Un d'altre testimoni obrer amb molta fe

Mi nombre es Carmen Caballano , soy militante de A.C.O. y soy miembro del comité de empresa en la cual desarrollo mi vida laboral, una multinacional del textil de las pocas que no han decidido marchar ya que  han apostado por un producto de lujo y eso nos hace, todavía, competitivos en el mercado a más de los diferentes acuerdos internos que se ha llegado con la empresa, por ejemplo la rebaja salarial del 5% que llevamos sufriendo desde hace 3 años y que vemos difícil recuperar en un corto plazo. Somos una plantilla de poco más de 500 trabajadores donde el 90 % somos mujeres pero los puestos de responsabilidad son la mayoría ocupados por hombres. Ya os podéis hacer una idea de que no es nada fácil desarrollar un trabajo reivindicativo, aunque lo intentamos y vamos haciendo progresos.

Hace 9 años ya estuve en el comité, aprendí y trabajé pero hubo un momento que me olvidé de por qué lo hacía o mejor dicho, por quién… soy cristiana seguidora de JESÚS. Es por ÉL que me comprometí a dar dignidad a mis compañeras, como trabajadoras y como mujeres. Hubo una etapa en mi vida en que mi seguimiento y mi fe sin darme cuenta pasó a segundo plano. Parece mentira el poco sentido que tiene todo cuándo te apartas de Dios. Todas las acciones sindicales que hacía pasaron a ser pequeñas batallas personales que incluso me pasaron factura en la salud. Tuve que parar y no salí en reelección. Dios tiene una especial manera de redirigir tu vida cuándo te desvías del camino. En esos momentos ahí estaba mi grupo de RdV, nunca se habían ido, era yo la que con escusas me alejaba, también volví a "enamorarme" del movimiento y entre todos, con RdV, jornadas de formación, EdE… volví a poner a JESÚS en el centro de mi vida y de mi acción cristiana y obrera.

Cuando es DIOS el centro de tu acción se vive las decisiones con paz, en mi responsabilidad como miembro del comité y en la época que nos toca vivir tenemos que tomar decisiones y transmitírselas a las compañeras de manera que ellas se sientan bien en lo posible. Ahora pongo más énfasis en el trato del tú a tú, ver antes a la persona que no al jefe o a la compañera , en intentar ver a DIOS en el prójimo. Llevar el Evangelio en el día a día, ser testimonio de un Dios fuerte pero que es Amor ,saber transmitir que todo lo que hago es por Amor a Dios , por seguir los pasos de Jesús Obrero; "Sabrán que sois del Cristo por como os amáis…". Espero que Dios me dé la fuerza y la fe para no desviarme de su camino y que su luz me acompañe en todas las decisiones que tenga que tomar.

Carmen

Testimoni creient a la fàbrica

Me llamo Jorge Pérez tengo 49 años , de los cuales más de 20 los he pasado como trabajador de una multinacional del automóvil con miles de empleados donde la movilidad es una rutina. Cada x meses nos suelen mover de departamento de trabajo y gracias a este sistema llego a conocer a tantos y tantos compañeros cada uno con sus historias, sueños, tristezas y alegrías a sus espaldas. Precisamente por ese entorno tan propicio , por convicción y por fe soy de los "raros" que dan testimonio de JESÚS en el mundo obrero. Por principios y responsabilidad soy afiliado al sindicato pero mi testimonio lo hago a pié de máquina, en cadena, en los muelles de carga y descarga, en el comedor, en las máquinas de café. Es en este entorno donde empieza mi pastoral obrera, donde descubro que en el mundo obrero, que es al que yo pertenezco y conozco, hay hambres de muchas clases pero la más grave es el hambre de DIOS. Muchos de mis compañeros, la mayoría viven alejados de ÉL, solo unos pocos tienen fe pero una fe infantil transmitida en su niñez y que no han profundizado en el verdadero seguimiento y AMOR de CRISTO. Es ahí donde intento ser la sal de la tierra y la luz del mundo, como JESÚS nos pidió, dando acompañamiento, apoyo y donación, aún a sabiendas de que muchos al principio se burlen y no lo entiendan. Entonces me acuerdo de JESÚS  de como los fariseos y escribas le reprochaban su conducta de comer y mezclarse con pecadores, publicanos… ÉL decía traer el encargo de DIOS de buscar y ocuparse de los enfermos. La enfermedad más grave de hoy en día es: El alejamiento de DIOS .

Cuándo me propusieron hacer este testimonio estaba atravesando un mal momento , un amigo de la infancia acababa morir , lo más triste fue enterarme que se había suicidado , me di cuenta que no reconoció a CRISTO cuándo se cruzó en su vida ,sentí un inmenso dolor y tristeza.

Tarde o temprano y a cada uno de nosotros CRISTO se cruza en nuestros caminos y cuándo te encuentras cara a cara con ÉL y tienes la oportunidad de abrirle el corazón y Él  entra, "TE ENAMORAS" y es tan grande ese Amor que no lo puedes contener y necesitas sacarlo y contarlo al mundo, y compartir esa dicha con tu familia, amigos, compañeros en el trabajo…. porque la sensación de estar tan cerca de JESÚS te libera, te humaniza y te ensancha el corazón, te capacita para amar, por eso doy testimonio; "para vendar los corazones rotos, pregonar a los cautivos la liberación y a los reclusos la libertad….". Si doy testimonio de mi fe es sin lugar a dudas por el AMOR DE DIOS.

Como dijo en un poema Rosalía de Castro, cuando hablamos del Amor de Dios; "No se puede acabar lo que es eterno … ni poner fin a la inmensidad."

PAZ HERMANOS

JORGE

Nadala impactant

Presentació del pla de formació

Celebració del Nadal a l'ACO del Vallès Oriental

Jornada de formació a l'ACO: La revisió de vida

20151122 La revisió de vida Josep Escós by Acocat on Mixcloud

Jornada de formació d'iniciació
Parròquia de Sant Andreu del Palomar 22 de novembre de 2015

Arriba el Nadal també al MIJAC

 

Nadal 2015

Carta de les i dels consiliaris a les animadores i als animadors del MIJAC de les diòcesis de Barcelona i de Terrassa

Amb una immensa joia us anunciem el Nadal de Jesús, tot i estar tristos perquè no han pogut obrir els centres de Morera i del Drac Màgic, i n’hi hagi un en crisi.

Al MIJAC anunciem la joia que suposa treballar tots junts, amb esforç, per un món millor. L’Evangeli de Jesús ens mou a estar atents a la vida i acció dels infants confiant en la seva capacitat de transformar i també a saber acollir-los, vinguin d’on vinguin, sobretot si vénen de situacions de marginació, d’exclusió, o fugint de la guerra i de l’explotació infantil.

Les i els consiliaris us diem, en primer lloc, que no tingueu por (la por paralitza, impedeix d’actuar), és a dir, que tingueu fe, coratge, valentia. Valentia d’acompanyar-nos els uns als altres, des del servei. I acompanyar-nos des de la mirada de Déu, que mira cadascú des de la pròpia singularitat i ens empeny a esforçar-nos de fer camí junts.

Així doncs, us anunciem de nou la nova que portarà a tot el món infantil una gran alegria: els infants del MIJAC volen esforçar-se per ajudar les persones a no rendir-se i, a més, s’animen a demanar ajuda quan les coses no surtin bé.

Alegrem-nos-en! Jesús neix de nou en cada infant que ajuda els altres sense rendir-se, i també en cada infant que demana ajuda quan les coses no surten bé. Si els infants del MIJAC arriben a accions concretes, aquestes esdevindran l’estrella que portarà d’altres infants cap a Jesús.

Bon Nadal!

Manifest per continuar cridant justícia i pau

Un manifest obrer amb molta misericòrdia

 Alguns participants de la Pastoral Obrera de les diòcesis amb seu a Catalunya

MISERICORDIA DE DIOS 

EN EL MUNDO OBRERO

Comunicado final de las XXI Jornadas Generales 

de Pastoral Obrera

Convocados por el Departamento de Pastoral Obrera de la CEAS, de la Conferencia Episcopal, presididos por Mons. Antonio Algora Hernando, y con la presencia de Mons. Jesus García Burillo, nos hemos reunido en Ávila, los días 14 y 15 de noviembre, alrededor de 70 personas de más de treinta diócesis, junto con los presidentes y presidentas de los Movimientos Apostólicos Obreros, para celebrar las XXI Jornadas Generales de Pastoral Obrera.

En el transcurso de las mismas nos hemos sentido conmocionados por el atentado terrorista ocurrido en París, por la muerte injusta e injustificable. Nos duelen estas muertes porque nos duele la vida de cada ser humano que se pierde por causa de la injusticia, y nos reafirmamos en la necesidad de construir una cultura de la paz, sobre la base de la justicia entre los pueblos.

El lema de este encuentro, “Misericordia de Dios para el mundo obrero” ha querido expresar lo que desde siempre, y hoy, quiere ser la Iglesia a través de la Pastoral Obrera, encarnada en la realidad de desempleo, precariedad, deshumanización que viven los hombres y mujeres del trabajo, y responder a la convocatoria del Año de la Misericordia realizada por el papa Francisco.

La realidad de empobrecimiento y deshumanización, -especialmente manifestada en el desempleo de los mayores de 45 años, la precariedad del empleo juvenil, el subempleo de la mujer, la situación laboral de los inmigrantes, las situaciones de pobreza de multitud de familias obreras- la hemos iluminado con la reflexión del teólogo Jesús Espeja, y las experiencias de las diócesis de Sevilla, Cantabria, Bilbao, Ciudad Real y Plasencia, que hemos compartido, y que nos llevan a la conciencia de lo que hay que hacer, y de que es posible hacerlo, como testimonio de la Verdad.

En una sociedad en que el trabajo humano es configurado, cada vez más, como un instrumento de mercantilización de la vida humana, como un instrumento de deshumanización y empobrecimiento, que nos priva de la sagrada dignidad a quienes hemos de trabajar para poder desarrollar nuestra existencia en plenitud, nos vemos urgidos hoy a dotar de sentido el trabajo humano, recuperando su esencial servicio al desarrollo de un verdadero proyecto de humanización personal y comunitario.

Trabajar, poder satisfacer las verdaderas necesidades humanas, realizar la propia vocación, contribuir a la construcción de una sociedad fraterna y humana, posibilitar cauces de construcción de la vida social y política, contribuir, en fin, al bien común, es algo que realiza la persona que trabaja. Deshumanizar el trabajo, precarizándolo e impidiéndolo, destruye la vida social, nos convierte en una sociedad incapaz de mirar compasivamente las necesidades de los más pobres.

Como Iglesia de Jesucristo que quiere caminar con su pueblo, sentimos la invitación renovada del Señor Jesús a ser con nuestra vida instrumentos de la Misericordia de Dios para el mundo obrero, y para ello hemos de renovar nuestro compromiso de presencia encarnada en medio de la vida del mundo obrero y del trabajo para:

. Mirar con misericordia la vida del mundo obrero, oyendo compasivamente su clamor de justicia, y acoger con misericordia a todas las personas que son víctimas de esta economía que descarta a las personas, y las sume en una vida de precariedad; que mata.

. Seguir creciendo en nuestra conversión a Jesucristo y a los empobrecidos, personal y comunitariamente, en nuestras maneras de pensar, en nuestras prácticas, en nuestros estilos de vida y consumo, en nuestra austeridad, en nuestras vidas...

. Seguir denunciando toda injusticia, todo aquello que despersonaliza el trabajo humano, que lo priva de su sagrada dignidad como nos recuerda a menudo el papa Francisco, dignidad que radica en ser el trabajo algo inseparable del ser humano, creado a imagen de Dios.

. Seguir generando dinámicas de solidaridad y comunión en nuestra Iglesia, y crear redes sociales y eclesiales para continuar trabajando por la Justicia que se construye desde la Misericordia.

. Continuar haciendo posibles experiencias concretas de comunión que, desde la lógica del don y la gratuidad, muestren que otro trabajo, otra economía, y otra sociedad son posibles.

Dios, padre de la Misericordia y del Consuelo, aliente nuestro servicio, llene de su ternura la vida del mundo obrero, y nos haga ser instrumentos de su amor, y María de Nazaret, madre de los pobres, nos guíe nuestros para caminar humildemente con nuestro Dios. (Mq 6, 8)

Ávila, 15 de noviembre de 2015

Jornada Religioses i Religiosos en barris obrers i populars

Iniciació i revisió de vida a ACO

Misericòrdia al món obrer

Treball decent sempre!!!

Una missa per començar el nou curs

Tancar per no obrir més...

El CIE de Barcelona tanca. 

De la ciutadania depèn que no torni a obrir

El CIE de la Zona Franca de Barcelona tancarà les seves portes el pròxim 30 d'octubre a raó de la realització d'obres de millora. La incertesa sobre el que passarà després ens brinda una oportunitat única d'aconseguir que no torni a obrir mai més.

Després d'anys denunciant la vulneració dels Drets Humans que s'hi han comès, de trencar l'opacitat que hi regnava, de judicialitzar els casos de tortures. Després que el CIE acabés amb la vida de Mohammed, l'Idrissa i l'Alik. Després de que milers de persones es mobilitzessin fins a les seves portes, exigint que es clausurin aquests centres de la vergonya. Després d'interposar desenes de queixes als jutges de control per exigir canviar unes condicions d'estància que trepitgen la dignitat de qualsevol persona. Després que el Parlament de Catalunya s'hagi posicionat, en una resolució històrica, a favor del seu tancament. Ara, el dia 30 d'octubre, el CIE de Barcelona tancarà -segons ha anunciat el Ministeri de l'Interior- per fer-hi obres.

Des de Tanquem els CIE celebrem la notícia del seu tancament ja que entenem que cal entendre'l emmarcat en un procés social majoritari perquè el CIE de Barcelona, i tots els existents, desapareguin de la nostra societat i acabin essent un mal record de la nostra història.

Fruit d'aquest mandat i d'aquesta expressió social de rebuig, el Parlament de Catalunya va aprovar el passat mes de juliol una moció per instar al Govern espanyol al tancament d'aquest Centre. Totes les forces polítiques catalanes, a excepció del PP i C's, hi van votar a favor. La resolució deia textualment:

"El  Parlament de  Catalunya  insta el  Govern  de  la  Generalitat a exigir al Govern de l’Estat que: a) Iniciï en el termini més breu possible un procés que condueixi al tancament progressiu dels centres d’internament d’estrangers (CIE), atès que la Directiva europea (Directiva  2008/115/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 16 de desembre, relativa a normes i procediments comuns als estats membres per al retorn dels nacionals  de  països  tercers  en  situació  irregular)  no  en prescriu l’existència obligatòria."

Durant el temps que duri el tancament -ja sigui provisional o definitiu- a Catalunya no es privarà la llibertat a cap persona per la seva situació administrativa. Sense dubte, es tracta d'una gran notícia pels drets humans, tot i que és insuficient. El Ministeri d'Interior està deportant persones sense que passin pel CIE aprofitant la detenció de 72 hores sense assistència lletrada i sense la possibilitat  que un jutjat revisi la seva ordre d’expulsió, que pot ser de fa 4 o 5 anys. Volem que el CIE no es torni a obrir però també que cessin aquestes deportacions que es realitzen sense cap mena de garantia.

Així mateix, el tancament del CIE de Barcelona pot suposar el trasllat de les persones pendents de procediments d'expulsió a altres CIE de l'estat que sí romandran oberts, tot i que les condicions de vida són igualment deplorables. Això, suposarà a més de la privació de la llibertat, la deslocalització del seu entorn social i familiar, i agreujarà encara més la seva situació. En aquest sentit exigim que el tancament s’estengui a tots els CIE de l'estat espanyol. 

A partir d'avui treballarem perquè el CIE de Barcelona no es torni a obrir. Perquè cap més veí sigui privat de llibertat pel seu lloc d'origen. Volem advertir que la possible reobertura del CIE, que el Ministeri de l'Interior, preveu pel mes de febrer de 2016 es realitzarà sota una nou mandat al govern de l'Estat. Serà doncs, el nou govern format després de les eleccions generals del 20D, el responsable de respectar el mandat social de que el tancament del Centre d'Internament d'Estrangers sigui definitiu.

Des de Tanquem els CIE convoquem a tot el teixit social i associatiu, als veïns i veïnes de Barcelona i de tot el territori perquè es sumin a una gran mobilització pel proper dia 30 d'octubre a les 18h a les portes del CIE de Zona Franca. El CIE de Barcelona tanca. De totes nosaltres depèn que no torni a obrir.

Pobresa Zero

Un de cada cinc habitants del planeta viu en situació de pobresa, la mateixa proporció que a casa nostra. Davant aquesta realitat inadmissible, els nous Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, agenda de treball internacional fins el 2030, insten tots els països a complir amb determinades metes. El primer objectiu és posar fi a la pobresa arreu del món i el desè defensa l’adopció de noves polítiques fiscals, salarials i de protecció social per aconseguir progressivament una major igualtat.

Davant la necessitat d'un canvi de model econòmic i social orientat a la justícia global, Pobresa Zero reivindica la responsabilitat dels poders públics de desplegar polítiques predistributives i redistributives per reduir les desigualtats i eradicar la pobresa. Per aconseguir-ho reclama a les institucions que s’apuntin a l’agenda les propostes en 12 fronts per fer de Catalunya un país més just, on totes les persones tinguem les mateixes oportunitats per a una vida digna i plena, i que alhora contribueixi a fer-ho possible també arreu del món.

I. Construir un mercat de treball just i una economia centrada en les persones

Segons la OIT, “el treball remunerat dignament ha de constituir la base de les estratègies encaminades a reduir la desigualtat”. Les diferències entre els salaris més alts i els més baixos han crescut a escala mundial, però a Espanya les desigualtats s’han eixamplat més que en qualsevol altre Estat desenvolupat i la bretxa de gènere continua creixent. A Catalunya, el 15% dels treballadors són pobres i els salaris estan per sota de la mitjana europea. Per superar aquest atzucac cal generar ocupació de qualitat amb nou marc laboral orientat a repartir el treball i promoure l’equitat i la inclusió social, amb contractes que garanteixin l’estabilitat i la dignitat, un salari mínim més alt i una inspecció efectiva que eviti abusos. L’avenç cap a un nou model productiu i econòmic basat en l’ètica i la justícia social ha d’incloure polítiques de suport a l’economia solidària i un paper directe del Govern com a generador de canvis a través de clàusules socials de contractació i compra pública.

II. Educar sense deixar ningú enrere

Totes les persones tenim dret a l’educació, però la desigualtat econòmica i social condiciona l’èxit educatiu dels infants i joves. Procedir d’entorns empobrits suposa accedir més tard a l’oferta educativa, tenir pitjors resultats i abandonar abans el sistema. El percentatge de joves catalans que deixen prematurament els estudis o que ni estudien ni treballen és dels més alts d’Europa. No corregir les desigualtats suposa una vulneració de drets i un atac a la cohesió social. Per redreçar-ho cal garantir una educació equitativa i de qualitat que asseguri la igualtat d’oportunitats, apostant per l’educació 0-3 anys i dotant-nos d’una escola pública diversa, no segregada, inclusiva i gratuïta. Calen també més i millors polítiques d’acompanyament i orientació a infants, joves i les seves famílies i, sobretot, garantir als més vulnerables el dret a l’educació més enllà de l’escola.

III. Aplicar una fiscalitat justa

La política fiscal defineix el model de societat que volem construir i és un pilar fonamental per a l'equitat. Per combatre les desigualtats cal revisar les polítiques de recaptació i despesa i adoptar un sistema fiscal just en què paguin més aquells que més tenen. Tenim marge de maniobra: la pressió fiscal a l'Estat espanyol està set punts per sota de la mitjana de la UE: un 37,8% del PIB davant el 45,2% europeu. Per una redistribució més justa i equitativa dels recursos cal augmentar la capacitat recaptatòria de la Generalitat amb la reforma de l'impost sobre successions i donacions, desenvolupar una hisenda pròpia que garanteixi els principis de proporcionalitat i responsabilitat, protegir l'esforç fiscal dels que menys tenen, blindar les cotitzacions a la Seguretat Social, potenciar la lluita contra el frau i obrir la fiscalitat a la participació en base al principi de transparència.

IV. Desenvolupar un sistema de prestacions que garanteixi uns mínims a tothom

El gran número de persones excloses del sistema de protecció social evidencia les limitacions d’un model complex, incoherent i fragmentat. A Catalunya 519.800 desocupats no cobren subsidi ni prestació i 257.700 persones viuen en llars sense cap ingrés. La quantia de les prestacions no arriba al salari mínim interprofessional i la cobertura és insuficient. Per complir l’article 24.3 de l’Estatut cal garantir uns ingressos mínims a tothom en la línia que planteja la ILP per una Renda Garantida de Ciutadania com a dret subjectiu, que més enllà de permetre una vida digna instauri el valor de l’autonomia personal com a objectiu central de les polítiques socials.

V. Assegurar un habitatge digne per a tothom

A Catalunya s’han iniciat més de 110.000 execucions hipotecàries des del 2008 i més de dues terceres parts dels 50 desnonaments diaris tenen com a causa l’impagament del lloguer. Més de 320.000 famílies pateixen pobresa energètica i més d’11.500 persones no tenen llar. El foment de l’habitatge en propietat ha provocat sobreendeutament i la nefasta regulació del sistema bancari agreuja la situació de les famílies amb dificultats. Per fer-hi front cal desenvolupar el reglament de la llei de mesures urgents per afrontar l'emergència habitacional i la pobresa energètica; ampliar el parc públic de lloguer social; fomentar usos alternatius de tinença; i incrementar ​el parc de centres d’acollida i menjadors per a persones sense sostre.

VI. Garantir els serveis sociosanitaris com a dret

Tots els espanyols i els estrangers en territori nacional tenen dret a la salut i a l’assistència social, però els copaga-ments posen en perill l’equitat del sistema i són discriminatoris. L’envelliment de la població i els canvis en les estructures familiars requereixen un nou model d’atenció sociosanitària que superi la forta asimetria actual entre els drets i deures de les usuàries del sistema sanitari i les dels serveis socials. Ambdós han de ser públics i universals, basats en la solidaritat i el principi redistributiu, i finançats majoritàriament a través dels impostos amb un percentatge del PIB equivalent a la mitjana de la UE-15. L’atenció ha d’estar centrada en la persona i promoure la seva autonomia mitjançant la incorporació sistemàtica de la prevenció del risc sanitari i social.

VII. Eradicar les polítiques migratòries racistes

Les lleis i polítiques actuals defineixen un apartheid jurídic que sotmet la població d’origen immigrat a una ciutadania de segon nivell i la crisi de refugiats posa de manifest el concepte d’Europa-fortalesa, a més d’assenyalar que les grans migracions tenen, en origen, una causa d’injustícia sovint alimentada per interessos econòmics i/o polítics. Reclamem un pacte europeu que garanteixi la igualtat de drets i oportunitats i aposti per la pedagogia en tots els àmbits. A l’Estat espanyol cal derogar la Llei d’Estrangeria i les subsegüents normatives que violen drets fonamentals, suspendre  les ordres d’expulsió i tancar els CIEs.

VIII. Fomentar un comerç equitatiu i sostenible entre els països

Els actuals intercanvis comercials provoquen greus danys sobre els drets econòmics, socials i culturals de les poblacions més vulnerables degut a un model comercial que destrueix mitjans de subsistència i sabers ancestrals. Davant els límits ambientals i la petjada ecològicadel model de consum, reclamem un comerç equitatiu entre els països, respectuós amb la sostenibilitat del planeta i basat en el respecte dels drets humans. Per fer-lo efectiu cal aturar els Tractats de Lliure Comerç que pretenen liberalitzar béns i serveis i afavorir les inversions de capital atorgant més poder a les transnacionals en detriment dels poders públics; prioritzar el benestar de les persones i el medi ambient per sobre dels beneficis econòmics; i promoure la sobirania alimentària.

IX. Exigir el control de les transaccions financeres

L’economia especulativa ha guanyat pes en detriment de la productiva, que és la que crea ocupació i cobreix les necessitats bàsiques, degut a la liberalització dels mercats de capitals i els paradisos fiscals, entre altres. Per revertir aquesta deriva cal regular els mercats de capitals; implantar un impost sobre les transaccions financeres per impulsar el desenvolupament dels països empobrits i combatre el canvi climàtic; afavorir la transparència financera; i acabar amb l’evasió, el frau fiscal i el blanqueig de capitals. A Catalunya reclamem una llei que impedeixi la contractació pública d’empreses radicades o que operin en paradisos fiscals.

X. Auditar el deute públic per dilucidar la seva legitimitat

El Consell de Drets Humans de les Nacions Unides afirma que "la liquidació de deute amb fons oportunistes en condicions abusives té un efecte negatiu directe en la capacitat dels governs per a complir les seves obligacions en matèria de drets humans". En un context en què el deute extern podria ser considerat un mecanisme de dominació i empobriment que perpetua unes relacions injustes i desiguals, demanem auditories dels deutes públics per dirimir la seva legitimitat; la reclamació de responsabilitats polítiques i judicials als qui hagin contret deutes que han acabat vulnerant els drets de la ciutadania; i pautes per a l’endeutament futur.

XI. Supervisar les inversions realitzades per empreses transnacionals

La limitació de la responsabilitat dels governs a l'interior de les seves fronteres comporta un buit en la protecció real dels drets humans a nivell internacional que les empreses transnacionals aprofiten sovint al no veure’s obligades a respectar-los allà on inverteixen, però els Estats poden convertir els principis rectors de Nacions Unides en obligatoris i acompanyar-los de mecanismes de supervisió. Proposem crear un observatori públic que emeti informes independents sobre els impactes de la inversió catalana a l'exterior i demanem incorporar aquests principis a la promoció de la internacionalització de l'economia catalana com a norma d'obligat compliment.

XII. Implementar una política pública de cooperació internacional coherent i justa

El compromís dels països enriquits de destinar el 0,7% del PIB al desenvolupament dels més empobrits no s’ha arribat a complir mai i, en la pràctica, els empobrits acaben convertint-se en creditors nets dels enriquits pel retorn dels deutes i la repatriació de beneficis de les inversions estrangeres directes. Malgrat haver quedat desfasat, assolir el 0,7 mostraria una mínima voluntat política que ha d’anar acompanyada de polítiques transversals coherents per fomentar el desenvolupament sostenible, la igualtat de gènere i la construcció de pau.

En definitiva, POBRESA ZERO RECLAMA actuar sobre les causes estructurals de les desigualtats potenciant els poders públics com a actor principal de la cohesió social i de l’economia a través de la regulació perquè els mercats treballin també per al benestar comú, amb l’objectiu d’oferir un marc real d’igualtat d’oportunitats, afavorir la redistribució de la riquesa i garantir una vida digna per a tothom.

 

Barcelona, 17 d'Octubre | Dia Internacional per a l'Eradicació de la Pobresa

Pobresa Zero agrupa més de 3.200 organitzacions de l'àmbit de l'acció social, la cooperació, la pau i els drets humans a Catalunya

+info: http://pobresazero.wordpress.com/