La Pastoral Obrera de Catalunya davant la vaga general i les eleccions al Parlament de Catalunya

Bon profit en temps de crisi

EL QUE llegireu AQUÍ SI que ÉS UN REPORTATGE PERIODÍSTIC HUMÀ: Impressionant i trist això d'IKEA i magnífic l'article d' Angeles Caso. Sembla d'acudit però és un drama.

Gossets a 50 cèntims, mandonguilles a un euro ... Persones en dificultats recorren a les ofertes d'Ikea per menjar calent. Un client: «Qui passa gana 

és perquè vol»
-Una dona es va plantar davant del taulell de Puri, a la cafeteria
de l'Ikea de Múrcia, en caure la tarda. En una mà duia un bitllet de cinc euros, en l'altra un repòquer de nens famolencs. Va demanar cinc menús infantils: pasta, iogurt i suc a un euro per cap.
- Cuinera, Dóna'ns més macarrons, que tenim fam! -, Udolaven els nois.
- Facil's cas, tenen gana ... i jo no tinc més diners, -va intervenir la dona-.
La cuinera es va commoure davant l'escena. Així que, dissimuladament, va servir un cassó extra a cada nen. «Això sí, la mare es va quedar sense sopar», recorda.
La cafeteria de la Puri, com la de les 18 botigues d'Ikea a Espanya, porta mesos plena a rebentar. I no només de clients que prenen un refrigeri mentre moblen la casa. També hi ha persones amb problemes econòmics que combaten la fam amb les ofertes de l'empresa sueca. «Des que va començar la crisi, això és el no parar», esbufega la cuinera.
A Ikea es pot menjar tot un dia per només tres euros. Esmorzar, cafè i una pasta: 50 cèntims. Dinar, un menú infantil: un euro. Berenar, un gosset calent: mig euro. I per sopar, deu mandonguilles amb puré de patates i salsa de nabius: un altre euro. Més barat que cuinar a casa.
Per això han sorgit autèntics experts en esprémer aquestes ofertes. Com Israel, de 36 anys, i Cecilia, de 28, que visiten dues vegades a la setmana l'Ikea d'Alcorcón (Madrid), als quals avui s'ha unit la mare d'ella, Maria Luisa. Per només 5,80 euros, sopen els tres: dues racions de mandonguilles, tortitas amb nata, més pa, cafè i refresc. El trio explota totes les escletxes del sistema. El cafè els surt gratuït perquè tenen la targeta Ikea. El refresc és recarregable, així que comparteixen un got entre tots. I els dies que no hi ha oferta de mandonguilles, s'acontenten amb el menú infantil. «Amb això sopes ... Aquí qui passa fam és perquè vol ».
Així, alguns han convertit Ikea a una mena de menjador social. A l'Ikea de Jerez, tres matrimonis amb fills sopen allà gairebé cada dia. Demanen mandonguilles més un refresc per compartir. Els dies especials, afegeixen un cucurutxo de gelat per als nens. La família dorm amb l'estómac ple per quatre o cinc euros.
«Ni McDonald's pot competir amb això», coincideixen Silvia i Rubén, dos immigrants mexicans que sopen mandonguilles i refresc al Ikea de l'Hospitalet. «És bo. És barat. I el lloc és còmode ».
Quan va fundar Ikea, Ingvar Kamprad solia dir: «Un estómac buit no compra mobles». Ara, la crisi ha falsejat aquesta sentència. Cada vegada més clients utilitzen la drecera semioculta que permet saltar-se el laberint de mobles i plantar-se directament a la cafeteria. «Molts només vénen a menjar», confirmen els sindicats. A Ikea no faciliten estadístiques sobre aquest fenomen. En canvi, sí que confirmen que han modificat la seva política de preus per la crisi. «Aquest any hem reduït els preus dels nostres productes d'alimentació més venuts perquè tothom pugui menjar, menjar de qualitat, a bon preu», diu Kevin Johnson, director de l'àrea de restauració d'Ikea.
Sis milions de gossets, 16 milions de mandonguilles ... Les xifres de vendes són colossals. En total, les seves cafeteries van facturar 55.670.000 euros l'any passat, un 23% més que el 2009. I això que han retallat els seus preus, el que significa que el volum de menjar que han servit creix encara més.
A Alcorcón, res fa intuir aquesta tendència. La clientela sembla la de sempre: joves que munten la seva primera llar, famílies carregades de mobles ... Però, entre la gentada, es detecta als que només han vingut a menjar. El jubilat que omple el cafè tres o quatre vegades. El quaranton que recicla un got de les escombraries per prendre un refresc gratis. Els clients que romancejan fins les 17:00, quan entra en vigor l'oferta de les mandonguilles a un euro.
A l'Ikea de Badalona, per exemple, un home demacrat esmorzava cada dia dos gossets calents i diversos gots de refresc.
-Senyor, que això no és sa-, li deia la responsable de la paradeta.
-Ja, filla, però no em puc permetre una altra cosa.
Fa setmanes que el client no apareix a la seva cita diària. «Estic preocupada», admet la cambrera.
De tornada a Múrcia, la Puri recorda a la parella que va demanar quatre racions de mandonguilles: dues per dinar al moment, dues per a un tupper .. O el matrimoni d'ancians que, avergonyits, li van demanar menjar gratis. «Vaig treure diners de la taquilla, em vaig posar a la cua i els vaig convidar a sopar ...», recorda.
«De vegades, aquest treball et trenca l'ànima».

Llum al carrer

Comunicat moviments vaga general 14 N

Una ràdio al servei del món obrer

 

Cliqueu aquí

http://mundobrerohoy.blogspot.com.es/

Xerrada de la GOAC

Els bisbes de les Esglésies de Catalunya parlen

 

NOTA DELS BISBES DE CATALUNYA DAVANT LES ELECCIONS AL PARLAMENT

El Poble de Catalunya ha estat convocat a elegir els seus representants al Parlament. Aquesta convocatòria d’eleccions democràtiques es fa en un moment particularment delicat, sobretot, per la situació de crisi econòmica greu que travessa la nostra societat, i també per la transcendència de les opcions polítiques per al futur.

L’Església vol continuar servint la societat catalana, com ha fet al llarg dels segles, tot reconeixent els canvis profunds, socials i culturals que s’hi han produït en els últims anys i també els que s’estan produint en aquests darrers mesos. Ho fa tenint present aquelles paraules emblemàtiques amb què s’iniciava la Constitució Gaudium et Spes del Concili Vaticà II, de l’inici del qual en celebrem el 50è. aniversari: «la joia i l’esperança, la tristesa i l’angoixa dels homes contemporanis, sobretot dels pobres i de tots els qui sofreixen, són també la joia i l’esperança, la tristesa i l’angoixa dels deixebles de Crist, i no hi ha res de veritablement humà que no trobi ressò en el cor d’ells» (G.S. 1).

D’acord amb aquest esperit, el Bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense volem recordar a tots els catòlics i a tots els homes i dones de bona voluntat, que viuen i treballen a Catalunya, la necessitat de respectar en tot moment els principis ètics fonamentals, que han estat expressats pel pensament social de l’Església: la dignitat de tota vida humana, des de la concepció a la seva mort natural; el valor de la democràcia, el diàleg i la voluntat d’acord, com a formes de resolució de conflictes; el deure de tots, especialment els governants, d’afavorir sempre el bé comú com a objectiu prioritari; la importància de la justícia distributiva i de la justícia social per a regular l’economia de mercat; l’atenció solidària als més vulnerables; la defensa dels drets de les persones i dels pobles, i el respecte a les minories, com a base irrenunciable de qualsevol construcció política; el rebuig de tota actitud adreçada a atiar la divisió social o la violència; la promoció de la pau i la fraternitat entre els homes i els pobles.

En un règim democràtic, cada ciutadà ha de poder manifestar les pròpies conviccions i fer camí amb els altres, pensant que «una societat que, en tots els seus nivells, vol positivament estar al servei de l'ésser humà és la que es proposa com a meta prioritària el bé comú, en tant que bé de tots els homes i de tot l'home» (Compendi Doctrina Social de l’Església n. 165).

També volem subratllar que les eleccions democràtiques exigeixen el dret i el deure d’exercir el propi vot, amb llibertat i responsabilitat. Aquests requisits es compleixen només si els ciutadans, a més de gaudir de les condicions externes que assegurin l’absència de coacció, també reben una informació verídica i completa de les diferents opcions polítiques, de manera que puguin fer-se un judici responsable a l’hora de decidir el seu vot. Com ja dèiem fa un any, “avui s’han manifestat nous reptes i aspiracions, que afecten la forma política concreta com el poble de Catalunya s’ha d’articular i com es vol relacionar amb els altres pobles germans d’Espanya en el context europeu actual. Com a pastors de l’Església, no ens correspon a nosaltres optar per una determinada proposta a aquests reptes nous, però defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles i que recerquin amb paciència la pau i la justícia. I encoratgem el camí del diàleg i l’entesa entre totes les parts interessades a fi d’assolir solucions justes i estables, que fomentin la solidaritat i la fraternitat. El futur de la societat catalana està íntimament vinculat a la seva capacitat per integrar la diversitat que la configura.” (“Al servei del nostre poble” 2011, n. 5)

Finalment, cal tenir present el deure dels ciutadans a participar activament en les eleccions legítimes, com a membres responsables de la societat, i així mateix exhortem tots els cristians que intensifiquin la seva pregària per demanar que els futurs esdeveniments polítics afavoreixin el bé comú, la veritat, la justícia i la pau.

Barcelona, 5 d’octubre de 2012

Declaració Fòrum Capellans de Madrid

 

CARGAS INSOPORTABLES

Con esta Declaración los miembros del Foro “Curas de Madrid” hacemos público nuestro apoyo a la Iniciativa Legislativa Popular promovida por la Plataforma de Afectados por la Hipoteca para presentar próximamente en El Congreso de los Diputados. Esta Iniciativa plantea una “Proposición de ley para la regulación de la dación en pago, paralización de los desahucios y alquiler social”

El negocio de la vivienda

“El único objetivo era vivir dignamente. Vivir diez o más personas en un solo piso es inhumano. Necesitábamos la vivienda para la reunificación familiar y de esto se aprovecharon los bancos y las inmobiliarias ofreciéndonos créditos con todas las facilidades del mundo.”. Así se expresan los miembros de la Plataforma.

La vivienda, bien de primera necesidad y derecho constitucional, se convirtió en el más lucrativo de los negocios. De 2000 a 2007 el precio del metro cuadrado creció en un 106 %, mientras que los salarios nominales - no la capacidad adquisitiva real que incluso descendió - solamente crecieron el 8 %. Para poder acceder a una vivienda las familias se vieron obligadas a endeudarse. Y así, la proporción de endeudamiento respecto a la renta total de las familias creció desde el 45 % en 1995 hasta sobrepasar el 140 % en 2008.

Aprovechándose de esta situación, las entidades bancarias, estimuladas por la ausencia de controles públicos, incentivaron la concesión abusiva de créditos hipotecarios. De esta manera, la banca española y extranjera - acreedora de la española - han tenido unos años de beneficios extraordinarios. “El crédito total a residentes pasó de 701.663 millones de euros en 2002 a 1,8 billones en 2008. Un incremento gigantesco del negocio de la banca que en un 70 % fue dirigido a la construcción o activiades colindantes, a alimentar la burbuja inmobiliaria” (V.Navarro, J. Torres,A. Garzón, “Hay alternativas”Ed. Sequitur, 2012)

Cargas insoportables

 

“Hemos cumplido fiel y minuciosamente - siguen diciendo los afectados -con nuestros compromisos mientras hemos tenido trabajo. No es voluntad de no pagar, es que no podemos … Y vemos que todos los poderes de este país están dedicados a rescatar a los bancos y cajas que disfrutaron de la burbuja inmobiliaria; mientras que las ejecuciones hipotecarias y los deshaucios están incrementando aceleradamente la cantidad de familias marginadas y arrojadas a la exclusión social”

El estallido de la burbuja inmobiliaria ha dejado en España unas altísimas tasas de desempleo. La disminución de ingresos hace que muchos hogares no puedan afrontar el pago de la hipoteca. Los activos inmobiliarios de los bancos se derrumban y sus acreedores extranjeros exigen que los bancos españoles les paguen su deuda. Pero la carga se va trasladando hasta los últimos y más débiles eslabones de la cadena, familias inmigrantes y españolas, a costa de lo que sea.

Ya que el ordenamiento español prevé un procedimiento de ejecución hipotecaria que comporta no sólo la pérdida de la vivienda habitual, sino también la posibilidad de que se embarguen los salarios y otros bienes presentes y futuros. La entidad bancaria pueda adjudicarse la vivienda por tan sólo el 50% del valor de tasación y seguir exigiendo a la familia el monto restante, más los intereses generados y los gastos del procedimiento judicial. Lo que supone dejar a muchas familias en la calle y con una deuda que hipoteca a ellos y a sus avalistas para toda la vida , que las excluye definitivamente de cualquier circuito financiero o crediticio.

Se nos quiere hacer creer que “hemos vivido por encima de nuestras posibilidades” que “lo primero que hay que hacer es devolver las deudas” etc. etc. ... El Foro “Curas de Madrid” consideramos que aspirar a una vivienda digna no supone vivir por encima de nuestras posibilidades. Los datos del Banco de España revelan que sólo un 16 % de las familias más pobres han recurrido al endeudamiento; y que , cuando lo han hecho, ha sido fundamentalmente para pagar su única vivienda. Mientras que un 65 % de las familias más acaudaladas se ha endeudado para comprar una segunda o tercera vivienda y especular con ella.

Son sobre todo estos sectores que, por otra parte, suelen coincidir con los accionistas de las entidades financieras, los que han vivido y siguen viviendo por encima de las posibilidades de todos. Y son los que quieren cargar, y lo están consiguiendo, ese enorme fardo de la deuda que ellos han generado sobre las espaldas de todos los ciudadanos.

En la actualidad, el Estado se está endeudando, todos los ciudadanos nos estamos endeudando y perdiendo de nuestros derechos en educación, sanidad, atención a dependientes, etc. etc. para rescatar las deudas generadas por los bancos – el 83 % del deuda total del país es privada contraída sobre todo por las entidades financieras - .Mientras, ellos siguen enriqueciéndose, especulando con esa misma deuda pública y utilizando estas ayudas del Estado para acrecentar los dividendos de sus accionistas, no para facilitar el crédito a familias y empresas.

Pero, aunque se van dando pasos debidos sobre todo a la presión popular, los bancos , en general, no aceptan renegociar las condiciones hipotecarias que permitan a las familias ir devolviendo esa deuda sin tener que renunciar a una vida digna. Se apoyan para ello en una legislación establecida por el abusivo poder económico y político que en nuestro país tienen las entidades financieras.

La vivienda es un derecho no un negocio

La Comisión Permanente del la Conferencia Episcopal Española declaraba recientemente: “ Para las familias que no pueden hacer frente al pago de sus viviendas y son desahuciadas, es urgente encontrar soluciones que permitan hacer frente a sus deudas sin tener que verse en la calle. No es justo que, en una situación como la presente, resulte tan gravemente comprometido el ejercicio del derecho básico de una familia a disponer de una vivienda” (“Ante la crisis, solidaridad”, 4-10-2012)

Por nuestra parte consideramos que un Gobierno consciente de la cuota de responsabilidad de las entidades financieras y de las propias administraciones públicas en lo ocurrido, debería colocar el derecho a la vivienda de las personas por encima de los beneficios abusivos de la banca.

Por todo ello, apoyamos los cambios legislativos que propone la Iniciativa Legislativa Popular: 1.Que se reconozca la dación en pago en la ejecución hipotecaria. 2.- Que se paralicen los desahucios cuando se trate de la vivienda habitual y el impago del préstamo sea debido a motivos ajenos a la voluntad del hipotecado. 3.-Que se reconozca el alquiler social. De manera que el ejecutado pueda seguir residiendo en la vivienda pagando un alquiler no superior al 30 % de sus ingresos.

Queremos asimismo manifestar nuestro agradecimiento a todos los que en estos meses están dedicando su tiempo y preparación técnica para denunciar y encontrar vías de solución a estas situaciones. Nos referimos, por ejemplo, a personas del Movimiento 15-M, de Asociaciones de Vecinos, Sindicatos, Parroquias y otras plataformas, y todos los que individualmente están colaborando en esta tarea. Consideramos que constituye un signo de esperanza el que, a pesar de la cultura individualista e insolidaria en la que a menudo se nos pretende educar, todavía haya sectores sociales que no han renunciado a la dignidad de ciudadanos responsables y solidarios.

Con esta declaración hacemos nuestra la indignación de Jesús ante los poderes de la sociedad en que él vivió : “ En la cátedra de Moisés han tomado asiento los letrados y fariseos … Lían fardos pesados, cargas insoportables, que cargan sobre la espalda de los demás, mientras ellos no quieren empujar ni con un dedo” (Mt. 23 / 4)

Foro “Curas de Madrid” (http://www.forocurasdemadrid.org/ )

Octubre - 2012

Trobada de formació de consiliaris de la JOC

Dret a somiar