dimecres, 26 de desembre del 2012
dilluns, 10 de desembre del 2012
Diferències més que educatives!!!
- Preámbulo de la LOE (2006): “Las sociedades actuales conceden gran importancia a la educación que reciben sus jóvenes, en la convicción de que de ella dependen tanto el bienestar individual como el colectivo. La educación es el medio más adecuado para construir su personalidad, desarrollar al máximo sus capacidades, conformar su propia identidad personal y configurar su comprensión de la realidad, integrando la dimensión cognoscitiva, la afectiva y la axiológica. Para la sociedad, la educación es el medio de transmitir y, al mismo tiempo, de renovar la cultura y el acervo de conocimientos y valores que la sustentan, de extraer las máximas posibilidades de sus fuentes de riqueza, de fomentar la convivencia democrática y el respeto a las diferencias individuales, de promover la solidaridad y evitar la discriminación, con el objetivo fundamental de lograr la necesaria cohesión social. Además, la educación es el medio más adecuado para garantizar el ejercicio de la ciudadanía democrática, responsable, libre y crítica, que resulta indispensable para la constitución de sociedades avanzadas, dinámicas y justas. Por ese motivo, una buena educación es la mayor riqueza y el principal recurso de un país y de sus ciudadanos.”
- http://www.boe.es/boe/dias/2006/05/04/pdfs/A17158-17207.pdf
- Primer párrafo del Anteproyecto de la LOMCE (2012) (Ley Wert): “La educación es el motor que promueve la competitividad de la economía y las cotas de prosperidad de un país; su nivel educativo determina su capacidad de competir con éxito en la arena internacional y de afrontar los desafíos que se planteen en el futuro. Mejorar el nivel de los ciudadanos en el ámbito educativo supone abrirles las puertas a puestos de trabajo de alta cualificación, lo que representa una apuesta por el crecimiento económico y por conseguir ventajas competitivas en el mercado global.”
- http://www.stecyl.es/borralex/LOMCE/Anteproyecto_LOMCE_septiembre2012.pdf
dissabte, 8 de desembre del 2012
dimarts, 4 de desembre del 2012
divendres, 30 de novembre del 2012
dimecres, 21 de novembre del 2012
Que les eleccions no ens despisti
DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Són 41 les dones que, en el que va de 2012, han estat assassinades per violència de gènere a l’Estat Espanyol, 11 d’elles a Catalunya. Són 359 les denúncies diàries que es presenten.
Cal anar a l’arrel i parlar clarament d’ideologia fruit d’una societat patriarcal més que de patologia, i cal veure la seva extensió a totes les cultures. És una invisible però fèrria cadena de violència que afecta les relacions entre dones i homes. Té múltiples rostres, es reprodueix i perpetua en la família, en les relacions afectives i sexuals, en el treball, en els mitjans de comunicació i en vells costums molt arrelats. Són paraules, mirades, imatges, situacions, actituds i conductes quotidianes que situen la dona en inferioritat de condicions, la creuen vulnerable i reprensible. Igualment les polítiques de retallades de drets socials i laborals es converteixen en violència institucional en fer cada cop més difícil el sosteniment de les nostres vides i les nostres famílies. En aquesta situació de crisi l’atenció a la infància, a les persones dependents i a les persones ancianes recau majoritàriament sobre les dones, cada cop amb menys recursos. Per què no trenquem d'una vegada aquesta cadena?
Cal revolucionar consciències:
- Instaurar uns valors basats en l’equitat, l’amor, el respecte mutu, l’equilibri en el poder i la responsabilitat compartida.
- Aprendre a resoldre les diferències i els conflictes a través del diàleg, la comprensió i la tolerància.
- Lluitar per la justícia i els drets socials i laborals.
- Recolzar-nos les dones entre nosaltres per empoderar-nos físicament i psicològica, trencar complexes i tabús, acabar amb el rol de víctima i les respostes apreses.
Nosaltres, com a cristianes, manifestem que l'home i la dona són iguals en dignitat; reivindiquem la necessitat de redefinir la masculinitat i la feminitat des d'altres paràmetres distints als actuals, i caminar cap a una cultura que promogui aquells altres valors.
Unim els nostres esforços als de totes aquelles persones i col·lectius que treballen per a eradicar la violència de gènere, en especial al moviment de dones. Només aplegant voluntats serà possible una societat cada cop més humana i més justa, en la qual imperi la pau i l'amor.
Germanor Obrera D’acció Catòlica
Acció Catòlica Obrera
Joventut Obrera Cristiana
dimarts, 20 de novembre del 2012
Una carta amb molta caritat
CARTA ABIERTA TRAS EL DONATIVO DE “ZARA”
A CÁRITAS ESPAÑOLA
En referencia a la noticia recientemente
publicada por Cáritas Nacional respecto a la donación recibida por parte
de la Fundación Amancio Ortega, de 20
millones de euros, para ampliar la ya ingente labor realizada por esta
Institución de la Iglesia Católica en favor de los más desfavorecidos de esta
Sociedad, y en momentos de crisis como los que nos acucian, un grupo de
católicos y comunidades cristianas católicas queríamos hacer una serie de puntualizaciones
con este motivo:
Nos sentimos indignados tras ver la noticia de que el
Sr Amancio Ortega, dueño de Zara, el tercer hombre más rico del mundo según la
agencia Bloomberg, ha donado 20
millones de euros a Cáritas. Una persona que acaba de tener unos beneficios de
3.500 millones de Euros en el último año. Una empresa que ha venido siendo
denunciada por esclavitud infantil y prácticas abusivas en la contratación de
personas, en diferentes países del sur (http://www.forumlibertas.com/frontend/forumlibertas/noticia.php?id_noticia=24090&id_seccion=22;http://www.elconfidencial.com/espana/2012/03/23/trabajo-esclavo-en-la-india-tres-empresas-espanolas-estan-incluidas-en-la-lista-negra-94749/ ; http://elmuertoquehabla.blogspot.com.es/2012/10/esclavos-textiles.html)
No pretendemos incidir en las luces y
sombras de esta empresa ó de otras que al igual que esta Fundación, pudiesen
ofrecer donaciones a Cáritas ó a cualquier otra organización eclesial, sino
replantear unos presupuestos que creemos han de estar presentes en nuestra
Iglesia Católica a la hora de aceptar dinero de entidades externas y con
actividades económicas a las que podemos estar “sirviendo” de ayuda en sus
prácticas laborales y como propaganda publicitaria.
Ante la aceptación de este donativo nos planteamos:
¿Dónde quedó la parábola de la viuda del Evangelio? ¿Dónde quedó la parábola
del que acumulaba en el granero? ¿Dónde quedaron los "ayes·" de
denuncia de Jesús contra los ricos, que amasan riquezas, en perjuicio de los pobres?
¿Y qué hay de toda la Tradición de la Iglesia y el Magisterio en Doctrina
social, donde se nos invita a incidir en las “estructuras de pecado” para
preservar la dignidad de la persona: Populorum
Progresso, Solicitudo rei sociales,…
Caritas in Veritate? ¿Lo creemos o no lo creemos?
Nos parece , que esta forma de proceder, no es atajar
las causas de la pobreza; no es reivindicar unos derechos laborales; no es
denunciar que el enriquecimiento desmedido es injusto y que forma parte de la
causa del empobrecimiento de 3/4 partes del planeta, y en estos momentos de
crisis, también del empobrecimiento de nuestro querido país y de gran parte de
Europa. No es eso por lo que apuesta Cáritas, ni en su letra, ni en su espíritu
(que es el del Evangelio).
Más indignación sentimos cuando le damos las gracias a estas empresas y
le hacemos publicidad gratuita; ya están llegando mails a múltiples correos,
invitando a comprar en “determinados comercios” por su gesto de solidaridad con
Cáritas.
Una buena noticia sería, para los millares de
empobrecidos, saber que la Iglesia, que Cáritas, no ha aceptado ese dinero, y que está de su
lado, reivindicando sus derechos y
denunciando toda clase de abuso y explotación, en particular la que sufren
muchos de los trabajadores de estas empresas, en sus muy dudosas prácticas
laborales. Este tema debería ser acogido en el seno de nuestra institución
eclesial y en las Cáritas, de forma que se
solicite un código deontológico a las empresas y particulares que hagan
donaciones económicas.
Además, no creemos que cuanto más dinero tenga
Cáritas, más va a servir a la sociedad. No lo creemos y no creemos que ese mensaje
venga de Jesús. Y si nuestra fuerza la ponemos en el dinero, posiblemente nos
alejemos de la praxis de Jesús al no tratar de cambiar este sistema injusto y
de muerte, que gran parte de las especulaciones financieras están provocando .
Una buena noticia para el mundo sería saber que
en la Iglesia nos creemos que otro mundo posible y que esa sociedad se hace con
medios pobres y con la fuerza del compartir y del "decrecer" para que
los últimos se levanten.
Jesús tuvo la
tentación de hacer "panes" de las "piedras". Debería pasar
la Iglesia la tentación de transformar el mundo desde los grandes medios y la
abundancia, y ser enviada por el camino del Maestro,… coger nuestros 5 panes y
2 peces, para saciar el hambre de las entrañas de justicia, por la que está
clamando nuestro mundo.
Nos parece que esta propuesta que surge desde la
comunidad católica, nace de la pasión
por el Evangelio y el amor a la Iglesia y a Cáritas. No sabemos quién ó quienes deciden
qué donativos se aceptan y cuáles no. Nos parece que es primordial saber que
las donaciones económicas que se acepten en nuestra Iglesia deben procede de
empresas con un código ético respetuoso con las personas trabajadoras y con el
Medio Ambiente.
¡¡¡Ni cuanto más dinero mejor..., ni todo el dinero vale
!!!
Un saludo fraterno en Cristo:
Secretariado Migraciones de la Diócesis de Jaén
HOAC
Pastoral Obrera. Jaén
Comunidad de Carmelitas Vedrunas. Murcia
Comunidad de Religiosas S Familia Burdeos. Jaén
Continua treballant l'Equip de Pastoral Obrera de Terrassa
Hola, companys i companyes de l'EPOT!!!
Només recordar-vos que el dimarts 20 de novembre a les 21:30h a Mollet (cal Anna Maria) tenim reunió de l'equip.
Us passo l'ordre del dia:
a) Pregària (Pepe)
b) Jornades de la POE del 17-18 de novembre de 2012 a Àvila: comentaris, impressions, idees (Carlos i Anna)
c) Propera reunió de delegals episcopals de la diòcesi de Terrassa i la nostra aportació (Pepe)
d) Calendari a tenir en compte (entre tots i totes)
e) Altres qüestions: vaga general, desnonaments, eleccions al Parlament de Catalunya... (entre tots i totes)
Ja mirarem de compartir en altres reunions la lectura del llibre "La economía del bien común" d'en Christian Felber
Una abraçada, Pepe
dilluns, 19 de novembre del 2012
Comunicat Jornades Pastoral Obrera d'Espanya
TESTIGOS DE LA FE PARA EVANGELIZAR EL MUNDO
OBRERO
(Comunicado de las XVIII Jornadas Generales de
Pastoral Obrera)
Bajo el lema “Testigos de la Fe para
evangelizar el mundo obrero” se han celebrado, en Ávila, los días 17 y 18 de
noviembre, las decimoctavas Jornadas Generales de Pastoral Obrera, que organiza
el Departamento de Pastoral Obrera de la CEAS, presidido por Mons. Antonio
Algora Hernando, Obispo prior de Ciudad Real, con asistencia de delegaciones y
secretariados diocesanos de pastoral obrera de 40 diócesis, y participación de
los Movimientos Apostólicos Obreros.
En el contexto de la celebración del Año
de la Fe, de la conmemoración del 50 aniversario de la apertura del Concilio
Vaticano II, y en el vigésimo aniversario de la publicación del Catecismo,
fruto del Concilio, hemos querido sentirnos, una vez más, interpelados por la
vida del mundo obrero y del trabajo, y preguntarnos cómo ser testigos de la fe
para evangelizar el mundo obrero en las actuales circunstancias.
Como mujeres
y hombres trabajadores, somos portadores nosotros mismos del dolor y el
sufrimiento del mundo del trabajo: el desempleo creciente, la precariedad,
las cambiantes condiciones de trabajo, el miedo y la incertidumbre, las
condiciones de vida de las familias obreras, cada vez más difíciles; los
desahucios que afectan a las familias más empobrecidas, víctimas de la crisis.
Como
cristianos, miembros de la Iglesia, somos conscientes de cómo todo ello afecta a la
propia vida familiar, y cómo dificulta la propia vivencia de la fe y su
transmisión. La vida
familiar es el primer lugar en el cual el Evangelio se encuentra con la vida
ordinaria y muestra su capacidad de transfigurar las condiciones fundamentales
de la existencia en el horizonte del amor.
Ponemos de
manifiesto con nuestros obispos que “la situación de crisis genera en
muchas personas sentimientos de malestar y de desencanto, de irritación y de
rechazo ante unas instituciones sociales y políticas que, aun disponiendo de
tantos medios económicos y técnicos, no han sido capaces de ordenar la vida en
común de un modo verdaderamente justo y humano. Los jóvenes sufren de un modo
muy intenso los efectos de la crisis y se ven afectados por la falta de trabajo
en porcentajes difíciles de soportar. Es éste uno de los aspectos más dolorosos
y preocupantes de la actual situación.”(Ante la
crisis, solidaridad. Declaración de la Comisión Permanente de la CEE)
Nosotros confiamos
en la inspiración y en la fuerza del Espíritu, que nos enseñará lo que debemos decir y
lo que debemos hacer, aun en las circunstancias más difíciles. Es nuestro
deber, por eso, vencer el miedo con la fe, el cansancio con la esperanza, la
indiferencia con el amor. Encontramos en
este mundo obrero y del trabajo una invitación del Resucitado a ser testigos de
su nombre.
Junto al mismo Cristo, el otro signo de autenticidad de la
nueva evangelización tiene el rostro de los empobrecidos. Por eso percibimos las llamadas urgentes que surgen a
la luz del Evangelio en nuestro mundo: liberar el trabajo de aquellas condiciones que no pocas
veces lo transforman en un peso insoportable con una perspectiva incierta,
amenazada a menudo por el desempleo, especialmente entre los jóvenes; poner a
la persona humana en el centro del desarrollo económico; y pensar este mismo
desarrollo como una ocasión de crecimiento de la humanidad en justicia y
unidad. El hombre, a través del trabajo
con el que transforma el mundo, está llamado también a salvaguardar el rostro
que Dios ha querido dar a su creación.
En esta situación, como Iglesia nos
sentimos convocados a renovar nuestra
presencia íntima y realmente
solidaria del género humano y de su historia llamados a seguir denunciando los mecanismos perversos de esta
economía que impiden que esté al servicio de las personas y su dignidad. Nos
sentimos llamados a testimoniar la fe en
Jesucristo, único Señor, y a vivir
la vida personal, familiar y comunitaria desde la fe en Jesucristo, que nos llama a poner en el centro de la
vida las necesidades de los más pobres.
dissabte, 17 de novembre del 2012
dimecres, 14 de novembre del 2012
dimarts, 13 de novembre del 2012
divendres, 9 de novembre del 2012
Bon profit en temps de crisi
EL QUE llegireu AQUÍ SI que ÉS UN REPORTATGE
PERIODÍSTIC HUMÀ: Impressionant i trist això d'IKEA i magnífic l'article d'
Angeles Caso. Sembla d'acudit però és un drama.
Gossets a 50 cèntims, mandonguilles a un euro ... Persones en dificultats recorren a les ofertes d'Ikea per menjar calent. Un client: «Qui passa gana
Gossets a 50 cèntims, mandonguilles a un euro ... Persones en dificultats recorren a les ofertes d'Ikea per menjar calent. Un client: «Qui passa gana
és perquè vol»
-Una dona es va plantar davant del taulell de Puri, a la cafeteria
de l'Ikea de Múrcia, en caure la tarda. En una mà duia un bitllet de cinc euros, en l'altra un repòquer de nens famolencs. Va demanar cinc menús infantils: pasta, iogurt i suc a un euro per cap.
- Cuinera, Dóna'ns més macarrons, que tenim fam! -, Udolaven els nois.
- Facil's cas, tenen gana ... i jo no tinc més diners, -va intervenir la dona-.
La cuinera es va commoure davant l'escena. Així que, dissimuladament, va servir un cassó extra a cada nen. «Això sí, la mare es va quedar sense sopar», recorda.
La cafeteria de la Puri, com la de les 18 botigues d'Ikea a Espanya, porta mesos plena a rebentar. I no només de clients que prenen un refrigeri mentre moblen la casa. També hi ha persones amb problemes econòmics que combaten la fam amb les ofertes de l'empresa sueca. «Des que va començar la crisi, això és el no parar», esbufega la cuinera.
A Ikea es pot menjar tot un dia per només tres euros. Esmorzar, cafè i una pasta: 50 cèntims. Dinar, un menú infantil: un euro. Berenar, un gosset calent: mig euro. I per sopar, deu mandonguilles amb puré de patates i salsa de nabius: un altre euro. Més barat que cuinar a casa.
Per això han sorgit autèntics experts en esprémer aquestes ofertes. Com Israel, de 36 anys, i Cecilia, de 28, que visiten dues vegades a la setmana l'Ikea d'Alcorcón (Madrid), als quals avui s'ha unit la mare d'ella, Maria Luisa. Per només 5,80 euros, sopen els tres: dues racions de mandonguilles, tortitas amb nata, més pa, cafè i refresc. El trio explota totes les escletxes del sistema. El cafè els surt gratuït perquè tenen la targeta Ikea. El refresc és recarregable, així que comparteixen un got entre tots. I els dies que no hi ha oferta de mandonguilles, s'acontenten amb el menú infantil. «Amb això sopes ... Aquí qui passa fam és perquè vol ».
Així, alguns han convertit Ikea a una mena de menjador social. A l'Ikea de Jerez, tres matrimonis amb fills sopen allà gairebé cada dia. Demanen mandonguilles més un refresc per compartir. Els dies especials, afegeixen un cucurutxo de gelat per als nens. La família dorm amb l'estómac ple per quatre o cinc euros.
«Ni McDonald's pot competir amb això», coincideixen Silvia i Rubén, dos immigrants mexicans que sopen mandonguilles i refresc al Ikea de l'Hospitalet. «És bo. És barat. I el lloc és còmode ».
Quan va fundar Ikea, Ingvar Kamprad solia dir: «Un estómac buit no compra mobles». Ara, la crisi ha falsejat aquesta sentència. Cada vegada més clients utilitzen la drecera semioculta que permet saltar-se el laberint de mobles i plantar-se directament a la cafeteria. «Molts només vénen a menjar», confirmen els sindicats. A Ikea no faciliten estadístiques sobre aquest fenomen. En canvi, sí que confirmen que han modificat la seva política de preus per la crisi. «Aquest any hem reduït els preus dels nostres productes d'alimentació més venuts perquè tothom pugui menjar, menjar de qualitat, a bon preu», diu Kevin Johnson, director de l'àrea de restauració d'Ikea.
Sis milions de gossets, 16 milions de mandonguilles ... Les xifres de vendes són colossals. En total, les seves cafeteries van facturar 55.670.000 euros l'any passat, un 23% més que el 2009. I això que han retallat els seus preus, el que significa que el volum de menjar que han servit creix encara més.
A Alcorcón, res fa intuir aquesta tendència. La clientela sembla la de sempre: joves que munten la seva primera llar, famílies carregades de mobles ... Però, entre la gentada, es detecta als que només han vingut a menjar. El jubilat que omple el cafè tres o quatre vegades. El quaranton que recicla un got de les escombraries per prendre un refresc gratis. Els clients que romancejan fins les 17:00, quan entra en vigor l'oferta de les mandonguilles a un euro.
A l'Ikea de Badalona, per exemple, un home demacrat esmorzava cada dia dos gossets calents i diversos gots de refresc.
-Senyor, que això no és sa-, li deia la responsable de la paradeta.
-Ja, filla, però no em puc permetre una altra cosa.
Fa setmanes que el client no apareix a la seva cita diària. «Estic preocupada», admet la cambrera.
De tornada a Múrcia, la Puri recorda a la parella que va demanar quatre racions de mandonguilles: dues per dinar al moment, dues per a un tupper .. O el matrimoni d'ancians que, avergonyits, li van demanar menjar gratis. «Vaig treure diners de la taquilla, em vaig posar a la cua i els vaig convidar a sopar ...», recorda.
«De vegades, aquest treball et trenca l'ànima».
-Una dona es va plantar davant del taulell de Puri, a la cafeteria
de l'Ikea de Múrcia, en caure la tarda. En una mà duia un bitllet de cinc euros, en l'altra un repòquer de nens famolencs. Va demanar cinc menús infantils: pasta, iogurt i suc a un euro per cap.
- Cuinera, Dóna'ns més macarrons, que tenim fam! -, Udolaven els nois.
- Facil's cas, tenen gana ... i jo no tinc més diners, -va intervenir la dona-.
La cuinera es va commoure davant l'escena. Així que, dissimuladament, va servir un cassó extra a cada nen. «Això sí, la mare es va quedar sense sopar», recorda.
La cafeteria de la Puri, com la de les 18 botigues d'Ikea a Espanya, porta mesos plena a rebentar. I no només de clients que prenen un refrigeri mentre moblen la casa. També hi ha persones amb problemes econòmics que combaten la fam amb les ofertes de l'empresa sueca. «Des que va començar la crisi, això és el no parar», esbufega la cuinera.
A Ikea es pot menjar tot un dia per només tres euros. Esmorzar, cafè i una pasta: 50 cèntims. Dinar, un menú infantil: un euro. Berenar, un gosset calent: mig euro. I per sopar, deu mandonguilles amb puré de patates i salsa de nabius: un altre euro. Més barat que cuinar a casa.
Per això han sorgit autèntics experts en esprémer aquestes ofertes. Com Israel, de 36 anys, i Cecilia, de 28, que visiten dues vegades a la setmana l'Ikea d'Alcorcón (Madrid), als quals avui s'ha unit la mare d'ella, Maria Luisa. Per només 5,80 euros, sopen els tres: dues racions de mandonguilles, tortitas amb nata, més pa, cafè i refresc. El trio explota totes les escletxes del sistema. El cafè els surt gratuït perquè tenen la targeta Ikea. El refresc és recarregable, així que comparteixen un got entre tots. I els dies que no hi ha oferta de mandonguilles, s'acontenten amb el menú infantil. «Amb això sopes ... Aquí qui passa fam és perquè vol ».
Així, alguns han convertit Ikea a una mena de menjador social. A l'Ikea de Jerez, tres matrimonis amb fills sopen allà gairebé cada dia. Demanen mandonguilles més un refresc per compartir. Els dies especials, afegeixen un cucurutxo de gelat per als nens. La família dorm amb l'estómac ple per quatre o cinc euros.
«Ni McDonald's pot competir amb això», coincideixen Silvia i Rubén, dos immigrants mexicans que sopen mandonguilles i refresc al Ikea de l'Hospitalet. «És bo. És barat. I el lloc és còmode ».
Quan va fundar Ikea, Ingvar Kamprad solia dir: «Un estómac buit no compra mobles». Ara, la crisi ha falsejat aquesta sentència. Cada vegada més clients utilitzen la drecera semioculta que permet saltar-se el laberint de mobles i plantar-se directament a la cafeteria. «Molts només vénen a menjar», confirmen els sindicats. A Ikea no faciliten estadístiques sobre aquest fenomen. En canvi, sí que confirmen que han modificat la seva política de preus per la crisi. «Aquest any hem reduït els preus dels nostres productes d'alimentació més venuts perquè tothom pugui menjar, menjar de qualitat, a bon preu», diu Kevin Johnson, director de l'àrea de restauració d'Ikea.
Sis milions de gossets, 16 milions de mandonguilles ... Les xifres de vendes són colossals. En total, les seves cafeteries van facturar 55.670.000 euros l'any passat, un 23% més que el 2009. I això que han retallat els seus preus, el que significa que el volum de menjar que han servit creix encara més.
A Alcorcón, res fa intuir aquesta tendència. La clientela sembla la de sempre: joves que munten la seva primera llar, famílies carregades de mobles ... Però, entre la gentada, es detecta als que només han vingut a menjar. El jubilat que omple el cafè tres o quatre vegades. El quaranton que recicla un got de les escombraries per prendre un refresc gratis. Els clients que romancejan fins les 17:00, quan entra en vigor l'oferta de les mandonguilles a un euro.
A l'Ikea de Badalona, per exemple, un home demacrat esmorzava cada dia dos gossets calents i diversos gots de refresc.
-Senyor, que això no és sa-, li deia la responsable de la paradeta.
-Ja, filla, però no em puc permetre una altra cosa.
Fa setmanes que el client no apareix a la seva cita diària. «Estic preocupada», admet la cambrera.
De tornada a Múrcia, la Puri recorda a la parella que va demanar quatre racions de mandonguilles: dues per dinar al moment, dues per a un tupper .. O el matrimoni d'ancians que, avergonyits, li van demanar menjar gratis. «Vaig treure diners de la taquilla, em vaig posar a la cua i els vaig convidar a sopar ...», recorda.
«De vegades, aquest treball et trenca l'ànima».
Subscriure's a:
Missatges (Atom)