dilluns, 26 de desembre del 2016
dijous, 15 de desembre del 2016
dijous, 8 de desembre del 2016
Un comunicat per un treball decent
IGLESIA COMPROMETIDA POR EL TRABAJO DECENTE
Comunicado de las XXII JORNADAS GENERALES DE PASTORAL OBRERA
Convocados
por el Departamento de Pastoral Obrera de la Conferencia Episcopal
Española, nos hemos reunido en Ávila, los días 19 y 20 de noviembre,
delegados diocesanos, miembros de los Movimientos Apostólicos Obreros, y
de equipos de Pastoral obrera, para celebrar las XXII Jornadas de
Pastoral Obrera, bajo el lema IGLESIA COMPROMETIDA POR EL TRABAJO
DECENTE, para dialogar, reflexionar, compartir experiencias, y abordar
propuestas pastorales para seguir impulsando la tarea de ser y hacer
visible una Iglesia comprometida por el trabajo decente.
En
línea de continuidad con jornadas anteriores, hemos abordado este año
la reflexión sobre la actual configuración del trabajo, que nos ha
invitado a tomar conciencia de su realidad y hemos propuesto retos
pastorales para la Iglesia española en el mundo del trabajo. Hemos
presentado, igualmente, una propuesta de formación para los equipos de
Pastoral obrera.
Hemos
presentado, también, la iniciativa Iglesia unida por el trabajo
decente, impulsada por un conjunto de organizaciones eclesiales, que ha
hecho surgir una experiencia de trabajo eclesial a través de la cual se
ha puesto de manifiesto la necesidad de seguir apoyando la justa
reclamación y la necesaria consecución de un trabajo decente, en el
sentido que el papa Benedicto XVI ya describió en Cáritas un veritate
63.
Como
Iglesia en el mundo obrero y del trabajo, seguimos haciendo nuestro el
sufrimiento que la lógica de este sistema genera en las y los
trabajadores y sus familias, a quienes vamos acompañando con
misericordia. Desempleados de larga duración, jóvenes, mujeres,
inmigrantes, trabajadores precarios… conforman el rostro sufriente del
mundo obrero. Nuestro empeño de seguir acompañando con misericordia sus
vidas ha de seguir siendo prioritario. Como dice el papa Francisco, para
contrarrestar la desesperanza, la comunidad cristiana “se mete con
obras y gestos en la vida cotidiana de los demás, achica distancias… y
asume la vida humana, tocando la carne sufriente de Cristo en el pueblo[1]
Es
necesario, al término del año de la Misericordia, seguir uniendo
misericordia y justicia, seguir denunciando la inmoralidad radical, la
inhumanidad profunda con la que se organiza el sistema económico cuando
no está al servicio de las personas, de sus necesidades humanas,
especialmente de los más pobres. Seguimos clamando contra la lógica
inmisericorde de un capitalismo sin entrañas, de un sistema económico
que descarta a las personas y, como recuerda con insistencia el papa
Francisco, priva radicalmente de dignidad a las personas cuando las
priva de su humanidad, impidiéndoles realizar un trabajo decente. Uno de
los graves problemas hoy, es que el empleo precario, sin derechos, mal
pagado, sin que permita salir de la pobreza, se ha convertido en el
empleo normal.
La
economía, y la política, no están al servicio de las personas, y
necesitamos una economía y una política profundamente humanas y
humanizadoras. Reclamarlas, y trabajar para que vayan siendo posibles,
son exigencias de las implicaciones políticas de nuestra fe cristiana.
Hace milenios[2]
la Iglesia y los profetas dijeron lo que tanto escandaliza que repita
el Papa en este tiempo cuando todo aquello alcanza expresiones inéditas.
“Toda la doctrina social de la Iglesia y el magisterio se rebelan
contra el ídolo-dinero que reina en lugar de servir, tiraniza y
aterroriza a la humanidad.”
Nos
sentimos nuevamente convocados a ser Iglesia comprometida por el
trabajo decente, al servicio de nuestras hermanas y hermanos, de su
intrínseca dignidad de hijos e hijas de Dios, que nos urge a trabajar
con misericordia, por la justicia.
Seguimos
invitando a todas las instancias eclesiales a sentirse convocadas a un
empeño continuo en favor del trabajo decente, y seguimos reclamando de
los poderes públicos un empeño sincero por ir generando condiciones
objetivas que lo hagan posible, poniendo en el centro de sus políticas
económicas la prioridad del servicio a las personas, no al capital.
Nuestra
esperanza en Jesucristo, Misericordia de Dios, nos sigue impulsando a
una vida de servicio, solidaridad y humildad en favor del mundo obrero, y
en especial de los que más sufren.[3]
Ávila, 20 de noviembre de 2016.
_____________________________
[1] EG 24
[2] Francisco. discurso en el III Encuentro de Movimientos Populares, 5 nov 2016
[3] ídem
dimecres, 30 de novembre del 2016
dijous, 24 de novembre del 2016
Cal uns pressupostos socials...
Posted: 23 Nov 2016 02:22 AM PST
A continuació us transcrivim el manifesta de la Jornada de dissabte 19 de novembre "Es pot fer ara! Per uns pressupostos socials. Al final de tot trobareu el vídeo que ho ressumeix.
La delegació diocesana de Pastoral Obrera de Barcelona i els moviments es van adherir aquesta acció.
------------------------------
Catalunya
pateix una situació d’emergència social que s’expressa a través de
xifres alarmants d’atur, precarietat laboral, pobresa i risc d’exclusió
social i increment de les desigualtats.
A
Catalunya hi ha 603.600 persones a l’atur, de les quals el 58,3%
corresponen a atur de llarga durada. Només el 27,8% de les persones en
situació d'atur rep algun tipus de prestació.
La
població en risc de pobresa i/o exclusió social després de fetes les
transferències socials és el 23,5 % del total i un 30% de la població de
menys de 18 anys està per sota del llindar de la pobresa. El nombre de
persones (224.500) que viuen en habitatges sense cap perceptor
d’ingressos augmenta. La pobresa es cronifica.
S’ha incrementat la taxa de risc de pobresa en el treball, de forma que l’11,7% de les persones que treballen a Catalunya obtenen uns ingressos per la seva feina per sota del llindar de risc de pobresa.
S’ha incrementat la taxa de risc de pobresa en el treball, de forma que l’11,7% de les persones que treballen a Catalunya obtenen uns ingressos per la seva feina per sota del llindar de risc de pobresa.
Catalunya
és un dels països on més han augmentat les desigualtats, amb una
creixent concentració de la renda en la població més rica. El 20%
d’aquesta acumula 6,5 vegades més recursos que el 20% més pobre. En els
anys previs a la crisi els nivells de desigualtat a Catalunya eren
inferiors a la mitjana europea.
La
crisi ha augmentat també altres bretxes ja existents a la nostra
societat: la de gènere, però també la generacional amb joves i més grans
de 50 anys a l'atur i sense expectatives
La
crisi no s’ha repartit de forma equitativa, les retallades en les
polítiques públiques i una fiscalitat injusta i insuficient han jugat un
paper determinant en l’increment de les desigualtats.
En
aquest context, la despesa en protecció social sobre el PIB és a
Catalunya (21,0%) inferior a la d'Espanya (25,5%) i queda molt per sota
de la Unió Europea (28,6%).
Per
això és necessari un pressupost que suposi un veritable canvi de rumb,
que trenqui amb el passat i que doni per tancades les polítiques
d’austeritat. Un pressupost adequat per abordar l’emergència social,
consolidar l'economia i crear ocupació de qualitat.
La pressió fiscal a Catalunya és del 31,8%, a Espanya del 32,4% i a la UE-28 del 39,1%. Per tant, hi ha camí per a recórrer tenint
present que la baixada d’impostos ha beneficiat als més rics, mantenint
situacions de privilegi fora de tota lògica i afavorint el creixement
de les desigualtats.
Cal recuperar els ingressos fiscals per fer polítiques socials. A Catalunya hi ha un problema de finançament, però també de fiscalitat:
Cal recuperar els ingressos fiscals per fer polítiques socials. A Catalunya hi ha un problema de finançament, però també de fiscalitat:
- Recuperar l’Impost de successions.
- Incrementar la fiscalitat de les rendes altes fixant trams a partir dels 60.000 euros augmentant la progressivitat de l’IRPF.
- Reduir el mínim exempt de l’impost del patrimoni.
- Crear un impost sobre pisos buits.
- Derogar els avantatges fiscals als casinos i activitats vinculades al joc.
- Donar més recursos a l’Agencia Tributària de Catalunya per a lluitar contra el frau fiscal.
- Renegociar el deute amb la banca per disminuir els interessos fins a reduir-los als interessos del Banc Central Europeu.
- Crear noves figures impositives a través de la fiscalitat ambiental.
Incrementar els ingressos fiscals per fer polítiques socials amb recursos suficients per:
- Complir la resolució del Parlament de Catalunya sobre la situació d’emergència social per a protegir els col·lectius més vulnerables i lluitar contra la feminització de la pobresa.
- Implementar la Renda Garantida de Ciutadania com a dret subjectiu a uns ingressos mínims, en compliment de l’Estatut de Catalunya vigent, i que faria possible la superació de la pobresa a Catalunya.
- Començar a revertir les retallades en salut, educació, protecció social i habitatges per a recuperar drets i serveis. Del 2010 al 2015 la despesa social ha caigut en 3.600 milions (1.450 en sanitat, 1.074 en educació, 507 en protecció social i 355 en habitatge). En sanitat, Catalunya és una de les comunitats on el tancament de llits i quiròfans ha estat més gran. En educació estem a la cua en finançament públic, per sota fins i tot de la mitjana espanyola. La despesa educativa a la UE és del 6% del PIB i a Catalunya del 2,8%
- Concretar polítiques per a una ocupació de qualitat : suport a la indústria i recuperació per a l’ocupació pública.
- S’ha de recuperar la inversió en el programa de suport a la Indústria que el 2010 era de 163,3 milions i que en les previsions del Pressupost del 2016 havia caigut fins al 32,5 milions.
- S’ha de recuperar la inversió pública, com a element generador d’ocupació i reactivació econòmica
- Compromís per la contractació pública i de qualitat: volem una administració que es comprometi a contractar empreses que paguin el conveni sectorial i que no usi empreses multiserveis
- Recuperació dels pressupostos propis del SOC (Servei d'Ocupació de Catalunya) amb fons de la Generalitat: la lluita contra l’atur ha de ser una prioritat.
- Pel que fa a l’ocupació pública, la principal prioritat és la recuperació de les plantilles amb una oferta pública d’ocupació que recuperi les vacants suprimides i redueixi el percentatge de personal interí a no més del 5%.
Implementar
una política pública de cooperació internacional coherent i justa,
compromesa amb els drets humans i la justícia global.
- Garantir la coherència de polítiques com un element transversal al conjunt de l’acció de l’Administració catalana
- Destinar una partida equivalent al 0,7% dels ingressos corrents incondicionats de la Generalitat de Catalunya
dissabte, 19 de novembre del 2016
Subscriure's a:
Missatges (Atom)