Sense paraules!!!

Quan la crisi no resta en la pura abstracció, sinó que la vida de les persones que pateixen les seves conseqüències se'ns presenten en la pura encarnació...  

la compassió ve carregada de justícia!!!

Pepe Baena

"Quan  Jesús desembarcà, veié una gran gentada i se'n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor..." (Mc 6, 34)

El rosegó de pa

Un diumenge, abans d'obrir la porta de la nostra església de Bellavista, em vaig trobar al terra un rosegó de pa. Abans de celebrar l'eucaristia em va semblar un bon exemple de la necessitat real de tantes persones del barri que estan patint en la seva carn les urpades de la crisi que estem vivint.       

Aquell tros de pa podia ser l'anti-sagrament de la vida de tantes persones. No sé qui el va tirar. Però per dins alguna cosa se'm va estremir en veure abandonat el símbol de l'aliment humà . Moltes vegades els meus pares em recordaven les grans dificultats per menjar en una etapa molt dura de la postguerra espanyola. Per a les noves generacions no significa res perquè sempre han viscut amb les necessitats bàsiques cobertes. Encara que dubto si realment es tenen cobertes totes les necessitats per sentir-nos més realitzats com a persones. 

Abans, el pa que sobrava es transformava en més aliment perquè es considerava el símbol sagrat de la vida per excel·lència: migas, torrijas, crostons, sopa de ceba ... El sentit de la transformació vital del que es tenia s'experimentava en el dia a dia.

Fa anys que ja no se sent gaire l’exclamació: "No llencis el pa, que és pecat". Però sí que cou la ferida social dels nous empobrits fent el seu propi "via crucis" pels contenidors del nostre barri. Carregats amb un "carro socialitzat" dels grans magatzems van buscant entre allò que llencen uns, el que val per a altres, si més no, per treure’n partit de cara la seva supervivència. 

També les botigues d'objectes de segona mà van augmentant la seva clientela, tant de compradors com de venedors. La bombolla financera ha explotat i moltes persones s'estan ofegant per falta de recursos i fan tot el possible per mantenir-se surant.

Per això, avui més que mai, té sentit quan resem al parenostre: “El nostre pa de cada dia, doneu-nos, Senyor, el dia d’avui.” La nostra petita comunitat cristiana està cridada per Jesucrist per fer pa amb la nostra solidaritat evangèlica encara que sigui senzilla i insignificant. Segur que coneixem gent de Bellavista que està mancada d'aliment físic. Però també d'un mos i d’una alenada espiritual: amor, afecte, comprensió, acollida, acceptació ...  

I comparteixo unes paraules finals de Luis González-Carvajal Santabárbara: "En demanar el «nostre» pa, ens recordem a nosaltres mateixos que, pel que fa a l'aliment, ningú té dret a dir «és meu» mentre altres passen gana. I en demanar el pa només per avui ens obliguem a desfer-nos cada dia del pa que ens sobra. L'Església ha proclamat sempre el destí universal dels béns. Diem «dóna'ns» -i no «dóna-me'l»- perquè l'amor ens exigeix pensar en les necessitats alienes i preocupar-nos dels interessos del proïsme tant com dels nostres. " 

Bon profit per a tots i totes, amb uns versos de collita pròpia que donen molta gana.

No fue pan en mis manos

si lo escondo de un hambriento

me hago sordo a sus lamentos

y más duro que un mendrugo.

Un domingo, antes de abrir la puerta de nuestra iglesia de Bellavista, me encontré en el suelo un mendrugo de pan. Antes de celebrar la eucaristía me pareció un buen ejemplo de la necesidad real de tantas personas del barrio que estan sufriendo en sus carnes los zarpazos de la crisis que estamos viviendo.

Aquel trozo de pan podía ser el anti-sacramento de la vida de tantas personas. No sé quien lo tiró. Pero por dentro algo se me estremeció al ver el símbolo del sustento humano abandonado. Muchas veces mis padres me recordaban las grandes dificultades para comer en una etapa muy dura de la postguerra española. Para las nuevas generaciones no significa nada porque siempre han vivido con las necesidades básicas cubiertas. Aunque dudo si realmente se tienen cubiertas todas las necesidades para sentirnos más realizados como personas.

Antes el pan que sobraba se transformaba en más alimento porque se consideraba como símbolo sagrado de la vida por excelencia: migas, torrijas, picatostes, sopa… El sentido de la transformación vital de lo que se tenía se experimentaba en el día a día.

Desde hace años ya no se escucha mucho la frase exclamatoria: “No tires el pan, que es pecado”. Pero sí que escuece la herida social de los nuevos empobrecidos haciendo su propio “vía crucis” por los contenedores de nuestro barrio. Cargados con un “carro socializado” de los grandes almacenes van buscando entre lo arrojado por unos lo que vale para otros, al menos, para sacar partido para su supervivencia.

También las tiendas de objetos de segunda mano van aumentado su clientela, tanto de compradores como de vendedores. La burbuja financiera ha explotado y muchas personas se están ahogando por falta de recursos y hacen todo lo posible para mantenerse a flote.

Por eso, hoy más que nunca, tiene sentido cuando rezamos el padrenuestro: “Danos hoy nuestro pan de cada día”. Nuestra pequeña comunidad cristiana está llamada por Jesucristo para hacer pan con nuestra solidaridad evangélica aunque sea sencilla e insignificante. Seguro que conocemos gente de Bellavista que está falta de alimento físico. Pero también de un bocado y de una bocanada espiritual: amor, cariño, comprensión, acogida, aceptación…

Y comparto unas palabras finales de Luis González-Carvajal Santabárbara: “Al pedir el pan «nuestro» nos recordamos a nosotros mismos que, en lo referente al alimento, nadie tiene derecho a decir «es mío» mientras otros pasan hambre. Y al pedir el pan sólo para hoy nos obligamos a deshacernos cada día del pan que nos sobra. La Iglesia ha proclamado siempre el destino universal de los bienes. Decimos «dánosle» -y no «dámelo»- porque el amor nos exige pensar en las necesidades ajenas y preocuparnos de los intereses del prójimo tanto como de los nuestros.”

Buen provecho para todos y todas, con unos versos de cosecha propia que dan mucha hambre.

No fue pan en mis manos

si lo escondo de un hambriento

me hago sordo a sus lamentos

y más duro que un mendrugo

Pepe Baena

Inicia el MIJAC de Bellavista el camí amb els infants

Una mirada cristiana sobre el treball humà

Suma't per a lluitar contra l'atur

El programa SUMA'T, una oportunitat per a treballar i formar-se adreçada als joves

 

Des de la UGT Vallès Oriental et volem informar d'una oportunitat per a treballar i formar-se adreçada als joves.

La Generalitat de Catalunya, mitjançant el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC), desenvolupa el Programa SUMA'T, un Programa d'Experiència Professional per a l'Ocupació Juvenil a Catalunya.

El programa ofereix als joves en atur 6 mesos de contractació a una empresa -cobrant en pràctiques a jornada completa- formació en competències clau i formació professionalitzadora. Per a poder apuntar-s'hi cal tenir entre 18 i 25 anys, i no haver acabat l'ESO.

Sens dubte, en els moments tan difícils que vivim al nostre país, aquesta és una bona oportunitat per a treballar, cobrar uns mesos i a la vegada formar-se de cara al futur. Per això, t'animem a difondre aquesta informació a totes les persones joves que coneguis, perquè puguin ser incloses al SUMA'T.

Com m'hi puc apuntar?

Per a  accedir-hi, els joves interessats han d'estar inscrits a les oficines del SOC com a demandants d'ocupació, i comunicar-nos-ho a l'oficina de la UGT Vallès Oriental de Granollers, al tel. 93 870 42 58, o al correu bescudero@catalunya.ugt.org.

Quadern de vida obrera

 

Cuaderno de Vida

por  Dolores Aleixandre
Asombroso: en un gimnasio de un instituto a las afueras de Huesca y durante el puente de la Inmaculada, sentados y en silencio durante una hora, 120 jóvenes entre 20 y 30 años venidos de todo el país piensan, releen y toman notas cada cual en su cuaderno. Sin móvil, sin cascos, sin iPod: un simple cuaderno y un boli. ¿Que quién está detrás de este milagro? La JOC, en su 46 Consejo General, que se celebra cada 3 años y cuyo tema era: Otra manera de mirar y de sentir. Una nueva manera de vivir (acaban de publicar un librito que es una joya: Testigos de un Evangelio obrero, San Pablo, no se lo pierdan).

He tenido la suerte de pasar un día con ellos y desde entonces no paro de darle vueltas a lo del “cuaderno de vida” (CV, no confundir con curriculum vitae) porque me parece un instrumento mágico y a la vez sencillísimo para interiorizar la vida cuando se corre el peligro de vivirla en plan centrifugadora.
Además le encuentro muchísima raigambre bíblica: Moisés, sin ir más lejos, cuando subía al Sinaí, llevaba su cuaderno de vida para apuntar lo que el Señor le decía, con el mérito añadido de que en su tiempo no había cuadernos fashion tipo Agatha Ruiz de la Prada y tenía que cargar con dos tablas de piedra que debían pesar lo suyo. De David cuenta una leyenda que tenía a la cabecera de su cama una cítara y un pergamino: cuando la brisa de la noche hacía vibrar las cuerdas de la cítara, David se levantaba y se ponía a escribir en su CV. Y ahí está el resultado: nada menos que el libro de los Salmos.
A Jeremías la autoridad competente, que era el rey Joaquín, decidió prohibir y retirar la edición del rollo que usaba el profeta como CV y, rodeado de su corte de pelotas, lo fue cortando en tiritas y echando al fuego del brasero de picón que era el equivalente al suelo irradiante de la época (Jer 36). Todo en medio de la aprobación de sus cortesanos que, aunque les encantaba lo que escribía Jeremías, no se atrevían a torcer el gesto por temor de quedarse sin las prebendas reales que disfrutaban y que podían perder si hacían la menor crítica a su poderoso donante. Menos mal que el Señor, con notable sentido del humor, le mandó a Jeremías que volviera a comprarse otro CV pero con más páginas, porque le iba a dictar muchas más cosas de las que estaban escritas en el que le habían quemado (es como cuando prohíben ahora un libro y por el “efecto mariposa” circula por Internet, lo traducen a otras muchas lenguas y se hacen más ediciones, ¿les suena de algo?).
María en Nazaret, como no sabía escribir, iba guardando todo lo de su hijo en el CV de su corazón. En cuanto al susodicho, cuando le pusieron delante a la mujer sorprendida en adulterio, le pillaron desprevenido y sin CV, así que a falta de otra cosa, se inclinó y se puso a escribir en el polvo del suelo los sentimientos de ternura que le provocaban tantas vidas de mujeres deshechas y machacadas y, de paso, desahogaba su ira contra aquellos tipos tan rápidos para agarrar piedras, censuras o excomuniones, según les diera el punto. Así que, una vez recompuesto de sus emociones, se enderezó y dijo lo que dijo, que todavía lo seguimos recordando. Y, aunque lo que escribió se lo llevó el viento, nos han quedado sus palabras en el CV del Evangelio.
Un par de ideas para encontrar también nosotros algún sucedáneo del CV que nos ayude a interiorizar la vida: si estás mucho en casa es más fácil, pero para la agitada vida callejera y habida cuenta de que las iglesias suelen estar cerradas, o abiertas pero con un funeral, yo he descubierto las bibliotecas públicas. Me he sacado el carnet de tres que me pillan más o menos de camino en trayectos que frecuento: si tengo tiempo, entro, busco un rincón tranquilo y sigo mis rutinas para contactar con mi propio corazón y con Aquel que lo habita. También los bancos de los extremos de los andenes de metro pueden venir bien: te sientas con cara de estar esperando a alguien (¡y vaya si lo esperas!) y sólo con contemplar los rostros de la gente que baja y sube a los vagones con la mirada de Jesús, ya estás teniendo un rato de oración precioso. Todo es ponerse.

Amb dues vaques...

Economia mundial explicada amb dues vaques. 

 Socialisme:
 Tu tens 2 vaques. 
 L'estat t'obliga a donar-ne 1 al teu veí. 
 Comunisme: 
 Tu tens 2 vaques. 
 L'estat se les queda i et dóna llet. 
 Feixisme: 
 Tu tens 2 vaques. 
 L'estat te les pren i et VEN la llet. 
 Nazisme:
 Tu tens 2 vaques. 
 L'estat te les pren i et dispara un tret al cap. 
 Burocratisme:
 Tu tens 2 vaques. 
 L'estat en perd una, muny l'altra i després se li vessa la llet per terra. 
 Capitalisme tradicional:
 Tu tens 2 vaques. 
 En vens una i et compres un brau. 
 Fas més vaques. 
 Vens les vaques i guanyes diners. 
 Capitalisme modern: 
 Tu tens 2 vaques. 
 Vens 3 de les teves vaques a la teva empresa que cotitza en borsa mitjançant lletres de crèdit obertes per el teu cunyat al banc. 
 Després executes un intercanvi de participació de deute amb una oferta general associada amb lo qual ja tens les 4 vaques de tornada, amb l'exempció d'impostos per 5 vaques. 
 La llet que fan les teves 6 vaques és transferida mitjançant un intermediari a una empresa amb seu a les Illes Cayman que torna a vendre els drets de les 7 vaques a la teva companyia. 
 L'informe anual afirma que tu tens 8 vaques amb opció a una més. 
 Agafes les teves 9 vaques i les talles a trossets. Després vens a la gent les teves 10 vaques trossejades. 
 Curiosament durant tot el procés ningú sembla adonar-se que, en realitat, tu només tens 2 vaques. 
 Economia japonesa: 
 Tu tens 2 vaques. 
 Les redissenyes a escala 1:10 i que et produeixin el doble de llet. Però no et fas ric. 
 Després rodes tot el procés en dibuixos animats. Els anomenes 'Vakimon' i incomprensiblement, et fas milionari. 
 Economia Alemanya: 
 Tu tens 2 vaques. 
 Mitjançant un procés de reenginyeria aconsegueixes que visquin 100 anys, mengin un cop al mes i que és munyin soles. 
 Ningú creu que tingui cap mèrit. 
 Economia Russa: 
 Tu tens 2 vaques. 
 Comptes i tens 5 vaques. 
 Tornes a comptar i et surten 257 vaques 
 Tornes a comptar i et surten 3 vaques. 
 Deixes de comptar vaques i obres una altra ampolla de vodka. 
 Economia Xinesa: 
 Tu tens 2 vaques. 
 Tens a 300 individus munyint-les. 
 Expliques al món la teva increïble ràtio de productivitat lletera. 
 Dispares a un periodista que es disposa a explicar la veritat. 
 Economia Iraquiana:
 Tu no tens vaques. 
 Ningú creu que no tinguis vaques, et bombardegen i t'envaeixen el país. 
 Tu segueixes sense tenir vaques. 
 Economia suïssa: 
 Hi ha 5.000.000.000 de vaques. És obvi que tenen amo però sembla que ningú sàpiga qui és.  
 Economia francesa:
 Tu tens 2 vaques. 
 Llavors et declares en vaga, organitzes una revolta violenta i talles totes les carreteres del país, perquè tu el que vols són 3 vaques. 
 Economia neozelandesa: 
 Tu tens 2 vaques. 
 La de l'esquerra et sembla cada dia més atractiva. 
 Economia espanyola: 
 Tu tens 2 vaques, però no tens ni idea d'on són. 
 Però com ja és divendres, baixes a esmorzar al bar que tenen l'Esport. 
 Si de cas, ja et posaràs a buscar-les dimecres després del pont de Sant Josep. 
 Economia catalana:
 Tu tens 2 vaques i l'estat s'encarrega de repartir tal riquesa entre les autonomies més pobres. 
 Per això, al final l'estat et lliura un cartró de llet del DIA i si protestes et diuen insolidari. 
 Mentrestant, les autonomies pobres és mengen a la brasa les vaques i després protesten perquè no tenen llet i necessiten tenir vaques.
 I és que els catalans ho volen tot per a ells.

 

Una bona iniciativa per compartir feina

HOLA GENT MACA!!!

Com esteu?? Espero i destijo que bé, tot  i la realitat que corre. Avui m'ha donat unail·luminació molt i molt grossa!!
M'ha donat per parar i pensar...tan buscar  i buscar feina, també cursos i intentar que siguin coses que tinguin cara  i ulls. Doncs mira he pensat que potser estaria bé crear un espai/comunitat per tenir un lloc on poder expressar-nos i comunicar-nos en l'àmbit laboral.

Si esteu pensant si algú m'ha ajudat a fer això,  què sapigueu que ho he fet jo tota soleta!

Bueno la comunitat Ning és una red social com faceboook, twter, o d'altres, però de caràcter social. Que fa la competència a d'altres comunitats més grosses. Ning en xinès vol dir PAU.

Així si podem expressar-nos  i tenir uuna mica més de pau amb nosaltres mateixos/xes, ja està bé!

I si de pas podem passar-nos ofertes de feina  i ajudar-nos entre nosaltres serà GENIAL!

Us passo la invitació perquè podeu accedir-hi. Vinga animeu-vos que a nivell tècnic és molt sencill,  ho sé,  fer servir fins i tot jo...Imagineu-vos!! Vinga animeu-vos!!!

Petons,

Pili, militant de la JOC del Vallès i animadora del MIJAC de Can Bassa


http://kompartimfeina.ning.com/?xgi=1cb8hQFtEemf9s

Un conte per una bona obra

 
Assemblea d'eines d'una fusteria

Diuen que una vegada hi va haver una estranya assemblea a la fusteria. Va ser una reunió de totes les eines... per a arreglar les seves diferències. El martell va exercir la presidència, però l’assemblea li va notificar que hi havia de renunciar. La causa? Feia massa soroll! I, a més, es passava el temps colpejant. El martell va acceptar la seva culpa, però va demanar que també fos expulsat el cargol; va dir que calia donar-li moltes voltes perquè servís de quelcom.
Davant de l’atac, el cargol també ho va acceptar, però al seu torn va demanar l’expulsió de la llima. Va fer veure que era molt aspra en el seu tracte i sempre tenia friccions amb els altres. I la llima hi va estar d’acord, a condició que fos expulsat també el metre que sempre es passava mesurant els altres segons la seva mesura, com si fos l’únic perfecte.
En això que va entrar el fuster, es va posar el davantal i va iniciar el seu treball. Va utilitzar el martell, la llima, el metre i el cargol. Finalment, la tosca fusta inicial es va convertir en un moble la mar de bonic.
Quan el taller va quedar un altre cop sol, l’assemblea va reprendre la deliberació. Va ser llavors quan la serra va prendre la paraula i va dir: "Senyors, senyores: ha quedat demostrat que tenim defectes, però també ha quedat clar que el fuster treballa amb les nostres qualitats. Això és el que ens fa valuosos.
Així que no pensem ja en els nostres punts febles i concentrem-nos en la utilitat del millor de cadascú". L’assemblea va trobar llavors que el martell era fort, el cargol unia i donava força, la llima era especial per a afinar i perfilar asprors i van observar que el metre era necessari i exacte. Es van sentir llavors un equip capaç de produir mobles de qualitat. Es van sentir orgullosos de les seves fortaleses i de treballar junts.

Manifest contra les retallades dels drets laborals

AIXÍ NO

Les entitats i organitzacions socials sotasignades donem suport a les mobilitzacions contra la retallada dels drets laborals i socials i en defensa del benestar i la cohesió social
Valorem la vaga general del 29 de setembre com un èxit i una demostració de la necessitat de la ciutadania d’expressar el seu rebuig a les mesures contra la crisi aprovades pel Govern. Per això nosaltres, entitats cíviques, ciutadanes i ciutadans, treballadores i treballadors del nostre país, vàrem expressar el nostre suport i adhesió a la convocatòria del passat 29-S feta pel moviment sindical català.
El 29-S va ser un èxit de convocatòria i de participació, especialment si tenim en compte el context de profunda crisi econòmica i la forta desinformació d’un nombre significatiu de mitjans que es varen posicionar en contra de la vaga per promoure la resignació davant les mesures implementades pel Govern. Es podran discutir les dades sobre la incidència de la vaga o la diversitat de respostes i la seva intensitat, però les evidències de l'important seguiment són clares i no es pot amagar que ha emergit un conflicte social.
Del 29-S es constata que hi ha una escletxa entre la majoria de la ciutadania i els Governs: la seva insistència per justificar en els mercats o en l'exterior les mesures que està duent a terme afebleix la democràcia, que queda suplantada per la dictadura dels "mercats". I és que hi ha alternatives per sortir junts de la crisi sense deixar a ningú enrere; i no passen precisament per una reforma laboral imposada, ni per la desinversió pública ni pel desmantellament de l’Estat del Benestar. Totes aquestes mesures només serviran per agreujar la crisi.
Malgrat que els governs intentin mostrar-se lligats de mans, sí que poden defensar les seves ciutadanes i ciutadans de l’escomesa dels especuladors i tenen l’obligació fer-ho! Nosaltres, la societat civil organitzada, no podem acceptar, com un fatalisme, el deteriorament de les nostres condicions de treball, de formació i de vida, que suposen un augment per nosaltres i les generacions futures de les desigualtats socials i de gènere, i que signifiquen renunciar a la ciutadania, a la política i a allò que dóna veritable sentit a la democràcia.
Cal, doncs, continuar amb les mobilitzacions i amb el suport social a la resposta contra totes aquestes agressions per aconseguir un canvi de polítiques que impliqui:
• Fer marxa enrere en la reforma laboral i eliminar les retallades salarials provocades pel pla d’austeritat del Govern en la funció pública i els sectors concertats i privats afectats.
• Garantir la protecció de les persones en situació d’atur.
• Impulsar una política econòmica que generi llocs de treball i una transformació de l’actual model productiu, per fer-lo més eficient i sostenible i a favor de les persones.
• Impedir la congelació de les pensions per a l’any 2011 i rebutjar l’ampliació de l’edat de jubilació fins als 67 anys.
• Impulsar una política fiscal més justa i progressiva que millori el nivell d’ingressos públics, acabi amb el frau fiscal i garanteixi els recursos necessaris per finançar uns serveis públics més eficients i de major qualitat.
• Defensar els valors cívics, els drets socials, la lluita pel medi i la solidaritat amb els més febles.
Aquestes mesures s’haurien de posar en marxa urgentment per part del Govern. Per això, fem una crida a participar en les mobilitzacions dels dies 15 i 18 de desembre convocades per la Confederació Europea de Sindicats (CES) i pel moviment sindical català, a les empreses i al carrer, contra el retrocés dels drets laborals, la congelació de les pensions i l’ampliació de l’edat de jubilació, i per impulsar polítiques que incentivin l’ocupació, protegeixin a les persones desocupades, incrementin els ingressos i no les retallades de la despesa, reforcin l’Estat del benestar i plantegin les bases per assolir un canvi de model productiu que generi ocupació estable, de qualitat i amb drets.
Tots i totes a la gran manifestació del dia 18 de desembre a Barcelona, a les 17h, a Plaça Universitat!
Barcelona, desembre de 2010
ENTITATS ADHERIDES
Acció Catòlica Obrera
Acció Jove
AEP - Associació d'Estudiants Progressistes
AICEC-ADICAE
AMIC
Asociación de Promoción y Desarrollo Social Plataforma Q'atary de Peru
Asociación de Uruguayos de Catalunya
Assemblea de Cooperació per la Pau
Associació Catalunya-Líban
Associació Cultural Roig
Associació de Treballadors Marroquins de Catalunya -ATIMCA
Associació de Treballadors Paquistanesos
ATC Libertad
ATTAC Acordem
Avalot
Centre d'Anàlisi i Programes Sanitaris - CAPS
Centre Filipí de Barcelona
CITE
CNJC - Consell Nacional Joventut de Catalunya
Col·lectiu Gai de Barcelona
CONFAVC
Consell de la Joventut de Barcelona - CJB
Dempeus per la Salut Pública
Dones amb Iniciativa
Dones Juristes
Ecogais
El diván de los sentidos
Espiritu de Santa Cruz de la Sierra-Bolivia
Esplac- Esplais Catalans
FETS
Fundació Cipriano García
Fundació Maria Aurèlia Capmany
Fundació Marianao
Fundació Pau i Solidaritat
Fundació Pere Ardiaca
Infogai
Joves d'Esquerra Verda
L'OCUC
MLP
Sindicalistes solidaris
SOS Racisme
UCC