dijous, 23 de novembre del 2017
dilluns, 20 de novembre del 2017
El futur del treball decent
Benvolguts companys i companyes,
us adjuntem el tríptic de les XI Jornades d'Ètica i Món Contemporani organitzades
pel Seminari de Doctrina i Acció Social de l'Església-SEDASE i l'Ateneu
Universitari Sant Pacià de la Facultat de Teologia de Catalunya.
Enguany és un tema que ens toca ben de prop "Hi ha un futur per al treball decent?". Les
Jornades estan estructurades en dues parts. El dimecres 29 de novembre
es reflexionarà entorn les causes i les conseqüències i el dijous 30 de
novembre sobre el futur del treball decent. Les dues sessions comencen a
les 19:00h i es fan a l'Ateneu Universitari Sant Pacià de la Facultat
de Teologia de Catalunya (c. Diputació 231).
També us podeu inscriure a través del següent enllaç http://teologia-
Us animem a participar-hi!!!!!
Èrika Fabregat, secretària de la Pastoral Obrera de Barcelona i de la Pastoral Obrera de Catalunya
Èrika Fabregat, secretària de la Pastoral Obrera de Barcelona i de la Pastoral Obrera de Catalunya
dijous, 16 de novembre del 2017
dimecres, 8 de novembre del 2017
dijous, 2 de novembre del 2017
dimarts, 31 d’octubre del 2017
dilluns, 23 d’octubre del 2017
dilluns, 9 d’octubre del 2017
divendres, 6 d’octubre del 2017
Petita reflexió decent...
REFLEXION CON
MOTIVO
DE LA JORNADA MUNDIAL
POR EL TRABAJO DECENTE
7 de octubre de 2017
Hace unos días en la reunión del Equipo de Pastoral Obrera de la
diócesis de Terrassa (EPOT), acordamos escribir un pequeño texto para hacer llegar a
las parroquias y a toda gente de bien con motivo del día internacional del
trabajo decente.
Quisiéramos poner los ojos en que todas y todos estamos llamados a ser
trabajadores, en el más importante trabajo del mundo que es hacer vivo y
presente el Reino de Dios, y como Jesucristo nos enseñó, lo hemos de hacer con
humanidad, generosidad y ternura.
Por ello todo trabajo debería ser decente, es decir, adecuado,
respetuoso y adaptable al trabajador y trabajadora sin que nadie sea tratado
como una mercancía, una herramienta o un esclavo.
Además hemos de conseguir que
todos y todas tengamos un sueldo digno, y unas condiciones estructurales y
organizativas en nuestros lugares de trabajo, que garanticen la protección de nuestra salud y permitan la
reincorporación de nuevo cuando nuestras circunstancias personales cambien por
enfermedad, minusvalía, situaciones familiares y/o accidentes.
Personal y explícitamente también hemos de agradecer y valorar el
trabajo no remunerado que hacen voluntarios y voluntarias, amos y amas de casa,
personadas jubiladas y desempleados.
Y por último nuestra oración ha de ser unánime para lograr que
desaparezcan trabajos indecentes donde no se dan salarios justos, no se
garantiza el respeto a las personas y la
protección de su salud; trabajos que llevan a la explotación y la esclavitud
de personas adultas y por supuesto aquellos trabajos donde se emplean a niños y
niñas impidiendo su educación y adecuado
crecimiento; ya sea aquí o en otros países.
REFLEXIÓ AMB MOTIU
DE LA JORNADA MUNDIAL
PEL TREBALL DECENT
DE LA JORNADA MUNDIAL
PEL TREBALL DECENT
7 d'octubre de 2017
Fa
uns dies a la reunió de l'Equip de Pastoral Obrera de la diòcesi de
Terrassa (EPOT), acordem escriure un petit text per fer arribar a les
parròquies i a tota gent de bé amb motiu del dia internacional del
treball decent.
Volguéssim posar els ulls en què totes i tots estem cridats a ser treballadors, en el més important treball del món que és fer viu i present el Regne de Déu, i com Jesucrist ens va ensenyar, ho hem de fer amb humanitat, generositat i tendresa.
Per això tot treball hauria de ser decent, és a dir, adequat, respectuós i adaptable al treballador i treballadora sense que ningú sigui tractat com una mercaderia, una eina o un esclau.
A més hem d'aconseguir que tots i totes tinguem un sou digne, i unes condicions estructurals i organitzatives en els nostres llocs de treball, que garanteixin la protecció de la nostra salut i permetin la reincorporació de nou quan nostres circumstàncies personals canviïn per malaltia, minusvalidesa, situacions familiars i/o accidents.
Personal i explícitament també hem d'agrair i valorar el treball no remunerat que fan voluntaris i voluntàries, amos i mestresses de casa, personades jubilades i aturats.
I finalment la nostra oració ha de ser unànime per aconseguir que desapareguin treballs indecents on no es donen salaris justs, no es garanteix el respecte a les persones i la protecció de la seva salut; treballs que porten a l'explotació i el esclavatge de persones adultes i per descomptat aquells treballs on s'empren a nens i nenes impedint la seva educació i adequat creixement; ja sigui aquí o en altres països.
Volguéssim posar els ulls en què totes i tots estem cridats a ser treballadors, en el més important treball del món que és fer viu i present el Regne de Déu, i com Jesucrist ens va ensenyar, ho hem de fer amb humanitat, generositat i tendresa.
Per això tot treball hauria de ser decent, és a dir, adequat, respectuós i adaptable al treballador i treballadora sense que ningú sigui tractat com una mercaderia, una eina o un esclau.
A més hem d'aconseguir que tots i totes tinguem un sou digne, i unes condicions estructurals i organitzatives en els nostres llocs de treball, que garanteixin la protecció de la nostra salut i permetin la reincorporació de nou quan nostres circumstàncies personals canviïn per malaltia, minusvalidesa, situacions familiars i/o accidents.
Personal i explícitament també hem d'agrair i valorar el treball no remunerat que fan voluntaris i voluntàries, amos i mestresses de casa, personades jubilades i aturats.
I finalment la nostra oració ha de ser unànime per aconseguir que desapareguin treballs indecents on no es donen salaris justs, no es garanteix el respecte a les persones i la protecció de la seva salut; treballs que porten a l'explotació i el esclavatge de persones adultes i per descomptat aquells treballs on s'empren a nens i nenes impedint la seva educació i adequat creixement; ja sigui aquí o en altres països.
dilluns, 2 d’octubre del 2017
També la Pastoral Obrera de Terrassa apostem pel diàleg, la pau i la denúncia davant els fets violents d'ahir diumenge
L'Església catalana condemna la violència viscuda a Catalunya
|
| L'Església catalana condemna la violència que ha exercit aquest 1-O la policia espanyola i que ha causat gairebé 900 ferits. "La situació de violència que es viu avui a Catalunya és deplorable. Cal que s'aturi ja la violència i els enfrontaments". És el primer missatge que ha penjat al Twitter Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense, que agrupa tot l'episcopat català. |
Davant els fets que s'han produit aquest
diumenge 1 d'octubre a l'Arxidiòcesi de Barcelona i arreu de Catalunya,
el cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, demana diàleg i
pregària. El cardenal Omella se suma al missatge de pau emès ahir a la
tarda per l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, president de la
Conferència Episcopal Tarraconense. A través de les xarxes socials, Joan
Josep Omella ha manifestat que "la situació de violència que es viu
avui a Catalunya és deplorable. Cal trobar una sortida pacífica i
democràtica a la situació que s'està vivint. Encomanem-ho al Déu de la
pau".
Davant dels greus incidents viscuts al llarg de la jornada d’ahir a
diversos llocs de la Diòcesi gironina, el Bisbat de Girona condemna la
violència que pateix el poble de Catalunya i el tracte sofert per molts
ciutadans que van voler expressar lliurement i pacíficament la seva
opinió. La resistència no es resol amb violència, sinó amb un diàleg
sincer i pacífic. Al mateix temps, el bisbe de Girona crida d’una manera
especial tots els cristians i cristianes a pregar i encomanar el
conjunt del país al Déu de la pau. I el bisbe de Terrassa, Mons. Josep
Àngel Saiz, demanava «un diàleg responsable i assenyat sense interessos
partidistes, cercant la justícia i la veritat, el bé comú i la pau
social».
Els religiosos i religioses van voler fer sentir la seva veu. L’abat
de Montserrat, Josep M. Soler, en un tuit publicava: «Condemnem les
actuacions violentes contra ciutadans pacífics d’avui i renovem la crida
a la serenitat i al diàleg.» Igualment, l’abadessa de Sant Benet de
Montserrat, Mar Albajar, feia una piulada en anglès on lamentava que
«avui és un dia trist. Els atacs de la policia espanyola als catalans ha
estat brutal i inacceptable».
Sor Lucía Caram, dominica de Manresa i molt activa a les xarxes, piulava: «Hem de construir i treballar per la pau, la reconciliació i la dignitat, que l’odi i la venjança no trobin acollida als nostres cors. La violència sempre és un fracàs. No renunciem a la revolució de la bondat. La majoria silenciosa, festiva i democràtica va anar a les urnes a Catalunya. Ara cal dialogar i dialogar. Res no justifica la violència. PAU.»
Altres religiosos, com les clarisses de Vilobí demanaven que «en la festa de Sant Francesc, home de pau, il·lumini el cor de les persones que podem treballar per refer la convivència a casa nostra!». També els claretians denunciaven que «les accions violentes contra ciutadans pacífics que hem vist avui a Catalunya no tenen justificació. Com a cristians, seguirem pregant i treballant per solucions basades en la pau, la justícia i la dignitat de les persones i dels pobles».
Els vicaris episcopals de l’arxidiòcesi de Tarragona, Mn. Jordi Figueras, Mn. Manuel M. Fuentes i Mn. Joan M. Bravo, van publicar un comunicat on condemnaven «la violència en aquest dia del referèndum pacífic. Desitgem la recuperació dels ferits i exigim el restabliment de tots els drets que ens pertoquen com a ciutadans i ciutadanes; així com obrir el diàleg franc i constructiu per Catalunya».
I el sacerdot Cinto Busquet, un dels promotors del manifest a favor del referèndum signat per més de 400 preveres i diaques, escrivia a Twitter: «Quan els qui tenen la força de les armes vessen sang potser venceran la batalla d’avui, però amb la seva violència segellen la nostra victòria.»
Sor Lucía Caram, dominica de Manresa i molt activa a les xarxes, piulava: «Hem de construir i treballar per la pau, la reconciliació i la dignitat, que l’odi i la venjança no trobin acollida als nostres cors. La violència sempre és un fracàs. No renunciem a la revolució de la bondat. La majoria silenciosa, festiva i democràtica va anar a les urnes a Catalunya. Ara cal dialogar i dialogar. Res no justifica la violència. PAU.»
Altres religiosos, com les clarisses de Vilobí demanaven que «en la festa de Sant Francesc, home de pau, il·lumini el cor de les persones que podem treballar per refer la convivència a casa nostra!». També els claretians denunciaven que «les accions violentes contra ciutadans pacífics que hem vist avui a Catalunya no tenen justificació. Com a cristians, seguirem pregant i treballant per solucions basades en la pau, la justícia i la dignitat de les persones i dels pobles».
Els vicaris episcopals de l’arxidiòcesi de Tarragona, Mn. Jordi Figueras, Mn. Manuel M. Fuentes i Mn. Joan M. Bravo, van publicar un comunicat on condemnaven «la violència en aquest dia del referèndum pacífic. Desitgem la recuperació dels ferits i exigim el restabliment de tots els drets que ens pertoquen com a ciutadans i ciutadanes; així com obrir el diàleg franc i constructiu per Catalunya».
I el sacerdot Cinto Busquet, un dels promotors del manifest a favor del referèndum signat per més de 400 preveres i diaques, escrivia a Twitter: «Quan els qui tenen la força de les armes vessen sang potser venceran la batalla d’avui, però amb la seva violència segellen la nostra victòria.»
Subscriure's a:
Missatges (Atom)