Any nou, vida nova?

Una monja teòloga a començament d'any

Canvis després de Nadal

Espanya i la crisi

Diferències més que educatives!!!

•  Preámbulo de la LOE (2006):  “Las sociedades actuales conceden gran importancia a la educación que reciben sus jóvenes, en la convicción de que de ella dependen tanto el bienestar individual como el colectivo. La educación es el medio más adecuado para construir su personalidad, desarrollar al máximo sus capacidades, conformar su propia identidad personal y configurar su comprensión de la realidad, integrando la dimensión cognoscitiva, la afectiva y la axiológica. Para la sociedad, la educación es el medio de transmitir y, al mismo tiempo, de renovar la cultura y el acervo de cono­cimientos y valores que la sustentan, de extraer las máxi­mas posibilidades de sus fuentes de riqueza, de fomentar la convivencia democrática y el respeto a las diferencias individuales, de promover la solidaridad y evitar la discri­minación, con el objetivo fundamental de lograr la nece­saria cohesión social. Además, la educación es el medio más adecuado para garantizar el ejercicio de la ciudada­nía democrática, responsable, libre y crítica, que resulta indispensable para la constitución de sociedades avanza­das, dinámicas y justas. Por ese motivo, una buena edu­cación es la mayor riqueza y el principal recurso de un país y de sus ciudadanos.” 
•  http://www.boe.es/boe/dias/2006/05/04/pdfs/A17158-17207.pdf 

• Primer párrafo del Anteproyecto de la LOMCE (2012) (Ley Wert): “La educación es el motor que promueve la competitividad de la economía y las cotas de prosperidad de un país; su nivel educativo determina su capacidad de competir con éxito en la arena internacional y de afrontar los desafíos que se planteen en el futuro. Mejorar el nivel de los ciudadanos en el ámbito educativo supone abrirles las puertas a puestos de trabajo de alta cualificación, lo que representa una apuesta por el crecimiento económico y por conseguir ventajas competitivas en el mercado global.” 
• http://www.stecyl.es/borralex/LOMCE/Anteproyecto_LOMCE_septiembre2012.pdf 

I l'ACO de la Diòcesi de Terrassa es pregunta...

Documental per tenir en compte

Humor bancari

Junts podem!!!

Que les eleccions no ens despisti

 

25 DE NOVEMBRE 
DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Són 41 les dones que, en el que va de 2012, han estat assassinades per violència de gènere a l’Estat Espanyol, 11 d’elles a Catalunya. Són 359 les denúncies diàries que es presenten.
Cal anar a l’arrel i parlar clarament d’ideologia fruit d’una societat patriarcal més que de patologia, i cal veure la seva extensió a totes les cultures. És una invisible però fèrria cadena de violència que afecta les relacions entre dones i homes. Té múltiples rostres, es reprodueix i perpetua en la família, en les relacions afectives i sexuals, en el treball, en els mitjans de comunicació i en vells costums molt arrelats. Són paraules, mirades, imatges, situacions, actituds i conductes quotidianes que situen la dona en inferioritat de condicions, la creuen vulnerable i reprensible. Igualment les polítiques de retallades de drets socials i laborals es converteixen en violència institucional en fer cada cop més difícil el sosteniment de les nostres vides i les nostres famílies. En aquesta situació de crisi l’atenció a la infància, a les persones dependents i a les persones ancianes recau majoritàriament sobre les dones, cada cop amb menys recursos. Per què no trenquem d'una vegada aquesta cadena?

Cal revolucionar consciències:

• Instaurar uns valors basats en l’equitat, l’amor, el respecte mutu, l’equilibri en el poder i la responsabilitat compartida.
•  Aprendre a resoldre les diferències i els conflictes a través del diàleg, la comprensió i la tolerància.
• Lluitar per la justícia i els drets socials i laborals.
• Recolzar-nos les dones entre nosaltres per empoderar-nos físicament i psicològica, trencar complexes i tabús, acabar amb el rol de víctima i les respostes apreses.

La crisi augmenta de nou la dependència i la por de la dona i baixen les denúncies. Reclamem que no es retalli el finançament en tots els àmbits (municipal, autonòmic i estatal) per a potenciar els recursos ja existents, centres especialitzats, formació de professionals que han d'atendre les demandes d'ajuda (econòmica, psicològica, legal, etc.) de les dones maltractades, així com crear centres d'orientació i rehabilitació per a reconduir les conductes agressives que tant mal estan fent a les dones en particular, a les famílies, als propis agressors i a tota la societat en general.
Nosaltres, com a cristianes, manifestem que l'home i la dona són iguals en dignitat; reivindiquem la necessitat de redefinir la masculinitat i la feminitat des d'altres paràmetres distints als actuals, i caminar cap a una cultura que promogui aquells altres valors.

Unim els nostres esforços als de totes aquelles persones i col·lectius que treballen per a eradicar la violència de gènere, en especial al moviment de dones. Només aplegant voluntats serà possible una societat cada cop més humana i més justa, en la qual imperi la pau i l'amor.

Germanor Obrera D’acció Catòlica
Acció Catòlica Obrera
Joventut Obrera Cristiana