Comunicat moviments vaga general 14 N

Una ràdio al servei del món obrer

 

Cliqueu aquí

http://mundobrerohoy.blogspot.com.es/

Xerrada de la GOAC

Els bisbes de les Esglésies de Catalunya parlen

 

NOTA DELS BISBES DE CATALUNYA DAVANT LES ELECCIONS AL PARLAMENT

El Poble de Catalunya ha estat convocat a elegir els seus representants al Parlament. Aquesta convocatòria d’eleccions democràtiques es fa en un moment particularment delicat, sobretot, per la situació de crisi econòmica greu que travessa la nostra societat, i també per la transcendència de les opcions polítiques per al futur.

L’Església vol continuar servint la societat catalana, com ha fet al llarg dels segles, tot reconeixent els canvis profunds, socials i culturals que s’hi han produït en els últims anys i també els que s’estan produint en aquests darrers mesos. Ho fa tenint present aquelles paraules emblemàtiques amb què s’iniciava la Constitució Gaudium et Spes del Concili Vaticà II, de l’inici del qual en celebrem el 50è. aniversari: «la joia i l’esperança, la tristesa i l’angoixa dels homes contemporanis, sobretot dels pobres i de tots els qui sofreixen, són també la joia i l’esperança, la tristesa i l’angoixa dels deixebles de Crist, i no hi ha res de veritablement humà que no trobi ressò en el cor d’ells» (G.S. 1).

D’acord amb aquest esperit, el Bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense volem recordar a tots els catòlics i a tots els homes i dones de bona voluntat, que viuen i treballen a Catalunya, la necessitat de respectar en tot moment els principis ètics fonamentals, que han estat expressats pel pensament social de l’Església: la dignitat de tota vida humana, des de la concepció a la seva mort natural; el valor de la democràcia, el diàleg i la voluntat d’acord, com a formes de resolució de conflictes; el deure de tots, especialment els governants, d’afavorir sempre el bé comú com a objectiu prioritari; la importància de la justícia distributiva i de la justícia social per a regular l’economia de mercat; l’atenció solidària als més vulnerables; la defensa dels drets de les persones i dels pobles, i el respecte a les minories, com a base irrenunciable de qualsevol construcció política; el rebuig de tota actitud adreçada a atiar la divisió social o la violència; la promoció de la pau i la fraternitat entre els homes i els pobles.

En un règim democràtic, cada ciutadà ha de poder manifestar les pròpies conviccions i fer camí amb els altres, pensant que «una societat que, en tots els seus nivells, vol positivament estar al servei de l'ésser humà és la que es proposa com a meta prioritària el bé comú, en tant que bé de tots els homes i de tot l'home» (Compendi Doctrina Social de l’Església n. 165).

També volem subratllar que les eleccions democràtiques exigeixen el dret i el deure d’exercir el propi vot, amb llibertat i responsabilitat. Aquests requisits es compleixen només si els ciutadans, a més de gaudir de les condicions externes que assegurin l’absència de coacció, també reben una informació verídica i completa de les diferents opcions polítiques, de manera que puguin fer-se un judici responsable a l’hora de decidir el seu vot. Com ja dèiem fa un any, “avui s’han manifestat nous reptes i aspiracions, que afecten la forma política concreta com el poble de Catalunya s’ha d’articular i com es vol relacionar amb els altres pobles germans d’Espanya en el context europeu actual. Com a pastors de l’Església, no ens correspon a nosaltres optar per una determinada proposta a aquests reptes nous, però defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles i que recerquin amb paciència la pau i la justícia. I encoratgem el camí del diàleg i l’entesa entre totes les parts interessades a fi d’assolir solucions justes i estables, que fomentin la solidaritat i la fraternitat. El futur de la societat catalana està íntimament vinculat a la seva capacitat per integrar la diversitat que la configura.” (“Al servei del nostre poble” 2011, n. 5)

Finalment, cal tenir present el deure dels ciutadans a participar activament en les eleccions legítimes, com a membres responsables de la societat, i així mateix exhortem tots els cristians que intensifiquin la seva pregària per demanar que els futurs esdeveniments polítics afavoreixin el bé comú, la veritat, la justícia i la pau.

Barcelona, 5 d’octubre de 2012

Declaració Fòrum Capellans de Madrid

 

CARGAS INSOPORTABLES

Con esta Declaración los miembros del Foro “Curas de Madrid” hacemos público nuestro apoyo a la Iniciativa Legislativa Popular promovida por la Plataforma de Afectados por la Hipoteca para presentar próximamente en El Congreso de los Diputados. Esta Iniciativa plantea una “Proposición de ley para la regulación de la dación en pago, paralización de los desahucios y alquiler social”

El negocio de la vivienda

“El único objetivo era vivir dignamente. Vivir diez o más personas en un solo piso es inhumano. Necesitábamos la vivienda para la reunificación familiar y de esto se aprovecharon los bancos y las inmobiliarias ofreciéndonos créditos con todas las facilidades del mundo.”. Así se expresan los miembros de la Plataforma.

La vivienda, bien de primera necesidad y derecho constitucional, se convirtió en el más lucrativo de los negocios. De 2000 a 2007 el precio del metro cuadrado creció en un 106 %, mientras que los salarios nominales - no la capacidad adquisitiva real que incluso descendió - solamente crecieron el 8 %. Para poder acceder a una vivienda las familias se vieron obligadas a endeudarse. Y así, la proporción de endeudamiento respecto a la renta total de las familias creció desde el 45 % en 1995 hasta sobrepasar el 140 % en 2008.

Aprovechándose de esta situación, las entidades bancarias, estimuladas por la ausencia de controles públicos, incentivaron la concesión abusiva de créditos hipotecarios. De esta manera, la banca española y extranjera - acreedora de la española - han tenido unos años de beneficios extraordinarios. “El crédito total a residentes pasó de 701.663 millones de euros en 2002 a 1,8 billones en 2008. Un incremento gigantesco del negocio de la banca que en un 70 % fue dirigido a la construcción o activiades colindantes, a alimentar la burbuja inmobiliaria” (V.Navarro, J. Torres,A. Garzón, “Hay alternativas”Ed. Sequitur, 2012)

Cargas insoportables

 

“Hemos cumplido fiel y minuciosamente - siguen diciendo los afectados -con nuestros compromisos mientras hemos tenido trabajo. No es voluntad de no pagar, es que no podemos … Y vemos que todos los poderes de este país están dedicados a rescatar a los bancos y cajas que disfrutaron de la burbuja inmobiliaria; mientras que las ejecuciones hipotecarias y los deshaucios están incrementando aceleradamente la cantidad de familias marginadas y arrojadas a la exclusión social”

El estallido de la burbuja inmobiliaria ha dejado en España unas altísimas tasas de desempleo. La disminución de ingresos hace que muchos hogares no puedan afrontar el pago de la hipoteca. Los activos inmobiliarios de los bancos se derrumban y sus acreedores extranjeros exigen que los bancos españoles les paguen su deuda. Pero la carga se va trasladando hasta los últimos y más débiles eslabones de la cadena, familias inmigrantes y españolas, a costa de lo que sea.

Ya que el ordenamiento español prevé un procedimiento de ejecución hipotecaria que comporta no sólo la pérdida de la vivienda habitual, sino también la posibilidad de que se embarguen los salarios y otros bienes presentes y futuros. La entidad bancaria pueda adjudicarse la vivienda por tan sólo el 50% del valor de tasación y seguir exigiendo a la familia el monto restante, más los intereses generados y los gastos del procedimiento judicial. Lo que supone dejar a muchas familias en la calle y con una deuda que hipoteca a ellos y a sus avalistas para toda la vida , que las excluye definitivamente de cualquier circuito financiero o crediticio.

Se nos quiere hacer creer que “hemos vivido por encima de nuestras posibilidades” que “lo primero que hay que hacer es devolver las deudas” etc. etc. ... El Foro “Curas de Madrid” consideramos que aspirar a una vivienda digna no supone vivir por encima de nuestras posibilidades. Los datos del Banco de España revelan que sólo un 16 % de las familias más pobres han recurrido al endeudamiento; y que , cuando lo han hecho, ha sido fundamentalmente para pagar su única vivienda. Mientras que un 65 % de las familias más acaudaladas se ha endeudado para comprar una segunda o tercera vivienda y especular con ella.

Son sobre todo estos sectores que, por otra parte, suelen coincidir con los accionistas de las entidades financieras, los que han vivido y siguen viviendo por encima de las posibilidades de todos. Y son los que quieren cargar, y lo están consiguiendo, ese enorme fardo de la deuda que ellos han generado sobre las espaldas de todos los ciudadanos.

En la actualidad, el Estado se está endeudando, todos los ciudadanos nos estamos endeudando y perdiendo de nuestros derechos en educación, sanidad, atención a dependientes, etc. etc. para rescatar las deudas generadas por los bancos – el 83 % del deuda total del país es privada contraída sobre todo por las entidades financieras - .Mientras, ellos siguen enriqueciéndose, especulando con esa misma deuda pública y utilizando estas ayudas del Estado para acrecentar los dividendos de sus accionistas, no para facilitar el crédito a familias y empresas.

Pero, aunque se van dando pasos debidos sobre todo a la presión popular, los bancos , en general, no aceptan renegociar las condiciones hipotecarias que permitan a las familias ir devolviendo esa deuda sin tener que renunciar a una vida digna. Se apoyan para ello en una legislación establecida por el abusivo poder económico y político que en nuestro país tienen las entidades financieras.

La vivienda es un derecho no un negocio

La Comisión Permanente del la Conferencia Episcopal Española declaraba recientemente: “ Para las familias que no pueden hacer frente al pago de sus viviendas y son desahuciadas, es urgente encontrar soluciones que permitan hacer frente a sus deudas sin tener que verse en la calle. No es justo que, en una situación como la presente, resulte tan gravemente comprometido el ejercicio del derecho básico de una familia a disponer de una vivienda” (“Ante la crisis, solidaridad”, 4-10-2012)

Por nuestra parte consideramos que un Gobierno consciente de la cuota de responsabilidad de las entidades financieras y de las propias administraciones públicas en lo ocurrido, debería colocar el derecho a la vivienda de las personas por encima de los beneficios abusivos de la banca.

Por todo ello, apoyamos los cambios legislativos que propone la Iniciativa Legislativa Popular: 1.Que se reconozca la dación en pago en la ejecución hipotecaria. 2.- Que se paralicen los desahucios cuando se trate de la vivienda habitual y el impago del préstamo sea debido a motivos ajenos a la voluntad del hipotecado. 3.-Que se reconozca el alquiler social. De manera que el ejecutado pueda seguir residiendo en la vivienda pagando un alquiler no superior al 30 % de sus ingresos.

Queremos asimismo manifestar nuestro agradecimiento a todos los que en estos meses están dedicando su tiempo y preparación técnica para denunciar y encontrar vías de solución a estas situaciones. Nos referimos, por ejemplo, a personas del Movimiento 15-M, de Asociaciones de Vecinos, Sindicatos, Parroquias y otras plataformas, y todos los que individualmente están colaborando en esta tarea. Consideramos que constituye un signo de esperanza el que, a pesar de la cultura individualista e insolidaria en la que a menudo se nos pretende educar, todavía haya sectores sociales que no han renunciado a la dignidad de ciudadanos responsables y solidarios.

Con esta declaración hacemos nuestra la indignación de Jesús ante los poderes de la sociedad en que él vivió : “ En la cátedra de Moisés han tomado asiento los letrados y fariseos … Lían fardos pesados, cargas insoportables, que cargan sobre la espalda de los demás, mientras ellos no quieren empujar ni con un dedo” (Mt. 23 / 4)

Foro “Curas de Madrid” (http://www.forocurasdemadrid.org/ )

Octubre - 2012

Trobada de formació de consiliaris de la JOC

Dret a somiar

Conferència sobre l'Estat del Benestar

 

Xerrada (Cicle crisi): A favor de l'Estat del Benestar: reformes constitucionals i fiscals
Dia i hora: Dimarts 30 d'octubre a les 19h
Lloc: Sala de Conferències del Centre Cívic Pati Llimona (C/ Regomir, 3 Barcelona)

- Ángel de la Fuente, membre de l'Institut d'Anàlisis Econòmic (CSIC).
- Maite Vilalta, professora del Departament d'Economia Política i Hisenda de la Universitat de Barcelona.
- Moderarà l'acte Pere Comas, membre del CTD.

  més informació http://www.cetede.org/spip.php?article309

La crisi a Europa amb els ulls d'un consiliari

 

Extracte de la ponència de Guy, consiliari del Moviment Mundial de Treballadors cristians a la trobada del Moviment Europeu de Treballadors cristians a Bratislava, del 18 al 21 d’octubre del 2012.

La Crisi a Europa

1. El Veure: Mirant el detall i el fons de les persones i famílies trobem que:

·         Es perd el gust de viure en el que és essencial: guanyar-se la vida, educar els fills...

·         El treball o no es té  i això crea angoixa, incertesa i depressió, i si es té no és garantia de guanyar-se la vida, és precari, i productor dóna satisfacció i de sofriment.

·         Tot està compromès el futur personal, familiar i com a poble.

·         La competitivitat està per sobre de la solidaritat

·         La soledat: l’altre és un competidor en els estudis, en el treball, en els serveis sanitaris, serveis socials (racismes, xenofòbies,...)

·         Es trenca la sociabilitat, la xarxa relacional, la vida convivencial i comunitària, amb l’individualisme, i en esdevenir individus aïllats ens trobem amb menys possibilitats per afrontar les circumstàncies difícils, que solament amb ajudes mútues, i solidaritat ens en podrem sortir, o com a mínim sobreviure...

·         El diner per sobre de les persones.

·         Estem en un a societat de desconfiances, on els altres els veiem hostils, i no com a germans...

·         Fem culpables als altres propers: família, immigrants, catalans, ens enemistem...projectem els nostres problemes produïts per la crisi, en aquells que podrien ser els nostres ajudants...

·         Expressem poc el que ens passa, i necessitem d’espais con parlar, on tenir veu, on ens escoltin, ens esbravem i ens valorin com  a persones...

·         Necessitem espais on ens ajudin a descobrir les habilitats i capacitats bondadoses i sanes, que són abundoses de nosaltres mateixos per confiar en nosaltres, refer els confiances amb els altres i en el fons amb la Vida, l’ Amor, Déu...

·         Ens falta una visió i un projecte col·lectiu per imaginar el futur i que ens il·lusioni.

·         Desafecció envers els polítics (mediocres, no estan al cas molts d’ells, corrupció, incapacitats, dominats per l’economia...), Això és perillós i més si part de la població del quart món esdevé violenta, intolerant, racista, se la provoca i manipula contra la democràcia (ja ha passat altres vegades).

·         Necessitem esperança, davant de la desorientació, perplexitat, incertesa, por, ...

2. Interpretació a la llum de la fe cristiana (“Jutjar”)

        a) Punt de partida

·         Tots coneixem, si fem un  discerniment, iniciatives solidàries, creatives, noves, que s’han desenvolupat més o s’han creat en aquests darrers temps tant en el camp de l’atenció personal, física (alternatives medicinals, mèdiques, alimentàries...), psicològica, espiritual (recessos, propostes espirituals que combinen diferents tradicions religioses i espirituals...), empresarials, energètiques, bancàries (banca ètica) ,de consum responsable, de comerç just, de fundacions, associacions en favor dels més necessitats...Les nostres entitats en són un exemple.

·         També hi ha molta solidaritat i ajuda veïnal, amical i familiar que es produeix arreu més del que ens pensem. Això també és obra de Déu.

·         Com Jesús assumim la realitat  del quart món i implicant-nos-hi la coneixem més i podem analitzar el que passa a la nostra societat.

b) Il·luminació des de la Paraula viva de Déu  (“Jutjar”)

·         La glòria de Déu és que la persona, la humanitat visqui, sigui feliç, tingui una vida digna

·         Totes les persones tenen capacitats i recursos poc valorats. Si se’ls dóna confiança les reconeixen, descobreixen i les poden desenvolupar i fins i tot així es poden curar dels seus mals físics, psíquics i espirituals...

·         Entre elles, per elles, i per a elles, les persones poden trobar les solucions (alliberament personal, la fe que un té és una força i una llum)

·         Els profetes i l’evangeli insisteixen en la dignitat de les persones, en la igualtat i en la fraternitat com allò que ens fa persones lliures i ens ajuda a madurar, i estar pels altres, el que ens fa realment feliços.

·         Crist ens invita a refusar la fatalitat i el pessimisme inactiu.

·         El nostre Déu té interès per la vida i la felicitat de tothom.

3. Apunts procedents de la Paraula de Déu pel nostre “Actuar”

·         Advertits, avisats, il·luminats, exhortats, aconsellats per l’evangeli del Crist ens cal passar de la por a la confiança: “Per què teniu por?” “No tinguis por”, “La teva fe (confiança) t’ha salvat”...Ens cal reforçar la part sana, bona, les capacitats personals...

·         Ens cal ser portadors d’esperança : esperar malgrat tot.

·         Ens cal crear espais de conversa, de diàleg, d’escolta, d’acollida...

·         Ens cal reforçar i augmentar la xarxa relacional.

·         Ens cal participar en plataformes socials reivindicatives, col·laborar amb altres entitats socials de la societat civil.

·         Ens cal valorar la vida comunitària  crear espais comunitaris, de sociabilitat, de solidaritat...

·         Estem cridats a la pau i a la justícia.

·         Ens cal denunciar doncs les injustícies, els opressions sobre tot les que pressionen més als més pobres.

·         Som anunciadors d’una vida nova , de la fraternitat i hem de construir-la.

·         Som desvetlladors i interpretadors del que ens passa, de les deshumanitzacions que patim, i hem d’oferir als altres el que veiem, sentim, creiem... L’acció social de l’Església és el mitja privilegiat per descobrir al Crist ressuscitat i el Déu vivent enmig dels pobres, i poder-ho compartir amb ells.

·         Ens cal sensibilitzar sobre la situació del quart món a la societat civil i a les comunitats cristianes i a tots els estaments de l’església.

·         Tots som “pastors” els uns dels altres, ens fem, refem, restaurant esdevenint acompanyants mutus en la vida de cada dia

·         Ens cal ser com els profetes “indignats, en còlera” i persones de “coratge” que s’impliquen i actuen.

·         Ens cal relligar formació, espiritualitat i acció.

Banca ètica pels universitaris