diumenge, 10 de novembre del 2024

Una bona formació per transmetre i viure la fe en família

 


Anem a Fons n. 32: “Com transmetre i viure la fe en família”

2024/Isa Moreno i Blanca Aznar/

Hola, som la Isa i la Blanca. Les dues som militants d’ACO, de zones diferents, però tenim molts aspectes en comú. Som dones casades amb militants del moviment, mares de família nombrosa, exmilitants de la JOC (on vam compartir un munt de comitès i trobades i on ens vam conèixer), som laiques de l’Assumpció i d’aquí fa temps que compartim vida comunitària: dies de pregària en família, processos de catequesi familiar dels fills i filles, compromisos i espais d’oci.

Esperem que aquest quadern serveixi per tothom, tinguin fills i filles o no, ja que la transmissió de la fe es fa amb la força comunitària i aquí el Moviment té un gran repte! El futur de l’Església passa per fer que els fills i les filles dels militants i dels nostres veïns i veïnes propers, gaudeixin de les trobades, sentin que formen part i experimentin que els militants dels nostres grups i comunitats són també la seva família, els seus referents de camí.

Aquest quadern no pretén ser la solució a les nostres preocupacions sobre la fe dels nostres infants i adolescents, no és un solucionari domèstic! Sí que dona pistes i convida a alleugerir-nos d’aquestes preocupacions i gaudir del present; anant a reviure i agrair el nostre procés personal de fe, en família, i a revisar les nostres pròpies opcions, per tal de ser coherents amb tots els “sí” que hem anat formulant al llarg de la vida.

Clica aquí si el vols descarregar: Anem a fons n 32  / Vamos a fondo n 32

L'ACO en sortida amb una Jornada com cal

 


Clica aquí per fer la inscripció: Jornada d'Iniciació d'ACO 2025

Preparant-nos per celebrar 100 anys de la JOC

 


Això només passa cada 100 anys 😉! *Inscriu-te i passa-ho!*
clica https://forms.gle/BBMcVG31kBmcVnGL7

dilluns, 21 d’octubre del 2024

La joia del Josep Hortet, capellà encarnat al món obrer



Mossèn Hortet presenta les memòries des d’una mirada col·lectiva de l’Església

Jordi Llisterri - CR Tenim la sort que alguns dels capellans formats a la postguerra -que van viure el Vaticà II com una revolució i que ara van passant dels vuitanta anys- estan publicant les memòries. El qui va ser rector de la Sagrada Família, mossèn Lluís Bonet Armengol, ho ha fet en una autoedició en una autoedició, ho ha fet el teòleg Antoni Matabosch, i aquesta setmana les ha presentat mossèn Josep Hortet.

Dijous es va presentar a l’Aula Magna del Seminari de Barcelona el llibre La nostra història, la meva joiapublicat pel Centre de Pastoral Litúrgica (CPL) de Barcelona. "El teixit de la nostra història val la pena”, va assegurar Hortet. Per això va escollir un títol que és una mirada positiva a la memòria del tot el que s’ha fet i que vol “que la nostra història sigui la nostra joia". I sobretot ho remarca en un sentit col·lectiu. Aquest és un tret clau de la seva biografia, entroncada en moviments obrers com la JOC, la JOBAC i l’ACO, però sobretot en els barris on ha viscut com a capellà. Rector a Santa Engràcia de Nou Barris durant onze anys i, després, trenta-tres anys a Mare de Déu de Port de la Marina, on es va jubilar fa dos anys.

Nascut a Barcelona el 1937, Hortet va entrar al seminari als onze anys i als dinou ja era membre de la JOC. Es va formar en dret canònic a Roma i en tornar va formar part de l’equip de formadors del Seminari. Del 1973 al 1987 va ser un estret col·laborador del cardenal Narcís Jubany, com a vicari episcopal. Aquest treball en el govern diocesà el va aprofitar per apropar-se encara més a la vida de la gent de les parròquies i va promoure els moviments d’Acció Catòlica i la Revisió de Vida. Un mètode que va definir com “font de racionalitat i de sentiment a la vegada, perquè la vida ben revisada té més motius d’esperança que de tristesa”.

Marcant pel Concili Vaticà II, va citar noms que molts ja no recorden, com Loris Capovilla, secretari que va mantenir la memòria de Joan XXIII. I malgrat la seva mirada retrospectiva positiva, no va deixar de denunciar les estructures injustes que desequilibren el món o “la gran estafa de les banalitats que s'ofereixen avui als joves”.

En la presentació va estar acompanya del vicari general de Sant Feliu del Llobregat, Josep M. Domingo i de Blanca Aznar, de la Fundació Mans a les Mans i tots dos vinculats a l’ACO. Des del CPL, Maria Guarch va destacar que el llibre permet recuperar “les històries de la gent que ha fet que la ciutat de Barcelona i l’arxidiòcesi sigui com és ara”.

Domingo va remarcar el valor col·lectiu d’una biografia d’un “homenot” per qui el Concili Vaticà II és la referència. Per això en l’índex final hi apareixen més de 600 noms: “No és una biografia individual o isolada, sinó col·lectiva”. Segons Domingo, noms com Joseph Cardijn, el fundador de la JOC, o del canonge i intel·lectual Carles Cardó, juntament amb el bisbe Joan Carrera, serien els més destacats en representar la doble fidelitat d’Hortet al món obrer i al catalanisme.

Blanca Aznar, es va referir a l’esperança que genera avui resseguir el testimoni d’un capellà que “ha picat molta pedra” dins de l’Església. I malgrat que “parla molt d’una Església per dins que a vegades només entenen ells” ajuda a veure que l’Església continua en el camí de la necessària reforma. El “Fòrum Vida i Evangeli”, del qual Hortet en va una de les ànimes durant els anys 80 i 90, serien l’exemple de la gent que mai es va resignar davant l’immobilisme eclesial i gràcies als quals el pontificat actual obre portes que semblaven tancades. 

A la presentació de les memòries hi van assistir, entre altres, el director general d’Afers Religiosos, Ramon Bassas, el regidor Jordi Martí, el rector de Seminari, Salvador Bacardit, i el vicari episcopal Toni Casas, representant l’arxidiòcesi. Els beneficis de l'edició del llibre de mossèn Hortet, es destinaran a la Fundació Mans a les Mans, de la qual en va ser impulsor i que atén infants i joves vulnerables al barri de La Marina. 

L'acte va omplir d'amics una sala que moltes vegades hem vist buida. I va servir perquè Hortet retornés a l’edifici del Seminari i presidis una sessió de l’Aula Magna que es va convertir en una mena d’Honoris Causa popular.

Font: Catalunya Religió