Càritas parla!!!

El director de Càritas, Jordi Roglá, deplora que s’hagi rescatat a les entitats financeres i no a les persones atrapades pels deutes hipotecaris. Creixen les demandes però també els voluntaris.

(Càritas Diocesana de Barcelona) Aquest dimecres Càritas ha presentat la Memòria 2010 i les dades de gener a maig 2011. La presentació de l’informe anual coincideix amb la col·lecta de Corpus que es fa aquest cap de setmana a les parròquies de tot Catalunya.
Les dades de Càritas són un reflex de la realitat social que es detecta en els territoris de les diòcesis de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa, en els moments més durs de la crisi.
Salvador Bacardit, delegat episcopal de Càritas de Barcelona ha volgut recordar a l’inici de la roda de premsa el paper decisiu de les parròquies i dels milers de persones voluntàries que estan ajudant, de manera coordinada amb els serveis socials públics, a les famílies que més pateixen les conseqüències de la crisi “no només amb aliments sinó amb calidesa i fraternalment”.
Bacardit ha destacat el 15% d’increment en el nombre de persones que s’han adreçat a Càritas per oferir-se com a voluntàries.
Un servei de mediació per evitar la pèrdua de l’habitatge familiar
El director de Càritas, Jordi Roglà, ha anunciat que Càritas obrirà el proper mes de setembre un servei de mediació en l’habitatge, amb la voluntat d’actuar per prevenir l’exclusió social que suposa la pèrdua de l’habitatge i els desnonaments per deutes de lloguer, o per crèdits hipotecaris impagats.
Un equip de persones expertes en temes d’habitatge atendran, amb cita prèvia, les consultes i situacions relacionades amb deutes pendents de lloguer fent tasques d’intermediació amb propietaris i entitats creditores, per tal d’arbitrar solucions proporcionades i justes que evitin el màxim possible els desnonaments. El Servei contempla també una línia d’ajuts per cobrir dificultats de pagament per a famílies que es trobin en períodes de dificultats. Els ajuts seran a retornar sense interès o a fons perdut, segons les situacions.
Roglá ha explicat que en les situacions que sigui impossible mantenir les condicions d’allotjament prèvies, el servei de mediació de Càritas negociarà amb les entitats financeres la conversió dels préstecs hipotecaris en contractes de lloguer, amb dació de l’habitatge en pagament del deute contret.
En les situacions en què les famílies ja hagin estat desnonades, o amb un desnonament imminent o irrevocable, el Servei de Mediació de Càritas negociarà amb les entitats creditores, o amb els propietaris, el temps necessari per poder oferir a les famílies afectades un altre habitatge amb un lloguer assequible.

El 2010 es doblen les demandes del 2007
La responsable de Programes socials i Serveis, Mercè Darnell, ha presentat la Memòria de Càritas 2010 i les dades dels primers mesos de 2011. “Ens preocupa -ha dit- la cronificació de la pobresa que esta originant la crisi i l’atur”.
A continuació ha explicat algunes de les dades sociològiques de les persones ateses en el conjunt dels territoris de les tres diòcesis, Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa.
Persones ateses en 2010:
-56.789 persones ateses. Suposa el 152% d’augment sobre el 2005, i el doble que l’any 2007.
-El 67% eren persones que han tornat a necessitar l’ajuda de Càritas
-El 35% de les persones ateses eren menors.
-El 72% de les persones estaven a l’atur o en recerca de feina.
Persones ateses (gener a 31 maig de 2011)
-42.000 persones ateses per Càritas de gener a maig 2011, 4% d’augment respecte del mateix període de l’any anterior.
-Augment de les persones nascudes a Espanya: El 39% de les persones ateses en 2011 han nascut a Espanya. Això suposa 3 punts d’increment respecte del mateix període de l’any anterior.
-Cronificació de la pobresa: EL 80% de les persones ateses ja havia rebut ajuda de Càritas en anys anteriors.
-Es dispara l’atur entre les persones ateses per primera vegada.
-La taxa d’atur de les persones en edat laboral és del 66% mentre que entre les persones ateses per primera vegada, l’atur arriba al 77%
La cap de programes socials i serveis, Mercè Darnell, ha remarcat especialment els problemes que s’amaguen darrera d’aquestes xifres. “A nivell personal hi ha patiment emocional, ansietat, depressió, aïllament, desvinculació social, manca d’expectatives de futur... S’agreugen les malalties orgàniques i la salut mental es deteriora.
A nivell familiar es donen conflictes de parella i trencaments familiars, problemes amb els fills, dependència dels serveis socials, deutes, mobilitat geogràfica...
I a nivell social: en el col·lectiu de persones estrangeres, no poder optar a l’autorització de residència i treball per manca d’oferta laboral, problemes d’empadronament. Conflicte social, ruptura de la cohesió i de la convivència: augmenta la petita delinqüència, se’n culpa els estrangers i creix la xenofòbia” .

Invertir en les persones
“A Càritas –ha dit Mercè Darnell- invertim en les persones, i ho fem majoritàriament amb l’ajuda privada (89% del pressupost de Càritas). En un moment de retallades en les ajudes públiques, aquest percentatge ens permet seguir mantenint els nostres serveis a les persones”.
La responsable de Programes i Serveis de Càritas ha enumerat els projectes que donen algunes respostes a les necessitats de les persones i que es desenvolupen en el àmbits de la formació i orientació per a la inserció laboral, acollida i acompanyament a les persones i famílies, especialment a les mares soles amb fills, atenció a la gent gran, assessorament jurídic, atenció a la salut mental en persones amb especials dificultats, assessoria jurídica d’estrangeria, ajuda a projectes de codesenvolupament.

Incapacitat d’arribar al consens per a la ocupació
Finalment Jordi Roglá, director de Càritas, ha criticat la incapacitat d’aconseguir un consens entre totes les forces politiques, econòmiques, sindicals i socials davant la realitat d’un Estat amb gairebé 5 milions de persones a l’atur. “Ho hem dit abans i ho tornem a dir: estem molt preocupats pel patiment i el deteriorament de l’estat emocional de tantes persones i famílies en el que encara és l’equador de la crisi”. Les persones no volen subsidis, el que ens demanen és feina i feina”.
El director de Càritas ha assenyalat dos temes que són d’actuació prioritària de Càritas, els infants de famílies empobrides “perquè si no s’adopten ara les mesures necessàries per prevenir aquesta pobresa creixent, les futures generacions els hauran de seguir atenent”, i l’habitatge.
“Es va sortir al rescat de les entitats financeres i no s’ha fet el mateix per a les persones més senzilles i inexpertes que han contret deutes hipotecaris impossibles de pagar i que han perdut el seu habitatge. Urgeix un canvi en el dret hipotecari, ha dit Jordi Roglá, amb un nou marc regulador que no creï efectes negatius com els actuals, que tingui en compte el factor humà”.

Temps "rociero"

 

OLÉ, OLÉ, OLÉ  

En un dissabte gris ens trobem per celebrar l'eucaristia tenint María del Rocío com a testimoni. En un paratge amb pins, a Can Ribas (Les Franqueses), ens aventurem a deixar-nos despullar per la humilitat i la pobresa de Maria. Acostumada a ser adornada amb flors i mantell preciós, ens volia dir novament que el més valuós i bonic que ens oferia era el seu fill Jesucrist. Ella era Maria per servir el Salvador de tot el món començant pels més pobres de les nacions. 

La Hermandad del Rocío de Bellavista havia organitzat un cap de setmana per manifestar la devoció mariana d'algunes persones. M'havien convidat a celebrar amb ells la missa rociera. Parlant amb la directora del cor ens vam posar d'acord perquè la litúrgia estigués equilibrada i adequada partint de la vida de les persones, especialment dels més humils. 

Així, a les 19:00 vam començar la cerimònia. Després d'un començament dubitatiu es va crear un ambient de sintonia entre el cor, la gent i jo. En un moment determinat la pluja es va fer present per a participar entre cants, ofrenes i oracions. El xipolleig de l'aigua es barrejava amb les palmes i els olés.  

Em sentia solidari amb tantes dones i homes del poble que s'havien agafat a la humanitat de Maria per carregar presents mirant al cel. Però, alhora, em sortien a la llum tantes dones lluitadores, humils i patidores del nostre barri que romanien en l'anonimat de la missa rociera.     

Sense perdre l'humor vaig remarcar que en ser Maria, filla del poble, també era filla de Déu i vic eversa. Des de baix va saber acceptar la voluntat de Déu que volia encarnar-se. El sí de Maria a la Paraula de Déu possibilita el valor del sí dels petits i oblidats que també escriuen la història. 

Des de la senzillesa i la pobresa de Maria ens podem sentir reflectits en el nostre camí quotidià. Maria, la del poble i la de Déu, ens remet al seu fill Jesús que segueix viu entre la gent. Sense ell, Maria no seria la mateixa per molt que la van adornar amb els nostres anhels i desitjos. Perquè no deixa de ser de carn i ossos. Una de nosaltres, que es va deixar seduir pel seu fill Jesús per ser el seu deixeble més fidel. 

Per tant, el Magnificat és l’ olé a Déu de Maria que té els peus ben posats sobre la terra i no deixa de donar exemple:
"La meva ànima lloa la grandesa del Senyor. El meu esperit celebra Déu que em salva, perquè Déu ha posat els seus ulls en mi, la seva humil esclava, i des d'ara em diran benaurada, perquè el Totpoderós ha fet en mi grans coses. ¡Sant és el seu nom! Déu té sempre misericòrdia dels que l'honoren. Va actuar amb tot el seu poder: va desfer els plans dels orgullosos, va derrocar els reis dels seus trons, va exalçar els humils. Va omplir de béns els famolencs i va acomiadar els rics amb les mans buides. Va ajudar al poble d'Israel, el seu servent, i no es va oblidar de tractar-lo amb misericòrdia. Així ho havia promès als nostres avantpassats, a Abraham i als seus futurs descendents. "(Lc 1, 46-55) 

Així, sí que puc cantar-li a la Mare de Déu amb les meves mans esteses als més pobres, al costat dels rocieros de Bellavista: A Bellavista jo vull tornar a cantar-li a la Verge, amb fe, amb un olé.

Pepe Baena

OLÉ, OLÉ, OLÉ

En un sábado gris nos encontramos para celebrar la eucaristía teniendo a  María del Rocío por testigo. En un paraje con pinos, en Can Ribas (Les Franqueses), nos aventuramos a dejarnos despojar por la humildad y pobreza de María. Acostumbrada a ser adornada con flores y manto precioso, nos quería decir nuevamente que lo más valioso y hermoso que nos ofrecía era su hijo Jesucristo. Ella era María para servir al Salvador de todo el mundo empezando por los más pobres de las naciones.

La Hermanad del Rocío de Bellavista había organizado un fin de semana para manifestar la devoción mariana de algunas personas. Me habían invitado a celebrar con ellos la misa rociera. Hablando con la directora del coro nos pusimos de acuerdo para que la liturgia estuviera equilibrada y adecuada partiendo de la vida de las personas, especialmente de los más humildes.

Así, a las siete de la tarde comenzamos la ceremonia. Después de un comienzo dubitativo se creó un ambiente de sintonía entre el coro, la gente y yo. En un momento determinado la lluvia se hizo presente para participar entre cantos, ofrendas y oraciones. El chapoteo del agua se mezclaba con las palmas y los olés.

Me sentía solidario con tantas mujeres y hombres del pueblo llano que se habían agarrado a la humanidad de María para cargarla de presentes mirando al cielo. Pero, a la vez, me salían a relucir tantas mujeres luchadoras, humildes y sufridoras de nuestro barrio que permanecían en el anonimato de la misa rociera.

Sin perder el humor remarqué que al ser María, hija del pueblo, también era hija de Dios y viceversa. Desde abajo supo aceptar la voluntad de Dios que quería encarnarse. El sí de María a la Palabra de Dios posibilita el valor del sí de los pequeños y olvidados que también escriben la historia.

Desde la sencillez y la pobreza de María nos podemos sentir reflejados en nuestro caminar cotidiano. María, la del pueblo y la de Dios, nos remite a su hijo Jesús que sigue vivo entre la gente. Sin él, María no sería la misma por mucho que la adornemos  con nuestros anhelos y deseos. Porque no deja de ser de carne y hueso. Una de nosotros, que se dejó seducir por su hijo Jesús para ser su discípula más fiel.

Por tanto, el Magnificat es el olé a Dios de María que tiene los pies bien puestos sobre la tierra y no deja de dar ejemplo:

“Mi alma alaba la grandeza del Señor. Mi espíritu se alegra en Dios mi Salvador, porque Dios ha puesto sus ojos en mí, su humilde esclava, y desde ahora me llamarán dichosa; porque el Todopoderoso ha hecho en mí grandes cosas. ¡Santo es su nombre! Dios tiene siempre misericordia de quienes le honran. Actuó con todo su poder: deshizo los planes de los orgullosos, derribó a los reyes de sus tronos, puso en alto a los humildes. Llenó de bienes a los hambrientos  y despidió a los ricos con las manos vacías. Ayudó al pueblo de Israel, su siervo, y no se olvidó de tratarlo con misericordia. Así lo había prometido a nuestros antepasados, a Abraham y a sus futuros descendientes.”  (Lc 1, 46-55)

Así, sí puedo cantarle a la Virgen María con mis manos extendidas a los más pobres, junto a los rocieros de Bellavista: A Bellavista yo quiero volver a cantarle a la Virgen, con fe, con un olé.

Pepe Baena

Darrera reunió curs de l'EPOT

El proper dimarts 14 de juny a les 21:30h a Badia del Vallès l'EPOT (Equip de Pastoral Obrera de Terrassa) farà la darrera reunió del curs. Amb el següent ordre del dia:

- Pregària
- Moviment 15 N i Pastoral Obrera
- Informacions moviments (MIJAC, JOC, ACO)
- Valoració del curs
- Calendari curs vinent
- Precs i preguntes

Pepe Baena
Delegat Episcopal de Pastoral Obrera

Lemes d'indignació

 

Una selección de los lemas, las frases y las pancartas surgidas de las protestas que se iniciaron el 15M, que más han llamado la atención a los ciudadanos.

1. "No somos antisistema, el sistema es anti-nosotros"

2. "Me sobra mes a final de sueldo"

3. "No hay pan para tanto chorizo"

4. "¿Dónde está la izquierda? Al fondo, a la derecha"

5. "Si no nos dejáis soñar, no os dejaremos dormir"

6. "Se alquila esclavo económico"

7. "Se puede acampar para ver a Justin Bieber pero no para defender nuestros derechos"

8. "Error 404: Democracia not found"

9. "Error de sistema. Reinicie, por favor"

10. "Esto no es una cuestión de izquierda contra derechas, es de los de abajo contra los de arriba"

11. "Vivimos en un país donde licenciados están en paro, el presidente de nuestro gobierno no sabe inglés... y la oposición tampoco"

12. "Mis sueños no caben en tus urnas"

13. "Políticos: somos vuestros jefes y os estamos haciendo un ERE"

14. "Nos mean, ¡y dicen que llueve!"

15. "No falta el dinero. Sobran ladrones"

16. "-¿Qué tal os va por España"? -Pues no nos podemos quejar. -O sea, que bien ¿no? -No, no; que no nos podemos quejar"

17. "No es una crisis, es una estafa"

18. "No apagues la televisión... podrías pensar"

19. "!!Tengo una carrera y como mortadela!!"

20. "Manos arriba, esto es un contrato"

21. "Ni cara A, ni cara B, queremos cambiar de disco"

22. "Rebeldes sin casa"

23. "Democracia, me gustas porque estás como ausente"

24. "Nosotros buscamos razones, ellos victorias"

25. "Cuando los de abajo se mueven, los de arriba se tambalean"

Comunicat sobre els indignats de la Pastoral Obrera de Catalunya