Laborem exercens" (Amb el seu treball l'home ...) de Joan Pau II. Els anys han passat però la problemàtica conflictiva en el treball s'ha accentuat en la vida de tantes persones que volen treballar per viure. Actualment estic rellegint les pàgines d'aquest document i m'estic trobant amb frases com aquestes, salvant les diferències històriques: Davant la realitat actual, en l'estructura es troben profundament inserits tants conflictes, causats per l'home, i en què els mitjans tècnics - fruit del treball humà- juguen un paper primordial ... S’ha de recordar sobretot un principi ensenyat sempre per l'Església: És el principi de la prioritat del "treball" enfront del "capital". Aquest principi es refereix directament al procés mateix de producció, respecte al qual el treball és sempre una causa eficient primària, mentre el "capital", tot i ser el conjunt dels mitjans de producció, és només un instrument o la causa instrumental.
Tinc la impressió que estem atrapats pels diners, que, al meu entendre, han passat de ser un simple instrument a ser un objectiu vital. Les nostres vides valen pel que tenim o per la possibilitat de tenir. I així treballem per guanyar diners i poder tenir (o pagar els deutes a altres que s'enriqueixen a costa nostra pel seu afany egoista). I ara que el treball escasseja, per culpa dels "dimonis de l'economia capitalista", queda afectada la dinàmica consumista, deixant a la persona nua amb tota la seva dignitat d'ésser humà i les seves necessitats més bàsiques. "De què visc? De què visc? " Era el crit de desesperació d'un aturat que havia trucat a un programa radiofònic.
A la xerrada del sociòleg Víctor Renes, a la passada Jornada de Pastoral Obrera de Catalunya celebrada el 12 de febrer, vaig poder constatar que la crisi econòmica no està produint una reacció social i generalitzada davant seu. El sistema neoliberal ha aconseguit al cap dels anys que les persones ens moguem només per pura salvació personal i per defensar els propis interessos. Mentre no ens toqui a nosaltres n'estem al marge per por i falta de consciència. Que diferent l'actuació de Jesús en l'escena de la purificació del temple! (Jo 2, 13-16): Indignat per la situació d'opressió fa un gest profètic fidel al projecte amorós del seu Pare, que també nosaltres estem cridats a realitzar en xarxa solidària amb altres.
Així, el consell pastoral de la nostra església porta un temps plantejant animar la creació d'una comissió de convivència per encarar els problemes que vivim al barri, amb una actitud de resistència contra tot allò que atempta contra la dignitat dels éssers humans. Un home de 93 anys, Stéphane Hessel (diplomàtic, membre de la Resistència Francesa i redactor de la Declaració dels Drets Humans), ens recorda, en la seva petita obra "Indígnate": "crear es resistir, resistir es crear".
Així, al barri de Bellavista la crisi es pateix amb unes conseqüències diferents al nucli de Marata. L'altre dia m'ho va confirmar el rector d'allà: "No tinc un equip de Càritas perquè només hi ha dos pobres a atendre en tota el poble".
Aquest any celebrarem els trenta anys de l'encíclica "Laborem exercens" (Amb el seu treball l'home ...) de Joan Pau II. Els anys han passat però la problemàtica conflictiva en el treball s'ha accentuat en la vida de tantes persones que volen treballar per viure. Actualment estic rellegint les pàgines d'aquest document i m'estic trobant amb frases com aquestes, salvant les diferències històriques: Davant la realitat actual, en l'estructura es troben profundament inserits tants conflictes, causats per l'home, i en què els mitjans tècnics - fruit del treball humà- juguen un paper primordial ... S’ha de recordar sobretot un principi ensenyat sempre per l'Església: És el principi de la prioritat del "treball" enfront del "capital". Aquest principi es refereix directament al procés mateix de producció, respecte al qual el treball és sempre una causa eficient primària, mentre el "capital", tot i ser el conjunt dels mitjans de producció, és només un instrument o la causa instrumental.
Tinc la impressió que estem atrapats pels diners, que, al meu entendre, han passat de ser un simple instrument a ser un objectiu vital. Les nostres vides valen pel que tenim o per la possibilitat de tenir. I així treballem per guanyar diners i poder tenir (o pagar els deutes a altres que s'enriqueixen a costa nostra pel seu afany egoista). I ara que el treball escasseja, per culpa dels "dimonis de l'economia capitalista", queda afectada la dinàmica consumista, deixant a la persona nua amb tota la seva dignitat d'ésser humà i les seves necessitats més bàsiques. "De què visc? De què visc? " Era el crit de desesperació d'un aturat que havia trucat a un programa radiofònic.
A la xerrada del sociòleg Víctor Renes, a la passada Jornada de Pastoral Obrera de Catalunya celebrada el 12 de febrer, vaig poder constatar que la crisi econòmica no està produint una reacció social i generalitzada davant seu. El sistema neoliberal ha aconseguit al cap dels anys que les persones ens moguem només per pura salvació personal i per defensar els propis interessos. Mentre no ens toqui a nosaltres n'estem al marge per por i falta de consciència. Que diferent l'actuació de Jesús en l'escena de la purificació del temple! (Jo 2, 13-16): Indignat per la situació d'opressió fa un gest profètic fidel al projecte amorós del seu Pare, que també nosaltres estem cridats a realitzar en xarxa solidària amb altres.
Així, el consell pastoral de la nostra església porta un temps plantejant animar la creació d'una comissió de convivència per encarar els problemes que vivim al barri, amb una actitud de resistència contra tot allò que atempta contra la dignitat dels éssers humans. Un home de 93 anys, Stéphane Hessel (diplomàtic, membre de la Resistència Francesa i redactor de la Declaració dels Drets Humans), ens recorda, en la seva petita obra "Indígnate": "crear es resistir, resistir es crear".
Estamos viviendo unos tiempos de cambios que leemos de diferentes maneras desde diversos contextos personales y colectivos. No nos podemos engañar. La globalidad ética no se vive igual en un sitio que en otro. Porque no existe una ética global que marque al sistema económico, ya que el bolsillo, lleno o vacío, es la tarjeta de identidad que busca el mercado de “don dinero”, que no se basa en valores éticos ni espirituales.
Así, en el barrio de Bellavista la crisis se sufre con unas consecuencias diferentes que en el núcleo de Marata. El otro día me lo confirmó el párroco de allá: “No tengo un equipo de Caritas porque sólo hay dos pobres que atender en toda la población”.
Este año celebraremos los treinta años de la encíclica “Laborem exercens” (Con su trabajo el hombre…) de Juan Pablo II. Los años han pasado pero la problemática conflictiva en el trabajo se ha acentuado en la vida de tantas personas que quieren trabajar para vivir. Actualmente estoy releyendo las páginas de dicho documento y me estoy encontrando con frases como éstas, salvando las diferencias históricas: Ante la realidad actual, en cuya estructura se encuentran profundamente insertos tantos conflictos, causados por el hombre, y en la que los medios técnicos – fruto del trabajo humano– juegan
un papel primordial… se debe ante todo recordar un principio enseñado siempre por la Iglesia: Es el principio de la prioridad del “trabajo” frente al “capital”. Este principio se refiere directamente al proceso mismo de producción, respecto al cual el trabajo es siempre una causa eficiente primaria, mientras el “capital”, siendo el conjunto de los medios de producción, es sólo un instrumento o la causa instrumental.
Me da la impresión de que estamos atrapados por el dinero, que, a mi entender, ha pasado de ser un simple instrumento a ser un objetivo vital. Nuestras vidas valen por lo que tenemos o por la posibilidad de tener. Y así trabajamos para ganar dinero y poder poseer (o pagar las deudas a otros que se enriquecen a costa nuestra por su afán egoísta). Y ahora que el trabajo escasea, por culpa de “los demonios de la economía capitalista”, queda afectada la dinámica consumista, dejando a la persona desnuda con toda su dignidad de ser humano y sus necesidades más básicas. “¿De qué vivo? ¿De qué vivo?” era el grito de desesperación de un parado que había llamado a un programa radiofónico.
En la charla del sociólogo Víctor Renes, en la pasada Jornada de Pastoral Obrera de Catalunya celebrada el 12 de febrero, pude constatar que la crisis económica no está produciendo una reacción social y generalizada ante ella. El sistema neoliberal ha conseguido al cabo de los años que las personas nos movamos sólo por pura salvación personal y para defender los propios in-tereses. Mientras no nos toque a nosotros permanecemos al margen por miedo y falta de conciencia. ¡Qué diferente la actuación de Jesús en la escena de la purificación del templo! (Jn 2, 13-16): Indignado por la situación de opresión hace un gesto profético fiel al proyecto amoroso de su Padre, que también nosotros estamos llamados a realizar en red solidaria con otros.
Así, el consejo pastoral de nuestra iglesia lleva cierto tiempo planteándose animar la creación de una comisión de convivencia para encarar los problemas que vivimos en el barrio, con una actitud de resistencia contra todo aquello que atente contra la dignidad de los seres humanos. Un hombre de 93 años, Stéphane Hessel (diplomático, miembro de la Resistencia Francesa y redactor de la Declaración de los Derechos Humanos), nos recuerda, en su pequeña obra “Indígnate”: “crear es resistir; resistir es crear”.
Pepe Baena
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada