Una entrevista a Santi Boza, president de l'ACO (Acció Catòlica Obrera)

 

SANTI BOZA

 

PRESIDENT D'ACCIÓ CATÒLICA OBRERA (ACO)

“Fer la revisió de vida no és com anar al psicòleg”

MIREIA ROURERA - BARCELONA

“Empel­tats a Jesús, que ens dona vida” és el lema triat per Acció Catòlica Obrera (ACO) per a aquesta Set­mana Santa, un lema amb què els mili­tants volen seguir “el seu com­promís evan­ge­lit­za­dor del món del tre­ball, mal­grat la incer­tesa i les pors que com­porta la situ­ació actual de pandèmia”. L’ACO, que es va fun­dar el 1953 i és un dels movi­ments de cris­ti­ans catòlics de base més potents a casa nos­tra, per on han pas­sat milers de cata­lans, mai havia vis­cut un curs de “tran­sició”com aquest. Amb la vista posada en la cele­bració del pròxim con­sell, que s’ha hagut d’ajor­nar fins al maig del 2022”, els mili­tants no volen “obviar que els moments espi­ri­tu­als en comu­ni­tat, mal­grat la vir­tu­a­li­tat i les distàncies obli­ga­des, han de con­tri­buir més encara al nos­tre crei­xe­ment com a mili­tants sense por del futur i amb una mirada oberta i espe­rançada”.

Què és l’ACO?

L’ACO és una asso­ci­ació de cris­ti­ans catòlics que cre­iem en l’Evan­geli i que tenim la figura de Jesús com a refe­rent de la nos­tra vida. El movi­ment s’iden­ti­fica històrica­ment amb el món obrer i la lluita per les injustícies soci­als, com altres movi­ments catòlics obrers d’altres països i de casa nos­tra, la Ger­man­dat Obrera d’Acció Catòlica, per exem­ple, i tre­ba­llem per pro­moure la justícia en la soci­e­tat i la dig­ni­tat del tre­ball. La nos­tra eina pri­mor­dial, que no és exclu­siva del nos­tre movi­ment, és la revisió de vida i també l’estudi de l’Evan­geli, la lec­tura analítica del Nou Tes­ta­ment en clau actual.

Què és la revisió de vida?

És revi­sar fets de la nos­tra vida a la llum de l’Evan­geli. Fun­ci­o­nem en petits grups, d’entre cinc i 10 per­so­nes, que es for­men a par­tir de les zones en què es divi­deix l’enti­tat a cada diòcesi i cada grup fa de forma periòdica tro­ba­des en què es fan aques­tes revi­si­ons fent ser­vir els mate­ri­als que faci­lita el movi­ment. És un pro­ce­di­ment que es basa en tres punts: veure, jut­jar i actuar.

Què vol dir?

Els fets de vida de cadascú de nosal­tres es posen sobre la taula i es “veuen”, s’expo­sen, fixant-nos en les cau­ses i les con­seqüències del fet. Després aquests fets es “jut­gen”, que vol dir que hem de mirar com ens inter­pel·la Jesús davant d’ells. I, final­ment, és el torn de l’“actuar”, que és on se’ns con­vida a l’acció i on els mem­bres del grup adqui­rei­xen com­pro­mi­sos a par­tir de la revisió rea­lit­zada.

Els temes de què par­leu són per­so­nals?

Sí, coses que ens pas­sen en el dia a dia. Hi ha molts temes rela­ci­o­nats amb el món labo­ral, per exem­ple, de rela­ci­ons entre com­panys... Però es pot par­lar de qual­se­vol fet de vida, de l’àmbit fami­liar, fins i tot de pare­lla, qüesti­ons que a vega­des poden ser incòmodes... Però també es poden trac­tar temes que en aquest moment esti­guin afec­tant la soci­e­tat.

La gent ha de ser gent molt amiga!

No hem de ser amics, tot i que al final la gent ho acaba sent, natu­ral­ment, perquè expli­quem coses molt per­so­nals i perquè els grups ens veiem periòdica­ment. Nosal­tres pen­sem que aquesta con­fiança en el grup i la revisió de vida és una eina que ens ajuda a créixer. Evi­dent­ment el nivell de relació entre els mem­bres del grup ha de ser bo perquè es genera una gran inti­mi­tat i con­fiança. Vol­dria dis­tin­gir la revisió de vida de les teràpies...

...d’ajuda?

Exacte. No és com anar al psicòleg perquè la revisió de vida va més enllà. No es tracta de “solu­ci­o­nar un pro­blema”, sinó que s’està fent un tre­ball i s’intenta mirar qual­se­vol fet de la nos­tra vida amb els ulls de Jesús. Mirem com Jesús ens inter­pel·la res­pecte a això. La dinàmica del veure, jut­jar i actuar es porta més enllà dels grups, perquè mol­tes refle­xi­ons del movi­ment seguei­xen aquesta dinàmica. Quan volem refle­xi­o­nar sobre un fet uti­lit­zem aquesta fórmula, que és la de mirar amb ulls pro­funds les coses després de veure com ens inter­pel·la l’Evan­geli. De fet, mirar les coses en pro­fun­di­tat i ana­lit­zar-les, siguis o no cre­ient, és molt con­ve­ni­ent.

Amb la pandèmia, els grups de revisió de vida com han fun­ci­o­nat?

La veri­tat és que ens ha con­di­ci­o­nat la nos­tra forma de fun­ci­o­nar, perquè ha sigut difícil tro­bar-se i, com molta gent, també ens hem hagut de posar les piles amb el món telemàtic. També, i per culpa de la pandèmia, hem ajor­nat el con­sell, que es fa cada qua­tre anys i és el que marca la pri­o­ri­tat de curs, la temàtica gene­ral de bona part del tre­ball dels grups. Aquesta pri­o­ri­tat es deci­deix cada qua­tre anys a par­tir de les apor­ta­ci­ons dels dife­rents grups i s’havia de fer aquest 2021 però no hem tin­gut temps de pre­pa­rar-lo i el farem el 2022. La pandèmia ho ha tras­to­cat tot i ha posat en relleu la pre­ca­ri­e­tat que ens envolta.

També ens fa pen­sar en la nos­tra res­pon­sa­bi­li­tat? És el que diu el papa Fran­cesc a ‘Lau­dato si’, oi?

La pandèmia posa de mani­fest que nosal­tres tenim molta res­pon­sa­bi­li­tat pel que fa al canvi climàtic i és un toc d’atenció que ens fa ser cons­ci­ents que pot­ser no hem trac­tat bé la terra que habi­tem. Per tant, ara mateix és molt encer­tat tre­ba­llar aquesta encíclica del papa, que posa el dit a la llaga de la nos­tra res­pon­sa­bi­li­tat i què hem de fer per can­viar les coses.

Fran­cesc fa un crit per l’eco­lo­gisme inte­gral, on demana que siguem res­pon­sa­bles. Des de l’ACO us hi heu sen­tit inter­pel·lats?

Justícia i Pau ha impul­sat, i nosal­tres hi par­ti­ci­pem, la xarxa Lau­dato si o Lau­dato si cada dia, que pretén donar difusió a l’encíclica, tre­ba­llar els seus aspec­tes. És impor­tant mirar com som inter­pel·lats com a cris­ti­ans: què n’estem fent, del nos­tre pla­neta; com estem con­su­mint, i com hem de con­su­mir. També es parla de la sobi­ra­nia ali­mentària. Des d’aquesta pla­ta­forma s’anima les enti­tats que la inte­grem a fer difusió, a través de vídeos i altres mate­ri­als, també a les xar­xes, de com podem trans­for­mar aspec­tes del dia a dia per can­viar el món.

I tot aquest tre­ball que feu des dels movi­ments soci­als, les vos­tres refle­xi­ons... arri­ben a la soci­e­tat en gene­ral?

La veri­tat és que tenim un repte perquè tenim coses a dir, tre­ba­llem, refle­xi­o­nem i arri­bem a con­clu­si­ons, i no és gens fàcil que aques­tes refle­xi­ons arri­bin a la soci­e­tat. Les enti­tats d’església i l’Església en gene­ral fem molta feina que després té poca difusió... Una de les dar­re­res coses que hem fet sobre el tre­ball decent en què van par­ti­ci­par les enti­tats que for­mem la pas­to­ral obrera va ser un acte extern per donar visi­bi­li­tat a les nos­tres refle­xi­ons sobre la pre­ca­ri­e­tat del tre­ball, però poca gent ali­ena a l’Església s’en va fer ressò, aquesta és la veri­tat. Quan les refle­xi­ons, siguin del caire que siguin, es fan des de la pers­pec­tiva de l’Església, és difícil arri­bar a altres esfe­res, mal­grat que siguin objec­tiu comú amb mol­tes d’aques­tes. També hi ha una qüestió de pre­ju­di­cis i, per molt alter­na­tiu que siguis dins l’Església, si una cosa és de l’Església molta gent ja ni ens mira.

Des d’Acció Catòlica Obrera rei­vin­di­queu mol­tes cau­ses.

El Dia de la Dona, per exem­ple, per par­lar d’una mobi­lit­zació molt recent. Una de les nos­tres raons de ser és rei­vin­di­car la dig­ni­tat del món del tre­ball i aquesta no es pot rei­vin­di­car si no es parla de la dig­ni­tat del tre­ball de la dona.

Els movi­ments de l’Església tenen gent sobre­tot gran? la gent jove s’hi implica? Hi ha relleu?

L’ACO, que s’ha nodrit històrica­ment de la gent jove de la JOC, la Joven­tut Obrera Cris­ti­ana, ara mateix té dèficit de per­so­nes joves, és veri­tat. A l’ACO en aquests moment hi ha molta gent de mit­jana edat i gent gran, podem dir que el gruix va dels 40 als 60 anys. Aquesta és la rea­li­tat avui. Hi va haver moments, a prin­ci­pis dels vui­tanta, en què hi va haver una crisi molt gran en tots els movi­ments de l’Església i molta gent se’n va des­vin­cu­lar, però tot això va can­viar entre els vui­tanta i els noranta, que va ser d’una gran par­ti­ci­pació en els movi­ments catòlics. Però ara la veri­tat és que la gent jove, que havia sigut una veu impor­tant, ara mateix no està en aquesta línia... Estem per­dent el flux de gent jove que venia de la JOC.

I si no ve la gent de la JOC?

Al marge de la gent jove hi ha molts casos de gent ja adulta que en un moment de la seva vida deci­deix parar, inten­tar refle­xi­o­nar, i vol pro­var d’entrar en un equip de revisió de vida. És gent valenta, que accepta posar la seva vida al des­co­bert per refle­xi­o­nar-hi des de la pers­pec­tiva de l’Evan­geli.

Gent que es com­pro­met. Pot­ser cada cop n’hi ha menys?

A part de la crisi pròpia dels movi­ments de l’Església, crec que els pro­ces­sos de reflexió, d’allò de tro­bar-se per par­lar... en gene­ral van en con­tra del temps que vivim, un temps que es queda més amb la mirada curta, amb la gent de bòlit pel seu dia a dia. Nosal­tres apos­tem per refle­xi­o­nar, per les jor­na­des de for­mació, reces­sos.

L’ACO i els seus grups són revi­sats pels con­si­li­a­ris. Aquesta figura... han de ser cape­llans?

Tots els movi­ments d’acció catòlica tenen un con­si­li­ari gene­ral però després també cada grup de mili­tants té un con­si­li­ari, però avui no ha de ser religiós, pot ser laic. El con­si­li­ari no és que sigui un mem­bre més de l’equip, és el que vet­lla per l’acom­pa­nya­ment en la fe.

Cada cop n’hi deuen haver més, de laics, ja que hi ha menys cape­llans...

Sí, cada cop hi ha més laics fent aquesta funció. De fet, hi ha cur­sos per for­mar laics perquè puguin fer de con­si­li­a­ris.

Quan el papa diu que s’ha de con­fiar i pro­mo­ci­o­nar els laics?

El papa ens inter­pel·la a par­ti­ci­par en la vida ecle­sial; la presència del laïcat s’ha de pro­mo­ci­o­nar perquè som molt impor­tants en l’Església. Pre­ci­sa­ment, i per fer sen­tir la nos­tra veu abans de la pandèmia, mol­tes enti­tats de la diòcesi de Bar­ce­lona, entre aques­tes l’ACO, vam par­ti­ci­par en el congrés de laics que va tenir lloc a Madrid pro­mo­gut per la Con­ferència Epis­co­pal Espa­nyola. El lema del congrés va ser Poble de Déu en sor­tida. L’ACO, a part, forma part de l’Apos­to­lat Seglar.

El futur de l’Església sou els laics?

Sí, i cal un acom­pa­nya­ment a aquesta rea­li­tat, que l’Església s’obri i que es parli del pro­ta­go­nisme dels laics perquè encara hi ha temes que no estan resolts. El paper de la dona a l’Església, per exem­ple, és un tema no resolt. Però són inèrcies que mal­grat la rei­vin­di­cació de les bases són molt difícils de vèncer. Es van fent pas­sos petits però hi ha molta feina a fer. De moment és difícil veure els fruits d’aquest debat, que hi és.

El mes de febrer des del movi­ment vàreu fer una jor­nada d’estudi sobre la pas­to­ral obrera? Què és la pas­to­ral obrera?

La pas­to­ral obrera forma part de la doc­trina social de l’Església i és una manera que l’Església té de mani­fes­tar que el mis­satge de Jesús és tan­gi­ble en la soci­e­tat. Com que el tre­ball forma part de la dig­ni­tat de la per­sona, la pas­to­ral obrera diu que el tre­ball hau­ria de ser trans­for­ma­dor i ver­te­bra­dor de la soci­e­tat. En aquesta dar­rera jor­nada que vam fer el mes de febrer, vam posar sobre la taula tres temes molt impor­tants: la pre­ca­ri­e­tat del tre­ball dels joves, la rea­li­tat dels immi­grants sense papers i els atu­rats de llarga durada, tres pre­ca­ri­e­tats que amb la pandèmia s’han agreu­jat més.

Font: El Punt Avui

La discrimació de la dona al treball

 

Opinión | La discriminación de la mujer en el mercado laboral por Comunicación ITD

Clara Fernández-Merino y Tamar Arranz, representantes de Iglesia por el Trabajo Decente. Presidenta de la Juventud Estudiante Católica (JEC) y técnica de Economía Solidaria de Cáritas, respectivamente. Publicado en la revista Ecclesia.

Como cada 8 marzo, desde la Iniciativa Iglesia por el Trabajo Decente, alzamos la voz y el bolígrafo para visibilizar y denunciar la situación de las mujeres en el mercado laboral y las múltiples discriminaciones directas e indirectas de las que son objeto: la imposibilidad de acceder a un empleo o mantenerlo ante la necesidad de cuidar a familiares a su cargo, la diferencia salarial respecto al mismo trabajo que realizan los hombres, el techo de cristal que obstaculiza que puedan alcanzar puestos de responsabilidad, su mayor presencia en los trabajos esenciales sin que ello se traduzca en un salario y condiciones laborales dignas, la falta de reconocimiento social de estos empleos a pesar de ser fundamentales para la sostenibilidad de la vida…. En fin, tantas y tan variadas discriminaciones fruto tanto de la falta de corresponsabilidad efectiva (por parte de los hombres, las empresas y el Estado) como de un sistema patriarcal que aún imposibilita la igualdad real y no pone los medios suficientes para corregir y evitar las desigualdades a las que se enfrentan las mujeres.

Pero este no es un 8 de marzo cualquiera y la pandemia del Covid-19 donde la crisis sanitaria ha desencadenado una fuerte crisis económica y social, ha afectado a las mujeres en diferentes aspectos y muy especialmente en términos de empleo. Según los datos de la EPA, las actividades en las que las mujeres trabajadoras se concentran y tienen una representación mayoritaria, son las que han perdido más empleo. Y por otro lado, en algunas de las actividades que más demanda de trabajadoras han tenido con motivo de la pandemia (como el sector cuidados), se encuentran en situación de mayor vulnerabilidad y más expuestas al contagio¹

En este sentido resaltamos la situación en que se encuentran las mujeres empleadas de hogar, en la que, por un lado, muchas no pudieron trabajar durante el periodo de confinamiento que duró meses, y cuyo sector, considerado fundamental, aún no cuenta con prestación por desempleo que pueda protegerlas ante situaciones de despido al igual que al resto de personas trabajadoras, ni, por supuesto ante este tipo de emergencias. Para que pudieran quedar cubiertas y paliar esta situación de absoluta vulnerabilidad, el gobierno estableció un subsidio extraordinario y temporal, el cual no ha cubierto las necesidades de la mayoría de mujeres debido en parte a los trámites administrativos que dificultaban el acceso y al retraso o impago de los mismos, con un desembolso que no ha alcanzado más que al 18,5% de lo presupuestado², y a que una buena parte de ellas no estaban dadas de alta en la seguridad social, por lo que no tenían derecho a cobrarlo.

Y por otro lado, la crisis alargada en el tiempo también ha provocado una caída muy importante en las contrataciones, que ya se habían visto afectadas desde la subida del SMI, lo que ha supuesto que las familias, no puedan o no quieran hacer frente a las contrataciones, provocando una caída de las afiliaciones a la Seguridad Social (21.365 menos que un año antes), estando hoy en su nivel más bajo desde 2012³. Así, las mujeres que trabajan como empleadas de hogar se están enfrentando por un lado a la pérdida de sus empleos, pero también a la necesidad de trabajar menos horas, o las mismas, pero cotizando por menos y como reflejan los datos (la EPA muestra que hay más de medio millón de personas trabajando en Empleo de Hogar, frente a las 381.200 afiliaciones a la Seguridad Social) a pasar a trabajar en la economía sumergida.

Respecto al sector servicios, en muchos lugares, la primera oleada de despidos se concentró especialmente en este sector, destacando la incidencia en la hostelería, y el turismo en general, actividades donde las mujeres cuentan con una presencia mayoritaria (Naciones Unidas, 2020)⁴.

La industria turística española se ha desplomado a medida que se extendía la pandemia y se tomaban medidas gubernamentales sobre cierres de actividad y confinamiento. Esto ha afectado a su fuerza laboral, mayoritariamente conformada por mujeres. Profesiones como las azafatas de vuelo, las trabajadoras de turoperadores, las camareras de piso y las limpiadoras de los hoteles, los cuales en muchas ocasiones se caracterizan por su precariedad, han sido núcleos de empleo femenino muy afectados por esta pandemia llegando en casos a no poder afrontar sus gastos más básicos.

Este impacto sectorial, se ve acompañado de una reducción de jornadas de muchas trabajadoras, para poder cuidar de sus descendientes que durante los periodos de cuarentena se encontrasen en el hogar, reforzando así los estereotipos de género⁵.

Otra situación que merece especial atención en estos momentos es a la que se enfrentan las mujeres jóvenes, el paradigma no es más tranquilizador ni el camino más sencillo, ya que se encuentran ante multitud de retos que afrontar. En España, las mujeres jóvenes en particular, son víctimas muy importantes de la actual flexibilidad del mercado laboral, acumulando una doble discriminación, por ser jóvenes y por ser mujeres.

El acceso a un trabajo, tras muchos años dedicados al estudio y a la especialización en un ámbito profesional, parece ser hoy un lujo que pocas jóvenes se pueden permitir. Que el empleo responda, además, al perfil profesional que se deseaba cuando se comienza a estudiar supone, en muchos casos, una quimera. Multitud de sueños estallan ante el panorama desolador de una España que se sitúa como uno de los países de Europa y del mundo con mayor tasa de desempleo juvenil, sumado a esto la caracterización de la mujer en cubrir los empleos peor remunerados y menos valorados socialmente.

¿Dónde encuentran las mujeres jóvenes en el mundo laboral? Pues a pesar de la evolución favorable en términos generales del mercado laboral y luchas por una realidad feminista, continúan sobre-representadas en profesiones “tradicionalmente femeninas” y están infra-representadas en trabajos de responsabilidad; siendo sobre las que todavía recae el peso del trabajo de hogar y de cuidados de las personas dependientes de su entorno, asumiendo, por tanto, una doble carga: laboral y familiar.

La temporalidad es otro de los grandes problemas de la juventud trabajadora, especialmente de las mujeres. La tasa española casi triplica la media europea; como consecuencia, las trabajadoras jóvenes se ven sometidas a una elevada rotación laboral, puesto que los contratos son de duración muy corta y condiciones precarias (Consejo de Juventud de España, 2020). Poniendo en alta dificultad objetivos tan universales como: ser autosuficientes, conseguir una vivienda adecuada, formar un hogar o trabajar de aquello en lo se está especializada.

A pesar de la petición por parte de la sociedad a “remar todos y todas en la misma dirección”, la realidad ha mostrado la brutal pobreza de esta soñada solidaridad. Las decisiones organizacionales, en especial sobre la liquidación de empleos y aumento de la presión hacia la productividad, se han basado en argumentos ante los cuales las trabajadoras han quedado como figurantes sin capacidad de activarse. Esta indefensión ante los acuerdos empresariales y las circunstancias de aislamiento social y confinamiento han impedido a las trabajadoras reclamar sus derechos. Esto, junto a las consecuencias negativas psicológicas, emocionales y económicas asociadas a la pérdida del empleo que han provocado una ruptura brusca de las relaciones individuos-organizaciones.

Estas evidencias que la crisis Covid ha puesto encima de la mesa nos sitúan, con más claridad ante la necesidad de un cambio de modelo, centrado en las personas y el cuidado de la vida. Un modelo que de una vez permita la participación y el desarrollo de las mujeres en el mercado laboral en igualdad de condiciones a los hombres.

***

¹ Impacto socioeconómico de la COVID sobre las mujeres, Comunidad de Madrid, 2020

² https://www.elindependiente.com/espana/2020/12/29/trabajo-gasta-solo-el-185-de-la-partida-para-subsidios-a-las-empleadas-de-hogar/

³ En 2012 se pasa de un régimen especial para Empleadas de Hogar a un sistema especial dentro del Régimen General

⁴ Naciones Unidas (2020). Informe de políticas: Las repercusiones de la COVID-19 en las mujeres.

⁵ Hupkau, C. (2020). Covid-19 y desigualdad de género en España. Esade Ec-Pol, 8.

Un recès quaresmal de l'ACO de la Diòcesi de Terrassa

Avui 20 de març de 2021 a les 16.30 hores tenim la pregària de Quaresma els i les militants d'ACO de la nostra diòcesi de Terrassa. Ens acompanyarà el Jesús Lanao, consiliari de la comissió de formació del nostre moviment.

L'enllaç per accedir-hi és: 

https://meet.google.com/ngj-xofp-txr

Tots i totes som convidats/des a fer un forat en la nostra tarda de dissabte i a gaudir d'aquesta estona de trobada amb Jesús.

 

Una entrevista sobre ACO a la ràdio

 

Manifest 8 de Març de 2021 de la POC

 

Una carta als rectors i administradors parroquials de la Delegació de la Pastoral Obrera de Terrassa

Dones de l'Església davant el Dia Internacional de la Dona Treballadora

 

Una trobada de la JOC anti-Covid

 

Trobada Nacional d'Iniciació de la JOC - No ens paren ni els virus!!

 

"Segur que ens enyoràveu!", van dir les joves presentadores. Després de mesos separats, un dissabte de finals de febrer la Joventut Obrera Cristiana organitza el que seria la 22ª Trobada Nacional d'Iniciació, aquest cop, això sí, telemàtica. I és que ja fa temps que les trobades virtuals formen part de la nova normalitat. Davant d'una situació sense final visible, els moviments han hagut de fer mil invencions per poder trobar-se o simplement no perdre el contacte. I la JOC no ha estat menys.

Les joves que donen nom a la Iniciació de la JOC van reunir-se en petits grups repartits pels seus barris o federacions per poder celebrar com tocava. Les restriccions eren clares i hi existia una intenció clara de no tornar a repetir una trobada on tothom estava sol a casa davant del seu ordinador. L'ambient era joiós, alguns grups feia molt temps que no es veien, altres simplement que no celebraven. No només era una trobada, era una celebració, i d'aquestes avui en dia n'hi ha poques.

Una pregària inaugura el matí. Amb tot el que enfrontem cada dia, què ens fa sentir insegures i què ens ajuda a seguir endavant. Obrir-se de bon matí no és fàcil, però els grups se'n surten. La pandèmia ha afectat d'una forma o una altra a totes les vides. Les més joves senten que no estan vivint una etapa transcendental de la seva vida. "Sé que hi ha gent pitjor, però ara estaria sortint amb les meves amigues, aniria de festa i coneixeria a gent", d'altres reconeixen que "un futur laboral incert o les poques possibilitats de distreure’s” fan que la situació els atabali. Les vivències són diferents i totes vàlides. Cadascú troba consol en diferents aspectes. Tot té un final. Hi ha gent pitjor. La família. Amigues. Jesús. S'escriu en uns post-its i es penja a la sala, ara qui entri veurà aquest missatge d'esperança.

No hi pot haver una TNI sense acte reivindicatiu. Costa reivindicar a la distància, sense reunir-se, el ciberactivisme no és fàcil ni cosa de tots. Aquest grup escriu en un paper les coses que enyoren d'aquella vida tan llunyana, de la vida pre COVID-19. Dinars familiars, no haver-se de preocupar per la quantitat de persones, opcions d'oci pel jovent, petons i abraçades... Les paraules que omplen la llista formen part de la quotidianitat, almenys abans. Potser per això és encara més impactant. "Eren coses que donàvem per fet", diu una jove. Ara sembla que abans donéssim tot per fet. En aquesta primera part de l'acte, els joves tiren els seus papers mentre es posen una mascareta i gel. Canviant una cosa per l'altra. Una metàfora de la vida actual.

La segona part de la reivindicació està pensada per les xarxes. Tots els grups, siguin on siguin, graven un TikTok. Potser alguns no esteu molt familiaritzats amb aquesta aplicació de vídeos, però aquest últim any ha estat un èxit entre els joves. En aquest cas, era un vídeo informal on la iniciació de la JOC havia d'escollir entre dues opcions d’aquesta rutina que ha portat la pandèmia. Què preferiu la mascareta quirúrgica o la de tela? Segons l'opció has d'anar a l'esquerra o la dreta. Si prefereixes un gel hidroalcohòlic amb mal olor a l'esquerra, si prefereixes que sigui enganxós a l'esquerra. Tot acompanyat d'una música animada. El producte final, publicat dies després, crea un ambient distès i genera un sentiment de comunitat que les joves no recordaven.

Però encara faltava la millor part. La trobada engloba en el seu final un directe d'Instagram. Dues joves del Vallès, la Laia i la Clara, porten la batuta del show del dia, on totes les participants tenen veu. És el moment de reunió a temps real. Tothom ha fet les mateixes activitats a diferents indrets, però ara toca la posada en comú, la trobada en viu i en directe. Després d'una breu presentació de les federacions i alguns problemes tècnics, la federació de Zona Sud-El Pla llegeix el manifest que expressa, en definitiva, tot el que s'ha recollit durant la jornada. La incertesa, el desencant i la falta d'esperança amb els que conviuen cada dia. A més, expressa que les joves se senten com simple mà d'obra en aquesta societat, on més enllà de la perspectiva productiva no se'ls té en compte. Seguidament, l'Izan de 9 barris presenta la campanya que es treballarà els pròxims dos anys sobre els efectes que ha tingut la COVID-19 en el dia a dia de les joves treballadores. Encara que en alguns moments pot semblar que la trobada sigues monotemàtica, la realitat és que el context social també ho és. Si estan vivint això, què vols que expliquin? El directe acaba amb la federació de 9 barris, quasi al complet, cantant el famós himne. "Som molts més dels que et penses!". I tant que ho són. Durant tota aquesta estona al xat no deixaven d'aparèixer missatges de jocistes participant, bromejant, rient, fent caliu. L'ambient era joiós, la falta d'aquests moments es nota. Les joves presentadores s'acomiaden desitjant bon profit als espectadors, ja són prop de la una del migdia i hi ha gana. Toca anar dient adéu, i encara que normalment els comiats no agraden, aquest era feliç. Acomiadar-se vol dir haver-se retrobat abans, i això és motiu d'alegria.

Font: JOC Nacional de Catalunya i les Illes

Manifest del 8 de Març del Moviment Mundial de Treballadors Cristians

 

8 de marzo de 2021: “Mujeres líderes por un futuro igualitario y de vida en plenitud en el contexto de la pandemia Covid19”

Conmemoramos el Dia Internacional de la Mujer, en memoria al suceso transcendental que marcó la historia del trabajo y la lucha sindical en el mundo entero, el 08 de marzo de 1908. En esta fecha 129 mujeres murieron en un incendio en la fábrica Cotton, de Nueva York, Estados Unidos, luego de que se declararan en huelga con permanencia en su lugar de trabajo. El motivo: una reducción de la jornada laboral a 10 horas, un salario igual al de los hombres realizando las mismas actividades y superar las malas condiciones de trabajo que padecían.

Desde nuestro caminar y nuestras propias miradas como Mujeres, militantes - adscritas al MMTC, asumimos la dedicatoria del año 2021 a nivel Mundial con el lema: “Mujeres líderes: Por un futuro igualitario en el mundo de la Covid-19”. Nuestro aporte cotidiano en la construcción de relaciones de igualdad y del disfrute del Bienestar Integral de nuestras familias, comunidades y pueblos, sigue siendo subvalorado e invisibilizado aún, por una sociedad de consumo y descarte.     

 Desde nuestras diversas realidades nacionales y continentales, la experiencia de la Pandemia del COVID-19, nos ha permitido constatar y apreciar el aporte de las MUJERES en la Economía familiar y comunitaria y en la atención a la pandemia. Hemos aportado como técnicas y profesionales de la salud, estando en primera fila y en servicios conexos. Como lideresas, guías espirituales y promotoras de salud integral – familiar y comunitaria, aportamos nuestros conocimientos y experiencias desde diversos campos: la Economía del Cuidado, en el trabajo profesional, en el trabajo de nuestros huertos y granjas familiares, reduciendo los fatales pronósticos que se vaticinaban ante nuestra vulnerabilidad socio económica y política.   

Reconocemos que la pandemia nos ha triplicado nuestra condición de trabajo: además de ser madres y trabajadoras, hemos asumido el rol de ser maestras de nuestros hijos/as en el cumplimiento de sus tareas de estudio, ante un sistema educativo que se trasladó a nuestras casas con las plataformas virtuales. Esta nueva condición ha implicado mas gastos a nuestra ya precaria economía familiar: costos altos de internet a compañías privadas. Muchas mujeres madres son analfabetas y/o con limitada escolaridad, lo que ha limitado el manejo de la tecnología (tables, celulares y computadoras), condicionando todo ello a que hayan tenido que retirar a sus hijos de las escuelas. En muchos de nuestros países la política de confinamiento en nuestros hogares nos ha representado un aumento de la violencia intrafamiliar y abusos a menores por sus propios familiares.

Las mujeres seguimos luchando contra una sociedad de inequidades, patriarcal y discriminativa.  Sufrimos políticas de segregación, criminalización de nuestras luchas y el femicidio a diario. Seguimos siendo objeto de comercio sexual. El crimen organizado (carteles, paramilitares, pandillas, coyotes…) inmerso en las mismas estructuras de nuestros Estados, ha aprovechado la pandemia para innovar sus mecanismos de enriquecimiento ilícito, con un crecimiento de la industria del secuestro, del tráfico de personas, de drogas y armas.

A pesar y por encima de esta realidad, integradas a nuestros movimientos, desde nuestro ser mujer apostamos a la constitución de un Mundo Nuevo, fundamentado en una  Economía social y solidaria, y del Cuidado de nuestras familias y el de nuestra Madre tierra.

Promovemos relaciones intergeneracionales, de equidad y de nuevas prácticas de masculinidades libres de violencia. Realizamos tareas de auditoria social e incidencia social y política, a fin de que nuestros gobiernos locales, regionales y nacionales, promuevan y garanticen el Desarrollo Humano Integral, teniendo como referencia los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS / ONU). 

Al conmemorar este nuevo aniversario internacional del día de la Mujer 2021, demandamos y nos comprometemos ante nuestros movimientos, iluminados y animados por nuestros principios y valores cristianos y articulados ecuménicamente con otros colectivos y movimientos, a velar por nuestra Casa Grande, para el disfrute de una Vida Plena, expresada en la ternura, amor y solidaridad.   ABRAZOS FRATERNOS.

Mensaje redactado por el Consejo de Mujeres del Movimiento de Trabajadores /as campesinos – San Marcos, Guatemala

Diferències molt acusades de gènere al mercat laboral

 

Organizaciones de Iglesia denuncian el aumento de las brechas de género en el mercado laboral por Comunicación ITD

La Juventud Obrera Cristiana (JOC) y la Hermandad Obrera de Acción Católica (HOAC), entidades promotoras de la iniciativa Iglesia por el Trabajo Decente, hacen un llamamiento a que la comunidad cristiana se comprometa a seguir construyendo una “igualdad real”.

La pandemia está teniendo un fuerte impacto en las mujeres, que incrementa las cifras de desempleo, los contratos a tiempo parcial o su presencia en la economía informal. Especialmente precarias son las condiciones de las mujeres jóvenes, que duplican los datos de parcialidad respecto a los hombres.

También se ha producido un auge de la trata con fines de explotación laboral, solo por detrás de la explotación sexual. “Mujeres traídas bajo promesas de un trabajo digno, cuando lo que les espera es una situación de esclavitud y amenazas continuas”, aseguran en el manifiesto con motivo del 8 de marzo, Juntas construyendo amistad social. Por ello, la HOAC y la JOC abogan por “el establecimiento de los controles e inspecciones oportunas en los lugares de trabajo para asegurar que se cumplan las leyes contra la trata de personas”.

Para estos movimientos de trabajadoras y de trabajadores cristianos, “la conciliación familiar sigue siendo un asunto pendiente”. Consideran que la fórmula del teletrabajo que se ha extendido con la crisis sanitaria, puede convertirse en “un arma de doble filo para las mujeres”, por el incremento en la carga de las tareas domésticas y de cuidados, así como por la pérdida en las relaciones laborales comunitarias.

Entienden que para que se extienda la corresponsabilidad, es necesario “promover una educación basada en valores de igualdad, respeto, solidaridad y complementariedad”. Además, apuestan por un profundo cambio del modelo económico y cultural que posibilite que todas las mujeres tengan derecho a un trabajo digno.

Abraham Canales, vía noticiasobreras.es

Dia Internacional pel Diumenge Lliure de Treball

Declaración con motivo del Día para el Domingo Libre de Trabajo

El Movimiento de Trabajadores Cristianos de Europa (MTCE) expresa su pleno apoyo a las iniciativas que se realizan con ocasión del día 3 de marzo, Día Internacional para el Domingo Libre de Trabajo. En este año 2020, el MTCE ofrece la siguiente reflexión.

En el mundo del trabajo estamos en una situación nueva que nos pide abrir nuevos caminos a la fraternidad, la solidaridad y la sensibilidad ante el sufrimiento y la injusticia para que sea posible el ser y el vivir de las personas. El modelo social en el que vivimos, configurado principalmente por la forma en que es concebido y tratado el trabajo humano, es un gran obstáculo para que la organización social y las relaciones e instituciones sociales favorezcan aquello a lo que siempre deberían servir: que las personas podamos realizar nuestro ser y podamos vivir de acuerdo a nuestra dignidad, que podamos realizar nuestra humanidad a imagen y semejanza de Dios. Esto es lo que está radicalmente en juego hoy y de cara al futuro: que las personas podamos realizar nuestro ser y vivir de acuerdo a nuestra dignidad, y es muy importante que nos hagamos realmente cargo de esta situación en la que nos coloca el modelo social que se ha configurado:

• Se ha roto la relación entre empleo y familia, en el sentido de que, cada vez más, la inestabilidad en el empleo desestructura y desestabiliza la familia. El empleo como sostén familiar es cada vez más débil.

• Se ha roto la relación entre empleo y tiempos de vida, entre empleo y un modelo estable de vida en el que los tiempos de vida laboral, familiar, personal, social…, estén relativamente delimitados y en los que el trabajador pueda compaginar los tiempos para el trabajo, la familia y el descanso y ejercer un cierto control sobre ellos. En el actual modelo la profunda flexibilidad y variabilidad del tiempo de empleo (incluido el de los desempleados que buscan empleo) se convierte en la práctica en disponibilidad permanente, en constante inestabilidad, en cambios continuos… que invaden y dificultan cada vez más los tiempos de vida familiar, personal, social…

No se trata solo de trabajar menos para trabajar todos. La reducción de la jornada de trabajo es condición imprescindible para hacer frente al enorme problema socioambiental: el descarte de personas y el maltrato a la casa común, al planeta, y para liberar un tiempo para recuperar fuerzas y consumir, y para permitir desarrollar otros tiempos necesarios para nuestro crecimiento humano: la familia, las relaciones con los demás, la cultura, el espíritu, el deporte, el compromiso político… Sin tiempo liberado para el trabajo conscientemente socializado, el trabajo dependiente, que con frecuencia es “trabajo inhumano, trabajo esclavo”¹ seguirá siendo la principal fuente de alienación y empobrecimiento físico y cultural para cada vez más personas.

“La persona «no es solo trabajo»; hay otras necesidades humanas que necesitamos cultivar y atender, como la familia, los amigos y el descanso. Es importante, pues, recordar que cualquier tarea debe estar al servicio de la persona, y no la persona al servicio de esta, lo cual implica que debemos cuestionar las estructuras que dañan o explotan a personas, familias, sociedades o a nuestra madre tierra.”²

—

¹ Papa Francisco. Visita pastoral a Cagliari, Italia. Encuentro con el mundo laboral. Discurso del 22 septiembre 2013.

² Papa Francisco. Carta al cardenal Peter K. A. Turkson con motivo de la Conferencia Internacional «De Populorum progressio a Laudato si’». 23 de noviembre de 2017.

Comunicat del 8 de Març de 2021 de la Pastoral Obrera de Catalunya

 

 

COMUNICAT 8 DE MARÇ DE 2021

PASTORAL OBRERA DE CATALUNYA

 

De nou aquest any, tenim motius per denunciar, reivindicar i celebrar el Dia de la Dona Treballadora. Dones de tot el món patim desigualtats en molts àmbits: laboral, socio-polític, eclesial... i la pandèmia ha fet més palès aquestes diferències davant els ulls del món. Vivim un canvi d’etapa, som en un món canviant, i les dones hi juguem un paper important.

LES DONES EN EL MÓN DEL TREBALL

“Mi contrato laboral es fijo discontinuo y en verano, cuando las escuelas ya no funcionan, acaba mi contrato y me acojo al paro. Este año por culpa de la COVID y la mala gestión de la administración hemos estado sin cobrar el paro tres meses. Ya sabéis lo difícil que era contactar con el SEPE para que te asesoraran o te informaran. En septiembre la empresa nos mandó a trabajar sin informarnos de nada. Fuimos las trabajadoras las que nos tuvimos que espabilar con los pocos materiales que nos dieron anti-COVID: una mascarilla para todo el año. Ahora seguimos luchando y afrontando esta epidemia solas, sin ningún apoyo de nuestra empresa”. 

 

Les dones hem patit i patim un risc major enfront la COVID-19. Algunes de les professions que han estat fonamentals per la contenció d’aquesta crisi són majoritàriament feminitzades i precaritzades.

També ha tingut efectes directes en la distribució i gestió del temps invertit en el treball domèstic i de les cures no remunerat: era del tot desigual i ara ho és encara més. I s’hi ha sumat el tancament de les escoles i el confinament, de manera que aquestes feines han recaigut més que mai en nosaltres, les dones.

Altrament, continuem patint la precarietat de les contractacions parcials, la temporalitat, la bretxa salarial en tots els sectors... Les dones seguim sent les més exposades a la pobresa, sobretot si som mares soles amb fills i filles menors a càrrec, migrades o dones grans amb pensions minses.

Totes aquestes desigualtats de gènere, se sustenten en la societat capitalista i, alhora, masclista i patriarcal i s’agreugen més durant els contextos de crisi, en què les dones, com a població vulnerabilitzada i desprotegida socialment, veiem minvats els nostres drets i empitjorades les nostres condicions de vida.

 

LES DONES EN EL MÓN DE L’ESGLÉSIA 

Algunes dones acompanyen Jesús

Després d’això, Jesús recorria viles i pobles predicant i anunciant la bona nova del Regne de Déu. L’acompanyaven els Dotze i algunes dones que havien estat curades d’esperits malignes i de malalties: Maria, l’anomenada Magdalena, de la qual havien sortit set dimonis, Joana, la muller de Cuses, administrador d’Herodes, Susanna i moltes altres, que els assistien amb els seus béns.

Llc 8, 1-3 

 

La societat actual té una estructura patriarcal i l’Església, com a part de la societat, també la té.

Hi ha una invisibilització de les dones en l’estructura i organització eclesial, una manca de reconeixement de la tasca de moltes dones que hem treballat silenciosament i humil, dones que hem creat comunitat, que hem fet Església. 

Les tasques, compromisos i accions no són les mateixes. Per exemple, se’ns encarreguen les feines de neteja, suport i acompanyament dins de l'Església. Hi som admeses per “ajudar”, “col·laborar”, fer “voluntariat”, “cooperar”... però quasi mai per ocupar llocs de responsabilitats importants on es prenen les decisions. Amb agraïments, però no pas amb un reconeixement ni igualtat.

 

PER TOT AIXÒ, AVUI ENS MOVEM I REIVINDIQUEM:

• La presència de la perspectiva de gènere i els valors de cura i atenció estigui present en totes les mesures, accions i polítiques públiques que sorgeixin.
• La promoció de polítiques per a la igualtat d’oportunitats, de participació i re-distribució en els àmbits laboral, polític, social i familiar que afavoreixin a dones i a homes per igual.
• El paper de la dona dins l’Església, als espais de responsabilitat, lideratge i representació de la institució. Treballem per una Església diversa i plural, que incorpori i valori la veu, la mirada, l’experiència i l’expertesa de les dones, tot sent així una Església més acollidora, inclusiva, democràtica, justa i coherent. 
• El suport a col·lectius com el de Dones en l’Església i Alcem la Veu, que posem en valor la tasca de totes les dones creients de moviments i comunitats, que denuncien la discriminació de la dona dins l’Església i lluiten per la igualtat dins la institució. Agraïm també la sororitat de moltes altres dones que han fet possible, amb la seva lluita per la igualtat entre dones i homes i la lluita feminista, que avui siguem més fortes i lliures.

 

L’alliberament de la dona és també l’alliberament de la societat;

I això serà possible amb una lluita compartida de dones i homes.

 

Moviments i col·lectius obrers cristians de Catalunya i Baleares: ACO, GOAC, JOC I MIJAC, Capellans Obrers, Religioses/os en Barris Obrers i Populars i delegacions de pastoral obrera de les diòcesis de Catalunya