(Mercè Solé) Aquest matí (del 3 de març de 2025), al Seminari de Barcelona, hem inaugurat (que solemne sona!) una exposició itinerant: “Rostres i reptes del món obrer avui”. Es tracta de 22 panells que a través de cites del pensament social de l’Església, de testimonis i d’imatges fotogràfiques ens proposen un itinerari per la vida del treball, del barri, de les lluites per justícia social, d’una Església profètica i esperançada.
L’exposició va néixer en el si del Departament de Treball de la Conferència Episcopal Espanyola, amb una àmplia participació dels bisbats de Catalunya, com a celebració del XXX aniversari del Document La Pastoral Obrera de tota l’Església. I es va presentar a les XXX Jornades de Pastoral del Treball a Àvila el novembre passat.
La versió catalana ha viatjat ja per Menorca i ara està instal·lada al claustre central del Seminari de Barcelona. Hem tingut el privilegi de fer-ne una presentació comptant amb Salvador Bacardit, rector del Seminari de Barcelona, Joan Torra, rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, del bisbe Xabier Gómez, que s’estrenava en el seu acompanyament a la pastoral obrera, i de servidora, com a directora del Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya. Hem trobat a faltar, i molt, el bisbe Sergi Gordo, que fins ara ha format part activa de la Pastoral Obrera. Una inoportuna malaltia -res greu, desitgem- li ha impedit venir. El bisbe Sergi sempre ha estat suport de tots plegats, s’ha pres la seva tasca amb molt d’interès i ha batallat en la “selva episcopal de la CEE” (perdoneu l’expressió) per defensar una opció que de vegades roman invisible o desvetlla poc interès malgrat la seva fidelitat a l’Evangeli i a la Doctrina Social de l’Església.
L’exposició ha nascut amb vocació de frontissa. De frontissa entre les diverses sensibilitats eclesials. Hi ha encara qui dissocia l’espiritualitat de la vida quotidiana i comunitària. La pastoral obrera, com tants d’altres accents eclesials, busca Déu a la feina, a la vida, al barri, en l’entorn més proper, i se sent cridada a ser testimoni de la seva fe, per tal que l’Evangeli de Jesús arribi als treballadors i als qui més pateixen. La Pastoral Obrera fa de la recerca de la justícia un dels seus objectius, i per tant té molt present la participació en la política (aquella “caritat política” de Pau VI), en els sindicats, en les entitats. Cal fe i discerniment per fer-ho perquè avui no és gens fàcil. Però per això la comunitat cristiana ofereix eines, tant a les parròquies com dins dels moviments com la JOC, l’ACO i la GOAC. I la pregària acompanya. No es tracta de fer activisme, sinó de fonamentar l’acció social en la vida de l’Esperit.
L’altra frontissa que l’exposició aspira a fer realitat és la de les entitats, la de la vida pública, la de l’atri. I per això mirarem que es pugui veure en centres públics, civils, d’entitats. És una manera d’explicar-nos i d’explicar als altres que l’Església es preocupa per la vida de la gent.
I òbviament també té vocació de pretext per al diàleg. Posar l’exposició dona peu a parlar de la situació del món obrer i de l’Església, de forma plural i oberta.
Us convidem a venir a veure-la. Serà al Seminari de Barcelona del 3 al 14 de març. Després anirà rodant per diversos espais de Catalunya. Si voleu que viatgi a la vostra parròquia o al vostre barri, només ens ho heu de dir: pastoral.obrera.cat@gmail.com. I amb molt de gust mirarem de fer calendari.
Font: Catalunya Religió
Altre mitjà que ha fet ressò de l'acte de presentació: