dimarts, 31 de gener del 2023
dilluns, 12 de desembre del 2022
Recuperem el manifest final de les "Jornadas de Pastoral del Trabajo" de novembre de 2022
“¡NO MÁS MUERTES EN EL TRABAJO! Y ESFORCÉMONOS POR
LOGRARLO”
Con este lema se han celebrado
durante los días 26 y 27 de noviembre, en Ávila, las XXVIII Jornadas Generales de Pastoral
del Trabajo.
Con la participación de más de un
centenar de personas, responsables diocesanas de esta pastoral y militantes de
movimientos de trabajadoras y trabajadores cristianos de 30 diócesis, en un
ambiente de reflexión, convivencia, celebración y denuncia.
Se inició el encuentro con la oración y el saludo de
monseñor D. Abilio Martínez Varea, obispo de Osma-Soria, responsable del
Departamento de Pastoral del Trabajo de la Conferencia Episcopal
Española. Nos urge el dolor injusto que la falta de salud y seguridad en el
trabajo provoca diariamente, en nuestro país.
En 2021 se han producido más de
un millón de accidentes laborales, de ellos 741 mortales. Hacemos nuestra la
preocupación, expresada en muchas ocasiones por el papa Francisco: “El año pasado
las muertes en el trabajo fueron muchas, demasiadas. No son números, son
personas. (…) Desafortunadamente, se considera la seguridad en el lugar de
trabajo como un costo, se está partiendo de una suposición incorrecta. (…) La
verdadera riqueza son las personas: sin ellas no hay comunidad de trabajo, no
hay empresa, no hay economía. (…) Trabajar con seguridad permite que cada uno
exprese lo mejor de sí mismo ganándose el pan de cada día.” Recogemos su
llamada: “Cuanto más cuidemos la dignidad del trabajo, más seguros estaremos de
que aumentará la calidad y la belleza de las obras creadas.”
En estas Jornadas hemos contado
con valiosas aportaciones:
D. Mariano Sanz Lubeiro, secretario de Salud Laboral y
Sostenibilidad Medioambiental de la Confederación Sindical de CCOO, que con su
ponencia “La seguridad y la salud en el trabajo” nos ha presentado la realidad
de la siniestralidad en España. Ha insistido en que hay que situar la prevención de riesgos
laborales en el centro (de la recuperación) y a las personas del trabajo en el
centro de las políticas. La salud es un derecho
fundamental, también en el trabajo. La Ley de Prevención de Riesgos Laborales,
siendo un instrumento muy válido, los cambios producidos desde su promulgación,
hace necesarios cambios legislativos que ayuden a acelerar la resolución de los
casos, evitando un dolor innecesario. Avanzar en, la detección de las
enfermedades laborales que permanecen ocultas, señalando claramente
responsabilidades, facilitar la acción sindical en las pequeñas empresas y
continuar la senda del incremento de la contratación indefinida, eliminando la
temporalidad. Condiciones indispensables para acabar con la lacra de la falta
de salud y seguridad en el trabajo.
D. Miguel Cruz Santiago, militante de la HOAC de Córdoba
y presidente de la Asociación de Víctimas de Accidentes y Enfermedades
Laborales de Andalucía (AVAELA), con su ponencia: “¡No más muertes en el
trabajo! Y esforcémonos en lograrlo”, nos ha ayudado a entender que el trabajo, o es seguro o no es
trabajo. Ha partido de su larga
experiencia de acompañamiento a las víctimas, en el proceso que se vive tras un
siniestro. Ha remarcado como la dignidad del trabajo está en el hecho de que es
la persona quien lo realiza. Este debe ser el criterio fundamental a hora de
organizar tanto el trabajo, como toda la vida económica. El papa Francisco nos
recuerda que “la persona es la autora, el centro y el fin de toda la vida
económico-social”. “Por eso, toda amenaza a la dignidad y a la vida de las
personas repercute en el corazón mismo de la Iglesia, afecta al núcleo de su fe
en la encarnación redentora del Hijo de Dios, la compromete en su misión de
anunciar el Evangelio de la vida”.
También, hemos compartido tres paneles de experiencias eclesiales en defensa de la vida en
el trabajo, que han mostrado caminos por
los que es necesario transitar para estar cerca de las víctimas: visibilización
del problema, acompañamiento a las víctimas y trabajar con las instituciones,
desarrollados por distintos secretariados diocesanos.
Las Jornadas concluyeron con la celebración de la
Eucaristía en la parroquia de San Pedro, presidida por Mons. Abilio Martínez
Varea en memoria de las víctimas de accidentes laborales, tras la cual nos concentramos en la plaza de Santa Teresa
para realizar un Gesto público y lectura del comunicado en solidaridad,
denuncia y concienciación y así dar visibilidad a este drama humano de la
siniestralidad que acontece en el mundo del trabajo.
Estas jornadas nos impulsan a seguir comprometidos en la
defensa de la vida y el trabajo digno y nos une al Papa Francisco en su deseo
de que no haya más muertes en el trabajo, asumiendo nuestra responsabilidad en
lograrlo.
“¡No más muertes en el trabajo! Y esforcémonos por
lograrlo”
27 de noviembre 2022
divendres, 2 de desembre del 2022
%20IMAGE%20MENSAJE%20DEL%20D%C3%8DA%20DEL%20MIGRANTE%20-%2018%20DE%20DICIEMBRE%20DE%202022.JPG)
%20%20MENSAJE%20DEL%20DIA%20DEL%20MIGRANTE%20-%20%20%20VIVIR%20LA%20FRATERNIDAD%20UNIVERSAL%20CON%20LOS%20MIGRANTES%20Y%20REFUGIADOS%20-%20Copia%20-%20Copia1.jpg)
%20%20MENSAJE%20DEL%20DIA%20DEL%20MIGRANTE%20-%20%20%20VIVIR%20LA%20FRATERNIDAD%20UNIVERSAL%20CON%20LOS%20MIGRANTES%20Y%20REFUGIADOS%20-%20Copia%20-%20Copia2.jpg)
dimecres, 30 de novembre del 2022
Darrera d'un Mundial de futbol
“El rentat de cara de països amb règims autoritaris i
amb una agenda de vulneracions de drets humans a través de l’esport és
tendència global”
Amnistia Internacional denuncia que, malgrat
les reformes al sistema laboral de Qatar, els abusos continuen
22 de novembre 2022
JOAN ANDREU PARRA
El Mundial de futbol que se celebra a l’emirat de Qatar està desvetllant una ferma oposició per part de diverses entitats, com Amnistia Internacional, que porta lustres apuntant els abusos i vulneracions de drets de països amb riquesa especialment del món àrab com Qatar, Emirats Àrabs Units, Aràbia Saudita, Bahrain. Segons el portaveu d’Amnistia Internacional a Catalunya, Dani Vilaró, aquests països “es vinculen econòmicament a clubs de futbol d’altres països (lliga francesa, anglesa) o a esdeveniments com curses de Fórmula 1 o la Supercopa espanyola de futbol (que paga l’Aràbia Saudita) amb l’objectiu de guanyar rellevància internacional i aparèixer als ulls del món com uns països moderns, que fan reformes, amables…”.
Aquesta estratègia, coneguda com sportwashing, significa el rentat de cara de països amb règims autoritaris i “amb una agenda lamentable d’abusos i vulneracions de drets humans a través de l’esport” i, segons Amnistia Internacional, s’està convertint en “una tendència global”. Darrere inversions milionàries en màrqueting s’amaga una realitat molt diferent “amb situacions internes de drets humans molt negatives: aplicació massiva de la pena de mort, abusos laborals, discriminació de la dona o col·lectius com l’LGBTI, persecució de l’oposició política i atacs a la llibertat d’expressió”. Per a Dani Vilaró, “les institucions que es vinculen a aquests països per motius simplement econòmics, obviant aquesta realitat de drets humans, sigui la FIFA, la Fórmula 1, la Federació Espanyola de futbol o altres, són còmplices d’aquestes vulneracions de drets humans i, mirant cap a una altra banda, contribueixen a perpetuar-les”.
Condicions dels treballadors migrants a Qatar
La minsa població de l’emirat necessita importar molta població estrangera per desenvolupar l’activitat econòmica del país, especialment la constructiva. Ara bé, les condicions en què desenvolupen aquesta feina són molt precàries. Amnistia Internacional recorda que “fins al 2017 va existir un règim laboral, anomenat kafala, que era una mena d’esclavatge modern: permetia als ocupadors retenir el passaport del treballador migrant, se’ls pagava molt poc, treballaven en jornades maratonianes (12 fins a 18 hores), en condicions molt lamentables d’habitatge, amuntegats en barracots, etc.”. Un fons del govern de Qatar “ha començat a pagar algunes quantitats a treballadors a qui s’han robat salaris, però centenars de milers segueixen sense rebre indemnització pels abusos laborals que han sofert en els últims deu anys”.
Malgrat que a partir del 2017 les autoritats de Qatar van aprovar un seguit de mesures per reformar el sistema laboral, “els abusos continuen arreu del país. Encara que les condicions han millorat en alguns casos, milers de persones continuen enfrontant-se a problemes com a retards, retenció o impagaments dels salaris, negació de dies de descans, condicions de treball insegures, obstacles per canviar de feina i accés limitat a la justícia, mentre que les morts de milers de treballadors segueixen sense investigar-se. Al país els treballadors encara tenen prohibit sindicar-se per defensar col·lectivament els drets laborals”, observa Vilaró.
De fet, segons assenyala Amnistia Catalunya, “el treball forçós i altres formes d’abusos continuen, especialment en el sector de la seguretat privada i en el cas dels treballadors domèstics, en la seva majoria dones. El pagament de comissions de contractació per aconseguir ocupació continua sent generalitzat, amb quantitats que oscil·len entre 1.000 i 3.000 dòlars. Moltes persones necessiten mesos o fins i tot anys per pagar el deute, la qual cosa provoca que es vegin atrapades en un cercle viciós d’explotació”.
Campanya perquè la FIFA compensi els treballadors migrants
10 de les 32 seleccions participants al Mundial s’han mostrat favorables a la campanya #PayUpFIFA, que demana que la FIFA destini una part dels seus ingressos pel Mundial de Qatar (uns 6.000 milions de dòlars) als treballadors migrants i les seves famílies pels abusos comesos. “Xifrem aquesta quantitat en 440 milions de dòlars. A la Federació Francesa de Futbol se li han afegit Alemanya, Bèlgica, Brasil, Anglaterra, Holanda, Dinamarca, Gal·les, Suïssa i Austràlia”, celebra Vilaró.
No és el cas de la Federació Espanyola: “Des d’Amnistia aquests anys hem intentat mantenir una reunió amb el seu president, Luis Rubiales, per explicar-li les nostres denúncies i plantejar algun suport a les demandes, li hem enviat fins a sis cartes demanant aquesta reunió i ni tan sols ens ha donat resposta. No n’esperem res.” Cal recordar que el Barça va tenir una relació de patrocini amb Qatar, àmpliament avalada pels socis.
Segons Vilaró, això és signe de la “complicitat amb l’sportwashing. Per interès econòmic un club permet l’entrada de capital tacat de sang en forma de patrocini i no es qüestiona l’ètica de mantenir una col·laboració estreta amb un règim repressor dels drets humans. Ho hem vist al Barça amb Qatar, però també al París Saint-Germain (un fons de Qatar és propietari del club), el Manchester City amb els Emirats Àrabs Units i altres equips de la Premier anglesa. Tots aquests clubs i institucions com la FIFA o la Fórmula 1 haurien de reflexionar profundament: les qüestions relacionades amb els drets humans no són menors i no s’haurien d’amagar sota la catifa… Comprometen seriosament la imatge de clubs i institucions i plantegen qüestions morals i ètiques que pensem que són essencials i s’haurien de tenir en compte”.
Font: Catalunya Cristiana
divendres, 11 de novembre del 2022
divendres, 4 de novembre del 2022
dilluns, 31 d’octubre del 2022
Subscriure's a:
Missatges (Atom)