Extracte de la ponència de
Guy, consiliari del Moviment Mundial de Treballadors cristians a la trobada del
Moviment Europeu de Treballadors cristians a Bratislava, del 18 al 21 d’octubre
del 2012.
La Crisi a Europa
1. El Veure: Mirant el detall i el fons de les persones i famílies
trobem que:
·
Es perd el gust
de viure en el que és essencial: guanyar-se la vida, educar els fills...
·
El treball o no
es té i això crea angoixa, incertesa i
depressió, i si es té no és garantia de guanyar-se la vida, és precari, i
productor dóna satisfacció i de sofriment.
·
Tot està
compromès el futur personal, familiar i com a poble.
·
La competitivitat
està per sobre de la solidaritat
·
La soledat:
l’altre és un competidor en els estudis, en el treball, en els serveis
sanitaris, serveis socials (racismes, xenofòbies,...)
·
Es trenca la
sociabilitat, la xarxa relacional, la vida convivencial i comunitària, amb
l’individualisme, i en esdevenir individus aïllats ens trobem amb menys
possibilitats per afrontar les circumstàncies difícils, que solament amb ajudes
mútues, i solidaritat ens en podrem sortir, o com a mínim sobreviure...
·
El diner per
sobre de les persones.
·
Estem en un a
societat de desconfiances, on els altres els veiem hostils, i no com a
germans...
·
Fem culpables als
altres propers: família, immigrants, catalans, ens enemistem...projectem els
nostres problemes produïts per la crisi, en aquells que podrien ser els nostres
ajudants...
·
Expressem poc el
que ens passa, i necessitem d’espais con parlar, on tenir veu, on ens escoltin,
ens esbravem i ens valorin com a
persones...
·
Necessitem espais
on ens ajudin a descobrir les habilitats i capacitats bondadoses i sanes, que
són abundoses de nosaltres mateixos per confiar en nosaltres, refer els
confiances amb els altres i en el fons amb la Vida, l’ Amor, Déu...
·
Ens falta una
visió i un projecte col·lectiu per imaginar el futur i que ens il·lusioni.
·
Desafecció envers
els polítics (mediocres, no estan al cas molts d’ells, corrupció, incapacitats,
dominats per l’economia...), Això és perillós i més si part de la població del
quart món esdevé violenta, intolerant, racista, se la provoca i manipula contra
la democràcia (ja ha passat altres vegades).
·
Necessitem
esperança, davant de la desorientació, perplexitat, incertesa, por, ...
- Interpretació a la llum de la fe cristiana (“Jutjar”)
a) Punt de
partida
·
Tots coneixem, si
fem un discerniment, iniciatives
solidàries, creatives, noves, que s’han desenvolupat més o s’han creat en
aquests darrers temps tant en el camp de l’atenció personal, física
(alternatives medicinals, mèdiques, alimentàries...), psicològica, espiritual
(recessos, propostes espirituals que combinen diferents tradicions religioses i
espirituals...), empresarials, energètiques, bancàries (banca ètica) ,de consum
responsable, de comerç just, de fundacions, associacions en favor dels més
necessitats...Les nostres entitats en són un exemple.
·
També hi ha molta
solidaritat i ajuda veïnal, amical i familiar que es produeix arreu més del
que ens pensem. Això també és obra de Déu.
·
Com Jesús assumim
la realitat del quart món i
implicant-nos-hi la coneixem més i podem analitzar el que passa a la nostra
societat.
b) Il·luminació des de la Paraula viva de Déu (“Jutjar”)
·
La glòria de Déu és que la persona, la humanitat visqui, sigui feliç, tingui una vida digna
·
Totes les persones tenen capacitats i recursos poc valorats. Si se’ls dóna confiança
les reconeixen, descobreixen i les poden desenvolupar i fins i tot així es
poden curar dels seus mals físics, psíquics i espirituals...
·
Entre elles, per elles, i per a elles, les persones poden trobar les solucions
(alliberament personal, la fe que un té és una força i una llum)
·
Els profetes i
l’evangeli insisteixen en la dignitat de les persones, en la igualtat i en
la fraternitat com allò que ens fa persones lliures i ens ajuda a madurar,
i estar pels altres, el que ens fa realment feliços.
·
Crist ens invita a refusar la fatalitat i el pessimisme inactiu.
·
El nostre Déu té interès per la vida i la felicitat de tothom.
3. Apunts
procedents de la Paraula de Déu pel nostre “Actuar”
·
Advertits,
avisats, il·luminats, exhortats, aconsellats per l’evangeli del Crist ens
cal passar de la por a la confiança: “Per què teniu por?” “No tinguis por”,
“La teva fe (confiança) t’ha salvat”...Ens cal reforçar la part sana, bona,
les capacitats personals...
·
Ens cal ser portadors d’esperança : esperar malgrat tot.
·
Ens cal crear espais de conversa, de diàleg, d’escolta, d’acollida...
·
Ens cal reforçar i augmentar la xarxa relacional.
·
Ens cal participar en plataformes socials reivindicatives, col·laborar amb
altres entitats socials de la societat civil.
·
Ens cal valorar la vida comunitària
crear espais comunitaris, de sociabilitat, de solidaritat...
·
Estem cridats a la pau i a la justícia.
·
Ens cal denunciar doncs les injustícies, els opressions sobre tot les que pressionen
més als més pobres.
·
Som anunciadors d’una vida nova , de la fraternitat i hem de construir-la.
·
Som desvetlladors i interpretadors del que ens passa, de les deshumanitzacions que patim, i
hem d’oferir als altres el que veiem, sentim, creiem... L’acció social de
l’Església és el mitja privilegiat per descobrir al Crist ressuscitat i el Déu
vivent enmig dels pobres, i poder-ho compartir amb ells.
·
Ens cal sensibilitzar sobre la situació del quart món a la societat civil i
a les comunitats cristianes i a tots els estaments de l’església.
·
Tots som “pastors” els uns dels altres, ens fem, refem, restaurant esdevenint
acompanyants mutus en la vida de cada dia
·
Ens cal ser com els profetes “indignats, en còlera” i persones de “coratge”
que s’impliquen i
actuen.
·
Ens cal relligar formació, espiritualitat i acció.
