divendres, 25 d’octubre del 2013
diumenge, 20 d’octubre del 2013
La seu de Càritas de la diòcesi de Terrassa
El Bisbe de Terrassa inaugura la seu de Càritas Diocesana
Càritas Diocesana de Terrassa.
Sabadell, 17 octubre de 2013. El dijous 17 d’octubre, en el marc del Dia
Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa, Mons. Josep Àngel Saiz
Meneses, bisbe de Terrassa, ha inaugurat la seu provisional de Càritas
Diocesana de Terrassa, ubicada al número 47 del carrer Zurbano de
Sabadell.
En
la benedicció i inauguració de la seu hi ha assistit més d’un centenar
de persones: diverses personalitats representants de l’Ajuntament de
Sabadell, del Bisbat de Terrassa, de les Càritas Diocesanes de
Catalunya, voluntaris i professionals de Càritas, voluntaris de les
parròquies de l’Arxiprestat de Sabadell i representants d’entitats
socials de Sabadell.
En
l’acte han intervingut: Mons. Josep Àngel Saiz Meneses, bisbe de
Terrassa, el Sr. Joan Carles Sànchez, alcalde de Sabadell, Mn. Francesc
Catarineu, delegat episcopal de Càritas Diocesana de Terrassa i el Sr.
Salvador Obiols i Gras, director general de Càritas Diocesana de
Terrassa. També els acompanyava Salvador Cristau, bisbe auxiliar del
Bisbat de Terrassa.
El
Sr. Salvador Obiols, director general de Càritas Diocesana agraí als
presents la seva presència i, molt especialment el suport rebut de la
comunitat parroquial de l’església de la Santíssima Trinitat de
Sabadell, que ha cedit l’espai on s’ha ubicat la seu. També als
representants d’altres Càritas i a aquells que no han pogut venir ja que
“hem hagut de dir a algunes
Càritas parroquials que volien muntar autocars per estar avui aquí entre
nosaltres que, si us plau, no ho fessin”, doncs l’espai és el que és.
D’altra
banda, manifestà que “Càritas no pot restar impassible davant la
injustícia i que, en un món com el nostre no podem tolerar que tantes
persones perdin la vida com, per exemple ha passat a Lampedusa i a les
nostres costes d’Andalusia”.
El
Delegat episcopal de Càritas, Mn. Francesc Catarineu remarcà que
Càritas Diocesana de Terrassa “som pocs, petits i, tot i que comencem,
ho fem amb molta il·lusió i posant-nos a la disposició de tothom. I
així, aquest acte és un gest que acompanya a aquest desig de restar al
servei dels altres”.
Al
seu torn, el Sr. Joan Carles Sánchez, alcalde de Sabadell, recordà que
avui és el Dia Mundial per a l’Eradicació de la Pobresa, així com les
declaracions del Papa Francesc, que manifestà que, per saber què és la
pobresa, s’ha d’estar al costat dels qui pateixen. “Nosaltres ho sabem.
Ho hem experimentat i cal dir clarament que a Sabadell hi ha pobresa.
Bona prova d’això són les 2.700 famílies que reben el suport del rebost
solidari, o les 20.500 persones que estan a l’atur”.
“La
nostra obligació –manifestà l’alcalde- , com a Administració Pública és
prendre mesures, però tot i el nostre esforç no hi ha prou. Degut a la
magnitud del problema necessitem del recolzament de la societat civil,
d’entitats com Càritas. Precisament de Càritas valorem no solament el
que fa, sinó com ho fa: sempre respectant la dignitat de les persones.
Per això, les administracions públiques tenim el deure moral de donar
visibilitat a aquest compromís”.
Continuà
dient que “l’Ajuntament de Sabadell no vol ser una Administració
assistencialista, sinó que hem d’anar més enllà, vetllant per la
promoció de la persona”.
Finalment,
Mons. Josep Àngel Saiz Meneses, bisbe de Terrassa, agraí a l’alcalde la
seva disponibilitat, remarcant la importància de la capil·laritat i el
treball en xarxa. Per això ha estat la seva voluntat que la seu
provisional de Càritas Diocesana de Terrassa, que “el centre
d’operacions de Càritas al Vallès estigui a Sabadell”.
“Càritas
no vol dir beneficència, sinó que és l’amor de Déu rebut i compartit
entre nosaltres. La millor definició de Déu que s’ha fet –al seu
entendre- és que Déu és amor i la missió de Càritas és fer present
l’amor de Déu”.
A
continuació, el prelat digué que “Déu se’ns ha revelat. Déu s’ha
encarnat en Jesucrist. Ell està entre nosaltres com el que serveix”.
“Tant
de bo que les administracions públiques poguessin fer front a la
pobresa i que aquesta desaparegués. Però això no significaria que
Càritas no seria necessària, continuaria existint perquè també hi ha una
altra pobresa que no és la material: la pobresa d’afecte i
d’estimació”.
El
bisbe Saiz Meneses recordà que el Sant Pare, en la primera homilia, en
ser preguntat sobre el poder de l’Església contestà :“el servei als
altres”, i Monsenyor Saiz exhortà a tots els cristians a portar aquest
valor al seu ADN.
Després de la benedicció i l’acte institucional, va tenir lloc la descoberta d’una placa commemorativa.
Cristians i política
Benvolguts i benvolgudes,
des de la Coordinadora de la Pastoral Obrera de Barcelona hem volgut
organitzar un espai de debat sobre els
nostre posicionament, com a cristians i cristianes, davant del Procés
Constituent impulsat a Catalunya.
Com a militants i simpatitzants dels Moviments i Col·lectius de
Pastoral Obrera, us convidem el proper
dimecres 30 d'octubre, a les 19h, a l'Església Sant Pau del Camp a compartir,
de la mà d'Arcadi Oliveres, un espai que ens aportarà elements que ens ajudin a
fer aquesta reflexió.
Érika Fabregat
Delegació de Pastoral Obrera
Parròquia Sant Pau del CampDelegació de Pastoral Obrera
c. Sant Pau 101
08001 Barcelona
Tf. 93 301 15 68 / 93 270 10 10 - ext. 511
Web: http://
dimecres, 16 d’octubre del 2013
diumenge, 13 d’octubre del 2013
divendres, 11 d’octubre del 2013
Assemblea GOAC
COMUNICAT
ASSEMBLEA
Els i les militants de la GOAC (Germanor
Obrera d’Acció Catòlica) de les diòcesis de Barcelona i Sant Feliu, reunits en
Assemblea els dies 5 i 6 d’octubre de 2013 volem expressar públicament que:
El 7 d’octubre hem celebrat la Jornada Mundial pel Treball Digne,
un dret que actualment està en retrocés.
l Uns 200 milions de dones i homes estan desocupats. D’altres 870
milions, la quarta part de la població activa mundial, treballen, però els seus
ingressos no els permeten superar el llindar de la pobresa (1,5 euros al dia
per persona).
l La desocupació juvenil arriba a nivells alarmants a diversos
països d’Europa i Àfrica Septentrional. La proporció d’ocupació informal supera
el 40% a més de dos terços dels països emergents i en desenvolupament.
l El 80% de la població mundial no té cobertura adequada de
seguretat social i a més del 50% li manca aquesta cobertura.
A
Catalunya,
l Les darreres dades ens parlen d’1,6 milions de persones pateixen
pobresa (un 21,9% de la població catalana).
l Des de l’inici de la “crisi”, s’han perdut 595.000 llocs de
treball a Catalunya. El primer trimestre de 2013
hi havia 902.300 persones a l’atur.
l La desocupació és especialment preocupant entre la població jove:
el 53,2% està a l’atur.
l
La taxa d’atur femení és
del 23,22% en un marc d’augment de l’economia submergida i de retallades
socials escandaloses.
El Papa Francesc denunciava la causa
d’aquesta situació amb tota claredat: “La
societat és injusta si no ofereix a tothom un treball o si explota els
treballadors[...] No pagar allò que és just, no donar feina, perquè només es
veuen els balanços, només es veu quant profit en puc treure... això va contra
Déu! Les persones són menys importants que les coses que produeixen beneficis
per a aquells que tenen el poder polític, social, econòmic” (Homilia
amb motiu del Primer de Maig de 2013).
Una gran part de l’economia ha estat
substituïda per l’especulació, i el primer sacrificat és el treball, per tant,
la classe obrera. El principi de “la primacia del treball sobre el capital” ha
estat oblidat. Els treballadors i les treballadores són ara un “recurs” més.
Els i les militants de la GOAC, com a
Església, afirmem que l’atur crònic, l’explotació laboral, la precarització de
l’ocupació, els retrocessos en els drets econòmics, socials, culturals i
ambientals, els acomiadaments, els ERO fraudulents, els desnonaments... no són
qüestions tècniques. Són causes de sofriment de moltes persones, companys i
companyes nostres.
Només un treball digne i decent realitza la
vocació humana. Un treball que permeti a les persones satisfer les seves
necessitats i ser felices. El treball ha de ser principi de vida.
Si no aconseguim aquest treball decent, posem
en joc la dignitat de l’ésser humà, la construcció de la nostra humanitat i
d’una societat feta a mida de les persones i, especialment, d’aquelles que més
pateixen.
Conquerir el treball digne ha estat un repte
fonamental per als militants obrers cristians que ens han precedit i, entre
ells, el nostre fundador en Guillem Rovirosa. Els actuals membres de la GOAC,
cristians i cristianes en el món obrer, manifestem el nostre agraïment pel seu
testimoni. Ho volem fer continuant la seva lluita. Junt amb tots els
col·lectius que la defensen avui, ens reafirmem en aquest compromís.
Barcelona, 7 d’octubre de 2013
dimecres, 9 d’octubre del 2013
Una diada dels pobres i pels pobres a Bellavista
Esteu convidats i convidades a participar a la Diada. En el cas que vingueu al dinar solidari (una fideuà) aviseu-me, si us plau, perquè ho tinguem present a l'organització. Moltes gràcies!!!
Pepe Baena
dimarts, 8 d’octubre del 2013
Després del 7 d'octubre la campanya pel treball digne continua
Hola, amics i amigues
Podeu participar a la campanya del Treball Digne entrant en aquest enllaç. És una
altra manera de fer-se present activament.
https://docs.google.com/forms/
https://docs.google.com/forms/
Espero que participeu pel bé de tots i aquelles treballadores que estan patint les conseqüències de la crisi econòmica.
Moltes gràcies!!!
Una abraçada,
Pepe Baena Iniesta, delegat epsicopal de Pastoral Obrera de Terrassa
Lampedusa, una altra vegada
¿Por qué
ocurre Lampedusa?
Lunes , 07 de Octubre de 2013 - 12:10
Las
reacciones y comentarios a la ya conocida como “vergüenza de Lampedusa”
han sido numerosas y variados, pero casi todos se centran en el debate
sobre las políticas de inmigración de las naciones europeas o los
controles de entrada de subsaharianos que estas establecen. Otros tratan
de imaginar la desesperación a la que se ven sometidos quienes deciden a
abandonar su país, arriesgando su vida, por pura necesidad.
Sin
embargo, pocos analistas se preguntan sobre las razones que impulsan a
los inmigrantes a dejar sus tierras y sobre la pasividad de los
gobiernos, a ambos lados del Mediterráneo, frente a la pobreza generalizada, causa principal del éxodo
africano.
Quizá debiéramos más bien preguntarnos si no se
podría hacer algo más para evitar que tantos sureños se vean impelidos a
huir del infierno en que viven. Quizá sería bueno recordarnos que
acabar con la situación de miseria en la que viven, y con el hambre que
padecen 842 millones de personas en el mundo (uno de cada 8 habitantes o
223 millones de subsaharianos, la cuarta parte de la población), está
al alcance de nuestras manos. Una inversión en apoyo a las explotaciones
agrícolas familiares no supondría un esfuerzo oneroso para los recursos
del mundo y, sin embargo, tendría un efecto vertiginoso en la
desaparición del hambre en el mundo.
Ya en 2008, la FAO, por boca de su entonces director general, Jacques Diouf, afirmaba
que sólo se necesitarían 30.000 millones de dólares
anuales para erradicar la amenaza del hambre, mientras que la cifra de
alimentos desperdiciados en 2006 ascendía a 100.000 millones de dólares.
Muchos
comentaristas celebran la reducción de la tasa de desnutrición en los
países en desarrollo, que ha bajado desde 1990 del 23.6% al 14.3%
actual. Y esa disminución significa, para los más optimistas, que se
puede lograr alcanzar el primer objetivo de desarrollo del milenio
(ODM), establecido en 2001, y que pretende reducir a la mitad, para
2015, la proporción de desnutridos que existían en estos países en
1990.
Sin embargo, hay que decir también, que el objetivo
inicial de la Conferencia Mundial de la Alimentación (CMA), celebrada en
1996, consistía en reducir a la mitad, en 2015, el número de
hambrientos. Cifra que en ese año era de 995 millones de personas y que
en la actualidad alcanza a 842 millones. Por tanto, este objetivo se
presenta hoy difícil de conseguir
a poco más de un año vista, si no se lleva a cabo una apuesta firme por
la inversión en el sector primario y en la asistencia alimentaria.
Si
observamos las cifras de África Subsahariana, la tasa de desnutrición
se ha visto reducida del 32.7% al 24.8%, desde 1990 hasta la actualidad,
con lo cual el ODM está lejos de ser alcanzado. Peor aún, si nos
fijamos en la cifra absoluta de desnutridos, en 1990 el número de
personas con hambre era de 173.1 millones y ahora son 222.7 millones.
Las esperanzas de lograr en África los objetivos de la CMA se ven pues
muy menguadas. Así, el último informe de la FAO habla
de discrepancias regionales en la lucha contra el hambre. A pesar de
que la producción de alimentos aumenta por encima del crecimiento
demográfico, no somos capaces de mejorar la accesibilidad a los
primeros por
parte de los sectores más vulnerables de la población.
Una
inversión anual en agricultura de unos 50.000 millones de euros, similar
al coste del rescate a la banca española (algo insignificante para las
arcas mundiales), permitiría el desarrollo de poblaciones que no se
verían empujadas a abandonar tan desesperadamente sus tierras. En vez de
elevar los muros de contención en las costas del Mediterráneo, algo que
nunca acabará con las ansias de escapar del infierno en el que viven
millones de africanos, ¿no sería más eficaz un desarrollo sostenible del
sector primario y un apoyo a una alimentación mínimamente digna para
los más necesitados que les permitieran desarrollarse como personas?
Rafael Armada
__._,_.___
Subscriure's a:
Missatges (Atom)