divendres, 27 de maig del 2016

Una carta d'un treballador capellà

Carta al presidente de la CEOE



 Pepe RodadoEstimado Sr. Rosell, presidente de la CEOE:

Quiero dirigirle unas palabras de agradecimiento por las declaraciones transparentes que últimamente, en varios foros empresariales, nos ha prodigado. Mi agradecimiento se debe a que usted no va con subterfugios, sino que expresa claramente su concepto de trabajo, empresa y economía, y esto deja entrever cuál es el modelo social en el que usted, parece, que se siente bien.
«El trabajo fijo y seguro es un concepto del siglo XIX y en el futuro habrá que ganárselo cada día». Esto lo dijo en la presentación del estudio sobre transformación digital de la consultora Roland Berger patrocinado por Siemens. Y añadió: «La digitalización será fundamental para el trabajo». También ve «un gran reto político, económico y social a nivel global». Para acabar de remachar el clavo dijo: «La digitalización incrementa el PIB mundial y la competitividad».
Usted sabe bien, o debería saber, que el trabajo fijo y seguro, es una realidad de un corto período de tiempo, lo que va de la segunda guerra mundial hasta los años 70, correspondiente a lo que se llama el Estado del bienestar, y prácticamente circunscrito a una parte de Europa. Y ello, gracias a la correlación de fuerzas entre capital y trabajo más el papel del Estado. Por otra parte, la sociedad 4.0 parece que, queramos o no, nos debe llevar a la jungla social, donde la lucha cotidiana por el trabajo dejará en los márgenes y en situación de penuria a una gran cantidad de personas. Esto contrasta con el hecho de que usted destaca, que la digitalización producirá un aumento del PIB, es decir, de la riqueza. Toda esta riqueza extraordinaria que produciremos, con robots que sustituirán a las personas trabajadoras (¡fantástico: aquellos nos ahorrarán los desagradables derechos laborales y se podrán amortizar rápidamente!), ¿dónde se concentrará y en manos de quién? ¿Este proceso es puramente mecánico e inevitable? Y las preguntas morales, y sobre todo las respuestas morales, ¿dónde quedan? ¿O sólo cuenta el sueño del crecimiento indefinido a costa de maltratar la sociedad de las personas, dándoles migajas para sobrevivir? ¿Podemos dar por buena esta dinámica que acelera las desigualdades bajo la base del darwinismo social?
Por otra parte, con ocasión de otros estudios o informes como los del Instituto Cuatrecasas y el del Observatorio económico del BBVA, usted insiste en que hay que acabar con los parches y hay que repensar la normativa laboral de arriba abajo (sobre todo eso, ¡de arriba a abajo!), pidiendo una tercera reforma laboral, que introduzca más flexibilidad, limite el papel de los jueces a los despidos colectivos, reduzca las indemnizaciones, extienda la contratación temporal y limite la negociación colectiva en el ámbito de la empresa… Las propuestas empresariales son todo un prodigio de ingeniería económica y una ofensiva que ciertamente no podemos decir que no tenga precedentes: curiosamente la de la industrialización salvaje del siglo… ¡XIX! Aquella que condenó a la miseria a millones de trabajadores y trabajadoras, y creó unas desigualdades obscenas.
Sr. Rossell, no. No queremos aceptar un concepto de trabajo como el del siglo XIX en la época del 4.0. Más bien queremos orientar nuestras fuerzas hacia otro concepto de trabajo, el trabajo decente, promovido por la OIT, que sea el resultado del diálogo entre trabajadores, empresarios y administraciones (¡no de arriba abajo!), que asume los retos y las posibilidades técnicas actuales para ponerlas al servicio de la comunidad humana. Con una especial sensibilidad y atención a los más vulnerables, que es el verdadero termómetro del desarrollo humano.

Atentamente,

Pepe Rodado, trabajador temporal de una empresa de servicios de restauración y cura.

http://blog.cristianismeijusticia.net/?p=13574&lang=ca 

dijous, 28 d’abril del 2016

Renúncies per un treball indecent

 A què renuncien els joves per una feina?

(Laura Mor –CatalunyaReligió) “Si em poso malalt, puc agafar-me uns dies? I si no me'ls paguen? Si no signo aquest contracte efímer, en trobaré cap altre?”. Són preguntes que amaguen moltes renúncies i que la Delegació Episcopal de Pastoral Obrera de la Diòcesi de Terrassa posarà dissabte sobre la taula. Amb el títol 'Misericòrdia en el treball: renúncies i dignitat dels treballadors', la jornada tindrà lloc al local parroquial de Sant Francesc d'Assís del barri de Bellavista, a Les Franqueses del Vallès.
“Les persones renuncien moltes vegades a certs drets laborals per mantenir la feina i poder-se pagar una casa” explica Pepe Baena, delegat de Pastoral Obrera de la diòcesi de Terrassa. Baena, que és rector de la parròquia que acollirà l'acte de dissabte, considera que la majoria de delegacions catalanes posen l'accent d'aquesta jornada en les renúncies i en la necessitat d'un treball digne.

“Una feina que acostuma a ser indigne”
“Sí, molt bé, s'estan creant llocs de treball, però quin tipus de treball?” es pregunta Baena. “Sobretot són els joves els que comencen a trobar feina, però una feina que acostuma a ser indigne, i això repercuteix a l'hora d'independitzar-se o a l'hora de fer família”. És el cas dels dos joves que dissabte compartiran la seva vivència particular. Seguiran el mètode de revisió de vida i faran un 'veure' de qüestions concretes: serà un relat de les coses que han hagut de deixar de banda a costa d'una feina sovint precària.
La Jornada continuarà amb una estona dedicada a 'jutjar i actuar'. La conduirà el jesuïta Isidre Ferreter, de la comunitat de la Salut Alta a Badalona: “Donarà quatre pinzellades des de l'Evangeli, des de la Doctrina Social de l'Església, amb algunes pistes d'actuació, perquè puguem treballar-hi”, explica Baena.
“Detectem que hem anat renunciant a coses que semblava que el moviment obrer ja havia guanyat”. Una jornada de treball i de reflexió que manté l'aire reivindicatiu de primer de maig en el seu objectiu de fons: “Perquè el treballador no perdi la seva dignitat”.

Un compromís comunitari fort
L'acte es tancarà amb la lectura del Manifest del Primer de maig que sotscriuen les delegacions de Pastoral Obrera de tot Catalunya, amb motiu de l'1 de maig. Aquest 2016 subratllen “la necessitat d'un compromís comunitari fort a favor de treball decent i la necessitat d'afrontar el que està passant al voltant del model d'ocupació dominant i la falta d'un treball digne com a factor decisiu d’empobriment, exclusió i deshumanització”.
La Jornada Mundial dels treballadors i les treballadores tindrà ressò també als locals parroquials de Santa Maria de Cornellà, amb Toni Mora, responsable de CCOOO del Baix Llobregat i Eduard Rojo, catedràtic de dret del treball i de la Seguretat Social de la Universitat Autònoma de Barcelona.

dimarts, 26 d’abril del 2016

Entitats cristianes obertes al diàleg interreligiòs

La Plataforma d'entitats cristianes amb els immigrants presentarà el pròxim 11 de maig de 2016, el manifest "Polítiques municipals, immigració i cohesió social", amb motiu de les eleccions municipals del 22 de maig.
CatalunyaReligió.cat ha parlat amb Pepe Rodado, delegat de la Pastoral Obrera de l'arquebisbat de Barcelona. Rodado ha avançat alguns punts del manifest que es farà públic dimecres. En l'estat actual de la crisi, aquestes entitats demanen que les polítiques se centrin en la cohesió social i en afavorir la integració. També es demana que quedi fora de la campanya qualsevol demogògia al voltant de la immigració.

dilluns, 11 d’abril del 2016

Jornada de Formació per estar al dia...




 Els socorristes de Proactiva Open Arms són testimonis directes de la injustícia que en ple segle XXI s'està donant amb els refugiats que travessen el mar Egeu i que Europa no admet.

A la Jornada de formació comptarem amb un voluntari d'aquesta entitat que ens explicarà de primera mà la seva experiència i amb qui podrem dialogar. Serà el proper dissabte 16 d'abril a les 17.30 h a la Església parroquial de Sant Adrià.

La Jornada és oberta, podeu convidar amics, familiars, simpatitzants i entitats.


Joan Andreu Parra
Responsable de Comunicació d'ACO

Ja són 10 anys!!!!


divendres, 1 d’abril del 2016

Es mullen els bisbes...

 

NOTA DELS BISBES DE CATALUNYA SOBRE L'ACOLLIDA A LES PERSONES REFUGIADES

Els bisbes de Catalunya volem expressar la nostra solidaritat amb els milions de persones que han hagut de fugir de diferents països de l’Orient  Mitjà, Àsia i Àfrica a conseqüència dels terribles conflictes armats i de les persecucions. També amb els milions de persones que arreu del món es veuen abocades a emigrar a causa de la pobresa.

En els seus desplaçaments, els refugiats i emigrants pateixen sovint situacions extremadament precàries, abusos per part d'organitzacions que trafiquen amb les persones i, de vegades, també rebuig social i tracte inadequat per part d'algunes autoritats. No podem oblidar que són milers, molts d’ells infants, els qui han perdut tràgicament la seva vida creuant la Mediterrània per arribar a Europa. Per tot això, els bisbes preguem Déu amb esperança, per tal que tots els emigrants i refugiats siguin protegits i tractats d'acord amb la dignitat que mereix tota persona. 

Malauradament, ens dol profundament constatar que algunes polítiques desenvolupades pels governs d’Europa i l’actitud d’una part de les poblacions europees no s’estan mostrant a l’alçada de la seva obligació legal i moral de protegir i acollir tots els refugiats, la qual cosa provoca encara majors sofriments.

Amb tot, són de lloar i agrair els gestos i esforços de solidaritat de bona part de la ciutadania i d’organitzacions no governamentals que s’han multiplicat arreu. També a Catalunya hem vist que són moltes les persones i organitzacions que s’han mobilitzat en iniciatives de salvament, assistència humanitària i sensibilització social. Les institucions públiques i entitats socials s’han preparat per a l’acollida i integració de refugiats al nostre país. Els bisbes donem suport i encoratgem totes aquestes accions. Les nostres diòcesis, a través de Caritas i altres entitats catòliques, han ofert des del primer moment diversos equipaments i recursos per a la acollida i, de fet, fa temps que atenen refugiats i ajuden a sensibilitzar l’opinió pública.

Els cristians no ens hem de cansar d’insistir que els refugiats i els emigrants han de ser tractats com a germans, respectant sempre la seva dignitat humana. Hem de fer nostre el seu sofriment i superar la temptació de la indiferència. És el desig, tantes vegades expressat, de veure una Europa unida i cohesionada, compartint els valors democràtics que defineixen la seva identitat. El Papa Francesc ha mostrat reiteradament la seva preocupació per aquesta problemàtica, amb múltiples gestos i paraules de denúncia i de solidaritat.

Per tot això, els bisbes de Catalunya volem fer una crida a la societat catalana a continuar mobilitzant-se i a treballar en favor de l’acollida i integració dels refugiats i també de tots aquells que, per raons econòmiques o altres dificultats, arriben al nostre país amb el desig de poder emprendre una vida millor. I oferim de nou la màxima col·laboració de l’Església per a fer-ho possible.

Així mateix, convidem la ciutadania i les institucions a incidir sobre la Comunitat internacional per tal que es garanteixi l’acollida i protecció de la vida i els drets humans de tots els emigrants i refugiats. És necessari i urgent que s’afrontin seriosament les causes d’aquesta dura realitat, posant fi als greus conflictes armats, a la inseguretat i la pobresa que provoquen la sortida de milions de persones dels seus països d’origen.

Finalment, ens volem adreçar a les comunitats cristianes, demanant que intensifiquin la pregària i els esforços concrets de solidaritat i hospitalitat davant de tots els immigrants i refugiats que arriben al nostre país. El papa Francesc, en aquest Any Sant de la Misericòrdia, ens convida a «desvetllar la nostra consciència, molts cops adormida davant el drama de la pobresa, i d’entrar encara més en el cor de l'Evangeli» (MV 15).


Tarragona, 31 de març de 2016.


En el següent enllaç també la trobareu a la pàgina de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET)      
http://www.tarraconense.cat/index.php?arxiu=fitxa_document&id=23376

dissabte, 26 de març del 2016

Pregària



 
Al final del Vía Crucis de ayer en el coliseo romano, el Papa recitó una oración, que él mismo escribió.

Algunas frases de la oración leída y compuesta por el Papa

"Oh Cruz, de Cristo, símbolo del amor divino y de la injusticia humana"
"Instrumento de muerte y vía de Resurrección"
"Patíbulo de la persecución y bandera de la victoria"
"Cruz de Cristo hoy te vemos erecta en nuestros hermanos asesinados, quemados vivos, degollados y decapitados"
"Hoy te vemos en el rostro de los niños y de las mujeres y de las personas que huyen de las guerras y de la violencia y a, menudo sólo encuentran la muerte y tantos Pilatos con las manos lavadas"
"Todavía hoy te vemos en los doctores de la letra y no del espíritu"
"Todavía hoy te vemos en los ministros infieles que, en vez de despojarse de sus vanas ambiciones, despojan a los inocentes de su propia dignidad"
"Te vemos todavía hoy en el corazón de los que juzgan a los demás, siempre dispuestos a condenar hasta la lapidación..."
"Te vemos hoy en el fundamentalismo y en el terrorismo de los secuaces de cualquier religión que profanan el nombre de Dios y lo utilizan para justificar sus inauditas violencias"
"Te vemos en los que quieren exluirte de la vida pública en nombre de la paganidad laicista o en nombre de la igualdad que tú mismo nos has enseñado"
"Te vemos en los potentes y en los vendedores de armas, que alimentan los hornos de la guerra con el dolor incente de la gente"
"Te vemos hoy en los traidores que por 30 denarios entregan a la muerte a cualquiera"
"Te vemos en los ladrones y en los corruptos que se venden en el mísero mercado de la inmoralidad"
"Te vemos en los destructores de nuestra casa común que, con egoísmo arruinan el futuro de las próximas generaciones"
"Te vemos en los ancianos abandonados por sus propiso familiares, en lso discapacitados y en lso niños desnutridos, descartados por nuestra hipócrita sociedad"
"Te vemos en el Mediterráneo y en el mar Egeo convertido en un cementerio por nuestra conciencia narcotizada"
"Cruz de Cristo, imagen del amor sin fin, te vemos todavía hoy en las personas buenas y justas que hacen el bien sin buscar el aplauso"
"Te vemos en los ministros fieles y humildes, que iluminan la oscuridad de nuestra vida"
"Te vemos en los rostros de las monjas y de los consagrados, buenos samaritanos, que lo bandonan todo"
"Te vemos en los misericordiosos que encuentran en la misericordia la máxima expresión de la justicia y de la fe"
"En las personas sencillas, que viven sencillamente su fe en la cotidianidad"
"Te vemos en los arrepentidos que saben desde la profundidad de la miseria de su pecado gritar 'Señor acuérdate de mí'"
"Te vemos en los beatos y en los santos..."
"Te vemos en las familias que viven con fidelidad y fecundidad su vocación matrimonial"
"Te vemos en los voluntarios que socorren a los necesitados"
"Te vemos en los perseguidos por su fe que, en medio del sufrimiento, siguen dando testimonio de Jesús y del Evangelio"
"Te vemos en los soñadores que viven con corazón de niños y que trabajan por un mundo mejor, más humano y más justo"
"En tí, santa Cruz, vemos a Dios, que ama hasta el final"
"Sálvanos del mal y del Maligno"
"Suscita en nosotros el deseo de Dios, del bien y de la luz"
"Enséñanos que el alba del sol es más fuerte que la oscuridad de la noche"
"Enséñanos que la aparente victoria del mal se disipa ante la tumba vacía y ante la certeza de la Resurrección y del amor de Dios, que nada puede debilitar"