dijous, 28 de setembre del 2017
divendres, 22 de setembre del 2017
Un calendari obrer
CALENDARI EQUIP
DE PASTORAL OBRERA
DE LA DIÒCESI DE TERRASSA
26 de setembre de 2017
7 de novembre de 2017
16 de gener de 2018
20 de febrer de 2018
10 d'abril de 2018
12 de juny de 2018
26 de setembre de 2017
7 de novembre de 2017
16 de gener de 2018
20 de febrer de 2018
10 d'abril de 2018
12 de juny de 2018
dilluns, 11 de setembre del 2017
Acte festiu sobre la llei de la Renda Garantida de Ciutadania
Amb la guia de la Renda Garantida de Ciutadania, podeu clicar els enllaços
El trabajo visto por el papa Francisco
EL PAPA FRANCISCO: EL TRABAJO SIN LA PERSONA SE VUELVE INHUMANO
Discurso del Papa Francisco en
audiencia a los delegados de la Confederación Italiana del Sindicato de
los Trabajadores (CISL) con motivo de su XVIII Congreso Nacional cuyo
tema es Para la persona, para el trabajo. Aula Pablo VI, 28.06.2017
Os doy la bienvenida con motivo de vuestro congreso, y agradezco al secretario general su presentación.
Habéis elegido un lema muy hermoso para este congreso: Para la persona, para el trabajo.
Persona y trabajo son dos palabras que pueden y deben juntarse. Porque
si pensamos y decimos trabajo sin decir persona, el trabajo termina por
convertirse en algo inhumano que, olvidándose de las personas se olvida y
se pierde a sí mismo. Pero si pensamos en la persona sin el trabajo
decimos algo parcial, incompleto, porque la persona se realiza
plenamente cuando se convierte en trabajador, en trabajadora; porque el
individuo se convierte en persona cuando se abre a los demás, en la vida
social, cuando florece en el trabajo. La persona florece en el trabajo.
El trabajo es la forma más común de cooperación que la humanidad haya
producido en su historia. Cada día, millones de personas cooperan
simplemente trabajando: educando a nuestros hijos, maniobrando equipos
mecánicos, resolviendo asuntos en una oficina… El trabajo es una forma
de amor cívico, no es un amor romántico ni siempre intencional, pero es
un amor verdadero, auténtico, que nos hace vivir y saca adelante el
mundo.
Por supuesto, la persona no es solo trabajo… Tenemos que pensar en la
saludable cultura del ocio, de saber descansar. No es pereza, es una
necesidad humana. Cuando pregunto a un hombre, a una mujer, que tiene
dos, tres hijos: “Pero dígame, ¿Usted juega con sus hijos? ¿Tiene este
“ocio?”- “¡Eh!, sabe, cuando voy al trabajo, todavía están dormidos, y
cuando vuelvo ya están acostados”. Esto es inhumano. Por eso, junto con
el trabajo, hay que tener la otra cultura. Porque la persona no es
solamente trabajo; porque no trabajamos siempre y no siempre tenemos que
trabajar. De niños no se trabaja y no se debe trabajar. No trabajamos
cuando estamos enfermos, no trabajamos cuando somos ancianos. Hay muchas
personas que todavía no trabajan, o que ya no trabajan. Todo esto es
cierto y sabido, pero hay que recordarlo también hoy, cuando en el mundo
todavía hay demasiados niños y chicos que trabajan y no estudian,
mientras el estudio es el único “trabajo” bueno de los niños y de los
jóvenes. Y cuando no siempre y no a todos se les reconoce el derecho a
una jubilación justa -ni demasiado pobre ni demasiado rica-: las
“jubilaciones de oro” son un insulto al trabajo no menos grave que el
de las jubilaciones demasiado pobres, porque vuelven perennes las desigualdades del tiempo del trabajo. O
cuando un trabajador enferma y se le descarta del mundo del trabajo en
nombre de la eficiencia -y, sin embargo, si una persona enferma puede,
dentro de sus límites, trabajar, el trabajo también desempeña una
función terapéutica-: a veces uno se cura trabajando con los demás,
trabajando juntos, para los demás.
Es una sociedad necia y miope la que obliga a las personas mayores a
trabajar demasiado tiempo y a una entera generación de jóvenes a no
trabajar cuando deberían hacerlo para ellos y para todos. Cuando los
jóvenes están fuera del mundo del trabajo, las empresas carecen de
energía, de entusiasmo, de innovación, de alegría de vivir, que son
bienes comunes preciosos que mejoran la vida económica y la felicidad
pública. Es urgente un nuevo contrato social humano, un nuevo contrato
social para el trabajo, que reduzca las horas de trabajo de los que
están en la última temporada laboral para crear puestos de trabajo para
los jóvenes que tienen el derecho y el deber de trabajar. El don del
trabajo es el primer don de los padres y de las madres a los hijos y a
las hijas, es el primer patrimonio de una sociedad. Es la primera dote
con que los ayudamos a despegar hacia el vuelo libre de la vida adulta.
Me gustaría hacer hincapié en dos desafíos trascendentales que el hoy el
movimiento sindical debe afrontar y superar si quiere seguir
desempeñando su papel esencial para el bien común.
El primero es la profecía, y se refiere a la naturaleza misma del
sindicato, a su verdadera vocación. El sindicato es una expresión del
perfil profético de una sociedad. El sindicato nace y renace cada vez
que, como los profetas bíblicos, da voz a los que no la tienen, denuncia
al pobre “vendido por un par de sandalias” (cfr Amós 2, 6),
desenmasca a los poderosos que pisotean los derechos de los trabajadores
más vulnerables, defiende la causa del extranjero, de los último, de
los “descartes”. Como demuestra la gran tradición de la CISL, el
movimiento sindical tiene sus grandes temporadas cuando es profecía.
Pero en nuestras sociedades capitalistas avanzadas el sindicato corre el
peligro de perder esta naturaleza profética y de volverse demasiado
parecido a las instituciones y a los poderes que, en cambio, debería
criticar. El sindicato, con el pasar del tiempo, ha acabado por
parecerse demasiado a la política, o mejor dicho, a los partidos
políticos, a su lenguaje, a su estilo. En cambio, si se olvida de esta
dimensión típica y diferente, también su acción dentro de las empresas
pierde potencia y eficacia. Esta es la profecía.
Segundo desafío: innovación. Los profetas son centinelas, que
vigilan desde su atalaya. También el sindicato tiene que vigilar desde
las murallas de la ciudad del trabajo, como un centinela que mira y
protege a los que están dentro de la ciudad del trabajo, pero que mira y
protege también a los que están fuera de las murallas. El sindicato no
realiza su función esencial de innovación social si vigila solo a los
que están dentro, si solo protege los derechos de las personas que
trabajan o que ya están retiradas. Esto se debe hacer, pero es la mitad
de vuestro trabajo. Vuestra vocación es también proteger los derechos de
quien todavía no los tiene, los excluidos del trabajo que también están
excluidos de los derechos y de la democracia.
El capitalismo de nuestro tiempo no comprende el valor del sindicato,
porque se ha olvidado de la naturaleza social de la economía, de la
empresa. Este es uno de los pecados más graves. Economía de mercado: no.
Digamos economía social de mercado, como enseñaba san Juan Pablo II:
economía social de mercado. La economía se ha olvidado de la naturaleza
social de su vocación, de la naturaleza social de la empresa, de la
vida, de los lazos, de los pactos. Pero tal vez nuestra sociedad no
entiende al sindicato porque no lo ve luchar lo suficiente en los
lugares de los “derechos del todavía no”, en las periferias
existenciales, entre los descartados del trabajo. Pensemos en el 40% de
jóvenes menores de 25 años que no tienen trabajo. Aquí, en Italia. ¡Y
allí es donde tenéis que luchar! Son periferias existenciales. No lo ve
luchar entre los inmigrantes, de los pobres, que están bajo las murallas
de la ciudad; o simplemente no lo entiende por qué a veces –pero pasa
en todas las familias– la corrupción ha entrado en el corazón de algunos
sindicalistas. No os dejéis bloquear por esto. Sé que os se estáis
esforzando ya desde hace tiempo en la dirección justa, sobre todo con
los migrantes, con los jóvenes y con las mujeres. Y lo que os digo
ahora podría parecer superado, pero en el mundo del trabajo la mujer es
todavía de segunda clase. Podriaís decirme: “No, hay esa empresaria, esa
otra…”. Sí, pero la mujer gana menos, se la explota con más facilidad…
Haced algo. Os animo a continuar y, si es posible, a hacer más. Vivir
las periferias puede convertirse en una estrategia de acción, en una
prioridad del sindicato de hoy y de mañana. No hay una buena sociedad
sin un buen sindicato, y no hay un buen sindicato que no renazca todos
los días en las periferias, que no transforme las piedras descartadas
por la economía en piedras angulares. Sindicato es una hermosa palabra
que viene del griego dike, es decir justicia y syn juntos. Es decir, justicia juntos. No hay justicia juntos si no es junto con los excluidos de hoy.
Os agradezco este encuentro, os bendigo, bendigo vuestro trabajo y os
deseo lo mejor para vuestro Congreso y vuestro trabajo diario. Y cuando
nosotros en la Iglesia hacemos una misión , por ejemplo, en una
parroquia el obispo dice: “Hagamos la misión para que toda la parroquia
se convierta, es decir vaya a mejor”. También vosotros “convertíos”: id a
mejor en vuestro trabajo, que sea mejor. ¡Gracias!
Y ahora os pido que recéis por mí, porque yo también tengo que
convertirme en mi trabajo; cada día tengo que ir a mejor para ayudar y
cumplir mi vocación. Rezad por mí y quisiera daros la bendición del
Señor.
divendres, 4 d’agost del 2017
Curs de formació de consiliaris laics d'Acció Catòlica
Tota aquella persona que estigui interessada fer el curs de formació de consiliaris laics i laiques pels moviments especialitzats d'Acció Catòlica, pot inscriure's per començar el mes de gener de 2018 amb el primer bloc.
Aquest curs, que està recolzat per la Delegació de Pastoral Obrera de Terrassa, està dirigit a aquests militants de moviments d'AC que es sentin cridats a acompanyar persones i grups de revisió de vida.
Des de fa molt de temps que la JOC (Joventut Obrera Cristiana) de Catalunya i les Illes organitza aquest curs de formació per reforçar l'acompanyament dels seus militants joves.
I, des de fa uns anys, l'EPOT (Equip de Pastoral Obrera de la Diòcesi de Terrassa) ha vist la importància de realitzar aquest curs a la nostra diòcesi que té una duració de 4 anys aproximadament.
Pepe Baena Iniesta,
delegat episcopal de Pastoral Obrera de la Diòcesi de Terrassa
Per més informació: pepbaena@gmail.com
dimecres, 19 de juliol del 2017
Seminari Internacional del MMTC
Terra, sostre i treball per a una vida digna!
L'MMTC es reuneix a Àvila per realitzar el seu Seminari Internacional i Assemblea General
Del 15 al 21 de juliol, a la
Universitat de la Mística d'Àvila, participaran 120 delegats i delegades
representant a moviments de treballadors cristians de 42 països sota el
lema «Terra, sostre i TREBALL per a una vida digna».
En el Seminari Internacional, que se celebra des del dissabte 15 al
dimarts 18 de juliol, s'abordarà com construir una societat solidària;
les amenaces actuals a la dignitat humana i l'estat del dret al treball,
amb la perspectiva aportada, des del coneixement de la situació de
l'ocupació i dels treballadors, dels delegats i les delegades de les
regions del Moviment Mundial de Treballadors Cristians (MMTC )
d’Amèrica, Àfrica, Àsia i Europa. A la inauguració assistiran l'alcalde i
el bisbe d'Àvila, entre d'altres personalitats polítiques, sindicals i
eclesials.
Està prevista la participació en aquest diàleg del director de
l'Oficina de l'OIT (Organització Internacional del Treball) a Espanya,
representants del sindicalisme internacional i de moviments populars per
conversar sobre la situació mundial de l'ocupació, les tendències, el
seu present i futur. El pensament del papa Francesc sobre el treball
humà serà exposat pel bisbe de Pastoral Obrera de la Conferència
Episcopal Espanyola. És un moment també molt important en la història
del MMTC, en complir 50 anys de compromís en l'evangelització del món
del treball.
Seguiran els treballs amb la realització de l'Assemblea General, que
començarà el dimecres 19 i finalitzarà el 21 de juliol. A l'assemblea es
realitzarà una valoració de l'activitat desenvolupada durant els
darrers quatre anys; es produiran les eleccions per renovar la
responsabilitat de copresidenta, de tresorer, de consiliari i el Consell
Internacional (òrgan de coordinació). Així mateix, s'aprovarà el Pla
d'Acció: les propostes de treball i compromís cristià del MMTC i dels
seus moviments afiliats per als anys 2017-2021. En aquesta Assemblea té
prevista la seva assistència el president de la Conferència Episcopal
Espanyola, cardenal Ricardo Blázquez.
En representació de l'ACO hi assisteixen la presidenta Maria
Martínez, el consiliari general Josep Jiménez Montejo, el militant
Xavier Such i la coordinadora Cèlia Santiago.
Podeu seguir les dues cites en el web www.mmtc-infor.com
i en els perfils socials d'aquest moviment mundial. En aquest sentit,
tant a Twitter com a Facebook, utilitzaran l'etiqueta #3TVD per a la
conversa pública i seguiment dels esdeveniments.
dijous, 13 de juliol del 2017
Moltes felicitats!!!
Enviem
intervenció de Diosdado Toledano, en el Ple del Parlament de Catalunya
de 12 de juliol, en representació de la Comissió Promotora de la Renda
Garantida per presentar la proposta de llei. La vam enviar en català i
castellà, així com algunes fotos.
Avui ha estat un dia històric a Catalunya amb l'aprovació d'un important dret social que ha estat aprovat per unanimitat.
Quan
tinguem la intervenció de Sixte també la passarem. Aquesta sessió del
parlamentàries es podrà veure a través de Canal del Parlament.
Una forta abraçada a tots / es per la feina feta que ha permès aconseguir aquest important dret social.
Diosdado Toledano, representant de la Comissió Promotora Renda Garantida de Ciutadania
Intervenció de
Diosdado Toledano al ple del parlament 12 de juliol sobre la proposta de llei
de la Renda Garantida de Ciutadania
Molt honorables Presidenta del
Parlament i President de la Generalitat
Honorables
Consellers i Conselleres
Senyors
Diputats i Senyores Diputades
Senyors i
senyors convidats
El 26 de març de 2014, en aquest
mateix faristol, després de presentar el projecte de llei de la Renda Garantida
de Ciutadania, apel·lem a la responsabilitat dels senyors i senyores diputats
per no defraudar l'esperança que significa aquest important dret social.
Avui, 12 de juliol 2017, serà una
data històrica que recordarà el poble de Catalunya, especialment la seva gent
més vulnerable, quan vostès votin favorablement la proposta de llei.
La Renda Garantida de Ciutadania és
un dret social que protegeix i empara a tota la ciutadania del nostre país. En
un sistema econòmic injust, inestable, insegur, que com va dir el papa Francesc
mata, aquest dret social és un autèntic salva-vides per a tothom.
És, també, un important avanç en la
cohesió social, en la redistribució de la riquesa i reducció de la desigualtat,
en l'empoderament de les persones, en la millora de les seves condicions de
vida, que les fa més lliures.
La pobresa a Catalunya segueix en
taxes molt elevades, la pobresa severa (darreres dades d’Idescat) afecta al 6,7
% de la població, creix la pobresa infantil, s'estén la pobresa laboral amb la
precarietat i la devaluació dels salaris, molts pensionistes malviuen amb
prestacions per sota del llindar de pobresa. En definitiva, la millora
estadística del creixement econòmic no s'ha traslladat a la majoria social, ni
a la població més vulnerable.
Acabar amb la pobresa, exigeix
també, altres mesures, altres polítiques, que vagin a l'arrel de la seva causa.
Cal avançar cap a la plena ocupació en condicions estables i dignes, repartint
el treball i la riquesa, reforçant i millorant el sistema de protecció social.
Aquesta llarga lluita per la Renda
Garantida de Ciutadania, rescatant de l'oblit l'art 24.3 de l'Estatut
d'autonomia referendat el 2006, culmina avui, gràcies a l'esforç i la
col·laboració de molta gent solidària:
de les 121.191 persones que van signar
la Iniciativa Legislativa Popular, de la feina de centenars de persones
fedatàries, i milers de col·laboradors/es, al suport de 76 entitats cíviques,
socials i polítiques representatives d'una àmplia pluralitat en la societat, a
les mocions de suport de 52 ajuntaments i del Consell de la Vall d'Aran, que
representen a una majoria de la ciutadania del nostre país.
En aquesta gran tasca volem
reconèixer el treball dels diputats i diputades, assessors, al lletrat sr.
Xavier Muro, que han participat en la ponència al llarg de dues legislatures.
Gràcies a la seva actitud dialogant, a la seva voluntat d'arribar a un
compromís per fer efectiva aquesta llei, s'han pogut sortejar tots els
obstacles. Tots hem realitzat concessions, sobre les nostres posicions inicials,
fins a aconseguir un ampli consens en la redacció d'aquesta llei.
En aquest procés, l'acord signat el
passat 15 de maig, entre els representants del govern de la Generalitat i de la
Comissió Promotora, després d'una negociació intensa, superant distàncies i
dificultats, ha estat un pas decisiu que va aplanar el camí fins arribar a la
práctica unanimitat en la ponència, i després, en la Comissió de treball.
Per valorar aquesta llei, no n'hi ha
prou amb el debat rigorós i jurídic al Parlament, cal apropar-se i dialogar amb
la gent més vulnerable, informar i escoltar les seves opinions, atendre les seves
necessitats i sentiments.
En un recent acte a Girona, amb la
gent colpejada per l'atur de llarga durada, amenaçats per desnonaments,
senyores grans, nous catalans i novíssimes catalanes, després explicar-los el
contingut de la proposta de llei, i respondre als seus dubtes i preguntes, em
van abraçar amb una calor humà excepcional, l'alegria i l'esperança
il·luminaven els seus rostres, les seves frases d'agraïment encara ressonen al
meu cap.
Aquests abraçades, aquestes emocions
d'esperança, d'agraïment, vull compartir-los amb tots vostès, amb els qui amb
el seu vot donaran llum a aquesta llei, amb el govern que haurà d’arremanga-ser
per implementar la llei, amb totes les entitats i persones que han fet possible
arribar a la meta, naturalment amb tots els activistes que han participat en la
Comissió Promotora.
Vull recordar a totes les persones
que al llarg d'aquests anys han patit les conseqüències de la pobresa, als que
ens han abandonat víctimes de la desesperació. El seu sofriment i esperances,
han estat el combustible que ens ha fet perseverar fins assolir aquest gran
dret social
Finalment, algunes reflexions en veu
alta. ¿S'imaginen com seria la nostra societat si aquesta llei s'hagués aprovat
l'any següent d'aprovar-se l'Estatut d'autonomia? ¿Quant dolor s'hauria evitat?
¿Com és possible que una proposta de llei tramitada per via d'urgència hagi
trigat tant? Per ventura, ¿no hauria de millorar-se la llei de la iniciativa
legislativa popular per evitar que es repeteixi aquest exasperant retard?
Finalment, els anunciem, que la
Comissió Promotora continuarà el seu treball per informar sobre aquesta llei i
ajudar a la seva plena implementació.
Gràcies de nou per escoltar les meves
paraules. Els asseguro, que un cop aprovin aquesta llei, aquesta nit, dormiré
molt feliç. Estic segur què vostès també.
dilluns, 12 de juny del 2017
Més sobre la Renda Garantida de Ciutadania
COMUNICAT
El
redactat del projecte de llei de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC)
entre representants del Departament de treball, afers socials i
famílies de la Generalitat de Catalunya i de la Comissió Promotora, ha
finalitzat amb dos greus desacords.
El
primer desacord afecta a l'artº 25 sobre "Resolució administrativa de
les sol·licituds de Renda Garantida de Ciutadania". La posició dels
representants del govern no respecta l'acord adoptat per unanimitat dels
grups parlamentaris en la ponència que tramita el projecte de llei pel
qual s'estableix un termini màxim de quatre mesos a l'Administració
pública competent per atorgar o denegar la prestació, i el caràcter de
silenci positiu si transcorregut el termini de 4 mesos no s'ha notificat
la resolució a la persona interessada, i el dret d'accés als efectes
econòmics de la RGC des de la data de presentació de la sol·licitud, en
tots aquests aspectos el grup parlamentari JUNTS PEL SI va manifestar el
seu acord.
Ara
la representació del govern preten allargar el termini màxim de quatre a
vuit mesos, establir el silenci administratiu com a negatiu, i retarda
el termini dels efectes econòmics de la RGC al mes següent de presentar
la sol·licitud.
La
Comissió Promotora considera inacceptable la posició del govern perquè
suposa un greu perjudici per a les persones i famílies vulnerables, que
després de 6 mesos de carència o ingressos inferiors a l'IRSC hauran
d'esperar fins a 8 mesos a que es dicti resolució; el silenci
administratiu negatiu dificulta l’acces al dret a la RGC, icentiva
l’ineficacia de l’administració de la Generalitat i subordina el dret de
les persones a la gestió administrativa, la qual cosa crea indefensió, i
provoca el cansament i desistiment entre les persones que tenen dret a
la RGC, tal com demostra l'experiència pràctica en altres prestacions
vigents; a tot aquests perjudicis s'afegeix el retard d'un mes en
l'abonament de la RGC.
El
segon desacord afecta la disposició addicional tercera que estableix
que les persones beneficiàries d'una pensió no contributiva per
invalidesa o jubilació de la Seguretat Social (apartat 2), o les
persones beneficiàries d'altres ajuts, prestacions i pensions (apartat
3), - sempre que els seus ingressos siguin inferiors al llindar
d'ingressos per accedir a la RGC-, tenen dret a una prestació
complementària a càrrec de la Generalitat de Catalunya, fins a la
cuantía de l’indicador derendes de suficiencia, que fixa el llinar de la
pobresa.
La
representació del govern planteja descomptar a aquests complements la
quantitat de 150 euros mensuals, incomplint l'Acord signat el passat 15
de maig entre representants del Departament de treball, afers socials i
famílies, i de la Comissió Promotora, que en el seu art 10 sobre el
"Caràcter subsidiari i complementari de la RGC respecte dels ajuts i
prestacions estatals d'atur i per ocupació i a pensions del sistema de
seguretat social" estableix aquests complements per equiparar el nivell
de les seves prestacions al dels perceptors de la RGC, sense fixar la
reducció de 150 euros mes.
Les
conseqüències d'aquest incompliment és deixar sense efectes pràctics en
2017 i 2018 l'esmentat complement per a les persones vulnerables
d'aquests col·lectius, particularment a les persones que visquin soles
(majoritariament dones grans) o en nuclis familiars amb ingressos
inferiors a l'IRSC, o amb un escàs complement en 2019 i 2020.
La
posició del govern, no només incompleix l'art 10 de l'Acord, sinó l'art
1 de l'Acord que estableix la finalitat de la proposta de llei de la
RGC de "assegurar els mínims d'una vida digna a les persones i famílies
que es troben en situació de pobresa ... ", i en conseqüència incompleix
greument l'art 24.3 de l'Estatut d'Autonomia, generant un tracte
discriminatori entre persones en situació de pobresa.
La
Comissió Promotora reunida el 31 de maig crida els grups parlamentaris
que participen en la ponència a fer respectar l'acord que van adoptar
per unanimitat que afecta les Resolució administrativa de sol·licituds
de RGC, i fer complir els termes de l'Acord signat el 15 de maig, i els
principis establerts en l'artº 24.3 de l'Estatut d'Autonomia.
La
Comissió Promotora crida a les entitats socials, polítiques i cíviques
que promouen i donen suport a la Renda Garantida de Ciutadania a
multiplicar les gestions cap als diferents àmbits implicats, amb
l'objectiu de facilitar la superació positiva dels desacords i arribar a
una bona llei.
La
Comissió Promotora estudiarà i promourà les iniciatives necessàries que
permetin arribar a un acord satisfactori, coherent amb l'art 24.3 de
l'Estatut d'Autonomia, i que pugui votar-se favorablement en sessió
plenària del Parlament en el termini més breu possible.
Barcelona 1 juny 2017
Comissió promotora renda Garantida de Ciutadania
COMUNICADO
El
redactado del proyecto de ley de la Renta Garantizada de Ciudadanía
(RGC) entre representantes del Departamento de trabajo, asuntos sociales
y familias dela Generalitat de Cataluña y de la Comisión Promotora, ha
finalizado con dos graves desacuerdos.
El primer desacuerdo
afecta al artº 25 sobre “Resolución administrativa de las solicitudes
de Renta Garantizada de Ciudadanía”. La posición de los representantes
del gobierno no respeta el acuerdo adoptado por unanimidad de los grupos
parlamentarios en la ponencia que tramita el proyecto de ley por el que
se establece un plazo máximo de cuatro meses a la Administración
pública competente para otorgar o denegar la prestación, el carácter de
silencio positivo si transcurrido el plazo de 4 meses no se ha
notificado la resolución a la persona interesada, y el derecho de acceso
a los efectos económicos de la RGC desde la fecha de presentación de la
solicitud, en todos estos aspectos el grupo parlamentario JUNTS PEL SI
manifestó su acuerdo.
Ahora
la representación del gobierno pretende alargar el plazo máximo de
cuatro a ocho meses, establecer el silencio administrativo como
negativo, y retrasa el plazo de los efectos económicos de la RGC al mes
siguiente de presentar la solicitud.
La
Comisión Promotora considera inaceptable la posición del gobierno
porque supone un grave perjuicio para las personas y familias
vulnerables, que tras 6 meses de carencia o ingresos inferiores al IRSC
tendrán que esperar hasta 8 meses a que se dicte resolución; el silencio
administrativo negativo dificulta el acceso al derecho a la RGC,
incentiva la ineficacia de la administración de la Generalitat i
subordina el derecho de las personas a la gestión administrativa, lo
cual crea indefensión, y provoca el cansancio y desestimiento entre las
personas que tienen derecho a la RGC, tal como demuestra la experiencia
práctica en otras prestaciones vigentes; a todo estos perjuicios se
añade el retraso de un mes en el abono de la RGC.
El segundo desacuerdo
afecta a la Disposición adicional tercera que establece que las
personas beneficiarias de una pensión no contributiva por invalidez o
jubilación de la Seguridad Social (apartado 2), o las personas
beneficiarias de otras ayudas, prestaciones y pensiones (apartado 3), -
siempre que sus ingresos sean inferiores al umbral de ingresos para
acceder a la RGC-, tienen derecho a una prestación complementaria a
cargo de la Generalitat de Cataluña, hasta la cuantía del indicador de
rentas de suficiencia, que fija el umbral de la pobreza.
La
representación del gobierno plantea descontar a dichos complementos la
cantidad de 150 euros mensuales, incumpliendo el Acuerdo firmado el
pasado 15 de mayo entre representantes del Departamento de trabajo,
asuntos sociales y familias, y de la Comisión Promotora, que en su artº
10 sobre el “Carácter subsidiario y complementario de la RGC respecto de
las ayudas y prestaciones estatales de paro y por ocupación y a
pensiones del sistema de seguridad social” establece dichos complementos
para equiparar el nivel de sus prestaciones al de los perceptores de la
RGC, sin fijar la reducción de 150 euros/mes.
Las
consecuencias de tal incumplimiento es dejar sin efectos prácticos en
2017 y 2018 dicho complemento para las personas vulnerables de estos
colectivos, particularmente a las personas que vivan solas
(mayoritariamente mujeres mayores) o en núcleos familiares con ingresos
inferiores al IRSC, o con un escaso complemento en 2019 y 2020.
La
posición del gobierno, no solo incumple el artº 10 del Acuerdo, sino el
artº 1 del Acuerdo que establece la finalidad de la propuesta de ley de
la RGC de “asegurar los mínimos de una vida digna a las personas y
familias que se encuentren en situación de pobreza…”, y en consecuencia
incumple gravemente el artº 24.3 del Estatuto de Autonomía, generando un
trato discriminatorio entre personas en situación de pobreza.
La
Comisión Promotora reunida el 31 de mayo llama a los grupos
parlamentarios que participan en la ponencia a hacer respetar el acuerdo
que adoptaron por unanimidad que afecta a las Resolución administrativa
de solicitudes de RGC, y hacer cumplir los términos del Acuerdo firmado
el 15 de mayo, y los principios establecidos en el artº 24.3 del
Estatuto de Autonomía.
La
Comisión Promotora llama a las entidades sociales, políticas y sociales
que promueven y apoyan la Renta Garantizada de Ciudadanía a multiplicar
las gestiones hacia los diferentes ámbitos implicados, con el objetivo
de facilitar la superación positiva de los desacuerdos y alcanzar una
buena ley.
La
Comisión Promotora estudiará y promoverá las iniciativas necesarias que
permitan alcanzar un acuerdo satisfactorio, coherente con el artº 24.3
del Estatuto de Autonomía, y que pueda votarse favorablemente en sesión
plenaria del Parlamento en el plazo más breve posible.
Barcelona 1 de junio 2017
Comisión promotora renta Garantizada de Ciudadanía
Subscriure's a:
Missatges (Atom)