La Convenció sobre els Drets de l'Infant està d'aniversari. Ja han passat dues dècades d'ençà que el 20 de novembre de 1989 aquests drets van ser ratificats per 192 països del món i 50 anys d'ençà que, el 1959, es proclamés la Declaració Universal dels Drets de l'Infant. La infància va deixar de ser considerada objecte de protecció per passar a ser subjecte de ple dret.
1.Dret a la igualtat, sense distinció de raça, religió o nacionalitat.
2.Dret a una protecció especial que asseguri un creixement mental i social sa i lliure.
3.Dret a un nom i a una nacionalitat.
4.Dret a una alimentació, habitatge i atenció mèdica adequats.
5.Dret a una educació i atenció especials per als infants físicament o mentalment disminuïts.
6.Dret a comprensió i afecte per part de les famílies i de la societat.
7.Dret a l'educació gratuïta. Dret a divertir-se i a jugar.
8.Dret a atenció i ajuda preferents en cas de perill.
9.Dret a protecció contra l'abandonament i l'explotació en el treball.
10.Dret a rebre una educació que fomenti la solidaritat, l'amistat i la justícia entre tothom.
Desgraciàdament, encara, hi ha informes internacionals amb dades clares que fan plantejar-se seriosament continuar lluitant perquè aquests drets siguin realment respectats:
* Un de cada quatre infants a les regions en desenvolupament està mal alimentat.
* Més de 72 milions d'infants no van a l'escola. El 54% són nenes.
* Cada any moren al món 9 milions d'infants menors de 5 anys per causes que es poden prevenir i tractar.
* Més de 4.000 menors de cinc anys moren cada dia per la falta d'aigua potable.
* En el món hi ha més de 15 milions d'orfes per la SIDA.
* La majoria de morts per paludisme són infants subsaharians menors de cinc anys.
* Hi ha més de 2 milions d'infants embolicats en xarxes de prostitució infantil.
* Més de 215 milions d'infants passen la seva infància treballant.
Qui acull aquest infant en nom meu, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat, perquè el més petit de tots vosaltres, és el més gran. (Lc 9, 48)
