dilluns, 19 de novembre del 2012

Comunicat Jornades Pastoral Obrera d'Espanya


TESTIGOS DE LA FE PARA EVANGELIZAR EL MUNDO OBRERO
(Comunicado de las XVIII Jornadas Generales de Pastoral Obrera)

Bajo el lema “Testigos de la Fe para evangelizar el mundo obrero” se han celebrado, en Ávila, los días 17 y 18 de noviembre, las decimoctavas Jornadas Generales de Pastoral Obrera, que organiza el Departamento de Pastoral Obrera de la CEAS, presidido por Mons. Antonio Algora Hernando, Obispo prior de Ciudad Real, con asistencia de delegaciones y secretariados diocesanos de pastoral obrera de 40 diócesis, y participación de los Movimientos Apostólicos Obreros.

En el contexto de la celebración del Año de la Fe, de la conmemoración del 50 aniversario de la apertura del Concilio Vaticano II, y en el vigésimo aniversario de la publicación del Catecismo, fruto del Concilio, hemos querido sentirnos, una vez más, interpelados por la vida del mundo obrero y del trabajo, y preguntarnos cómo ser testigos de la fe para evangelizar el mundo obrero en las actuales circunstancias.

Como mujeres y hombres trabajadores, somos portadores nosotros mismos del dolor y el sufrimiento del mundo del trabajo: el desempleo creciente, la precariedad, las cambiantes condiciones de trabajo, el miedo y la incertidumbre, las condiciones de vida de las familias obreras, cada vez más difíciles; los desahucios que afectan a las familias más empobrecidas, víctimas de la crisis.

Como cristianos, miembros de la Iglesia, somos conscientes de cómo todo ello afecta a la propia vida familiar, y cómo dificulta la propia vivencia de la fe y su transmisión. La vida familiar es el primer lugar en el cual el Evangelio se encuentra con la vida ordinaria y muestra su capacidad de transfigurar las condiciones fundamentales de la existencia en el horizonte del amor.

Ponemos de manifiesto con nuestros obispos que “la situación de crisis genera en muchas personas sentimientos de malestar y de desencanto, de irritación y de rechazo ante unas instituciones sociales y políticas que, aun disponiendo de tantos medios económicos y técnicos, no han sido capaces de ordenar la vida en común de un modo verdaderamente justo y humano. Los jóvenes sufren de un modo muy intenso los efectos de la crisis y se ven afectados por la falta de trabajo en porcentajes difíciles de soportar. Es éste uno de los aspectos más dolorosos y preocupantes de la actual situación.”(Ante la crisis, solidaridad. Declaración de la Comisión Permanente de la CEE)

Nosotros confiamos en la inspiración y en la fuerza del Espíritu, que nos enseñará lo que debemos decir y lo que debemos hacer, aun en las circunstancias más difíciles. Es nuestro deber, por eso, vencer el miedo con la fe, el cansancio con la esperanza, la indiferencia con el amor. Encontramos en este mundo obrero y del trabajo una invitación del Resucitado a ser testigos de su nombre. 

Junto al mismo Cristo, el otro signo de autenticidad de la nueva evangelización tiene el rostro de los empobrecidos. Por eso percibimos las llamadas urgentes que surgen a la luz del Evangelio en nuestro mundo: liberar el trabajo de aquellas condiciones que no pocas veces lo transforman en un peso insoportable con una perspectiva incierta, amenazada a menudo por el desempleo, especialmente entre los jóvenes; poner a la persona humana en el centro del desarrollo económico; y pensar este mismo desarrollo como una ocasión de crecimiento de la humanidad en justicia y unidad. El hombre, a través del trabajo con el que transforma el mundo, está llamado también a salvaguardar el rostro que Dios ha querido dar a su creación.

En esta situación, como Iglesia nos sentimos convocados a renovar nuestra presencia íntima y realmente solidaria del género humano y de su historia llamados a seguir denunciando los mecanismos perversos de esta economía que impiden que esté al servicio de las personas y su dignidad. Nos sentimos llamados a testimoniar la fe en Jesucristo, único Señor,  y a vivir la vida personal, familiar y comunitaria desde la fe en Jesucristo, que nos llama a poner en el centro de la vida las necesidades de los más pobres.

Ávila, 18 de noviembre de 2012




divendres, 9 de novembre del 2012

La Pastoral Obrera de Catalunya davant la vaga general i les eleccions al Parlament de Catalunya



Bon profit en temps de crisi



EL QUE llegireu AQUÍ SI que ÉS UN REPORTATGE PERIODÍSTIC HUMÀ: Impressionant i trist això d'IKEA i magnífic l'article d' Angeles Caso. Sembla d'acudit però és un drama.

Gossets a 50 cèntims, mandonguilles a un euro ... Persones en dificultats recorren a les ofertes d'Ikea per menjar calent. Un client: «Qui passa gana 
és perquè vol»
-Una dona es va plantar davant del taulell de Puri, a la cafeteria
de l'Ikea de Múrcia, en caure la tarda. En una mà duia un bitllet de cinc euros, en l'altra un repòquer de nens famolencs. Va demanar cinc menús infantils: pasta, iogurt i suc a un euro per cap.
- Cuinera, Dóna'ns més macarrons, que tenim fam! -, Udolaven els nois.
- Facil's cas, tenen gana ... i jo no tinc més diners, -va intervenir la dona-.
La cuinera es va commoure davant l'escena. Així que, dissimuladament, va servir un cassó extra a cada nen. «Això sí, la mare es va quedar sense sopar», recorda.
La cafeteria de la Puri, com la de les 18 botigues d'Ikea a Espanya, porta mesos plena a rebentar. I no només de clients que prenen un refrigeri mentre moblen la casa. També hi ha persones amb problemes econòmics que combaten la fam amb les ofertes de l'empresa sueca. «Des que va començar la crisi, això és el no parar», esbufega la cuinera.
A Ikea es pot menjar tot un dia per només tres euros. Esmorzar, cafè i una pasta: 50 cèntims. Dinar, un menú infantil: un euro. Berenar, un gosset calent: mig euro. I per sopar, deu mandonguilles amb puré de patates i salsa de nabius: un altre euro. Més barat que cuinar a casa.
Per això han sorgit autèntics experts en esprémer aquestes ofertes. Com Israel, de 36 anys, i Cecilia, de 28, que visiten dues vegades a la setmana l'Ikea d'Alcorcón (Madrid), als quals avui s'ha unit la mare d'ella, Maria Luisa. Per només 5,80 euros, sopen els tres: dues racions de mandonguilles, tortitas amb nata, més pa, cafè i refresc. El trio explota totes les escletxes del sistema. El cafè els surt gratuït perquè tenen la targeta Ikea. El refresc és recarregable, així que comparteixen un got entre tots. I els dies que no hi ha oferta de mandonguilles, s'acontenten amb el menú infantil. «Amb això sopes ... Aquí qui passa fam és perquè vol ».
Així, alguns han convertit Ikea a una mena de menjador social. A l'Ikea de Jerez, tres matrimonis amb fills sopen allà gairebé cada dia. Demanen mandonguilles més un refresc per compartir. Els dies especials, afegeixen un cucurutxo de gelat per als nens. La família dorm amb l'estómac ple per quatre o cinc euros.
«Ni McDonald's pot competir amb això», coincideixen Silvia i Rubén, dos immigrants mexicans que sopen mandonguilles i refresc al Ikea de l'Hospitalet. «És bo. És barat. I el lloc és còmode ».
Quan va fundar Ikea, Ingvar Kamprad solia dir: «Un estómac buit no compra mobles». Ara, la crisi ha falsejat aquesta sentència. Cada vegada més clients utilitzen la drecera semioculta que permet saltar-se el laberint de mobles i plantar-se directament a la cafeteria. «Molts només vénen a menjar», confirmen els sindicats. A Ikea no faciliten estadístiques sobre aquest fenomen. En canvi, sí que confirmen que han modificat la seva política de preus per la crisi. «Aquest any hem reduït els preus dels nostres productes d'alimentació més venuts perquè tothom pugui menjar, menjar de qualitat, a bon preu», diu Kevin Johnson, director de l'àrea de restauració d'Ikea.
Sis milions de gossets, 16 milions de mandonguilles ... Les xifres de vendes són colossals. En total, les seves cafeteries van facturar 55.670.000 euros l'any passat, un 23% més que el 2009. I això que han retallat els seus preus, el que significa que el volum de menjar que han servit creix encara més.
A Alcorcón, res fa intuir aquesta tendència. La clientela sembla la de sempre: joves que munten la seva primera llar, famílies carregades de mobles ... Però, entre la gentada, es detecta als que només han vingut a menjar. El jubilat que omple el cafè tres o quatre vegades. El quaranton que recicla un got de les escombraries per prendre un refresc gratis. Els clients que romancejan fins les 17:00, quan entra en vigor l'oferta de les mandonguilles a un euro.
A l'Ikea de Badalona, per exemple, un home demacrat esmorzava cada dia dos gossets calents i diversos gots de refresc.
-Senyor, que això no és sa-, li deia la responsable de la paradeta.
-Ja, filla, però no em puc permetre una altra cosa.
Fa setmanes que el client no apareix a la seva cita diària. «Estic preocupada», admet la cambrera.
De tornada a Múrcia, la Puri recorda a la parella que va demanar quatre racions de mandonguilles: dues per dinar al moment, dues per a un tupper .. O el matrimoni d'ancians que, avergonyits, li van demanar menjar gratis. «Vaig treure diners de la taquilla, em vaig posar a la cua i els vaig convidar a sopar ...», recorda.
«De vegades, aquest treball et trenca l'ànima».