dijous, 26 de desembre del 2019

Decàleg per gaudir d'un Nadal més responsable i sostenible




(Fundació Pere Tarrés) Nadal és una època per compartir però, malauradament, també sol estar associat al consum. Qualsevol compra té un impacte i és important recordar la responsabilitat que implica. Allò que consumim i com ho consumim té diverses conseqüències, des de la cadena de producció fins el seu ús i petjada ambiental.
Com l’entitat d’educació en el lleure més gran de Catalunya, la Fundació Pere Tarrés ha volgut contribuir a l’experiència d’unes celebracions nadalenques amb consciència de la responsabilitat que tenim tots plegats en aconseguir un món millor. En aquest sentit, un equip de docents i experts en temes socials, mediambientals i jocs de l’entitat ha elaborat un decàleg amb recomanacions i consells adreçades al equips educatius i famílies per aconseguir viure Nadal de manera més responsable i sostenible.
1. Productes de comerç just: cada vegada més tenim a la nostra disposició eines que permeten conèixer productes valorats pel seu impacte social. El mapa d'economia solidària ‘Pam a pam’, que ofereix fins a quinze criteris relacionats amb les condicions laborals dels treballadors o les característiques de sostenibilitat. Un altre exemple és la plataforma ‘Ethical Time’. A través d’aquesta aplicació, els usuaris poden adquirir roba elaborada segons criteris de sostenibilitat ecològica i de respecte pels drets humans. No podem oblidar que la indústria de la moda és la segona més contaminant.
2. Optar pel comerç de proximitat: consumir a les botigues de barri no només fomenta les relacions veïnals a través de la relació interpersonal entre veïns i la consolidació de la idea de pertinença a la comunitat, sinó que també dona una empenta a l’economia local. Escollir el comerç de proximitat té beneficis econòmics, socials i de sostenibilitat.
3. Compres amb banca ètica: la popularització de les targetes bancàries contactless contribueix a perdre la consciència de pagament a les nostres compres. Les entitats financeres, que assumeixen la despesa de la producció de la targeta de crèdit, reben una compensació cada cop que es fa servir. Una opció pot ser invertir aquesta bonificació en un impacte social, tal com promou l’associació FETS de banca ètica. Alguns possibles intermediaris en el pagament són Coop57, Fiare, Oikocrèdit o Triodos Bank.
4. Regalar joguines no sexistes: els models que perceben els infants poden marcar els seus patrons de comportament quan siguin adults. Per tant, és imprescindible evitar les joguines sexistes i que incloguin estereotips de gènere, com ara cotxes per als nens i cuines per a les nenes. El joc ha de promoure els talents sense distinció de gènere i és per això que s’ha de posar atenció en no regalar joguines que cosifiquin les dones ni que distorsionin la pluralitat de la societat.
5. Evitar les joguines bèl·liques: hem d’evitar comprar joguets que incitin a la violència perquè fomenten la competència, el concepte de superioritat i l’enfrontament entre infants. Normalitzar aquest tipus de joguines suposa facilitar que els infants assumeixen la violència com a part de la seva relació amb els altres. Regalar jocs tradicionals i senzills com unes cordes, uns guixos o unes baldufes de fusta és econòmic i engresca a compartir, sortir al carrer i jugar plegats.
6. Fer regals immaterials: les experiències o presents amb valor immaterial i simbòlic poden tenir un significat especial i profund per a qui els rep. Posar el nom a un estel, regalar temps, fer una aportació a una entitat solidària en nom del destinatari, comprar entrades pel cinema o un concert, apadrinar una mascota o compartir una activitat només són algunes idees de regals que no generen residus però sí que enforteixen les relacions interpersonals.
7. Mobilitat sostenible: mantenir uns bon hàbits quotidians inclou també evitar l’ús del transport privat. A més d’aportar beneficis per a la salut, viatjar en transport públic col·lectiu, anar en bicicleta o caminar redueix la producció de gasos tòxics a l’atmosfera, a banda de reduir la congestió viària, el consum de combustible i els nivells de soroll ambiental.
8. Felicitacions electròniques: es poden desitjar unes bones festes sense abusar del paper. Any rere any s’envien milers de targetes de Nadal que suposen un malbaratament de recursos econòmics i de paper. Les felicitacions electròniques són una molt bona alternativa. A Internet existeixen moltes pàgines on crear-les de manera gratuïta i arriben de manera immediata al destinatari.
9. Planificació a la cuina per no llençar menjar: la previsió a l’hora de dissenyar els menús de Nadal ajuda a racionalitzar les compres i evitar que es llenci menjar. És aconsellable defugir del consum compulsiu i fora de la llista de la compra perquè afavoreix el malbaratament dels aliments. També suposa un encert optar per menús elaborats amb menjar saludable i productes de proximitat.
10. Reutilitzar i reduir: a l’hora de muntar el pessebre, fer servir serradures enlloc de molsa, muntar l’arbre de Nadal amb cartrons o tornar a decorar amb els guarniments d’anys anteriors disminueix l’impacte mediambiental. Reduir el consum compulsiu de productes nocius per al medi ambient i la salut també passa per evitar l’ús de plàstic. A l’hora d’anar a comprar, es poden fer servir el carretó de la compra o el cistell, usar bosses de roba o comprar productes a l’engròs. Quan es fan regals, és preferible triar aquells que portin pocs embolcalls, perquè es converteixen en residus difícils de tractar. La separació correcte de les deixalles és clau per facilitar que alguns materials tornin a formar part de la roda de consum. Per resoldre dubtes sobre què va a cada contenidor, hi ha manuals que es poden trobar a biblioteques, papereries o a Internet.
Aquests consells posen de relleu que és una responsabilitat de tots tenir una visió de futur i ser conscients de com les nostres accions tenen una repercussió en el món. Està en les nostres mans contribuir a la creació d’un món més just, sostenible i inclusiu, no només per Nadal, sinó durant tot l’any.

divendres, 6 de desembre del 2019

Per tenir-lo en compte...

COMUNICAT:

CONSTITUCIÓ DE LA "ALIANÇA DE MAREES I MOVIMENTS SOCIALS A CATALUNYA"

El passat divendres 29 de novembre a les 17 hores, a la sala d'actes de Centre Cívic Cotxeres de Sants, va tenir lloc l'assemblea de representants de Marees i moviments socials de Catalunya.
La taula moderadora formada per representants de la Plataforma SAD, Residències 5 + 1, Marea Blanca i Comissió Promotora de la Renda Garantida de Ciutadania van obrir l'assemblea amb la proposta d'ordre del dia.
A continuació van prendre la paraula per a expressar la posició de suport a la proposta de constituir la "Aliança de marees i moviments socials" i per informar dels seus objectius immediats i properes convocatòries: Lucía Enriquez per l'Aliança contra la pobresa energètica; Xavier Duacastilla per l'Assemblea diversitat funcional de Barcelona; Domiciano Sandoval per Marea Pensionista; Toni Barbarà per Marea Blanca; Diosdado Toledano per la Comissió Promotora RGC; María José Carcelen per Residències 5 + 1; Antonio Fuertes per ATTAC Acordem; Fina Salazar per Plataforma SAD; Joan Mestres per la Coordinadora d'Assemblees de treballadors/es en atur de Catalunya, José Manuel Prieto per NO+Precarietat; Roberto Martínez per "Afectats BB Serveis"; Ana González per l'Associació Hondurenya de Barcelona. Van disculpar la seva absència per coincidir l'assemblea amb altres activitats Lucía Delgado de la PAH de Barcelona, Vania Arana de Les Kelly 's de Barcelona, Dones abolicionistes. El representant de OEPB Sebas Huguet, que per raons de treball va arribar a la fi de l'assemblea va comunicar l'adhesió a l'Aliança.
El representant de Marea Pensionista Domiciano Sandoval, a més d'explicar les raons per constituir l'Aliança de Marees i moviments socials, ha informat de la convocatòria estatal del pròxim 16 de desembre de concentracions davant tots els parlaments autonòmics en defensa de les pensions públiques i la plataforma reivindicativa . Va convidar als moviments socials presents a aportar les seves propostes reivindicatives que puguin complementar les reivindicacions de Marea Pensionista i a participar a la mobilització. Per la seva banda Toni Barbarà va argumentar contra l'anomenada "Llei Aragonés" que obre les portes de bat a bat a la privatització dels serveis públics a Catalunya.
Després de la ronda d'intervencions, Ramon Franquesa de Marea Pensionista presentar a consideració i votació la proposta de Protocol de funcionament de l'Aliança, prèviament consensuada amb les aportacions realitzades per diferents moviments socials.
Tot seguit es va sotmetre a votació el Protocol, que va obtenir el suport unànime de 41 representants dels moviments socials presents, i també es va ratificar la denominació "Aliança de Maras i Moviments socials" amb 38 vots a favor i 3 abstencions.
Finalment es va convidar els moviments socials a nomenar els seus representants per conformar la Comissió de treball que implementarà els acords de les coordinadores i assemblees generals, i gestionarà el suport a les iniciatives i convocatòries dels diversos moviments socials.
La primera reunió de la Comissió de treball de la "Aliança de Marees i moviments socials" ser convoca per al dilluns 9 de desembre, a les 17:30 hores, al local de FAVB, carrer Obradors 8-10.
Es va aixecar l'Assemblea a les 19 hores
Taula Moderadora de l'Assemblea de constitució de la "Aliança de Marees i moviments socials"

(castellano)
COMUNICADO:
CONSTITUCIÓN DE LA “ALIANZA DE MAREAS Y MOVIMIENTOS SOCIALES EN CATALUÑA”
El pasado viernes 29 de noviembre a las 17 horas, en la sala de actos del Centro Cívico Cocheras de Sants, tuvo lugar la asamblea de representantes de Mareas y movimientos sociales de Cataluña.
La mesa moderadora formada por representantes de la Plataforma SAD, Residencias 5+1, Marea Blanca y Comisión Promotora de la Renta Garantizada de Ciudadanía abrieron la asamblea con la propuesta de orden del día.
A continuación tomaron la palabra para expresar la posición de apoyo a la propuesta de constituir la “Alianza de mareas y movimientos sociales” y para informar de sus objetivos inmediatos y próximas convocatorias: Lucía Enriquez por la Alianza contra la pobreza energética; Xavier Duacastilla por la Asamblea diversidad funcional de Barcelona; Domiciano Sandoval por Marea Pensionista; Toni Barbarà por Marea Blanca; Diosdado Toledano por la Comisión Promotora RGC; María José Carcelen por Residencias 5+1; Antonio Fuertes por ATTAC Acordem; Fina Salazar por Plataforma SAD; Joan Mestres por la Coordinadora de Asambleas de trabajadores/as en paro de Cataluña, José Manuel Prieto por NO+Precariedad; Roberto Martínez por “Afectats BB Serveis”; Ana González por la Asociación Hondureña de Barcelona. Disculparon su ausencia por coincidir la asamblea con otras actividades Lucía Delgado e la PAH de Barcelona, Vania Arana de Las Kelly’s de Barcelona, Dones abolicionistas. El representante de OEPB Sebas Huguet, que por razones de trabajo llegó al final de la asamblea comunicó la adhesión a la Alianza.
El representante de Marea Pensionista Domiciano Sandoval, además de explicar las razones para constituir la Alianza de Mareas y movimientos sociales, informó de la convocatoria estatal del próximo 16 de diciembre de concentraciones ante todos los parlamentos autonómicos en defensa de las pensiones públicas y la plataforma reivindicativa. Invitó a los movimientos sociales presentes a aportar sus propuestas reivindicativas que puedan complementar las reivindicaciones de Marea Pensionista y a participar en la movilización. Por su parte Toni Barbarà argumentó contra la llamada “Ley Aragonés” que abre las puertas de par en par a la privatización de los servicios públicos en Cataluña.
Tras la ronda de intervenciones, Ramón Franquesa de Marea Pensionista presentó a consideración y votación la propuesta de Protocolo de funcionamiento de la Alianza, previamente consensuada con las aportaciones realizadas por diferentes movimientos sociales.
Acto seguido se sometió a votación el Protocolo, que obtuvo el apoyo unánime de 41 representantes de los movimientos sociales presentes, y también se ratificó la denominación “Alianza de Maras y Movimientos sociales” con 38 votos a favor y 3 abstenciones.
Finalmente se invitó a los movimientos sociales a nombrar sus representantes para conformar la Comisión de trabajo que implementará los acuerdos de las coordinadoras y asambleas generales, y gestionará el apoyo a las iniciativas y convocatorias de los diversos movimientos sociales.
La primera reunión de la Comisión de trabajo de la “Alianza de Mareas y movimientos sociales” ser convoca para el lunes 9 de diciembre, a las 17:30 horas, en el local de FAVB, calle Obradors 8-10.
Se levantó la Asamblea a las 19 horas
Mesa Moderadora de la Asamblea de constitución de la “Alianza de Mareas y movimientos sociales”

Notícia d'interès


dimecres, 4 de desembre del 2019

Un comunicat de la Pastoral Obrera de tota l'Església


Comunicado de las XXV Jornadas Generales de Pastoral Obrera

Con el objetivo de conmemorar el XXV aniversario de la publicación del documento de la Conferencia Episcopal Española La Pastoral Obrera de toda la Iglesia, hacer balance del camino que se ha recorrido, y concretar el proceso a seguir en la misión de la Pastoral Obrera en el mundo del trabajo y en la Iglesia hoy, se han celebrado las XXV Jornadas Generales, en El Escorial, del 29 de noviembre al 1 de diciembre de 2019, presididos por Monseñor Antonio Algora, obispo responsable del Departamento de Pastoral Obrera, con asistencia de Luis Manuel Romero, director del Secretariado de la Comisión Episcopal de Apostolado Seglar (CEAS) y participación de más de 150 personas de más de 34 diócesis.

Acogemos con agradecimiento esta historia de fidelidad evangélica y presencia samaritana en el mundo del trabajo. Nuestra celebración y nuestra misión quieren ser, como dice el papa Francisco, “memoriosa”, por eso lo primero ha de ser el agradecimiento a hombres y mujeres que desde su compromiso de fe han decidido a lo largo de estos años acompañar la vida del mundo obrero. Este es el punto de partida. En las vidas entregadas de tantos militantes junto a sacerdotes, religiosos, obispos, reconocemos agradecidos el don del amor y  la misericordia de Dios para todos, especialmente para quienes son víctimas de la precariedad, el empobrecimiento y la deshumanización que sigue sufriendo, también hoy, el mundo obrero y del trabajo.

Hoy se ha intensificado y se recrudece esta situación de inhumanidad. Los retos de la nueva revolución industrial y de la robotización del empleo, siguen reclamando la presencia de la Iglesia. Reconocemos el trabajo como lugar humano, como lugar eclesial, como lugar teologal, y por eso el trabajo humano como principio de vida ha de seguir estando en el centro de la misión de toda la Iglesia. La iniciativa “Iglesia por el Trabajo Decente” fruto de este camino recorrido, manifiesta la necesidad de seguir siendo Iglesia en el mundo obrero, y nos pide una apuesta decidida por el trabajo decente, también al interior de la Iglesia, como exigencia de la fe.

Para poder realizar nuestra misión eclesial, es necesario afrontar el reto que la individualización en la vida personal y social, supone para la dignidad de la persona. Es necesario construir un proyecto de humanización con todos los trabajadores y trabajadoras que plante cara a la desigualdad y el empobrecimiento creciente, aportando el valor y el sentido del trabajo como principio de vida:

Somos urgidos a vivir una nueva etapa evangelizadora, que proclame que el trabajo es para la vida, que reclame un trabajo decente que permita construir una sociedad humana; que denuncie las agresiones normalizadas e invisibilizadas de la siniestralidad laboral; que plante cara a la inequidad que genera violencia, y para ello hemos de posibilitar el nacimiento de un nuevo orden económico y social, donde junto a la lucha contra la pobreza y sus causas, contra la precariedad vital, seamos capaces de cambiar personal y globalmente nuestra relación con la creación, porque convertimos nuestras prácticas cotidianas y nuestros estilos de vida.

Para ello hemos acordado poner en marcha un proceso sinodal de mirada a la realidad, que ponga rostro a esta situación, desde el que habremos de concretar, junto a nuestros obispos, las respuestas pastorales que como Iglesia estamos llamados a ofrecer.

Somos urgidos por el amor de Cristo, a acompañar como Iglesia la vida las trabajadoras y trabajadores empobrecidos, a generar una nueva manera de pensar, sentir y vivir; una nueva mentalidad que haga que las instituciones vuelvan a estar al servicio de las personas y de sus necesidades humanas y, para ello, somos enviados a construir otra manera de vivir con nuestro testimonio.

El Escorial, 1 de diciembre de 2019. Primer domingo de Adviento

dissabte, 2 de novembre del 2019

El dret a l'habitatge a Espanya

Resultat d'imatges de el derecho a la vivienda

Un Comitè de l'ONU condemna Espanya per violar el dret a l'habitatge d'una família després d'un desallotjament forçós

L'òrgan, format per 18 experts independents que supervisen l'aplicació del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, va considerar que un Estat part no pot establir el desallotjament immediat d'una persona per no tenir la titularitat legal d'una propietat sense valorar les circumstàncies de l'expulsió, i sense que un tribunal consideri la proporcionalitat de la mesura.

ONU, 30 octubre 19

El Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de les Nacions Unides va determinar aquest dimecres 30 d'octubre que Espanya va violar el dret a l'habitatge d'una família per no considerar la seva situació de vulnerabilitat durant un desallotjament.
Els successos que van motivar aquesta decisió es remunten al 20 de juny de 2018 quan una dona i els seus sis fills van remetre una queixa al Comitè on argumentaven que Espanya va violar el seu dret a l'habitatge.
La família va llogar l'apartament a una persona que no era la propietària legal de l'immoble i, al desembre de 2014, la institució financera a la qual corresponia la titularitat de l'habitatge els va denunciar i va demanar el seu desallotjament.
Prèviament, la família va sol·licitar accedir al programa d'habitatge social però la seva sol·licitud va ser denegada ja que, segons la normativa vigent, les persones que ocupen un habitatge sense un títol legal queden excloses d'aquest programa regional.
Com a conseqüència del desnonament, els fills menors van ser separats de la mare.
Els tribunals van denegar la sol·licitud de la demandant de suspendre el desallotjament, pel que va decidir presentar el seu cas davant el Comitè de l'ONU.
L'òrgan es compon de 18 experts independents que supervisen l'aplicació del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals en relació amb els drets humans dels ciutadans i té el mandat de rebre queixes d'individus que hagin esgotat totes les vies legals en els seus països.
El Comitè va demanar a Espanya la suspensió del desallotjament mentre estudiava el cas, però la família va ser desallotjada igualment i va haver d'allotjar-se "en dos albergs compartits, i com a conseqüència, dos dels fills menors, de 7 anys, van ser separats de la seva mare".
La decisió del Comitè assenyala que l'Estat part no pot establir el desallotjament immediat d'una persona per no tenir la titularitat legal d'una propietat sense tenir en compte les circumstàncies de l'expulsió, i sense que un tribunal valori la proporcionalitat de la mesura.

Un carreró sense sortida

Va afegir que l'òrgan "va trobar que el tribunal no havia sospesat la protecció del dret a la propietat de l'entitat financera propietària de l'apartament d'una banda i les conseqüències que tindria la mesura sobre els drets de les persones desallotjades per un altre".
A més, assenyala que denegar la sol·licitud al programa d'habitatge social, basant-se en el fet que vivia en una propietat de la qual no disposava el títol legal, suposa una violació del Pacte Internacional i situava a la denunciant "en un carreró sense sortida" , ja que la forçava "a anar-se'n a un alberg temporal i compartit o a viure en la indigència per poder sol·licitar habitatge social".
El Comitè va sol·licitar a Espanya que compensi les víctimes i li va demanar que creï un marc legal per prevenir violacions similars en el futur. Els experts van sol·licitar que Espanya respongui al Comitè en sis mesos, per explicar com ha implementat la seva decisió.
Espanya va ratificar el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals el 1977 i el Protocol Facultatiu al Pacte el 2010.

Font: Flama


divendres, 18 d’octubre del 2019

Ponència del Xavi Casanovas a la Jornada General de l'ACO



Molts militants de l’ACO han assistit a les ponències impartides a la seu de Cristianisme i Justícia de Barcelona o bé han llegit els Quaderns CJ, els Papers... Aquest referent com a centre formatiu i de pensament, va portar el Comitè Permanent de l’ACO a convidar a fer la ponència de la Jornada General al director de Cristianisme i Justícia, Xavi Casanovas, en un curs que té la formació com a línia d’acció prioritària. La conferència de Casanovas va tenir una primera part en què va diagnosticar el lloc que ocupa la formació en la nostra època de postmodernitat i en una segona part va explorar propostes per donar-li centralitat en la vida cristiana, a partir d’algunes idees d’autores com la filòsofa Marina Garcés o Simone Weil, de les quals es van distribuir uns textos que es van comentar. El ponent, a més, va destacar que per al mètode de la Revisió de Vida la formació és clau i va recomanar la lectura del darrer Quadern CJ, Déu en temps líquids. Casanovas va proposar les següents qüestions per al treball de grups que es va fer posteriorment: 

· Com et ressona el que has escoltat? Hi ha quelcom que queda confirmat? Quelcom que no analitzes de la mateixa manera? Quelcom que complementaries?
· Quin tipus de formació necessitem i podem assumir actualment com a cristians? · Com podríem promoure una formació integral (humanista i religiosa) en les nostres comunitats cristianes? Quines metodologies (materials, mitjans, recursos) penso que serien necessaris? · Quines dificultats veig i quines oportunitats detecto en l’actual moment que vivim de cara a un laïcat empoderat i amb capacitat de criteri i discerniment propi? 

Xavi Casanovas és llicenciat en Matemàtiques, Màster en Administració i Direcció d’Empreses i Màster en Filosofia Teòrica i Pràctica. Treballa a Cristianisme i Justícia-Fundació Lluís Espinal des de l’any 2010, i n’és director des del 2014. També ha tingut responsabilitats a Intermón Oxfam i ha col·laborat en diverses organitzacions pels drets humans, la cooperació i la pau; actualment és portaveu de la Plataforma per una Fiscalitat Justa.

dimarts, 1 d’octubre del 2019

Continua els programes de ràdio del Secretariat Interdiocesà de la Pastoral Obrera de Catalunya

Programa "Llevat dins la pasta" de Ràdio Estel

27 de setembre de 2019

Clica

https://www.estelfitxers.com/audio/20190927-17_30AGORA-LLEVATDINSLAPASTA.MP3

Treball decent amb les treballadores de la llar

 

ESGLÉSIA PEL TREBALL DECENT - TRABAJADORAS DEL HOGAR: LA URGENCIA DE UNAS CONDICIONES LABORALES DIGNAS

 
 
Tamar Arranz Descalzo | Representante de la iniciativa Iglesia por el Trabajo Decente. Técnica de Economía Solidaria de Cáritas. Publicado en la revista Ecclesia (pdf)
Para Cáritas, la lucha contra la vulneración de los derechos laborales y la defensa del trabajo decente es una prioridad. Para alcanzar este objetivo, el camino elegido por nuestra Confederación pasa por promover una transformación social vinculada al modelo de economía solidaria, que sitúa en el centro a las personas y la sostenibilidad de la vida.
Se trata de impulsar un cambio necesario que nos permita superar esa realidad de injusticia y desigualdad que afecta a una parte significativa de la población (según el VIII Informe FOESSA, 8,5 millones de personas están en exclusión social, lo que supone 1,2 de millones más que antes de la crisis), especialmente a aquellas personas que sigue sin poder acceder a un empleo o a quienes, a pesar de tener un empleo, no consiguen salir de la pobreza (el 14% de las personas que trabajan están en exclusión social, según el citado Informe).
Esta situación se debe a un mercado laboral caracterizado por la precariedad, la temporalidad y los bajos salarios, que colocan a España entre los países de la Unión Europea con mayor proporción de personas trabajadoras pobres. A esto se une la constatación –con datos obtenidos de un estudio elaborado en 20171 y realizado entre las personas que participan en los programas de Cáritas— de que se está normalizando la vulneración de derechos laborales en sectores como la hostelería, la agricultura y el empleo de hogar, ya de por sí muy precarizados. Esta realidad configura un mercado laboral que no asegura unas condiciones de vida dignas.
De estos sectores, el empleo de hogar, por ser el que cuenta con mayor número de inserciones laborales de personas acompañadas por Cáritas y por la amplia experiencia que tienen sus programas en su intermediación, es uno de los que especialmente más nos preocupa y con el
que existe un mayor compromiso en la lucha por su dignificación.
El empleo de hogar se caracteriza por su feminización, invisibilización, falta de reconocimiento social y unas precarias condiciones de trabajo, a lo que se añade una normalización y constante vulneración de derechos laborales. Entre sus particularidades, encontramos que es un sector que está regulado como una “relación laboral especial”, lo que, en la práctica, supone que no gozan de los mismos derechos que el resto de trabajadores y trabajadoras. Además, se trata de un sector que no está incluido plenamente en el Régimen General de la Seguridad Social y que actualmente se encuentra excluido de determinadas prestaciones, tales como el desempleo y la posibilidad de jubilación anticipada. Junto a ello, al ser una actividad que se realiza en un domicilio particular, un espacio que está considerado como inviolable, el control que se puede ejercer sobre el mismo, principalmente por parte de la Inspección de Trabajo, está bastante limitado, lo que se traduce en una desprotección ante eventuales vulneraciones de derechos.
Es decir, partimos de que el Régimen Especial que regula esta actividad es discriminatorio respecto al Régimen General que regula el resto de trabajos por cuenta ajena, tanto por las condiciones laborales que establece como por la diferencia de acceso a los derechos laborales y a las prestaciones sociales. Esto, unido al hecho de que se trata de un sector feminizado, en el que se realiza una ocupación que tradicionalmente, por la división sexual del trabajo, han cubierto las mujeres de la familia, hace que quienes trabajan en este sector sufran una doble discriminación: la que origina una legislación perjudicial e insuficiente y la motivada por la consideración del trabajo femenino como de segunda categoría. A ello se une el alto porcentaje de trabajo que se realiza dentro de la economía sumergida, lo que coloca a estas trabajadoras en situaciones de mayor opacidad y exclusión.
Por otro lado, al ser una actividad desempeñada mayoritariamente por mujeres migrantes, muchas de ellas en situación administrativa irregular, es esencial destacar el escenario provocado por la intersección de la Ley de extranjería con el Régimen especial de empleadas de hogar, que provoca circunstancias de especial vulnerabilidad al coincidir en unas mismas trabajadoras la discriminación provocada por sus condiciones laborales con la vulneración de sus derechos humanos. Esta situación de irregularidad aboca, además, a las mujeres a trabajar en la economía sumergida durante el tiempo necesario para cumplir el plazo requerido para solicitar el arraigo, un periodo de tiempo durante el cual se encuentran totalmente desprotegidas frente a la vulneración de sus derechos y, por tanto, a la posibilidad de denunciarlo.
Ante esta situación, como plantea la instrucción pastoral Iglesia, Servidora de los pobres, “no podemos callar cuando no se reconocen ni respetan los derechos de las personas”.
Junto al trabajo diario que se realiza a nivel confederal en el acompañamiento a las trabajadoras de hogar, Cáritas desarrolla también desde hace años diversas estrategias de sensibilización e incidencia dirigidas a impulsar la dignificación de este sector, con el objetivo de promover el reconocimiento social y jurídico de una profesión que es esencial para el sostenimiento de las familias y de la sociedad, y, en definitiva, para el sostenimiento de la vida.
Así, ante las elecciones legislativas que se han celebrado este año, Cáritas ha elaborado un documento de propuestas políticas para servir a la transformación de la realidad, con ideas para que las distintas formaciones políticas puedan articular respuestas cercanas, eficaces y de calidad a las necesidades de las personas más vulnerables. Entre estas propuestas destaca la inclusión plena del empleo del hogar en el Régimen General de la Seguridad Social, a través de la cual Cáritas propone realizar los cambios legislativos necesarios para que las personas empleadas en este sector alcancen la plena equiparación de derechos y tengan garantizada una protección social completa, tal y como establece la Ley General de la Seguridad Social.
El RD 1620/2011 de 14 de noviembre por el que se regulaba la relación laboral de carácter especial del servicio del hogar sólo equiparó en parte a este colectivo con respecto al resto de personas trabajadoras, al dejarlo excluido de prestaciones tan importantes como el despido, la protección por desempleo, la posibilidad de jubilación anticipada o las prestaciones para personas en situación de desempleo mayores de 52 años. Este marco legal evidencia una clara discriminación en el reconocimiento de derechos laborales y protección social de estas personas respecto al resto de trabajadores y trabajadoras.
Por tanto, Cáritas insta a establecer las medidas legislativas oportunas que garanticen de manera plena los derechos y protección social de las trabajadoras de este sector laboral, que contemplen, también, la necesidad de introducir mecanismos de control que eviten los abusos y las habituales situaciones de vulneración de derechos.
Asimismo, junto a los cambios legales es igualmente necesario acometer dos cambios más. Por un lado, lograr una distribución justa y digna de los trabajos de hogar y de cuidados, tanto en el ámbito privado, para que realmente haya una corresponsabilidad compartida entre los miembros de la familia, como en el público, ya que dado el alto grado de envejecimiento de nuestra sociedad, es cada vez más acuciante la necesidad de que el Estado asuma su responsabilidad en la prestación de los cuidados y articular sin demora unas políticas públicas que den respuesta a las necesidades de las personas y de toda la sociedad en este ámbito.  Y por otro, es fundamental dignificar esta profesión y colocarla en el lugar que le corresponde, dada la importancia que los trabajos de hogar y de cuidados tienen para el sostenimiento la vida.
En esta lucha por la dignificación del sector y la defensa del derecho a un trabajo decente de las trabajadoras del hogar, Cáritas participa de forma activa en la Iniciativa Iglesia por el Trabajo Decente, espacio fundamental de un trabajo en red que tiene como objetivo favorecer dinámicas de sensibilización, visibilización y denuncia para que el acceso a un trabajo decente se convierta en una realidad. Para ello, todas las organizaciones que formamos parte de esta Iniciativa venimos reivindicando desde el comienzo de nuestra labor pública de incidencia la necesidad de distribuir de manera justa y digna el empleo, y de fortalecer la importancia social de todos los trabajos de cuidados, tan indispensables para la vida humana.
---

dilluns, 16 de setembre del 2019

Continua la lluita...




Cicle 'Els dilluns dels drets humans' sobre la Jornada pel Treball Decent

 banner dh 1920 1




30 setembre de 2019 a les 19:00h
A la seu de Cristianisme i Justícia 
(C. Roger de Llúria, 13 Barcelona)
 

Fa 100 anys del naixement de l’Organització Internacional del Treball (OIT). Volem conèixer i fer-nos ressò els debats i estudis sobre el futur del treball realitzats per aquesta organització amb motiu del centenari. També escoltarem el testimoni de dos col·lectius que representen la realitat de precarietat laboral. Debatrem sobre el futur laboral, especialment per a les persones i col·lectius més vulnerables de la societat.


Ponents:

  • Judith Carreras, consellera de la OIT.
  • Carmen Juares, coordinadora de l’Asociación Mujeres Migrantes Diversas.
  • Núria Soto, representant de Riders x Derechos.

Moderació:

  • Laura Mor, periodista i escriptora.

 «Llevat dins la pasta», nou programa de la Pastoral Obrera a Ràdio Estel

L’espai, de 25 minuts, s’emetrà tots els divendres a les 17.30 h, a partir del 20 de setembre proper


[Pastoral Obrera de Catalunya] Un espai setmanal de 25 minuts per explicar la realitat, les experiències i les vivències a l’entorn de la Pastoral Obrera i el món del treball. Aquesta és la proposta que es concreta en el nou programa setmanal a Ràdio Estel, Llevat dins la pasta, que s’emetrà a partir del proper divendres 20 de setembre a les 17.30 h de la tarda.
El programa, que impulsa el Secretariat interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya, té com a primer convidat el catedràtic de Política Econòmica de la Universitat de Barcelona, Antón Costas, que analitzarà l’empobriment dels joves, les dificultats d’accés al treball i a l’habitatge, el consegüent retard de l’edat d’emancipació…
En el programa, conduït per la periodista Àngela Rodríguez, també hi haurà espais específics com ara recursos i activitats per ampliar informació sobre els temes abordats o la lectura d’enunciats de la Doctrina Social de l’Església: «Un petit tresor poc conegut i que és el resultat de la reflexió que l’Església ha anat fent des de les realitats humanes i socials on està present, contrastada amb l’Evangeli. Des del programa volem ajudar a donar-ho a conèixer», explica el director del Secretariat interdiocesà de Pastoral Obrera, Pepe Rodado.
El nom del programa Llevat dins la pasta prové «d’una expressió de Jesús, en una de les seves paràboles sobre el Regne de Déu, que podem trobar a l’evangeli de Mateu (13,33) i de Lluc (13,20-21). És també una expressió que defineix una manera de ser en el món: la manera de ser dels laics i laiques cristianes en el món seguint Jesús», aclareix Pepe Rodado.
El programa compta amb un equip de producció format per membres de moviments apostòlics especialitzats que formen part de la Pastoral Obrera com ara l’ACO (Acció Catòlica Obrera), la GOAC (Germandat Obrera d’Acció Catòlica), la JOC (Joventut Obrera Cristiana) o el MIJAC (Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Catòlica).

dimarts, 10 de setembre del 2019

Un missatge davant la desigualtat en el món

 portada-congreso-de-teologc3ada-732x1024
MENSAJE DEL 38 CONGRESO DE TEOLOGÍA SOBRE “JUSTICIA Y COMPASIÓN EN UN MUNDO DESIGUAL”
Celebrado en Madrid del 6 al 8 
de septiembre de 2019MADRID.

 
ECLESALIA, 09/09/19. Del 6 al 8 de septiembre de 2019 hemos celebrado el 39 Congreso de Teología en torno al tema “Justicia y compasión en un mundo desigual” con la colaboración de sociólogos, sociólogas, teólogas, teólogos y activistas sociales, que han orientado nuestras reflexiones, la participación de 400 personas de todos los continentes, el Concierto Intercultural del grupo musical Voces de Ida y Vuelta, la Eucaristía del compartir el pan y la palabra, dirigida por el colectivo Fe y Espiritualidad del FEFGTB, y una colecta solidaria destinada a los colectivos más desfavorecidos.
  1. Hemos llevado a cabo un análisis crítico de la realidad, en el que hemos descubierto los siguientes fenómenos: la guerra contra la vida, contra los recursos naturales, los derechos sociales laborales y los vínculos sociales; la crisis económica por mor del neoliberalismo; la crisis de cuidados, que solo recaen sobre las mujeres; la corrupción como forma estructural de gobierno; la lógica sacrificial del capitalismo; el fascismo territorial y social; la crisis ecológica, que es el principal desafío de la humanidad, cuya máxima expresión es la destrucción de la Amazonía.
  2. Hemos constatado igualmente el racismo y la xenofobia hacia las personas que vienen a los países más favorecidos, huyendo de la guerra, de la miseria y de regímenes dictatoriales; las crecientes desigualdades por razones de género, etnia, cultura, religión, identidad sexual y clase social; las agresiones contra la dignidad de la personas más vulnerables de la sociedad, como la pederastia dentro de las instituciones eclesiásticas con el silencio, el encubrimiento y la complicidad de las altas jerarquías; la legtbiqfobia, fomentada con frecuencia por discursos religiosos homófobos; el sexismo, alentado por las condenas eclesiásticas contra la llamada “ideología de género”; el deterioro del sentido de lo colectivo.
  3. Hemos escuchado experiencias esperanzadoras que intentan responder al mundo desigual y estructuralmente injusto con propuestas alternativas como la inclusión social de otras capacidades, el movimiento de los jóvenes europeos contra el cambio climático y la comunidad solidaria de San Carlos Borromeo con personas migrantes, refugiadas, buscadoras de asilo, personas sin hogar, mujeres marginadas.
  4. Hemos ofrecido la respuesta ético-política de los movimientos sociales que ponen la ética en el centro, se mueven en el horizonte de la lucha por la justicia y la práctica de la compasión y defienden el eco-socialismo feminista como alternativa a la catástrofe ecológica global capitalista y patriarcal.
  5. Valoramos muy positivamente la crítica del papa Francisco al modelo económico actual injusto en su raíz y generador de población sobrante, la defensa del cuidado de la Casa Común en la encíclica "Laudato Sí" y la convocatoria del Sínodo sobre la Amazonía.
  6. La compasión es principio de humanidad. Sin ella no hay vida humana, sino guerra de todos contra todos. Es necesario tener compasión con la naturaleza y con nuestros congéneres para combatir el sufrimiento eco-humano.
  7. La compasión es la opción fundamental de Dios ante el sufrimiento humano y la explotación de la naturaleza, la opción fundamental de Jesús de Nazaret que se solidariza con las víctimas y el principio de toda teología solidaria con el dolor de las personas inocentes. Constituye uno de los principios fundamentales de todas las religiones y espiritualidades: proféticas, místicas, sapienciales, indígenas, afrodescendientes.
  8. La compasión no puede quedarse en un sentimiento de pena o de lástima, sino que ha de traducirse en medidas políticas y sociales generadoras de justicia en sus diferentes dimensiones: justicia social, cordial, de género, ecofeminista, cognitiva, descolonizadora y estructural.
  9. Creemos necesario leer la Biblia desde la perspectiva feminista, descubrir su carácter intercultural, buscar sus raíces afro-asiáticas, deconstruir la violencia sexista presente en ella, recuperar la genealogía de las mujeres, reconocer su papel como protagonistas de luchas y resistencias, aprender de las mujeres compasivas, que son portadoras de luz y utopía y ejemplo de ternura y de justicia.
  10. Hemos de aprender a vivir bien con poco; mirar más allá de las apariencias con ojos inclusivos; compartir el dolor del mundo desde el silencio y la justicia; globalizar la solidaridad; acoger vidas perdidas; recuperar la ternura como categoría política; llevar a cabo una auténtica revolución espiritual; vivir una interespiritualidad a favor de la justicia, la paz y el cuidado de la vida humana y de la naturaleza; “democratizar la democracia”; revisar el concepto de libertad liberal, que debe ser modelado por los conceptos de igualdad y justicia; el de seguridad, que consiste en asegurar condiciones saludables eco-humanas; el de heroicidad, que consiste en defender la vida; el del cuidado para ser compartido por hombres y mujeres; superar la lógica patriarcal de la guerra; crear hábitos cooperativos; fundar “parlamentos ciudadanos”; crear espacios sociales donde estemos a gusto; defender las causas indígena, campesina y afrodescendiente como propias.
  11. Nos solidarizamos con el campamento de personas sin hogar que viven en tiendas de campaña en el Paseo del Prado y el de la Castellana.
  12. Nos consideramos continuadores del cristianismo de liberación como un acontecimiento de especial relevancia histórica, que ha creado una nueva eco-fraternidad-sororidad entre la Madre Tierra, las personas revolucionarias cristianas y las ateas o agnósticas. Fieles a dicho cristianismo nos comprometemos a llevar a cabo una rebelión ético-evangélica global, política, económica y cultural contra los diferentes sistemas de dominación: capitalismo, colonialismo, patriarcado, fundamentalismo, xenofobia y antropocentrismo depredador de la naturaleza con la mirada puesta en la Utopía de Otro Mundo Posible, donde la justicia y la compasión sean los principios morales que guíen nuestra vida.
Madrid, 8 de septiembre de 2019

dijous, 22 d’agost del 2019

Pregària mediterrània


ORACIÓ PELS MIGRANTS OFEGATS EN EL MEDITERRANI
Jesús Renau, sj

Tu que t'estàs ofegant
en el mar del nostre egoisme,
tu que cercaves la llar
on refer la teva vida
i has caigut al fons de la nostra impietat.

Màfies, diners, venta d'éssers humans,
estafes, robatoris, abusos i crims sexuals.

Europa de falses imatges,
vella, cansada i caduca
i amb la boca ben tancada.

Sento vergonya
i em tapo la cara.

Ajuda el nostre cor, Senyor
a protestar, lluitar i desfer
aquesta crua realitat,
Que el nostre mediterrani sigui... d'arribada.

Traducció al castellà:
ORACIÓN POR LOS EMIGRANTES
AHOGADOS EN EL MEDITERRANEO

Tú, que estàs ahogándote
en el mar de nuestro egoísmo,
tú que buscabas el hogar
donde rehacer tu vida
y has caido al fondo de nuestra impiedad.

Mafias, dineros, venta de seres humanos,
estafes, robos, abusos y crímenes sexuales.

Europa de falsas imágenes
vieja, cansada y caduca,
y con la boca bien cerrada.

Siento verguenza
y me tapo la cara.

Ayuda nuestro corazón, Señor,
para protestar, luchar y deshacer
esta sucia realidad.

Que nuestro Mediterráneo sea
un mar de llegada