divendres, 31 de juliol del 2015
dilluns, 20 de juliol del 2015
Una de Pastoral Social
El Secretariat de marginació de l’Arquebisbat de Barcelona,
ha dedicat les seves trobades d’aquest curs, 2014-15, a reflexionar de
com desitjaríem que fossin les polítiques i accions socials en el nostre
País, els propers anys. Anys que seran decisius en la configuració
política i social de Catalunya. El nostre afany és col·laborar amb
propostes positives, que siguin justes i ajudin a la millora de les
condicions de vida dels exclosos i marginats.
La
nostra reflexió ha estat inspirada en la Doctrina social de l’Església,
que té com un dels seus principis que l’economia estigui al servei de
les persones, i no les persones al servei de l’economia. Ens hem fitxat,
amb alguns col·lectius que actualment es troben en una situació de
molta vulnerabilitat:
· Famílies sense recursos en què ha sofert o estat en risc de patir desnonaments,
· Infants amb malnutrició, dones soles amb càrregues familiars,
· dones que pateixen violència de gènere, o es veuen obligades a exercir la prostitució,
· persones sense sostre, immigrants en situació alegal,
· també el creixement de les desigualtats econòmiques, com a conseqüència d’aquest temps de crisi
DEMANEM A LES ADMINISTRACIONS PUBLIQUES
- Unes lleis d’habitatge que possibilitin que tothom tingui un habitatge digna. I que es busquin solucions polítiques per posar fi als desnonaments que deixen a famílies al carrer, tant freqüents en aquests darrers anys a Catalunya i que ha estat motiu de sofriment per tantes persones.
- Que hi hagi llocs a on, sense excessives exigències, es pugui acollir a les persones sense sostre. I també que junt amb l’acollida se’ls ofereixin tractaments mèdics i psicològics per les malalties psíquiques i d’addiccions, que sovint pateixen aquestes persones.
- Atenció a les dones que es veuen obligades a exercir la prostitució. Prioritzar plans de reinserció social, ofertes realistes de treball, per damunt de la repressió policíaca en el carrer.
- Ajudes suficients a les famílies, especialment les que no tenen recursos, a les desestructurades, monoparentals, perquè puguin garantir una alimentació i educació adequada als seus fills. Combatre la malnutrició infantil.
- Garantir una renda bàsica a tota la població.
- Combatre, i si cal penalitzar, les expressions, gests i actituds xenòfobes que es donen en persones i organitzacions socials i polítiques en contra els immigrants.
- Garantir l’educació i la sanitat a totes les persones que viuen entre nosaltres, independentment de la seva situació legal.
- Fer plans urbanístics en els barris, amb equipaments culturals, esportives, socials que afavoreixin la cohesió social.
- No perseguir, amb controls o batudes a persones, només perquè els seus trets físics, permeten pensar que son persones nascudes fora.
- Polítiques que permetin als joves, dones, l’accés al treball. Plans de formació professional especialment per persones que tenen dificultats de seguir els cursos reglats dels plans de formació.
DEMANEM A LES COMUNITATS CRISTIANES
Que
fidels al Missatge de l’Evangeli, i seguint els ensenyaments del Papa
Francesc, estiguin atentes als sofriments dels homes i dones, i no
oblidi que els pobres són els destinataris privilegiats de l‘Evangeli. “
Cal dir sense revolts que existeix un vincle inseparable entre la
nostra fe i els pobres. No els deixem mai sols” (Evangelii Guadium n 48)
LA NOSTRA RESPONSABILITAT
En
les nostres demandes no volem fer demagògia, som conscients que ens
involucren a tots, i molt especialment els que col·laborem amb entitats i
grups que treballen per la dignitat de les persones del “quart món”.
Com a creients en Jesucrist, no ens podem quedar només en demanar a les
institucions polítiques que assumeixin les seves responsabilitats, sinó
que volem manifestar el nostre compromís per treballar tant
individualment com a entitats d’església per a favor del més
necessitats, fem nostres les paraules del papa Francesc, volem una
església pobra, i per als pobres. Una església que escolta el clam del
més desafavorits.
Ens
estimem el nostre País, Catalunya, i volem posar al seu servei, els
nostres talents. Un país que desitgem just, i lliure a on tothom hi
pugui viure amb dignitat
El NOSTRE AGRAÏMENT
Volem
fer un reconeixement i agraïment a moltíssimes persones, professionals i
voluntaris que des de fa molt de temps treballen per la dignitat de les
persones, així com les moltes institucions, que amb temps de crisi i
retallades, han suplert amb el seu esforç i creativitat, la manca de
recursos
Barcelona
6 de juliol de 2015
Pensions per a tothom?
PAREMOS EL DERRIBO DEL SISTEMA PÚBLICO DE PENSIONES
ARABAKO PENTSIONISTAK LANEAN y POR UNA VIDA DIGNA (Aprejual, Comisión Social U.P. Sta. Mª Olarizu, H.O.A.C-D.Vitoria., Elkartzen, Pastoral Obrera, Pensionistas CC.OO., Pensionistas U.G.T., Pensionistas U.S.O., Servicio Diocesano del Laicado y Ur Bizia), tonomeli@hotmail.com
VITORIA-GASTEIZ (ÁLAVA).
ECLESALIA, 20/07/15 .- A
finales de los sesenta mi padre, un trabajador artesano, cumplió los 65
años, había podido cotizar y solicitó su pensión. Que alegría cuando le
pagaron su primera pequeña pensión de jubilación, le parecía un sueño,
supuso para el un gran avance social, porque su padre, después de
trabajar casi desde niño, no pudo ni imaginar un derecho así.
Ese derecho que
tanto costó conseguir, y con el que contamos, porque nuestros padres lo
han podido disfrutar, va disminuyendo lentamente, gracias a leyes y
decretos que ha ido sacando el Gobierno, sin enterarnos casi la
ciudadanía.
Algunos estamos muy
preocupados, porque de seguir así, sólo tendrán pensión, los que hayan
podido pagar un plan de pensiones privado.
Toda persona tiene derecho a una pensión digna.
El colectivo en el que participamos,
plural y diverso; venimos oponiéndonos a las últimas medidas del
Gobierno Central que están debilitando la seguridad social pública. Sin
embargo, el Presidente del Gobierno, en su discurso ante la ejecutiva
del PP, UNA Y OTRA VEZ SE JACTA Y VANAGLORIA DE HABER CUIDADO el sistema
de pensiones, sin disminuir la prestación. Pero esto no es cierto,
aunque así lo vendan y así se lo crean muchos.
Nosotras y nosotros hemos salido a la
calle para manifestar nuestra oposición a la Ley de 23 de Diciembre
del Factor de Sostenibilidad y del Índice de Revalorización, que ha dado
lugar a una subida de las pensiones del 0,25% tanto en 2.014 como en
2.015, y lo que es más importante nos quita la garantía del
mantenimiento del poder adquisitivo de las pensiones.
Pero no nos podemos quedar ahí. Si vemos
la evolución que ha seguido nuestro sistema de seguridad social,
comprobaremos que nació como un sistema público con dos señas de
identidad: la Solidaridad y el Sistema de Reparto, en el que las
aportaciones del Estado, vía presupuestos generales, completaba las
fuentes de financiación generadas por las aportaciones de los
trabajadores y de las empresas. Ello, frente a la opción inversa de un
sistema individualista de capitalización basado en el seguro mercantil.
La Constitución de 1.978 en su artículo 50, reforzaba, en cuanto a las pensiones, ese carácter público “Los
poderes públicos garantizarán, mediante pensiones adecuadas y
periódicamente actualizadas, la suficiencia económica a los ciudadanos
durante la tercera edad…
En la década de los 90 empieza la
“cruzada mediática y legal “, para ir privatizando el sistema. La
mediática, mediante los interesados augurios de una pronta quiebra del
sistema de Seguridad Social.
La legal, para paliar el déficit del
año 1.994 mediante préstamos. Para ello, establecen la separación de
fuentes de financiación; las prestaciones no contributivas pasan a
financiarse con impuestos, mientras que las contributivas han de
financiarse “preferentemente” con cotizaciones sociales. (Año 1.995);
mediante la aplicación “prioritaria “ del superávit del Sistema de
Seguridad Social, al Fondo de Reserva de la Seguridad Social. (Año
2.001). Señalando que Fondo de Reserva, se ha de dedicar con carácter
“exclusivo” a la financiación de las prestaciones de carácter
contributivo.(Año 2.003)
Srs. pensionistas, ya tienen Vds. su
fondo, que no se puede utilizar para nada que no sea prestaciones
contributivas, y si este se agota no pueden pedir nada. El regalo
envenenado ya está servido. Ahora se trata de vaciar el fondo, para
quebrar el Sistema de Seguridad Social y decir que no es viable y hay
que dar “cancha” a planes y fondos de pensiones, seguros mercantiles,
productos bancarios etc.
¿Cómo? Mediante una doble vía .De una
parte mediante la concesión de ayudas, subvenciones, reducciones,
bonificaciones etc., sufragadas con las cotizaciones a la seguridad
social o al servicio público de empleo, dedicadas a una supuesta
creación de empleo estable y de calidad, que no se ve por ningún lado.
Medidas que han proliferado desde finales de los años 90 hasta la
actualidad y de la que el anteúltimo exponente ha sido la tarifa plana
de cotización y el último y actual es el Real Decreto Ley 1/2015, de
27 de Febrero, por el que a cambio de la creación de un supuesto
contrato indefinido, ahora se trata de dejar de cotizar los primeros 500
€ abonados en un salario de jornada completa, de nuevo con cargo a los
presupuestos de la seguridad social, con la misma consecuencia de una
previsible nueva reducción del Fondo de Reserva.
De la otra, potenciando la Seguridad
Social Privada, mediante las deducciones en el Impuesto sobre la Renta
por las aportaciones a Planes de Pensiones, y E.P.S.V., como se viene
haciendo ejercicio tras ejercicio. En definitiva destinando dinero
público para financiar “pensiones” privadas.
Desde este colectivo hemos
llegado a la conclusión de que o paramos este derribo de la Seguridad
Social Pública ya, o mañana será tarde, y hemos llegado también a la
conclusión de que esto precisa de una acción unitaria, en un ámbito
territorial cuanto más amplio mejor,
A partir de Septiembre hay que salir a la
calle, hay que lograr compromisos de los partidos políticos, hay que
obtener un apoyo unitario de todos los sindicatos, para parar esta
sangría y recuperar un Sistema Público de Pensiones que parta del
principio de que las pensiones constituyen un derecho del ciudadano que
ha de ser garantizado por el Estado, de forma que todo tipo de pensiones
contributivas y no contributivas han de ser aseguradas por el Sistema
Fiscal, y todas encuadradas en el mismo concepto dentro de los
Presupuestos Generales del Estado, única forma en que podamos tener unas
pensiones suficientes y periódicamente actualizadas
¡Podemos exigir lo que es nuestro!
Continua la lluita...
CONVOCATORIA CONCENTRACIÓ DIMECRES 22 DE JULIOL DE 2015 A LES 18 HORES DAVANT DEL PARLAMENT
Per
reivindicar l'aprovació sense retards i retallades de la proposta de
llei de la Renda Garantida de Ciutadania. Per donar suport a l'aprovació
de la proposta de Llei d'Emergència habitacional i pobresa energètica:
Tothom a la concentració davant del Parlament de Catalunya el dimecres 22 de juliol a les 18 hores.
Convoca
III Marxa per una Catalunya sense atur, precarietat, pobresa i desigualtat
(Castellano)
Para
reivindicar la aprobación sin retrasos y recortes de la propuesta de
ley de la Renta Garantizada de Ciudadanía. Para apoyar la aprobación de
la propuesta de Ley de Emergencia habitacional y pobreza energética:
Todos a la concentración delante del Parlament de Catalunya el miércoles 22 de julio de 2015 a las 18 horas.
Convoca
dimecres, 15 de juliol del 2015
diumenge, 12 de juliol del 2015
Altres punts de vista...
CHARLA- DEBATE SOBRE LA CRISIS DE EURO
Ponente: Joan Tafalla, Historiador
Jueves 16 de julio a las 19 horas en La Biblioteca Francesc Candel, Calle Amnistía Internacional, 10 –BCN
¿Es similar la Situación de Grecia a la del Estado Español?
Organiza:
- Coordinadora laboral y Marea Pensionista la Marina- ZF
- Plataforma Por la Salida del EURO
dilluns, 6 de juliol del 2015
dilluns, 29 de juny del 2015
Política partidista de la Catalunya d'ara
ELS TRES BLOCS DE
PARTITS POLITICS A CATALUNYA
Estem passant a tot el món, i
per tant a Europa i a Catalunya, un conjunt de canvis i processos llargs, molt
dinàmics, ràpids que no en sabem encara massa ni la
orientació, ni les fites i per tant ens desorienten.
Són canvis de caire
energètic (final d’un tipus d’energies i encaminament vers energies més sostenibles,
renovables...), tecnològic (xarxes socials, mòbils i sofisticació d’ordinadors,
de nous aparells de comunicació, i noves aplicacions, que tot just iniciem),
econòmic i financer (globalització del comerç, de les finances, de les
especulacions, domini de els grans empreses internacionals i de la gran banca,
del FMI, ...).
Tot plegat té efectes en les
mentalitats, els valors, les visions del món, les expectatives, les
motivacions, el sentit de la vida, és a dir en la cultura de les diverses
nacions i de les diferents capes socials. També afecta i en especial pels
moviments migratoris en processos de substitució religiosa i espiritual.
Tots aquests canvis
produeixen alteracions en les classes socials, en els seus interessos, i
l’aparició de noves capes socials, de nous interessos, o capgirament dels
tradicionals.
Aquests canvis en les
classes socials afecten indefectiblement en la política, i per això observem
l’aparició de nous moviments sòcio-polítics, de nous partits, reorientacions de
vot, capgiraments en els mètodes de fer política, processos de substitució de
militància. Els partits normalment reflecteixen els interessos i desigs de
diferents capes de la societat.
A Catalunya, l’eix nacional,
a més del social i el d’una necessària renovació democràtica, està marcant de
tal manera la política que estem abocats, tots i totes, persones, famílies,
institucions, associacions, a definir-nos davant del dilema de seguir dependents de l’ Estat Espanyol o inaugurar
el camí de l’ Estat Català.
En aquest sentit els partits
polítics, al meu entendre s’estan distribuint en tres grans blocs, segons es
posicionin davant de tal alternativa, i dins de cada bloc segons es posicionin
davant de la desigualtat social, és a dir, davant del sistema capitalista, i
per tant expressant interessos de capes socials diferents.
Aquets tres grans blocs són:
1.El bloc independentista, que es divideix en tres partits segons
l’eix social de dreta-esquerra:
·
Convergència
Democràtica de Catalunya (CDC ja deslligada de la UDC)
que representa els petits i mitjans empresaris i les noves i velles caps
mitjanes moderades (des d’un centre-dreta a un centre-esquerra). És la dreta que ha esdevingut independentista
pel mateix moviment popular, decantada vers el centre, que segueix la tradició
de la dreta nacionalista des del segle XIX.
·
Esquerra
Republicana de Catalunya (ERC) que representa una bona
part de les capes mitjanes velles i noves populars, alguns petits empresaris,
autònoms, tècnics, i capes treballadores. Va del centre-esquerra a l’esquerra. És l’esquerra centrada que
acumula el patrimoni del nacionalisme independentista del segle XX. En aquest
bloc s’hi podrien ajuntar (i de fet ja s’observen algunes aliances amb aquest
sentit) els socialistes independentistes sortits del PSC (Nova Esquerra,
Moviment d’ Esquerres, Avancem...)
·
La
CUP (Candidatura d’ Unitat Popular) que representa molta part
de els noves capes mitjanes i capes treballadores. És l’esquerra
independentista que s’ha anat configurant de fa anys sobre tot en el terreny
municipal i que segueix la tradició del catalanisme popular, de l’esquerra
nacionalista, existent des de finals del segle XIX.
2. El bloc del que s’ha
“anomenat “tercera via”, format
també per tres partits, segons l’eix dreta-esquerra:
·
Unió
Democràtica de Catalunya (UDC, separada ja de la CDC i
amb una situació interna de divisió davant de la qüestió nacional) que
representa els empresaris (sobre tot grans , i alguns de la petita i mitjana
empresa) aliats amb l’empresariat espanyol i que voldria una major sobirania
per Calalunya pactada amb l’ Estat Espanyol, però que no vol la independència
(de fet els que la volen sembla que van sortint i se’n separen). Segueixen més
clarament la tradició de la Lliga, i d’alguna manera no són fidels al seu
confederalisme d’origen. Són la “dreta” de la tercera via, del pactar el nivell
de sobirania amb l’ Estat Espanyol.
·
El
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) en el que, els que han restat al partit han
pres una posició clarament federalista esperant un nou govern espanyol del PSOE
i Podemos que pugui fer un referèndum per canviar la Constitució i orientar-la
vers un estat federal. Volen també, doncs, una negociació pactada amb l’ Estat Espanyol.
Representen un sector de les noves capes mitjanes, tècnics i funcionaris, i
part de les capes treballadores de l’emigració espanyola que vol continuar
unida a España. Serien com el centre (decantat vers l’esquerra) de la tercera
via i segueixen la tradició federal republicana del segle XIX i XX, que mai no
ha acabat de portar-se a terme.
·
Iniciativa
per Catalunya-Esquerra Unida-Verds (ICV-EUiA) que
estan pel dret a decidir i sembla que prioritzen l’eix social per sobre de
l’eix nacional, i els costa de vincular-los. Sembla que pretenen tenir una
certa hegemonia en el procés sobiranista, descavalcant el lideratge de CDC (amb
una certa crítica visceral al Mas) i per això estan fent passos per
coalicionar-se amb Podemos (que no està d’acord amb la independència) i amb Procés
Constituent (que darrerament és més ambigua davant del dilema nacional). Representen
capes treballadores i noves capes mitjanes que encara indecises, no acaben de
veure el camí vers la independència. Hi ha divisió interna sobre el tema. Es
l’esquerra de la “tercera via” i esperen poder fer un referèndum pactat amb l’
estat espanyol, tot i que la pressió del sector independentista d’ICV
(Compromís per la Independència) està intentant forçar el camí vers la
independència. Un important sector d’ ICV (com també en el PSC) encara pensa
que el nacionalisme català és de “dretes i burgés”.
3.El bloc “unionista” format per:
·
Partit
Popular (PP) súbdit del Partit Popular espanyol i que ha
fet campanya contra l’ estatut, i recolza totes les dinàmiques de confrontació
amb la Generalitat, que procedeixen del govern espanyol del PP. Representen els
sectors empresarials alts lligats a les grans empreses espanyoles i una part de
les poblacions espanyoles emigrades que s’han deixat portar pels seus missatges
espanyolistes. És la dreta (i extrema-dreta) de l’unionisme. Es la dreta que
des de 1714 (i abans) ha estat contra
els processos sobiranistes de Catalunya i d’altres nacions de les Espanyes.
·
Ciutadans
(C’s), partit català, que es mostra liberal, progressista, de la
nova política, anti-corrupció (?) i que ara en les eleccions municipals s’ha
presentat a tot l’ Estat i ha tingut un cert èxit ja que representa un sector
conservador-liberal molt més “civilitzat” i europeista que el PP, ja que no té
o no vol fer veure que té, “càrregues” franquistes com el PP. Representa un sector
de professions liberals i de l’empresariat, vinculats a sectors econòmics
espanyols. I pretén tenir un cert èxit, substituint al PP, en les properes
eleccions generals espanyoles. Seria el centre (decantat vers la dreta) de
l’unionisme.
·
No trobem una esquerra de l’unionisme, a no
ser que Podemos, segons el camí que vagi emprenent i es vagi definint, s’hi
converteixi, esdevenint, volent o no, explícitament o implícita, un partit
lerrouxista a Catalunya. Podemos posant la qüestió social com a primera, podria
introduir un bloc de votants i seguidors que “menyspreessin” o “rebaixessin”
les aspiracions nacionals i així, volent o no, frenarien el procés vers la
independència. Però com ha passat en altres moments de la història de
Catalunya, ens podríem trobar amb una situació que ni guanya la independència
(ja que uns quants votants factibles de votar partits independentistes,
votarien a Podemos o el bloc amb qui estigui aliat), ni guanya un avenç en
l’emancipació social. Hi llavors podem perdre-ho tot.
De fet ens podem adonar que
l’independentisme està decantat vers l’esquerra (tant ERC com la CUP) vinculen
l’eix nacional amb l’eix social, essent fidels a la tradició de l’esquerra
catalanista.
També observem que la
tercera via està decantada vers l’esquerra, és a dir, el dret a decidir i el
desig d’un estat federal, confederal o d’un estat català associat, està inclòs
en partits tradicionalment d’esquerres, seguint la tradició de l’esquerra
federal.
En canvi l’unionisme està
clarament decantat vers la dreta. Per què serà?
Quim Cervera i Duran
divendres, 12 de juny del 2015
Subscriure's a:
Missatges (Atom)