Testimoni sobre el Cristòfol Vidal

Cristòfol Vidal Barber, has partit al cel als 84 anys. 

Vas ser capellà de Ferreries de 1964 fins 1978. Catorze anys van bastar per marcar el nostre poble. Vas arribar els  anys de lluita tardo-franquista. Eres l'esperó d'una comunitat, la de Ferreries, que ho va donar tot (hores i doblers) per fer possible l'escola de Sant Francesc. Vas ser el foc  amagat del cor del projecte.  Des d'aquí volem dir-te com a què t'estimam. 

Ferreries es va contagiar de la teva  alegria pel compromís cívic, aquella il·lusió  per la força comunitària, el vent fresc del Vaticà II, les precioses flors de paper de les tòmboles, la recollida de cartró..... I l'entusiasme per la catequesi. 

Estimat per la teva profunda fe, humilitat, cor net i empenta evangèlica. Eres feliç entre els vells del geriàtric o amb els de la Frater. Ara ets al cel, balles amb el Pare, el fill i l’Esperit Sant.

Tenies el costum de creure en la gent fins a l'infinit. I la gent responia.  Trobo que tu podries encarregar-te de.... Que trobes si te compromets a....? Amb una convicció per les nostres possibilitats que desafiava tota inseguretat, tota programació de calendari o aparent excusa. Res es podia resistir a la teva empenta. 

Llavors te'n vas anar al Carme (Maó), Sant Lluís, Es Migjorn i Ciutadella. Però mai vas perdre les amistats del nostre poble. 

El 2001,  vas entrar al Pradó.  I el Pradó va fer créixer en tu l'amor pel Crist pobre. Jesús nascut pobre, la creu i l'eucaristia. Ho explicaves amb tal passió que emocionaves. 

 

A quantes persones has ajudat a transformar en llum  els pesats feixos de la vida, a convertir en resurrecció les creus de cada dia?. Quantes persones poden contar una història de salvació al teu costat? A quants has ajudat  a descobrir en l'evangeli el sentit de la vida?. 

Sabies anar  d'una cita a l'altra i les relacionaves, sabies recitar  un passatge bíblic en el moment just. Però per damunt de tot, Vidal, tenies fe, una fe sòlida com una roca. 

De petit ja sabies que volies ser capellà. Des de sempre. La teva fermesa sense ombra de dubte, feia enveja. 

Sempre hi has estat quan tot semblava perdut. Com el profeta Elies que va arribar a la Terra quan no hi havia esperança.  I deies: evangeli!. 

Més informació: Bisbat de Menorca

Testimoni sobre el Toni Casas

 

En Toni Casas Miguel ens ha deixat per descansar en pau i estar amb Déu, el pare que a través de Jesucrist ens estima sempre, volguem o no, fem el que fem o siguem com siguem.

Va néixer el 22 de maig de 1949, fill de família treballadora, el gran de quatre germans, en el barri de Ciutat Vella, a prop de Santa Maria del Pi, barri obrer tot i ser part del centre de la ciutat. 

En Toni va prendre contacte amb els capellans del Pradó per fer el procés de seminarista obrer. Es va preparar per ser ordenat capellà el 30 de juny de 1979, als 30 anys, per dedicar-se als altres des del món del treball.

Va fer feina d’administratiu, prenent compromís amb els companys i companyes, per viure una forta relació i consciència de classe.

Vivia i feia vida de barri a Collblanc en un pis compartit amb capellans i altres companys seminaristes que prenien un compromís obert i que es dedicaven especialment als joves. Aquest pis, tant el del Carrer Creu Roja com el d’Albiol, era el centre de trobada constant per a reunions d’equips, preparació d’activitats i pel seguiment personal dels militants. El local, Pujós 99, Sant Albert, era un lloc obert a la joventut  on s'anava formant el moviment de la JOC. Era també un espai de trobada de multitud d’equips, de joves en inciació i en connexió, també, amb alguns equips dels inicis de l’ACO de la zona.

En Toni va prendre un compromís amb la formació de la Federació de la Zona Sud de la JOC. Va arribar a joves de diferents barris (Almeda, Bellvitge Gornal, St Eulàlia…) on es va iniciar la JOC, organitzant joves amb inquietuds de comprometre's amb la classe obrera i fer camí amb Jesucrist. Va ser consiliari nacional de la JOC, servei que el va portar a guiar la fusió de la JOC i la Jobac.

En Toni va fer canvis en la seva vida, i va passar de treballar com a administratiu a ser professor de religió a diversos instituts de Formació Professional, el Pedraforca de l’Hospitalet i l’Esteve Terrades a Cornellà. Va fer una opció de fons pels més humils partint, com deia ell, del reconeixement de la dignitat del jove més limitat. Va deixar empremta amb la seva implicació amb l’acompanyament d’alumnes i professors i amb el seu ferm compromís amb les relacions laborals i projectes educatius.

Va passar a viure a Cornellà, com a rector per ser un veí més de la comunitat de les famílies humils, del barri i parròquies de Sant Ildefons i de la Mare de Déu del Pilar. Des de fa uns anys va passar a servir el Bisbat de Barcelona com a secretari del Consell Diocesà, ajudant a tasques i representacions del bisbat, una tasca esgotadora que durant aquest darrer curs esperava deixar per poder ajustar el ritme de vida a la seva salut i  edat de 76 anys.

A llarg de molts anys, en Toni ha format part de la vida de moltes persones, com a amic i capellà proper. Ha estat el consiliari de la JOC i de l’ACO al llarg de la vida de moltes persones i diferents equips. Ha estat present en els matrimonis de  moltes parelles i en posteriors sagraments, batejos, comunions, també en la mort de molts dels nostres familiars.

En aquests moments som nosaltres qui acompanyem el seu comiat, volem tenir-lo present: tan viu i actiu com sempre, amb el seu caràcter únic i especial, amb la seva paraula, evangeli proposat i confiança plena en cadascú de nosaltres. 

El recordarem com a treballador, incansable, generós, accessible, proper, profund, clar, atrevit, sincer, gran comensal, organitzador, home de fe enganxada a la vida.

Moltes gràcies Toni pel gran regal que hem tingut de viure, xerrar, treballar, pregar, compartir taula i riure amb tu.

Sempre en els nostres cors.

PD Volem recordar que el 23 de juliol del 1994 ens va deixar en J.N.Garcia Nieto i que el 25 del 1967 ho va fer Joseph Cardijn. En Toni Casas Miguel ens ha deixat avui 24 de juliol, un dia entre aquests dos grans referents i predecessor importants en la seva vida i lluita.

Equip d'ACO Pujòs IV, Baix Llobregat

Més informació: Catalunya Religió

La Pastoral Obrera davant el canvi climàtic

Una passejada per la festa jocista dels 100 anys sent joves

Centenari jocista

Per motiu dels 100 anys de la JOC celebrat el dissabte 28 de juny de 2025 a Montserrat 

Centenari

Centenari rebel,
esclat jovent,
treball a tres:
Jesucrist,
Església,
món obrer.

Centenari de festa,
gust de militància,
tres en una peça:
revisió de vida,
campanya,
acció celebrada.

Centenari quotidià,
tocant la realitat,
Déu present:
cap,
cor,
mans.

Centenari d'orgull,
evangeli multicolor,
llegat del Cardijn:
joves,
obrers,
cristians.

Pepe Baena Iniesta

Més testimonis de la JOC davant els 100 anys de la seva fundació

 

“Som joves, som obrers i som cristians”: la Joventut Obrera celebra cent anys alçant la veu des de Montserrat

Més informació: Agència Flama

Manifest contra la violència a la classe obrera

Un article ben treballat davant els 100 anys de la JOC

 

Exercicis espirituales 2015 a l'Acció Catòlica Obrera

 

La JOC del Vallès marxa de campaments 2025!!!

 

Si coneixeu algú que li pugui interessar, es poden posar en contacte amb nosaltres a través de l'instagram o per correu a jocdelvalles@gmail.com