dimarts, 13 de setembre del 2022

Testimoni del Pere i la Dèlia que també estan enamorats de Jesucrist

 


EL TANO, UN CAPELLÀ ENAMORAT DE JESUCRIST

Obituari amb motiu del seu traspàs al Pare el 19 d’agost de 2022 als 82 anys d’edat

[Pere Pérez i Delia Viedma] Gaietà de Casacuberta i Franco, consiliari d’ACO i molt més. 35 anys d’acompanyament al Vallès i més després del Vallès.

A la JOC

El Tano apareix a les nostres vides al final del franquisme, 1974, en plena crisi de la JOC, recent ordenat capellà el 13 de juny del mateix any. Amb formació pradosiana a Lió (França), fa opció pels més pobres de la classe obrera, els joves treballadors, en concret pels moviments d’Acció Catòlica especialment la JOC. Així arriba al Vallès on quedava un petit reducte i s’ofereix a acompanyar-nos com a consiliari, fent-se proper a les nostres vides, les nostres famílies, les nostres cases, a les places, algun punt o bar on sabia que es trobaven els joves dels barris. Mostrava sempre disponibilitat d’escoltar i interès per les vides de tots i totes i de cada u en particular. Es feia molt proper, feia que s’esdevingués una relació de confiança i amistat, entrava a les nostres cases com un de la família i així el consideràvem tots. Al Vallès va fer possible que es refés la JOC que va tornar a créixer formant molts militants. També ho va fer, juntament amb altres consiliaris, a Nou Barris i Osona.

Estava atent a cada jove i tenia molt encert per fer-los propostes segons les maneres de ser i les potencialitats de cadascú, tanmateix tenia en compte tant les necessitats materials, de salut, com les espirituals i la formació, tenia molt clar que calia la formació dels joves i així ho feia, ell i també altres persones a les que demanava col·laboració per aquest afer. Com ens va fer comprendre la frase de Cardijn!: “Un jove treballador val més que tot l’or del món perquè té la dignitat de fill de Déu!”. Seguia el procés humà i espiritual de cadascú amb respecte i molta paciència però també dient la veritat i animant a fer passes, fent propostes (“res de donar peixet”). Així anàvem fent camí en la fe i diversos joves nois i noies agafàvem responsabilitats dins el moviment, o altres opcions dins el món laboral. Feia que participéssim en les coordinacions a Catalunya i les Illes i també amb la JOC de tota Espanya. D’aquesta manera feia que anéssim agafant consciència de moviment, de comunitat, d’església dins del Món obrer.

 

A l’ACO

Seguint el procés de cadascú ajudava a fer el pas als moviments adults sobretot a l’ACO, però també on cadascú triava amb la seva llibertat. Continuava fent de consiliari als grups que s’anaven iniciant. El primer va ser el  grup de Mollet i després el nostre grup, Granollers I. I després tots els altres. Per on passava anava formant grups de RdV. La Roca, Cardedeu... Va ser consiliari nostre fins... sempre atent i guiant-nos en el nostre itinerari espiritual com a grup i a nivell personal: “A tu et convindria fer E.d’Evangeli personal, a tu Exercicis Espirituals a l’ACO o de sant Ignasi... I obert a fer-nos acompanyament espiritual si li demanàvem.

Va ser consiliari general de l’ACO durant els anys 1989 al 1993. Vam coincidir en el comitè permanent durant dos anys quan vaig fer el servei de Presidenta. El Tano vivia una gran passió per la Missió de l’ACO: L’Evangelització del Món Obrer, perquè els militants de l’ACO coneguéssim a fons Jesucrist i l’estiméssim més i així poder donar-lo a conèixer. Deia: “¿Com el donarem a conèixer si no el coneixem nosaltres? Conèixer-lo i estimar-lo així compartirem aquest tresor amb els nostres companys treballadors.” Per això va fomentar aquest objectiu fonamental a nivell general i en els grups es va començar a fer estudi d’Evangeli. A més a més de ser fidels en el Jutjar de la RVO reflexionant amb el text que convenia de l’Evangeli.

En aquells anys va ser quan es va començar a fer els exercicis Espirituals de l’estiu a l’ACO i el recés de cap de setmana durant el curs. I, en la mateixa línia es va fer una formació –experiència de pregària dels diferents carismes de l’Església: jesuïtes, carmelites, franciscans, foucaulards, Pradó... Calia tenir experiència de pregària i de celebració de l’Eucaristia, això ho tenia molt clar el Tano.

També tenia molt clar que els moviments d’Acció Catòlica ens havíem de comunicar i relacionar, així durant aquells anys s’organitzava una trobada, jornada de formació anual amb el moviment germà GOAC i l’ACO. I es van donar passes d’acostament dels dos moviments. També va haver trobades amb Pobles i Comarques i Professionals... Calia portar la veu de l’Acció Catòlica dins tota l’Església. El Tano creia en el laïcat i apostava per la missió dels moviments dins el món i dins l’Església.

 

A la Pastoral Obrera

Com a delegat de P.O. de Barcelona i de Catalunya va treballar perquè els moviments en el món obrer tinguéssim una participació activa en l’elaboració del document La Pastoral Obrera de tota l’Església, el 1994. També en el Concili Provincial de la Tarraconense el 1995. Veiem com aquells joves rescatats dels carrers, dels barris obrers portaven la veu com a militants obrers cristians dins l’Església. El Tano aprofitava tota ocasió perquè fos així i perquè tots i totes coneguéssim i estiméssim l’Església de Jesucrist i així entre tots i totes i l’ajuda de l’Esperit Sant, col·laborar en que fos més Evangèlica.

Tanmateix es va començar la participació de l’ACO en la trobada anual de la P.O. d’Espanya malgrat no ens consideraven un moviment de ple dret.

Reunions amb els bisbes i arquebisbe corresponents per portar la veu dels moviments en M.O. Els convidava a les nostres reunions, el bisbe Joan Carrera venia a les reunions de la P.O., per exemple.

Va iniciar les trobades amb el món obrer, es feien reunions amb els sindicats per escoltar la seva veu i, des de la realitat del món del treball, la P.O. es solidaritzés i es fes present a les lluites i reivindicacions per la dignitat de tots els treballadors i treballadores.

Facilitava aquesta relació entre tots els agents pel bé de tots plegats. I sobretot perquè el món conegui el verdader rostre de Jesucrist.

Anava a fer estudi d’Evangeli amb els presos de Quatre Camins i alguna vegada ens havia convidat a celebrar l’Eucaristia amb ells.

A nosaltres ens va acompanyar en el coneixement i formació del Pradó perquè li vam demanar i en formar part en el grups de laics que ell i la Pim Queralt van iniciar i acompanyar durant molts anys. I que encara la Pim acompanya.

Ens consta, perquè la relació s’ha mantingut fins al final, tot el que ha fet després de marxar del Vallès: a la parròquia del Pi, amb els immigrants, amb les persones del carrer com “Dit i fet” i “ Víncles”, grups d’estudi d’Evangeli, acompanyaments espirituals... I un viatge a Terra Santa que va organitzar en clau d’itinerari espiritual i que vam participar una bona colla de militants de l’ACO, entre d’altres, un viatge que va ser una benedicció.

Durant els darrers anys, patint la seva malaltia, sempre que l’anàvem a veure ens rebia amb molt de carinyo, amb molta serenor i pau, intentant “recordar” el que havíem viscut plegats... Era una persona de molta humanitat. El darrer dia que el vam veure el 16 de juliol d’enguany es despedia tirant-nos petons amb la mà, no se'ns oblidarà mai aquest gest!

El Tano, un capellà enamorat de Jesucrist, pradosià, deixeble, apòstol, consiliari, educador, germà, amic... ha lliurat la seva vida per l’evangelització dels més petits, dels més pobres, del món obrer i de molta més gent.

El millor homenatge que li podem fer és seguir els seus consells i el seu exemple.

Gràcies Tano per venir un dia al Vallès i oferir-te com a consiliari nostre! Des del Cel continuaràs acompanyant-nos i pregant per tots nosaltres.

Gràcies a Déu per la vida del Tano i per posar-lo en les nostres vides!

 

 

TANO, UN CURA ENAMORADO DE JESUCRISTO

Gaietà de Casacuberta i Franco, consiliario de ACO y mucho más. 35 años de acompañamiento en el Vallès y más después del Vallès.


En la JOC

Tano aparece en nuestras vidas al final del franquismo, 1974, en plena crisis de la JOC, recién ordenado cura el 13 de junio del mismo año. Con formación pradosiana en Lyon (Francia), hace opción por los más pobres de la clase obrera, los jóvenes trabajadores, en concreto por los movimientos de Acción Católica especialmente la JOC. Así llega al Vallès donde quedaba un pequeño reducto y se ofrece a acompañarnos como consiliario, haciéndose cercano a nuestras vidas, nuestras familias, nuestras casas, en las plazas, algún punto o bar donde sabía que se encontraban los jóvenes de los barrios. Mostraba siempre disponibilidad a escuchar e interés por las vidas de todos y todas y de cada uno en particular. Se hacía muy cercano, hacía que se convirtiera en una relación de confianza y amistad, entraba en nuestras casas como uno de la familia y así lo considerábamos todos. En el Vallès hizo posible que se rehiciera la JOC que volvió a crecer formando a muchos militantes. También lo hizo, junto con otros consiliarios, en Nou Barris y Osona.

Estaba atento a cada joven y tenía mucho acierto para hacerles propuestas según las formas de ser y las potencialidades de cada uno, sin embargo tenía en cuenta tanto las necesidades materiales, de salud, como las espirituales y la formación, tenía muy claro que era necesaria la formación de los jóvenes y así lo hacía, él y también otras personas a las que pedía colaboración por este asunto. ¡Cómo nos hizo comprender la frase de Cardijn!: “¡Un joven trabajador vale más que todo el oro del mundo porque tiene la dignidad de hijo de Dios!”. Seguía el proceso humano y espiritual de cada uno con respeto y mucha paciencia pero también diciendo la verdad y animando a dar pasos, haciendo propuestas (“nada de ponerlo fácil”). Así íbamos haciendo camino en la fe y varios jóvenes chicos y chicas cogíamos responsabilidades dentro del movimiento, u otras opciones dentro del mundo laboral. Hacía que participáramos en las coordinaciones en Cataluña y las Islas y también con la JOC de toda España. De esta forma hacía que fuéramos cogiendo conciencia de movimiento, de comunidad, de iglesia dentro del Mundo obrero.

 

En ACO

Siguiendo el proceso de cada uno ayudaba a dar el paso a los movimientos adultos sobre todo en ACO, pero también donde cada uno elegía con su libertad. Seguía haciendo de consiliario a los grupos que se iban iniciando. El primero fue el grupo de Mollet y después nuestro grupo, Granollers I. Y después todos los demás. Por allí donde pasaba iba formando grupos de RdV. La Roca, Cardedeu... Fue consiliario nuestro hasta... siempre, atento y guiándonos en nuestro itinerario espiritual como grupo y a nivel personal: “A ti te convendría hacer E. de Evangelio personal, a ti Ejercicios Espirituales en ACO o de san Ignacio... Y abierto a hacernos acompañamiento espiritual si se lo pedíamos.

Fue consiliario general de ACO durante los años 1989 a 1993. Coincidimos en el comité permanente durante dos años cuando hice el servicio de Presidenta. Tano vivía una gran pasión por la Misión de ACO: la Evangelización del Mundo Obrero, para que los militantes de ACO conociéramos a fondo a Jesucristo y lo quisiéramos más y así poder darlo a conocer. Decía: “¿Cómo lo daremos a conocer si no lo conocemos nosotros? Conocerlo y amarlo, así compartiremos este tesoro con nuestros compañeros trabajadores.” Por eso fomentó este objetivo fundamental a nivel general y en los grupos se empezó a hacer estudio de Evangelio. Además de ser fieles en el Juzgar de la RVO reflexionando con el texto que convenía del Evangelio.

En aquellos años fue cuando se empezaron a realizar los ejercicios Espirituales del verano en ACO y el retiro de fin de semana durante el curso. Y, en la misma línea, se hizo una formación –experiencia de oración de los diferentes carismas de la Iglesia: jesuitas, carmelitas, franciscanos, foucauldares, Pradó... Había que tener experiencia de oración y de celebración de la Eucaristía, eso lo tenía muy claro el Tano.

También tenía muy claro que los movimientos de Acción Católica debíamos comunicarnos y relacionarnos, así durante aquellos años se organizaba un encuentro, jornada de formación anual con el movimiento hermano GOAC y ACO. Y se dieron pasos de acercamiento de ambos movimientos. También hubo encuentros con Pueblos y Comarcas y Profesionales... Había que llevar la voz de la Acción Católica dentro de toda la Iglesia. Tano creía en el laicado y apostaba por la misión de los movimientos en el mundo y en la Iglesia.

 

En la Pastoral Obrera

Como delegado de P.O. de Barcelona y de Cataluña trabajó para que los movimientos en el mundo obrero tuviéramos una participación activa en la elaboración del documento La Pastoral Obrera de toda la Iglesia, en 1994. También en el Concilio Provincial de la Tarraconense en 1995. Vemos como aquellos jóvenes rescatados de las calles, de los barrios obreros llevaban la voz como militantes obreros cristianos en la Iglesia. Tano aprovechaba toda ocasión para que así fuera y para que todos y todas conociéramos y amáramos la Iglesia de Jesucristo y así entre todos y todas y la ayuda del Espíritu Santo, colaborar en que fuera más Evangélica.

Sin embargo se empezó la participación de ACO en el encuentro anual de la P.O. de España a pesar de que no nos consideraban un movimiento de pleno derecho.

Reuniones con los obispos y arzobispo correspondientes para llevar la voz de los movimientos en M.O. Los invitaba a nuestras reuniones, el obispo Joan Carrera venía a las reuniones de la P.O., por ejemplo.

Inició los encuentros con el mundo obrero, se hacían reuniones con los sindicatos para escuchar su voz y, desde la realidad del mundo del trabajo, la P.O. se solidarizase y se hiciera presente en las luchas y reivindicaciones por la dignidad de todos los trabajadores y trabajadoras.

Facilitaba esta relación entre todos los agentes por el bien de todos. Y sobre todo para que el mundo conozca el verdadero rostro de Jesucristo.

Iba a hacer estudio de Evangelio con los presos de Quatre Camins y alguna vez nos había invitado a celebrar la Eucaristía con ellos.

A nosotros nos acompañó en el conocimiento y formación del Pradó porque se lo pedimos y formamos parte en los grupos de laicos que él y Pim Queralt iniciaron y acompañaron durante muchos años. Y que todavía Pim acompaña.

Nos consta, porque la relación se ha mantenido hasta el final, todo lo que ha hecho después de marcharse del Vallès: en la parroquia del Pi, con los inmigrantes, con las personas de la calle como “Dit i fet” y “Víncles” , grupos de estudio de Evangelio, acompañamientos espirituales... Y un viaje a Tierra Santa que organizó en clave de itinerario espiritual y en el que participamos un buen grupo de militantes de ACO, entre otros, un viaje que fue una bendición.

Durante los últimos años, sufriendo su enfermedad, siempre que la íbamos a verlo nos recibía con mucho cariño, con mucha serenidad y paz, intentando “recordar” lo que habíamos vivido juntos... Era una persona de mucha humanidad. El último día que lo vimos el 16 de julio de este año se despedía tirándonos besos con la mano, ¡no se nos olvidará nunca este gesto!

Tano, un cura enamorado de Jesucristo, pradosiano, discípulo, apóstol, consiliario, educador, hermano, amigo... ha entregado su vida por la evangelización de los más pequeños, de los más pobres, del mundo obrero y de mucha más gente.

El mejor homenaje que podemos hacerle es seguir sus consejos y su ejemplo.

¡Gracias Tano por venir un día al Vallés y ofrecerte como consiliario nuestro! Desde el Cielo continuarás acompañándonos y orando por todos nosotros.

¡Gracias a Dios por la vida del Tano y por ponerlo en nuestras vidas!


Font: ACO