dimecres, 27 de novembre del 2019
divendres, 22 de novembre del 2019
dissabte, 16 de novembre del 2019
dissabte, 2 de novembre del 2019
El dret a l'habitatge a Espanya
El Comitè de Drets Econòmics, Socials i
Culturals de les Nacions Unides va determinar aquest dimecres 30
d'octubre que Espanya va violar el dret a l'habitatge d'una família per
no considerar la seva situació de vulnerabilitat durant un
desallotjament.
Els successos que van motivar aquesta decisió es remunten al 20 de
juny de 2018 quan una dona i els seus sis fills van remetre una queixa
al Comitè on argumentaven que Espanya va violar el seu dret a
l'habitatge.
La família va llogar l'apartament a una persona que no era la
propietària legal de l'immoble i, al desembre de 2014, la institució
financera a la qual corresponia la titularitat de l'habitatge els va
denunciar i va demanar el seu desallotjament.
Prèviament, la família va sol·licitar accedir al programa d'habitatge
social però la seva sol·licitud va ser denegada ja que, segons la
normativa vigent, les persones que ocupen un habitatge sense un títol
legal queden excloses d'aquest programa regional.
Com a conseqüència del desnonament, els fills menors van ser separats de la mare.
Els tribunals van denegar la sol·licitud de la demandant de suspendre
el desallotjament, pel que va decidir presentar el seu cas davant el
Comitè de l'ONU.
L'òrgan es compon de 18 experts independents que supervisen
l'aplicació del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i
Culturals en relació amb els drets humans dels ciutadans i té el mandat
de rebre queixes d'individus que hagin esgotat totes les vies legals en
els seus països.
El Comitè va demanar a Espanya la suspensió del desallotjament mentre
estudiava el cas, però la família va ser desallotjada igualment i va
haver d'allotjar-se "en dos albergs compartits, i com a conseqüència,
dos dels fills menors, de 7 anys, van ser separats de la seva mare".
La decisió del Comitè assenyala que l'Estat part no pot establir el
desallotjament immediat d'una persona per no tenir la titularitat legal
d'una propietat sense tenir en compte les circumstàncies de l'expulsió, i
sense que un tribunal valori la proporcionalitat de la mesura.
Un carreró sense sortida
Va afegir que l'òrgan "va trobar que el tribunal no havia sospesat la
protecció del dret a la propietat de l'entitat financera propietària de
l'apartament d'una banda i les conseqüències que tindria la mesura
sobre els drets de les persones desallotjades per un altre".
A més, assenyala que denegar la sol·licitud al programa d'habitatge
social, basant-se en el fet que vivia en una propietat de la qual no
disposava el títol legal, suposa una violació del Pacte Internacional i
situava a la denunciant "en un carreró sense sortida" , ja que la
forçava "a anar-se'n a un alberg temporal i compartit o a viure en la
indigència per poder sol·licitar habitatge social".
El Comitè va sol·licitar a Espanya que compensi les víctimes i li va
demanar que creï un marc legal per prevenir violacions similars en el
futur. Els experts van sol·licitar que Espanya respongui al Comitè en
sis mesos, per explicar com ha implementat la seva decisió.
Espanya va ratificar el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals el 1977 i el Protocol Facultatiu al Pacte el 2010.
Espanya va ratificar el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals el 1977 i el Protocol Facultatiu al Pacte el 2010.
Font: Flama
Subscriure's a:
Missatges (Atom)