Qué es un ERTE

Un informe per tenir-lo en compte

2 de cada 3 famílies ateses per Càritas a Catalunya es troben en situació de pobresa severa

(Càritas Catalunya) Càritas Catalunya publica una investigació realitzada durant els mesos de maig i juny per conèixer quin ha estat l’impacte de la crisi social i econòmica causada per la COVID-19 en les llars acompanyades per les 10 Càritas diocesanes amb seu a Catalunya. L’informe amb el títol “L’impacte de la COVID-19 en les famílies ateses per les Càritas amb seu a Catalunya” avalua l’impacte que la crisi està tenint en diferents aspectes com l’ocupació, la situació econòmica, l’habitatge, les  xarxes de suport o la salut a partir de 550 entrevistes realitzades a llars catalanes acompanyades per Càritas.

“Aquesta situació no està afectant a totes les persones per igual, sinó que l’impacte ha estat més evident en aquelles llars que ja estaven en una situació de major precarietat”, ha indicat Francesc Roig, president de Càritas Catalunya. L’entitat, juntament amb la Fundació FOESSA ja advertien en l’Informe sobre Exclusió i Desenvolupament Social a Catalunya, que prop d’un milió i mig de persones a Catalunya es trobaven en situació d’exclusió social durant el 2018.

Impacte en l’àmbit laboral

Durant el mes d’abril, un 68 % dels membres de les llars ateses per Càritas en condicions de treballar estaven a l’atur, el que suposa un augment de 21 punts percentuals respecte a principis de març, que eren el 47 %. Es tracta de llars amb grans dificultats per accedir al mercat laboral formal, però també a l’informal.

L’impacte és més evident en les llars formades per persones d’origen estranger, pel pes que tenen les feines informals en aquestes llars. L’1 de març, un 10 % dels components d’aquestes llars treballava en l’economia submergida, mentre que en les famílies de nacionalitat espanyola suposava un 2,8 %. Aquesta realitat afecta greument a la situació econòmica de les persones sense contracte, no només per la pèrdua dels ingressos, sinó per la impossibilitat d’accedir a les prestacions d’atur o als expedients de regulació temporal decretats per l’estat.

Situació econòmica de les llars

Els ingressos de les llars ateses per les Càritas catalanes s’han vist reduïts en un 33 %. Les famílies ingressen, de mitjana, uns 536 € mensuals. Actualment, 1 de cada 4 llars no disposa de cap ingrés.

“1 de cada 3 persones (36 %) que ha acudit a Càritas durant la COVID-19 és nova o feia més d’un any que no se l’atenia. Si aquesta crisi s’allarga en el temps i no es prenen les mesures adients, més famílies es veuran obligades a demanar ajuda a l’Administració o a les entitats socials”, ha advertit el president de Càritas Catalunya. I és que gairebé 2 de cada 3 famílies ateses per Càritas a Catalunya, concretament el 65,2 %, es troben per sota del llindar crític de la pobresa severa. Abans de la COVID19, eren el 49,7 % de les famílies, el que suposa un increment d’un 15,5 % en només dos mesos.

Situació de l’habitatge

La meitat de les llars ateses per Càritas han tingut dificultats per fer front a les despeses de la hipoteca o el lloguer (49 %), i el 45,6 % admet que no té prou diners per pagar les despeses de subministraments.

El 36 % de les famílies han hagut de reduir les despeses d’alimentació, provocant que no hagin pogut seguir una dieta adequada. S’ha arribat a l’extrem que un 18,8 % ha deixat de comprar medicaments. La incidència d’aquesta situació en les llars amb menors a càrrec ha generat dificultats per conciliar la cura dels infants i el treball. Un 12 % de les llars admeten que han renunciat a una ocupació o feina per tenir cura dels infants. De la mateixa manera, la situació ha fet aflorar la bretxa digital existent, ja que el 13 % de les llars no disposen de connexió a internet i el 35,8 % no té les habilitats necessàries per fer tràmits en línia. La impossibilitat de fer tràmits de manera digital exclou a moltes llars de les oportunitats d’accedir a ajudes, feines o formació. Finalment, en el 61 % de les llars, la crisi econòmica i sanitària, sumada a la situació de confinament ha provocat un increment de l’ansietat i els problemes per dormir i un 17% de les famílies han constatat que els conflictes a la llar han augmentat arran de la situació.

Riscos i reptes que planteja la crisi de la COVID-19

Des de Càritas, s’ha remarcat la importància de la comunitat, destacant que cal impulsar estructures comunitàries que afavoreixin espais de cohesió social. Les entitats socials del Tercer Sector tenen un repte en la construcció d’aquests espais i en el foment de la participació tant de les persones destinatàries de l’acció com de les persones que pertanyen a la comunitat.

Així mateix, cal que l’Administració impulsi polítiques públiques d’habitatge encaminades a facilitar l’accés i el manteniment d’una llar assequible per a tothom. Pel que fa als ingressos, és necessari un encaix correcte entre l’Ingrés Mínim Vital (IMV) i la Renda Garantia de Ciutadania (RGC), garantint que ambdues siguin complementaries. Finalment, cal ampliar la cobertura de l’IMV a tots aquells col·lectius que estan exclosos, com les persones en situació administrativa irregular, els joves d’entre 18 i 22 anys o les persones en situació de sense llar.

Un altre testimoni per tenir en compte

QUE RES TORNI AL PUNT INICIAL

[Testimoni de Luisma Alonso a la Jornada del Consell de l’Acció Catòlica «Pensar el futur des d’una fe que compromet», el 13 de juny de 2020]

Soc en Luis Manuel, militant d’ACO i professor de l’institut Pedraforca de l’Hospitalet de Llobregat, centre públic de secundària.

DES D’ON VISC LA SITUACIÓ PROVOCADA PER LA PANDÈMIA

Ho visc en un primer moment amb incredulitat davant d’una realitat nova. Com a tutor de 2n d’ESO em poso ràpidament en contacte amb l’alumnat. Amb naturalitat passem a parlar d’altres situacions, més enllà de qüestions acadèmiques. Em preocupa com ho estan vivint. Fonamental l’acompanyament afectiu. El correu electrònic pràcticament cap família ho fa servir. Queda perfectament de manifest la manca dels mitjans. Les famílies ràpidament  expliquen les seves situacions de dificultat, conflictives, la manca d’espai a la casa, de salut, de menjar, dificultats en les relacions familiars...

Les situacions de manca dels recursos mínims per viure dignament són molt preocupants, són moltes i greus. Més de les tres quartes parts de l’alumnat no té ordinador ni tablet. Compten només amb el mòbil, en el millor dels casos. Les connexions són molt febles. Vull assenyalar el rol fonamental de les mares i les dones en general en la lluita per superar aquestes situacions. SOM PONT amb Serveis Socials, amb l’ambulatori, amb els recursos del barri... hem intervingut des del respecte a les situacions personals de cada família. Valoro tot el que hem compartit, també l’interès de les famílies per la meva situació personal. Hi ha hagut reciprocitat. Important el treball en equip entre els diferents grups de professorat, que ens hem recolzat en aquells moments de greus desànims, de caiguda de les forces.

Molt dolor davant les situacions socials brutalment injustes, que ja eren conegudes anteriorment, però que amb la pandèmia, han quedat més nues, cara a cara amb la realitat que ja no les pot dissimular ni justificar. Dol que el sistema, la societat, continua enganyant i s’esforça per mantenir les diferències socials en benefici d’uns pocs. Van prometre ordinadors pels que no tenien, van proposar millores de les connectivitats de les famílies més vulnerables... que no han arribat. Cap ordinador s’ha entregat a cap dels alumnes de la meva tutoria. S’han omplert la boca amb que ningú quedi fora, però els més vulnerables han tornat a quedar exclosos. La manca d’igualtat d’oportunitats s’agreuja.

EXPERIÈNCIA DE FE I D’ESGLÉSIA

La pregària ha agafat un sentit profund, al compartir amb Jesús encarnat totes aquestes vivències intenses, en un dia a dia que vius amb consciència de ser constructors del Regne de Déu. Interioritzar tot allò que vivim amb els altres ha estat important per donar profunditat i sentit a les nostres accions. Aquesta espiritualitat de fusionar fe i vida m’ha donat moltes forces, m’ha ajudat a descobrir Jesús present en aquestes famílies, al mig dels més vulnerables. L’Esperit ens dóna l’alè per lluitar amb esperança i sense defallir. El Pare ens dona un missatge de justícia i dignitat per totes aquestes famílies de la classe obrera.

El moviment, l’equip de Revisió de vida, tota la comunitat eclesial ens fa present Déu al mig de la vida. La natura ha rebrotat. Hem lluitat per millorar les situacions injustes. La fe i l’amor ens han donat la mirada personal, plenament humana. I aquesta mirada ens demana radicalitat en la construcció del Regne, contundència en la planificació de tota la creació.

CAP A ON APUNTO

Hem d’avançar cap a un món nou i una Església nova. Estem amb moltes dificultats, però també estem aprenent molt. Crec en la força dels petits, el gra de mostassa que es transforma en arbre robust. Feliços els qui ploren, els perseguits pel fet de ser justos, feliços els qui lluiten per la pau... Aquesta és l’opció de la nostra Església. Que res torni al punt inicial. Seguir cap a la igualtat d’oportunitats i la vida digna en favor dels més febles. És el missatge evangèlic. Després de la mort, ve la resurrecció. I tenim la força de l’Esperit dins nostre.

El testimoni del Jorge: estat pur de la classe obrera a la llum de l'evangeli

En el programa #Llevatdinslapasta a Ràdio Estel va ser entrevistat el Jorge Pérez, treballador de Nissan i militant a l'ACO, amb qui es va parlar sobre el conflicte a la factoria arran de la decisió de tancar-la. 

Podeu escoltar l'entrevista sencera clicant aquest enllaç: 

https://www.estelfitxers.com/audio/20200703-17_30AGORA-LLEVATDINSLAPASTA.MP3

Trobada telemàtica per acomidar el curs a l'ACO del Vallès Oriental

Un anàlisi de FOESSA sobre els ingressos mínims

Ingresos mínimos: cobertura limitada, alta desigualdad territorial y baja intensidad protectora por Comunicación ITD

La Fundación FOESSA publica, dentro de su serie “Focus” un análisis sobre el sistema de ingresos mínimos en España, a raíz de la aprobación, el pasado 29 de mayo, del Real Decreto-ley 20/2020 por el que se establece el ingreso mínimo vital (IMV) en el país.

Bajo el título Vulneración de derechos: Ingresos mínimos, los expertos de FOESSA analizan en tres capítulos el modelo español, con objeto de identificar los puntos débiles del modelo propuesto, el grado de respaldo social del mismo y lo que su implementación pueden suponer para reducir la pobre extrema importante o para acabar en otra oportunidad pérdida.

Como se señala en la introducción, “el sistema de ingresos mínimos se plantea como uno de los soportes básicos de la protección social para el mantenimiento de un nivel de vida digno de la ciudadanía” y “su objetivo primordial es facilitar un bienestar mínimo a la población vulnerable reduciendo la pobreza”. “Sin embargo –subrayan los autores—, el modelo español desde su origen ha presentado tres principales elementos deficitarios: un alto grado de desigualdad territorial, una baja intensidad protectora y una cobertura limitada.

Este “Focus” analiza la intensidad protectora que a fecha de hoy ofrecen los distintos sistemas de ingresos mínimos que, desde criterios muy desiguales, han ido desarrollando en las últimas cuatro décadas las 17 Comunidades Autónomas y las dos ciudades autónomas de nuestro país. Y alerta de que, aunque la aprobación de un IMV de ámbito estatal es un claro avance, “si no se desarrolla adecuadamente a nivel reglamentario y si no se articula adecuadamente con los sistemas existentes en las Comunidades Autónomas, se tratará de una oportunidad pérdida para los hogares más vulnerables”.

Un “sistema” desigual que no cubre el objetivo que se propone

A fecha de hoy y según la memoria de las rentas mínimas que publica anualmente el Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social, se extraen, entre otras, las siguientes conclusiones.

– Se trata de un sistema con baja capacidad protectora y escasa cobertura. El nivel de inversión es muy desigual e incluso en declive en el último año. En muchas CCAA, las rentas mínimas no son un derecho subjetivo, sino que se trata de una prestación dependiente de la disponibilidad presupuestaria. Tras años de aumento leve pero constante, el monto total ejecutado en materia de RMI ha descendido en un 1,61%, pasando de 1.544,4 millones de € en 2017 a 1.519,6 millones de € en 2018.

– La cobertura de las rentas mínimas, es decir, a cuántas personas en situación de pobreza llegan estas ayudas, es uno de los puntos débiles más flagrantes del sistema de protección social español. El promedio de las rentas mínimas de inserción implementadas por las Comunidades Autónomas deja a más del 93% de las personas en situación de pobreza en España sin recibir este tipo de ayudas.

– En España, más de 2,6 millones de personas viven bajo el umbral de la pobreza severa (30% de la mediana de ingresos, según la Encuesta de Condiciones de Vida del INE 2018), mientras que la población beneficiaria de las rentas mínimas, alcanza a más de 679.000 personas (un 12,8% menos que en 2017). En términos de cobertura de los sistemas de garantía de ingresos mínimos, los beneficiarios de las rentas mínimas, apenas alcanza al 29% de la población bajo el umbral de la pobreza severa. Una desprotección que afecta a dos de cada tres personas en estas circunstancias.

– La tasa de cobertura que oscila desde el 4,9% en Andalucía o 5,8% en Castilla La Mancha, las regiones con menos extensión, y alcanza hasta el 274% de la población en pobreza severa en Navarra, 175% en el País Vasco o 145% en Asturias, las regiones con una cobertura más desarrollada. Una vez más son evidentes las diferencias territoriales en el desarrollo del sistema.

Un derecho con enorme respaldo social

El estudio de FOESSA indica que según el barómetro del CIS de mayo, la mayoría de personas encuestadas avala la iniciativa de un ingreso mínimo vital de carácter estatal (83,4%). De acuerdo a los resultados de su propia encuesta EINSFOESSA de 2018 (Encuesta Sobre Integración y Necesidades Sociales de la Fundación FOESSA), existe también un amplio respaldo social por parte de la ciudadanía acerca de la importancia e idoneidad de un sistema de garantía de ingresos mínimos para proteger a la población, en particular la más vulnerable: el 88,1% de la población de España cree que quienes reciben ayudas sociales lo hace porque las necesitan para vivir; un 47,3% piensa que las Administraciones públicas deberían desarrollar políticas de garantía de rentas para todo el mundo, y en un 49,7% solo para quienes lo necesiten. Asimismo, el juicio de la inmensa mayoría entre quienes las reciben es que las rentas mínimas cubren poco o casi nada las necesidades básicas (entre ambas suman el 84% de las respuestas).

Avance importante u oportunidad pérdida

Los autores del estudio aseguran que la aprobación del Real Decreto 20/2020, representa un paso muy importante que sitúa a España un poco más cerca de la media europea de protección social. Según cálculos del Ejecutivo, el IMV llegaría a 850.000 hogares (2,3 millones de personas), con lo que se triplica la protección a la población con escasos recursos en España. No obstante, y a falta del fundamental desarrollo reglamentario, se mantienen muchas incógnitas sobre si el nuevo sistema de ingresos mínimos será capaz de garantizar la efectividad de ese nuevo derecho subjetivo.

Déficits identificados

Se subraya la necesidad de “ser vigilante y seguir trabajando para que el sistema de protección social no deje a nadie atrás, en particular a los más vulnerables”. En esa línea, recogen los déficits ya identificados por Cáritas en su nota de valoración del Real Decreto, al dejar algunos aspectos sin resolver que pueden acabar suponiendo una oportunidad perdida para incluir en el sistema de protección.

Este “Focus” recuerda los retos de futuro a la hora de poner en marcha esta nueva medida protectora para que realmente permita cubrir las necesidades y otorgar un derecho real a la población más vulnerables. Entre estas cabría destacar:

– Las personas en situación administrativa irregular.

– Las personas jóvenes emancipadas menores de 23 años.

– Las familias que viven en habitaciones compartiendo la vivienda con más de dos familias.

– La vinculación al empleo y la obligación de constar como demandante de empleo, lo que supondrá que las personas que por sus circunstancias (enfermedades crónicas, por ejemplo) no pueden tener una inclusión en el mercado laboral no podrán acceder a la prestación.

– Las personas que estén residiendo de forma permanente en lugares con financiación pública. Hay personas en situación de exclusión que participan en proyectos de inclusión en espacios residenciales y que serían claros destinatarios del Ingreso Mínimo Vital.

Cabe señalar la necesidad de que las Comunidades Autónomas mantengan la inversión que actualmente destinan a las prestaciones de garantía de ingresos mínimos autonómicas como prestación económica que pueda complementar el Ingreso Mínimo Vital o dar cobertura a aquellos perfiles a los que el IMV no llegue.

Junto a ello, urge racionalizar el sistema de prestaciones para optimizar su impacto, sin que ello suponga una reducción de los fondos destinados a ellas; acompañar el IMV con un complemento de vivienda que evite que el importe de la nueva prestación se destine casi únicamente al coste de la vivienda y de los suministros (el coste de la vivienda y la inversión que las familias tienen que dedicar al pago de la misma supera el 50% de los ingresos en muchos hogares); y facilitar por parte de las Administraciones los mecanismos de empadronamiento, dado que esta es condición sine qua non para poder solicitar el ingreso mínimo vital.