L'unió fa el procés d'acció

Me llamo Yolanda y soy una militante de la federación de 9 Barris de la JOC de Catalunya i les Illes, me han pedido que haga un pequeño testimonio sobre un proceso de acción que realicé en mi lugar de trabajo, pero para poderlo explicar os de comentar un poco la situación.
Soy educadora infantil en una guardería de un colegio privado-concertado, que además es cristiano. El salario de las educadoras, en el sector privado, es bastante deficitario, por convenio cobramos unos 650€ netos, pero al trabajar en una escuela privada-concertada el sueldo se incrementa en 100€ más. No es un sueldo con el que se pueda pagar una hipoteca, alquilar un piso, etc. (Aunque tengas pareja que cobre un poquito más, no es suficiente).
Pues bien, debido a esto, un día llegó una compañera de trabajo diciendo que se iba de la guardería a trabajar en otro lugar (tienda, supermercado…) que no le gustaba y que no tenía que ver con su trabajo, simplemente porque le habían subido la hipoteca y con su sueldo y el de su pareja no tenían suficiente para todos los gastos.
Todas las que formábamos parte del equipo educativo nos unimos e iniciamos un proceso de acción. Pedimos hablar con el equipo directivo para pedir un aumento sueldo. Al mismo tiempo, nos informamos de las movilizaciones que se estaban llevando a cabo desde el sector de las educadoras infantiles para cambiar los convenios.
Una vez organizado esto, pasamos actuar en dos bandas:
1. Después de la reunión, el equipo directivo nos subió el sueldo 100€ más (pasamos a cobrar 750€ netos). Dijeron que eso era lo que podían hacer económicamente y que nos ofrecían también el valor emocional de estar pendientes de nosotras (cosa que realmente hacen).
2. Por otro lado, nos sumamos al colectivo de educadoras infantiles participando en las reuniones y manifestaciones que se hicieron.

El resultado, en estos momentos, es que nuestra compañera se quedó en el colegio y nos mantenemos informadas sobre el tema de nuestro convenio. Y aunque la cosa ahora está un poco parada, continuamos a la espera de poder cambiar alguna cosa.
Bien, no se si es esto realmente lo que se me pedía pero lo que más destaco de este proceso de acción es la unión de todas las compañeras para conseguir un pequeño aumento de sueldo, es más importante la acción que el aumento.
No nos dejemos desanimar si un proceso de acción nos sale bien o no, siempre hemos de ver qué hemos conseguido con los demás, o que hemos transformado en los demás, eso es lo más importante del proceso de acción, porque también es acción.

Yolanda Pardo (responsable federal de la JOC de Nou Barris)

El bisbe Agustí es mulla

El bisbe Agustí Cortés envia una carta als diocesans de Sant Feliu de Llobregat davant la crisi econòmica

Sant Feliu de Llobregat, 12 de desembre de 2008. Recollint el treball de reflexió i aportacions dels diferents consells diocesans, el bisbe de Sant Feliu de Llobregat ha enviat una carta pastoral a tots els cristians de la diòcesi referida a la crisi econòmica que estem vivint.

“Des de fa mesos seguim amb profunda preocupació la marxa de l’economia i dels seus efectes en la vida de la societat, de les famílies i les persones”. Amb aquest encapçalament el bisbe Agustí Cortés ha volgut dirigir una paraula de reflexió a l’església diocesana, els fidels i tothom que vulgui escoltar sobre les causes i els efectes de la crisi econòmica que estem vivint.

El document para atenció en les causes reals de la crisi, que situa fonamentalment en l’ordre financer i en l’accés als béns més enllà de les necessitats i possibilitats reals dels individus. També diu una paraula des de la responsabilitat personal i col·lectiva sobre les determinacions que han desencadenat aquesta crisi i busca la llum en l’Evangeli i en la Doctrina Social de l’Església, que recull els ensenyaments en aquesta matèria al llarg dels anys.

A continuació recorda alguns dels principis fonamentals d’aquesta doctrina que fan referència a la responsabilitat sobre els mecanismes econòmics, financers i socials injustos, a l’afany d’obtenir beneficis abusius, al progressiu distanciament de l’economia financera i la de producció de béns al servei de les persones, la globalització que allunya i fa interessadament arbitraris els criteris de l’economia, i –en el fons– el progressiu buit moral que domina molts àmbits de la nostra vida.

En la carta també convida a exercir les “virtuts econòmiques” del realisme enfront de l’ambició esbojarrada, la transparència i honradesa de les operacions comercials i financeres, l’endeutament en allò realment necessari i el refús a l’especulació abusiva i el consumisme compulsiu.
--------------
Restem a la vostra disposició,

Amparo Gómez Olmos
Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació
Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat
Pl. de la Vila 11, 1r 5a
08980-Sant Feliu de Llobregat
Tel. 93 632 76 30 / Fax: 93 632 76 31
premsa@bisbatsantfeliu.org
www.bisbatsantfeliu.org

El text íntegre està a la pàgina web de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat

Pregària davant la crisi

Què ens diu la Paraula de Déu?

17 Recomana als rics d'aquest món que no siguin orgullosos i que no confiïn en riqueses fugisseres, sinó en Déu, que ens proveeix de tot amb abundància perquè en fruïm; 18 digues-los que facin el bé, que s'enriqueixin de bones obres, que donin generosament, que sàpiguen compartir. 19 Així aniran acumulant per al futur un tresor magnífic i segur, i podran assolir la vida veritable.

(1 Tm 6, 17-19)


Què ens diu un cristià de fa anys?

Resta clar que no tracto pas ara d’aixecar-vos fins el cim més alt del despreniment. Per ara només demano que retalleu allò superflu i us acontenteu amb el suficient. I el suficient es defineix per la necessitat d’aquelles coses sense les que no és possible viure. Ningú pretén treu-te el sosteniment necessari; però estic parlant de sosteniment, no de delectacions; estic parlant de vestir-se, no del luxe en el vestir. O millor dir: si mirem les coses fins al fons, el millor plaer està en la sobrietat.

(Sant Joan Crisòstom, 344?-407, en una de les seves homílies)


Què ens diu un cristià d’ara?

(...) Estem en una situació d’un canvi radical de lo que està passant en el món obrer i del treball. Jo crec que tenim que entendre que fa vint anys no passava el que ara passa. Les coses estan canviant molt i molt de pressa. Estan canviant moltíssim, i una cosa que ha canviat són les condicions de treball, que són importantíssimes per a la vida de les persones. Està canviant un model laboral que tenia els seus problemes, que era el model del treball fixe, a on un feia una carrera professional, i a on un feia un treball vinculat a tot a uns drets socials, a uns drets laborals, tenia un model de treball, que per cert en gran mesura va ser fruit de la lluita de molts treballadors que van conquerir drets, seguretats en el treball, per a ficar barreres a eixa tendència que té el sistema econòmic capitalista a envair-ho tot. Les persones han estat capaces de ficar unes barreres, que són els drets laborals, socials, polítics... Però bé, teníem un model de treball que es basava en la capacitat del treball, d’assegurar una vida mínimament en condicions humanes, i sobretot una característica molt important d’eixe model laboral, era que els treballadors tenien una certa capacitat d’organitzar la nostra vida, perquè estava molt debilitat, n’hi ha una jornada laboral, i després n’hi ha un temps en què un té la capacitat de decisió i un se pot organitzar la seva vida. Eixe model laboral està desapareixent, i està estenent-se cada vegada més un model laboral, que se’n diu de la flexibilitat laboral, que té una conseqüència que és la precarietat laboral. És un altre model distint. (...)

(Paco Porcar, militant de la HOAC, a una ponència de l’acte de la presentació del llibre “El trabajo humano, principio de vida” a Granollers)


Què diem nosaltres que formem els moviments apostòlics de Pastoral Obrera? Fem pregàries espontànies...

Preguem al Senyor…


Una pregària per a continuar...

Pregària a Jesús Obrer

Senyor Jesús, t’oferim tot el dia:
el nostre treball, les nostres lluites,
les nostres alegries i les nostres penes.
Concedeix-nos, a nosaltres
i a tots els germans i germanes de treball,
pensar com Tu,
treballar amb Tu
i viure en Tu.
Fes-nos la gràcia d’estimar-te de cor
i servir-te amb totes les forces.
Que el teu Regne sigui un fet
a les fàbriques, als tallers,
a les mines, als camps,
a la mar, a les escoles, als despatxos
i a casa nostra.
Que els militants que sofreixen desànim
romanguin en el teu amor.
I que els obrers morts
al camp d’honor del treball i de la lluita
reposin en pau.
Mare dels pobres,
pregueu per nosaltres.