dissabte, 10 de novembre del 2018
Vaga de metges del CAP
Els metges d’atenció primària, que són quasi
6.000 entre metges de família, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs, faran
vaga del 26 al 30 de novembre. El sindicat Metges de Catalunya va
convocar ahir aquesta mesura davant la situació “extremadament crítica”
que viuen els facultatius. “El sistema sanitari català és a urgències,
però l’atenció primària és a l’UCI. Hem de prioritzar el malalt de l’UCI
i, per tant, considerem que ara mateix la prioritat és l’atenció
primària”, va alertar el secretari del Sector Primària ICS de Metges de
Catalunya, Óscar Pablos, just després de presentar a Inspecció de
Treball la convocatòria de vaga.
El sindicat, que és majoritari entre el
col·lectiu, reclama la disminució de càrregues assistencials,
limitant-les a 28 visites diàries per consulta, la reposició de 920
professionals “perduts amb les retallades” i la recuperació del poder
adquisitiu “arrabassat des del 2010” i que xifren en prop d’un 30%.
També reivindiquen incrementar el pressupost sanitari destinat al nivell
bàsic assistencial.
Poca estona després de fer aquest anunci, el director gerent de
l’Institut Català de la Salut (ICS), Josep Maria Argimon, va assegurar
que en els propers dies presentaran un pla “amb accions a curt, mitjà i
llarg termini” i “amb calendaris concrets, pressupost concret per a cada
acció i, per tant, amb compromisos concrets”, per evitar aquesta vaga.
Argimon es va mostrar convençut que trobaran “punts d’acord” amb els
metges i que finalment es podrà desconvocar la vaga.
Els metges d’atenció primària expliquen que un dels principals motius
per convocar la vaga és la “sobrecàrrega assistencial” i la “degradació
de les condicions de treball” en la que, avisen, és una situació
“insostenible”. “Situacions que haurien de ser extraordinàries s’han
convertit en ordinàries en l’atenció primària, com tenir programades
dues, tres, cinc o deu visites en un mateix minut. Aquestes situacions
són una manca absoluta de respecte cap als professionals i la
ciutadania”, va lamentar el secretari del Sector Primària ICS del
sindicat. “Aquest model –va dir Óscar Pablos– ens està fent emmalaltir,
està esgotant emocionalment els professionals. I el més greu és que
aquest model està fent que el professional perdi moltes vegades el
control sobre l’acte mèdic.” Pablos va assegurar: “Si no tenim un temps
mínim de reflexió com a metges, estem posant en risc el pacient i el
professional mateix.”
dimarts, 6 de novembre del 2018
dilluns, 5 de novembre del 2018
diumenge, 4 de novembre del 2018
Treball i futur
Estos serán los diez mejores y peores trabajos para el futuro próximo
La vertiginosa aceleración de la tecnología y la automatización de un
gran número de procesos laborales ha provocado que muchos trabajos se
encuentren en vías de extinción.
Al mismo tiempo, han surgido profesiones que hasta hace algunos años
parecía imposible imaginar como piloto de drones, especialista en big
data o impresor 3D. Pero, ¿cuáles serán las más demandadas en los próximos años?
Huelga
decir que es imposible predecir el futuro, pero las tasas de
crecimiento aportan pistas sobre los empleos en alza. Tomando datos de
la Oficina de Estadísticas Laborales estadounidense, 'Kiplinger'
y el grupo especializado en previsiones económicas EMSI analizaron casi
800 puestos de trabajo más populares para medir su impacto en los
próximos diez años.
Los diez mejores trabajos para el futuro
- Desarrollador de aplicaciones
- Analista de sistemas informáticos
- Enfermero
- Fisioterapeuta
- Gerente de servicios sanitarios
- Asistente médico
- Higienista dental
- Analista de Investigación de Mercado
- Asesor financiero personal
- Logopeda
Los diez peores trabajos para el futuro
- Trabajador textil
- Procesador de fotos
- Diseñador de muebles
- Locutor de radio
- Diseñador floral
- Vendedor de videojuegos
- Redactor jurídico
- Operador de máquinas industriales
- Vendedor a domicilio
- Encuadernador
Font:El Confidencial
Explicacions sobre les immatriculacions dels béns de l'Església
L'Arquebisbat de Barcelona explica quin ha estat
el procés d’immatriculacions dels béns de l’Església. Ho ha fet el
passat dimecres 24 d'octubre en una trobada informativa on s’ha explicat
el com
i el perquè.
Els darrers temps les immatriculacions de béns
eclesiàstics portades a terme en els registres de la propietat han
generat alguns dubtes en la societat. Davant d'això l'Arquebisbat de
Barcelona aposta per la màxima transparència tenint molt clar que, en
tot aquest procés, s'ha complert escrupolosament la legalitat,
regularitzant uns béns que ja eren del poble de Déu.
En aquest sentit s'han immatriculat els béns que sempre han estat de
l'arxidiòcesi de Barcelona, béns que va crear, que ha conservat i cuidat
amb diligència, i que sempre han estat a disposició de tots, creients i
no creients i també per a la difusió cultural del nostre patrimoni. Els
temples no es van immatricular abans perquè, des de la creació del
Registre de la Propietat (1861), amb la normativa de 1863 i fins a l'any
1998, estava prohibida la inscripció en els Registres de la Propietat
dels temples destinats al culte catòlic, ja que es considerava notori
que pertanyien a l'Església (no així els de la resta de confessions).
Ho va permetre (per resoldre aquesta discriminació i garantir la
seguretat jurídica) el govern del Partit Popular (1998) a través d'una
modificació de la legislació hipotecària de 1946 (que reafirmava les
disposicions des de 1863), que fins llavors ho prohibia. Autoritzava a
l'Església a registrar els seus edificis, aquest cop inclosos els
temples, seguint per a això el procediment previst en l'article 206 de
la Llei Hipotecària i els articles concordants del seu Reglament.
Aquesta possibilitat va finalitzar l'any 2015. Mentrestant, en les
dues legislatures de governs del PSOE (2004 a 2011), el règim jurídic de
les immatriculacions dels immobles eclesiàstics roman vigent. A
l'empara d'aquest, l'arxidiòcesi de Barcelona va immatricular alguns
béns.
El debat actual sobre aquest tema només es refereix als béns
eclesials que no estan suportats per un títol escrit de domini
(herència, donació, compra...).
En aquests casos, com marca la llei, el bisbe va ser fedatari i
presentà un certificat on consta la documentació necessària per
demostrar la propietat, com ara permisos d'obres, arxius històrics de
l'arquebisbat o ajuntaments, visites pastorals, constar en el llistat
acordat entre la Santa Seu i el Govern espanyol (1861), i la
corresponent inscripció en el cadastre. Si durant la investigació sorgia
un interessat amb el títol de propietat degudament acreditat el
procediment s'abandonava. Si es detectés qualsevol error, sempre es pot
esmenar.
Immatricular un bé no concedeix la propietat, que pot ser molt
antiga; només dóna seguretat jurídica. Som poble i estem al seu servei.
Les esglésies, cases parroquials, locals de Càritas, etc. han estat, són
i seran llocs sempre oberts a tots els ciutadans, sigui quina sigui la
seva condició o creença, per donar-los servei espiritual però també
assistencial, social o educatiu. El manteniment d'aquests edificis i de
totes les seves activitats a favor de la societat a la qual pertany s'ha
encarat per part de l'Església amb esperit cristià i sense demanar res a
canvi. I així ha estat des de sempre.
Els ajuntaments, l'Estat o les comunitats autònomes són institucions
elegides per la ciutadania, amb l'obligació d'oferir uns serveis que
paguem entre tots. Moltes vegades aquests serveis són deficitaris i,
tradicionalment, l'Església ha portat el pes dels serveis de caràcter
assistencial i, també, de socials i educatius. En l'actualitat continuem
amb el mateix esperit de servei.
La propietat de l'Església garanteix la cura i la conservació dels
béns. A més s'està al corrent de pagament dels impostos corresponents,
com no pot ser d'una altra manera. Segons la legislació vigent
(recolzada per la sentència del Tribunal Constitucional 98 a 2013) els
béns immobles de les ONG, o bé de l'Església, estan exempts de pagar
l'IBI. També estan exemptes les propietats de l'Estat, de les comunitats
autònomes i els ajuntaments; els edificis històrics; els locals de la
Policia, els de serveis educatius, els de serveis penitenciaris, els de
l'exèrcit, els béns comunals i veïnals; els de la Creu Roja; la SGAE;
les ambaixades, les estacions de tren i les fundacions i associacions.
Unes Jornades de Pastoral Obrera per a acompanyar la precarietat
Jornadas Generales de Pastoral Obrera 2018
“Acompañar en la precariedad” es el tema que propone el departamento de Pastoral Obrera, dentro de la Comisión Episcopal de Apostolado Seglar, para sus jornadas de este año. Tendrán lugar en Ávila del 23 al 25 de noviembre.
Su objetivo: profundizar en cómo acompañar a las personas empobrecidas
del mundo obrero. Para ello se presentarán experiencias que ya se están
llevando a cabo, como en Andalucía donde se hace acompañamiento en
barrios olvidados.
- Organiza: Departamento de Pastoral Obrera, dentro de la Comisión Episcopal de Apostolado Seglar.
- Fecha: del 23 al 25 de noviembre de 2018.
- Lugar: Colegio Mayor “Magistral Antonio de Honcala” (Seminario) (Av. de la Inmaculada 9, 05005 Ávila).
Per més informació:
https://www.conferenciaepiscopal.es/jornadas-generales-de-pastoral-obrera-2018/
divendres, 26 d’octubre del 2018
Una crida pel menors estrangers no acompanyats (MENA)...
| El Consell de Ministres té previst aprovar aquest divendres 26 d'octubre la partida de 40 milions que s’han de repartir entre les diferents comunitats per fer front a la forta arribada de menors estrangers no acompanyats (MENA). Ahir, en un últim intent de negociació, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, es va reunir a Madrid amb la ministra de Sanitat, María Luisa Carcedo, per explicar-li el seu punt de vista i demanar-li que reconsiderés els criteris que han propiciat que Catalunya només rebi 2 milions d’euros d’aquest fons global. La reunió va durar prop de dues hores, però la ministra no va variar de criteri que justifica aquesta partida concreta per a Catalunya perquè, segons va explicar El Homrani, es basa en dades del registre d’arribades del Ministeri de l’Interior, on actualment consta que a Catalunya hi ha 1.074 menors tutelats. |
El Homrani va insistir que aquest criteri “és
injust”, en primer lloc perquè les dades d’Interior no coincideixen amb
les que té la Generalitat, que quantifica el nombre de menors tutelats
en centres d’acollida en 2.809. I en segon lloc, perquè, segons El
Homrani, el repte “no ha de ser l’acollida, sinó la inclusió social”, i
Catalunya, va insistir, és un dels territoris “amb més pressió” en
aquest camp.
Tot i aquesta discrepància, el conseller es va mostrar satisfet pel
tarannà de la consellera. “Hi ha hagut una discussió franca, molta
sintonia sobre com s’ha de plantejar aquest repte, que és global, i
sobre la necessitat de buscar mecanismes de col·laboració”, va destacar.
Pel ministeri, la secretària d’estat de Serveis Socials, Ana Lima, va
justificar el criteri de repartiment per la necessitat de basar-se en
criteris “objectius” a l’hora de repartir els fons.
dijous, 25 d’octubre del 2018
Un toc d'atenció als qui exploten el treball de la gent pobre...
Papa Francisco: Los que explotan el trabajo de la gente pobre son verdaderas sanguijuelas, que esclavizan con el trabajo |
"Los que se enriquecen explotando a la gente con el trabajo son como sanguijuelas: es pecado mortal", así lo ha expresado el Papa Francisco, durante la homilía de la Santa Misa celebrada en la Capilla de Santa Marta.
El Papa Francisco, recordando el pasaje del Evangelio en la que el Rico se burlaba del pobre lázaro, ha emitido unas palabras bastantes duras con aquellos ricos que se burlan de sus trabajadores, pagándoles un sueldo miserable y explotándolos, llegando a decir que " Cuando las riquezas se logran con la explotación de la gente, esos ricos explotan el trabajo de la gente y la pobre gente se vuelve esclava... La teología de la prosperidad es una farsaLa primera lectura del día, de la Carta de Santiago (5,1-6), es una firme advertencia para los ricos que acumulan dinero explotando a la gente.Las riquezas en sí mismas son buenas, pero son relativas, no una cosa absoluta. Se equivocan los que siguen la denominada teología de la prosperidad, según la cual "Dios te hace ver que andas en justicia, si te da tantas riquezas". El problema no es el de atacar las riquezas, porque no se puede servir a Dios y a las riquezas, que se pueden volver cadenas, que quitan la libertad de seguir a Jesús. Como dice el Apóstol Santiago:
"Sepan
que el salario que han retenido a los que trabajaron en sus campos está
clamando, y el clamor de los cosechadores ha llegado a los oídos del
Señor del universo". (Carta de Santiago 5,4)
Ricos explotadores sanguijuelasCuando las riquezas se logran con la explotación de la gente, esos ricos que explotan: explotan el trabajo de la gente y la pobre gente se vuelve esclava.Pensemos en lo que ocurre hoy, aquí y en todo el mundo, ocurre lo mismo. "Quiero trabajar" – "Bien, te hacen un contrato. De septiembre a junio". Sin posibilidad de pensión, sin seguro sanitario… En junio, lo suspenden y en julio y agosto tiene que comer aire. Y, en septiembre, te lo vuelven a dar... Los que hacen esto son verdaderas sanguijuelas y viven de la sangría de la gente, que esclavizan con el trabajo. Ricos que explotan trabajadores: pecado mortal.El Papa Francisco recordó lo que le dijo una joven, que había encontrado un trabajo de 11 horas al día, por 659 euros en negro. Y le dijeron: "si te gusta bien, si no vete. Hay otros detrás de ti, hay cola".Hoy es una verdadera esclavitud. No es algo del pasado, en lugares lejanos, ya no se va a África para vender esclavos en América. No. Ocurre en nuestras ciudades: hay traficantes que tratan a la gente con el trabajo sin justicia. Ayer, en la audiencia, meditamos sobre el rico Epulón y Lázaro. Este rico estaba en su mundo, no se daba cuenta de que detrás de la puerta de su casa había alguien que tenía hambre. Pero esto es peor. Ese rico, por lo menos, no se daba cuenta y dejaba que el otro se muriera de hambre. Esto es peor: ¡esto es hambrear a la gente con su trabajo por mi provecho! Vivir de la sangre de la gente. Y esto es pecado mortal. Es pecado mortal. Se necesita tanta penitencia, tanta restitución para convertirse de este pecado. La explotación del ricoPensemos en este drama de hoy: la explotación de la gente, la sangre de esta gente que se vuelve esclava, los traficantes de personas y no sólo los que trafican con las prostitutas y los niños en el trabajo de menores, sino en ese tráfico, digamos más "civilizado":
"Yo te pago hasta aquí, sin vacaciones, sin seguro sanitario, sin… todo en negro… ¡Pero me vuelvo rico!"
Que el Señor nos haga comprender hoy aquella sencillez que Jesús nos
dice en el Evangelio de hoy: es más importante un vaso de agua en nombre
de Cristo, que todas las riquezas acumuladas con la explotación de la
gente
Papa Francisco. Homilía en Santa Marta, 19 de mayo de 2016
|
Subscriure's a:
Missatges (Atom)