Notícia d'interès

Un comunicat de la Pastoral Obrera de tota l'Església

Comunicado de las XXV Jornadas Generales de Pastoral Obrera

Con el objetivo de conmemorar el XXV aniversario de la publicación del documento de la Conferencia Episcopal Española La Pastoral Obrera de toda la Iglesia, hacer balance del camino que se ha recorrido, y concretar el proceso a seguir en la misión de la Pastoral Obrera en el mundo del trabajo y en la Iglesia hoy, se han celebrado las XXV Jornadas Generales, en El Escorial, del 29 de noviembre al 1 de diciembre de 2019, presididos por Monseñor Antonio Algora, obispo responsable del Departamento de Pastoral Obrera, con asistencia de Luis Manuel Romero, director del Secretariado de la Comisión Episcopal de Apostolado Seglar (CEAS) y participación de más de 150 personas de más de 34 diócesis.

Acogemos con agradecimiento esta historia de fidelidad evangélica y presencia samaritana en el mundo del trabajo. Nuestra celebración y nuestra misión quieren ser, como dice el papa Francisco, “memoriosa”, por eso lo primero ha de ser el agradecimiento a hombres y mujeres que desde su compromiso de fe han decidido a lo largo de estos años acompañar la vida del mundo obrero. Este es el punto de partida. En las vidas entregadas de tantos militantes junto a sacerdotes, religiosos, obispos, reconocemos agradecidos el don del amor y  la misericordia de Dios para todos, especialmente para quienes son víctimas de la precariedad, el empobrecimiento y la deshumanización que sigue sufriendo, también hoy, el mundo obrero y del trabajo.

Hoy se ha intensificado y se recrudece esta situación de inhumanidad. Los retos de la nueva revolución industrial y de la robotización del empleo, siguen reclamando la presencia de la Iglesia. Reconocemos el trabajo como lugar humano, como lugar eclesial, como lugar teologal, y por eso el trabajo humano como principio de vida ha de seguir estando en el centro de la misión de toda la Iglesia. La iniciativa “Iglesia por el Trabajo Decente” fruto de este camino recorrido, manifiesta la necesidad de seguir siendo Iglesia en el mundo obrero, y nos pide una apuesta decidida por el trabajo decente, también al interior de la Iglesia, como exigencia de la fe.

Para poder realizar nuestra misión eclesial, es necesario afrontar el reto que la individualización en la vida personal y social, supone para la dignidad de la persona. Es necesario construir un proyecto de humanización con todos los trabajadores y trabajadoras que plante cara a la desigualdad y el empobrecimiento creciente, aportando el valor y el sentido del trabajo como principio de vida:

Somos urgidos a vivir una nueva etapa evangelizadora, que proclame que el trabajo es para la vida, que reclame un trabajo decente que permita construir una sociedad humana; que denuncie las agresiones normalizadas e invisibilizadas de la siniestralidad laboral; que plante cara a la inequidad que genera violencia, y para ello hemos de posibilitar el nacimiento de un nuevo orden económico y social, donde junto a la lucha contra la pobreza y sus causas, contra la precariedad vital, seamos capaces de cambiar personal y globalmente nuestra relación con la creación, porque convertimos nuestras prácticas cotidianas y nuestros estilos de vida.

Para ello hemos acordado poner en marcha un proceso sinodal de mirada a la realidad, que ponga rostro a esta situación, desde el que habremos de concretar, junto a nuestros obispos, las respuestas pastorales que como Iglesia estamos llamados a ofrecer.

Somos urgidos por el amor de Cristo, a acompañar como Iglesia la vida las trabajadoras y trabajadores empobrecidos, a generar una nueva manera de pensar, sentir y vivir; una nueva mentalidad que haga que las instituciones vuelvan a estar al servicio de las personas y de sus necesidades humanas y, para ello, somos enviados a construir otra manera de vivir con nuestro testimonio.

El Escorial, 1 de diciembre de 2019. Primer domingo de Adviento

Festa de la Pastoral Obrera de tota l'Església

Una taula rodona climàtica a l'ACO

Conèixer el que està passant a Amèrica Llatina

Memòria històrica ben actual

El dret a l'habitatge a Espanya

Un Comitè de l'ONU condemna Espanya per violar el dret a l'habitatge d'una família després d'un desallotjament forçós

L'òrgan, format per 18 experts independents que supervisen l'aplicació del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, va considerar que un Estat part no pot establir el desallotjament immediat d'una persona per no tenir la titularitat legal d'una propietat sense valorar les circumstàncies de l'expulsió, i sense que un tribunal consideri la proporcionalitat de la mesura.

ONU, 30 octubre 19

El Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de les Nacions Unides va determinar aquest dimecres 30 d'octubre que Espanya va violar el dret a l'habitatge d'una família per no considerar la seva situació de vulnerabilitat durant un desallotjament.

Els successos que van motivar aquesta decisió es remunten al 20 de juny de 2018 quan una dona i els seus sis fills van remetre una queixa al Comitè on argumentaven que Espanya va violar el seu dret a l'habitatge.

La família va llogar l'apartament a una persona que no era la propietària legal de l'immoble i, al desembre de 2014, la institució financera a la qual corresponia la titularitat de l'habitatge els va denunciar i va demanar el seu desallotjament.

Prèviament, la família va sol·licitar accedir al programa d'habitatge social però la seva sol·licitud va ser denegada ja que, segons la normativa vigent, les persones que ocupen un habitatge sense un títol legal queden excloses d'aquest programa regional.

Com a conseqüència del desnonament, els fills menors van ser separats de la mare.

Els tribunals van denegar la sol·licitud de la demandant de suspendre el desallotjament, pel que va decidir presentar el seu cas davant el Comitè de l'ONU.

L'òrgan es compon de 18 experts independents que supervisen l'aplicació del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals en relació amb els drets humans dels ciutadans i té el mandat de rebre queixes d'individus que hagin esgotat totes les vies legals en els seus països.

El Comitè va demanar a Espanya la suspensió del desallotjament mentre estudiava el cas, però la família va ser desallotjada igualment i va haver d'allotjar-se "en dos albergs compartits, i com a conseqüència, dos dels fills menors, de 7 anys, van ser separats de la seva mare".

La decisió del Comitè assenyala que l'Estat part no pot establir el desallotjament immediat d'una persona per no tenir la titularitat legal d'una propietat sense tenir en compte les circumstàncies de l'expulsió, i sense que un tribunal valori la proporcionalitat de la mesura.

Un carreró sense sortida

Va afegir que l'òrgan "va trobar que el tribunal no havia sospesat la protecció del dret a la propietat de l'entitat financera propietària de l'apartament d'una banda i les conseqüències que tindria la mesura sobre els drets de les persones desallotjades per un altre".

A més, assenyala que denegar la sol·licitud al programa d'habitatge social, basant-se en el fet que vivia en una propietat de la qual no disposava el títol legal, suposa una violació del Pacte Internacional i situava a la denunciant "en un carreró sense sortida" , ja que la forçava "a anar-se'n a un alberg temporal i compartit o a viure en la indigència per poder sol·licitar habitatge social".

El Comitè va sol·licitar a Espanya que compensi les víctimes i li va demanar que creï un marc legal per prevenir violacions similars en el futur. Els experts van sol·licitar que Espanya respongui al Comitè en sis mesos, per explicar com ha implementat la seva decisió.
Espanya va ratificar el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals el 1977 i el Protocol Facultatiu al Pacte el 2010.

Font: Flama

Una jornada ben formativa de l'Acció Catòlica Obrera

Castanyada jove i obrera de la JOC del Vallès

Una Jornades de la Diòcesi de Terrassa per una nova evangelització