Càritas, CONFER i Justícia i Pau diuen no a la política migratòria de la por
(Catalunya Religió) Entitats eclesials com Càritas, la Confederació de Religiosos o
Justícia i Pau a nivell estat han fet un document de denúncia sobre la
crisi de refugiats que està vivint Europa. La Plataforma d'Entitats
Cristianes amb el immigrants, que aplega una vintena d'organitzacions
que treballen entorn al fet migratori a Catalunya, també hi donen
suport.
Cal un canvi en la política migratòria: control i mitjà no funcionen
L’esquerda de la Frontera Est (Sèrbia, Grècia, Macedònia ...), tot
just un parell de mesos després de la presentació de l'Agenda Europea
d'Immigració, a més d'un saldo en vides i en drames humans, ofereix un
saldo de ineficiència política inacceptable en termes de dignitat i
defensa dels Drets Humans, que la nostra societat no pot permetre.
No és només una crisi humanitària. És l'estrepitós fracàs d'una
política mal anomenada migratòria i que es redueix a un indecent i
milionari control de fluxos sostingut sobre el discurs de la por a la
invasió del diferent. Els Cayucos, Lampedusa, Ceuta i Melilla, la
situació a Sèrbia, Grècia o Macedònia són conseqüències estructurals
d'aquesta mala política, no les causes.
No és només una crisi de refugiats. És el resultat d'una manca de
polítiques coherents que abordin la complexitat de la mobilitat humana
en política exterior, en política econòmica, en polítiques de cooperació
per al desenvolupament.
Estem orfes d'una veritable política de migracions que abordi i
explori de veritat vies legals d'accés al nostre territori, que
flexibilitzi els criteris de reagrupació familiar, que faci visible la
mobilitat humana com una oportunitat per a la nostra vella Europa i no
com un risc.
No és només una crisi de la solidaritat. És el resultat d'una
absència de política de cooperació per al desenvolupament que oblida
que, darrere de cada decisió d'abandonar una casa, un treball i una
vida, hi ha una causa d'expulsió (la guerra, la manca d'oportunitats, el
canvi climàtic ...) i persones a les que protegir.
És el moment d'abordar el repte que, com a societat, tenim davant;
impedint que aquests successos que ens omplen de dolor i vergonya es
produeixin de forma cíclica sense afrontar què l'única solució
proposada, la via de la seguretat, no és viable, ni en termes
d'humanitat, ni en termes polítics.
És el moment de reconèixer l'altre, al diferent, no com un invasor
sinó com un igual amb els mateixos drets, com una aportació positiva a
la nostra societat mestissa; com un germà en dificultat per al qual cal
buscar un lloc, encara que estiguem més estrets.
Europa i Espanya no poden perdre aquesta oportunitat per repensar
sobre les polítiques desenvolupades fins ara, per protegir les persones
que intenten arribar al nostre territori, per invertir en polítiques per
al desenvolupament i en polítiques d'integració.
Ens unim al missatge del Papa Francesc que en el seu recent viatge a
Amèrica Llatina animava a la comunitat cristiana i a tota la societat a
no tenir por i a demanar un canvi "... un canvi real, un canvi
d'estructures. Aquest sistema ja no s'aguanta, no ho aguanten els
camperols, no ho aguanten els treballadors, no ho aguanten les
comunitats, no ho aguanten els pobles ... I tampoc ho aguanta la Terra,
la germana mare terra ".
Demanem als governants que assumeixin amb proactivitat el repte
històric de deixar de construir tanques, murs i reïxes, aportant
solucions i polítiques que posin en el centre a les persones, aportant
vies de protecció i acollida, alternatives de desenvolupament que vagin a
les causes.
Tenim un gran repte com a societat, dignificar com a éssers humans,
no només fent un lloc a casa nostra, sinó buscant camins nous per què
tots puguem transitar.
