dimarts, 7 d’octubre del 2014
Una nota de diàleg
Nota dels Bisbes de Catalunya
sobre el moment actual
En
el moment que està vivint el nostre país, els Bisbes de les Diòcesis
amb seu a Catalunya exhortem els catòlics i tots aquells que vulguin
escoltar-nos, a examinar acuradament, a la llum de l’ensenyament social
de l’Església i a decidir amb responsabilitat com complir, si se’ns
requereix, amb els nostres deures cívics i democràtics. I alhora fem una
crida al diàleg, a la prudència, i a tenir presents els principis
fonamentals que són els del bé comú i el respecte a les persones.
Tenim
el deure de parlar perquè els catòlics formem part d’aquest poble que
tant estimem, i com ens ha recordat recentment el papa Francesc, «ningú
no pot exigir-nos que releguem la religió a la intimitat secreta de les
persones, sense cap influència en la vida social i nacional, sense
preocupar-nos per la salut de les institucions de la societat civil,
sense opinar sobre els esdeveniments que afecten els ciutadans»
("Evangelii Gaudium" n. 183).
El
manament nou de l’amor que Jesús ens ha deixat, comporta estimar totes
les persones i també les realitats socials. Els cristians del nostre
país ens reconeixem i ens refermem en la tradició ininterrompuda de
fidelitat a la llengua, a la cultura, i a les institucions pròpies de
Catalunya. Per això estem cridats a ser ciutadans que contribueixin
positivament al bé comú i que s’esforcin sempre a considerar els altres
homes i dones d’arreu com a veritables germans. Estem cridats a promoure
la pau, el respecte a les persones, el desenvolupament humà integral i
els drets humans, així com a tenir una cura especial pels més pobres i
els més febles de la societat.
També
en aquest moment històric volem recordar la importància dels drets de
totes les persones i dels pobles, la llibertat de consciència i el dret a
creure i practicar la pròpia fe. Aquestes llibertats són tan importants
com fràgils, tal com s’ha demostrat amb massa freqüència al llarg de la
història. Aquestes llibertats són absolutament essencials per a una
societat democràtica moderna i cal vetllar per tal que no siguin
limitades ni a Catalunya, ni a l’Estat Espanyol ni en el context
europeu.
Els Bisbes de Catalunya, l’any 1985 als inicis de la recuperació democràtica, en el document Arrels cristianes de Catalunya,
que es féu seu el Concili Provincial Tarraconense de 1995, constataven
la realitat nacional de Catalunya amb més de mil anys d’història, i
demanaven que se li apliqués la doctrina del Magisteri eclesial sobre
nacionalitats i minories nacionals.
I
l’any 2011 escrivíem aquest text que en les circumstàncies actuals
manté plena vigència: «Avui s’han manifestat nous reptes i aspiracions,
que afecten la forma política concreta com el poble de Catalunya s’ha
d’articular i com es vol relacionar amb els altres pobles germans
d’Espanya en el context europeu actual. Com a pastors de l’Església, no
ens correspon a nosaltres optar per una determinada proposta a aquests
reptes nous, però defensem la legitimitat moral de totes les opcions
polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les
persones i dels pobles, i que recerquin amb paciència la pau i la
justícia. I encoratgem el camí del diàleg i l’entesa entre totes les
parts interessades a fi d’assolir solucions justes i estables, que
fomentin la solidaritat i la fraternitat. El futur de la societat
catalana està íntimament vinculat a la seva capacitat per a integrar la
diversitat que la configura» ("Al servei del nostre poble" n. 5).
Els
laics cristians han d’estar molt presents en la societat,
comprometent-se en el camp de la política, la cultura, l’economia, etc.,
perquè res no és aliè a una Església que vol ser "experta en
humanitat", com afirmà profèticament el Papa Pau VIè. Tots els cristians
tenim el deure d’aportar els continguts i els valors de l’Evangeli a
les realitats temporals de la societat per tal que creixi la justícia,
la fraternitat, la solidaritat, la gratuïtat. Si bé això és sempre
necessari, ho és molt més en aquest temps en què encara ens toca viure
les greus conseqüències d’una crisi econòmica que afecta durament gran
part de la nostra societat.
Desitgem
que tots els catòlics segueixin participant positivament i activament
en la vida pública, que fomentin el diàleg i l’entesa, i garanteixin que
el missatge cristià i els seus valors impregnin la societat, en
benefici de tothom.
El
nostre país en aquest moment de la seva història ha de poder comptar
amb la nostra oració perseverant i fidel. Per això exhortem a pregar per
la pàtria, perquè Déu faci «que amb la prudència dels governants i
l’honradesa dels ciutadans, es mantingui ferma la concòrdia i la
justícia, i que tinguem un progrés constant en la pau» (Missal Romà,
pàg. 885). Així ho supliquem en la Visita Espiritual a la Mare de Déu de
Montserrat, demanant a Santa Maria que «tregui de Catalunya l’esperit
de discòrdia, i ajunti tots els seus fills amb cor de germans».
Barcelona, 3 d’octubre de 2014
divendres, 3 d’octubre del 2014
La Pastoral Obrera és expressió de l'amor de Crist al món obrer
Ser allò que un és;
parlar d'allò que un creu;
creure allò que un predica;
viure allò que un proclama;
estimar allò que un viu;
morir per allò que un viu estimant.
parlar d'allò que un creu;
creure allò que un predica;
viure allò que un proclama;
estimar allò que un viu;
morir per allò que un viu estimant.
Pere Casaldàliga
Recordeu... hi ha treballadors i treballadores que treballen indignament
Preguem pels treballadors i
treballadores. Que rebin una retribució justa, aconsegueixin un nivell de vida
veritablement humà i afrontin amb dignitat les responsabilitats familiars i
socials. Preguem al Senyor.
Oremos por
los trabajadores y trabajadoras. Que reciban una retribución justa, consigan un
nivel de vida verdaderamente humano y afronten con dignidad las
responsabilidades familiares y sociales. Oremos al Señor.
La vida més enllà de la crisi
Discutir el aborto por amor a la vida
2014-10-30
Pero esta afirmación no me vuelve ciego a una realidad macabra que no puede ser ignorada y que desafía el buen sentido y a los poderes públicos. Cada año se hacen en Brasil cerca de 800 mil abortos clandestinos. Cada dos días muere una mujer víctima de un aborto clandestino mal asistido.
Esta realidad debe ser enfrentada no con la policía sino con una salud pública responsable y con sentido realista. Considero farisaica la actitud de aquellos que de forma intransigente defienden la vida embrionaria y no adoptan la misma actitud ante los miles de niños lanzados a la miseria, sin comida y sin cariño, deambulando por las calles de nuestras ciudades. La vida debe ser amada en todas sus formas y edades y no solo en su primer despertar en el seno de la madre. Corresponde al Estado y a toda la sociedad crear las condiciones para que las madres no necesiten abortar.
Yo mismo asistí, en las gradas de la catedral de Fortaleza, a una madre famélica, pidiendo limosna y amamantando a su hijo con sangre de su pecho. Era la figura del pelícano. Perplejo y lleno de compasión la llevé hasta la casa del Cardenal Dom Aloisio Lorscheider donde le dimos toda la asistencia posible. Incluso así ocurren abortos, siempre dolorosos y que afectan profundamente a la psique de la madre. Narro lo que escribió un eminente psicoanalista de la escuela junguiana de São Paulo, Léon Bonaventure, narrado en la introducción que escribió a un libro de otra psicoanalista junguiana italiana, Eva Pattis, titulado: Aborto, pérdida y renovación: paradoja en la búsqueda de la identidad femenina (Paulus 2001).
Cuenta Léon Bonaventure, con la sutileza de un fino psicoanalista para quien la espiritualidad constituye una fuente de integración y de cura de heridas del alma.
«Un sacerdote confesaba a una mujer que en el pasado había abortado. Después de oír la confesión, le preguntó: “¿Qué nombre le diste a tu hijo?” La mujer, sorprendida, quedó callada largo rato pues no había dado nombre a su hijo.
“Entonces” –dijo el cura–, “vamos darle un nombre y si está usted de acuerdo vamos a bautizarlo”. La mujer asintió con la cabeza y así lo hicieron simbólicamente.
Después el cura hizo algunas consideraciones sobre el misterio de la vida: “existe la vida” –dijo–, “que viene a la luz del día para ser para vivida en la Tierra, durante 10, 50, 100 años. Otras vidas nunca van a ver la luz del sol. En el calendario litúrgico católico existe, el día 28 de diciembre, la fiesta de los santos inocentes, los recién nacidos que murieron gratuitamente cuando nació el Niño divino en Belén. Que ese día sea también el día de la fiesta de tu hijo”.
Y siguió diciendo: “en la tradición cristiana el nacimiento de un hijo es siempre un regalo de Dios, una bendición. En el pasado era costumbre ir al templo para ofrecer el niño a Dios. Nunca es demasiado tarde para que ofrezcas tu hijo a Dios”.
Terminó diciendo: “como ser humano no puedo juzgarte, si pecaste contra la vida, el propio Dios de la vida puede reconciliarte con ella. Vete en paz y vive”» (p. 9).
El Papa Francisco recomienda siempre misericordia, comprensión y ternura en la relación de los sacerdotes con los fieles. Ese sacerdote vivió avant la lettre esos valores profundamente humanos y que pertenecen a la práctica del Jesús histórico. Que ellos puedan inspirar a otros sacerdotes a tener la misma humanidad.
La pell de la llibertat
dimecres, 1 d’octubre del 2014
dilluns, 29 de setembre del 2014
A tenir en compte a les misses i altres celebracions...
Germans i germanes
de la Diòcesi de Terrassa
Davant
el Dia Internacional pel treball digne (7 d’octubre) us animem, des de l’Equip de Pastoral Obrera
de Terrassa (EPOT), que a les celebracions de l’eucaristia del diumenge 5
d’octubre de 2014 es tingui en compte aquesta data reivindicativa. Com a
cristians i ciutadans alhora, podem recordar aquelles paraules de la carta de
Sant Jaume que, desgraciadament, són de plena actualitat: I vosaltres, els rics, ploreu i gemegueu per les desgràcies que us cauran
al damunt! Les vostres riqueses són podrides, s'han arnat els vostres vestits.
El vostre or i la vostra plata s'han rovellat, i el seu rovell farà de
testimoni contra vosaltres, i us menjarà la carn com un foc. És això el que heu
acumulat per a la fi dels temps! El jornal que escatimàveu als qui us segaven
els camps clama al cel, i el clam dels segadors ha arribat fins a les orelles
del Senyor de l'univers. Heu viscut aquí a la terra una vida de delícies i
plaers, us heu anat engreixant per al dia de la matança. Heu condemnat el just,
l'heu assassinat, i ell no s'ha resistit. (Jm 5, 1-6)
Les
paraules del Papa, bisbe de Roma, Francesc al twitter també ens pot ajudar a la
nostra reflexió i pregària: «Quant m'agradaria veure a tots amb un treball
digne! És alguna cosa essencial a la dignitat humana»
Així,
us proposem aquesta pregària (en català i en castellà) per a llegir-la a la pregària dels fidels:
Preguem pels treballadors i
treballadores. Que rebin una retribució justa, aconsegueixin un nivell de vida
veritablement humà i afrontin amb dignitat les responsabilitats familiars i
socials. Preguem al Senyor.
Oremos por
los trabajadores y trabajadoras. Que reciban una retribución justa, consigan un
nivel de vida verdaderamente humano y afronten con dignidad las
responsabilidades familiares y sociales. Oremos al Señor.
Decàleg del Treball Digne
Agafant la idea de l’encíclica “Caritas in Veritate” (n.63) de Benedicte XVI i fer-la en forma de decàleg, es podria dir que la dignitat en el treball ve donada per què:
1. el treball sigui expressió de la dignitat essencial de tot home o dona
2. el treball sigui lliurement triat
3. el treball associï efectivament als treballadors al desenvolupament de la seva comunitat
4. els treballadors siguin respectats
5. el treball satisfaci les necessitats de les famílies
6. el treball aconsegueixi escolaritzar als fills sense que es vegin obligats a treballar
7. els treballadors puguin organitzar-se lliurement
8. els treballadors puguin fer sentir la seva veu
9. els treballadors aconsegueixin espai per retrobar-se adequadament amb les pròpies arrels en l'àmbit personal, familiar i espiritual
10. el treball asseguri una condició digna a l'hora de la jubilació
Agafant la idea de l’encíclica “Caritas in Veritate” (n.63) de Benedicte XVI i fer-la en forma de decàleg, es podria dir que la dignitat en el treball ve donada per què:
1. el treball sigui expressió de la dignitat essencial de tot home o dona
2. el treball sigui lliurement triat
3. el treball associï efectivament als treballadors al desenvolupament de la seva comunitat
4. els treballadors siguin respectats
5. el treball satisfaci les necessitats de les famílies
6. el treball aconsegueixi escolaritzar als fills sense que es vegin obligats a treballar
7. els treballadors puguin organitzar-se lliurement
8. els treballadors puguin fer sentir la seva veu
9. els treballadors aconsegueixin espai per retrobar-se adequadament amb les pròpies arrels en l'àmbit personal, familiar i espiritual
10. el treball asseguri una condició digna a l'hora de la jubilació
Pepe Baena Iniesta
Delegat Episcopal de Pastoral Obrera de la Diòcesi de Terrassa
dissabte, 20 de setembre del 2014
Subscriure's a:
Missatges (Atom)