“Pensionistes, aturats i la PAH compten amb la parròquia!”
(Laura Mor –CR) Mentre fem l'entrevista, rep un whatsapp. És del Jorge. Li diu que estan lluitant per un conveni amb la Nissan. L'empresa vol presentar un Expedient de Regulació d'Ocupació.
El Jorge forma part del comitè de treballadors. I també fa revisió de
vida amb un dels quatre grups que acompanya el consiliari general de
l’Acció Catòlica Obrera, amb qui conversem.
“A la Nissan tothom sap que és cristià”, explica Pepe Baena.
El coneix bé. Com a consiliari, fa camí amb les alegries i les misèries
de la gent del grup. “El Jorge no se n'amaga, en el seu ambient laboral
mira de ser testimoni de la bona notícia”. El pla de curs de l’ACO també aposta pel testimoniatge. Alguns en fan broma –“¡que viene el curilla!”–;
d'altres, un bon dia, li fan una consulta. La missió dels cristians
implicats en la pastoral obrera és la justícia social. Fan arribar
esperança en entorns molt opacs. I aquest dimecres, Dia Internacional
dels Treballadors, porten la lluita a favor dels drets laborals al carrer.
“Anem junts a la manifestació”
Però no ho fan sols. “En el món del treball també hem d'intentar que
l'Església no es miri tant el melic!”. Baena considera clau fer xarxa i
coordinar-se amb entitats de fora de l’àmbit eclesial. És rector des de
la parròquia de Sant Francesc d'Assís
del barri de Bellavista, a Les Franqueses del Vallès. Voluntaris de
Càritas i militants de l'ACO del Vallès Oriental participen a la manifestació convocada
dimecres al matí davant dels jutjats de Granollers. Han fet opció pel
territori. “Anem a la manifestació amb la Marea pensionista, l'Assemblea
d'Aturats del Vallès Oriental, la Plataforma d'Afectats per la
Hipoteca, la CUP, l'Associació dels Sense Papers del Vallès Oriental…
Compten amb nosaltres, compten amb la parròquia, ens pregunten si hi
anirem”.
La mobilització social i política, en el cas de las pastoral obrera,
es cou en els grups de revisió de vida. Són espais on compartir els
dilemes i les contradiccions del dia a dia. Què hi acostuma a sortir?
Per una banda, parlen de motivacions generalitzades: “És fàcil deixar-se
portar pels diners i pel materialisme”, diu Baena. I per una altra
banda, el factor de l’estrès: “Sembla que hi hagi un lladre del temps,
la gent va de bòlit i es parla molt d’aquest estrès a nivell familiar, a
l'hora d'estar amb els fills”.
Els horaris inestables de molts treballadors tampoc hi ajuden: “Això
repercuteix negativament en la família”. Com a consiliari sap de moltes
parelles que fan relleus a casa perquè tenen horaris incompatibles. “Els
és impossible trobar-se i sort que ja tenen els nens ja grandets, sinó
imagina't!”, apunta.
Consciència de col·lectiu
Lluny de lamentar-se contra un sistema que ofega les relacions
humanes, la pastoral obrera treballa per aportar alternatives concretes.
Busquen escletxes, miren de trobar vies de transformació. Per a això
cal, primer de tot, prendre consciència de la situació. I no sempre és
fàcil: “En la revisió de vida surt molt que els mateixos treballadors no
tenen consciència de classe obrera. Moltes vegades l'empresa parla
individualment amb cada treballador. Imagina't!”.
Posa com a exemple les eleccions sindicals previstes pel mes de maig:
“No hi haurà campanya, la informació arribarà als treballadors dos o
tres dies abans de votar; el sentit de col·lectivitat costa”. Ho veu
també amb un amic jubilat que s’ha implicat al moviment de la Marea
pensionista. “Cada dilluns es posen a la Porxada de Granollers, són deu,
catorze, vint i ja està. Falta molt aquesta consciència”.
Reflexió i compromís
Baena va agafar el relleu com a consiliari de l'ACO a Josep Jiménez Montejo el
mes d’octubre. Li preguntem què ajuda a les persones a prendre part
d’una causa col·lectiva. “La revisió de vida ha de portar realment a la
conversió”, defensa. Explica que alguns militants, tant del moviment
d’adults com de joves de la JOC, s’han ficat al sindicat a partir de
treballar aquest mètode, que contrasta l’evangeli amb la vida. Després
d’analitzar cada situació, se n’espera un compromís. “En l'actuar veurem
que no val tot, que hem d'implicar-nos”.
No hi ha receptes màgiques en la feina de reivindicar drets laborals.
Però des de la pastoral obrera defensen l’acompanyament del grup per a
impulsar qualsevol millora. “Encara que possiblement estiguem sols a
l'empresa, cal sentir el suport del grup, saber que no anem sols”. Això
ajuda a no deixar-se “engolir per la massa”, apunta. Una resistència que
és possible gràcies a les trobades per compartir els projectes vitals
amb la parròquia i el grup. És un diàleg on “la comunitat alimenta allò
que cal fer dia a dia”.
Quin paper ha de jugar el consiliari en aquest escenari? “Capellans i
consiliaris hem d’acompanyar; i encara que no tots senten aquesta
crida, és necessària”. Baena pren com a referència el Concili Vaticà II,
que va impulsar el paper del laïcat, i com a capellà se situa en segon
terme, convençut que “són els laics els que han de transformar els seus
ambients”.
El Jesús dels oprimits
Pepe Baena (Barcelona, 1964) té les arrels a la parròquia de Santa Engràcia de Nou Barris, i la mirada posada en Jesús.
“Sembla que Jesús, amb tot el que està passant, no faci res i és tot el
contrari! Està present enmig de la realitat, injusta i opressora, també
en el món del treball”. La seva fe és exigent. Com demanar adhesió i
compromís a tantes persones que arriben esgotades al final del dia?
Baena recorda el “veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i
jo us faré reposar”, de l’evangeli. El passatge que han escollit els
diferents moviments obrers cristians per al manifest d’enguany també recorda l’encàrrec de Jesús de “posar en llibertat els oprimits”.
Font: Catalunya Religió
Font: Catalunya Religió
