Visitem el barri de Torre Baró de Barcelona. Un barri que ha tret de l'oblit la pel·lícula "El 47", dirigida per Marcel Barrena. Conversem amb Pepe Rodado, l'últim capellà obrer en actiu de Catalunya. És consiliari de l'ACO. Amb el Pepe i altres veïns del barri recordem Manolo Vital, el conductor que el 1978 va segrestar l'autobús 47, per reivindicar el transport públic a Torre Baró. I també recordem Carme Vidal, la dona del Manolo, que abans de casar-se va ser monja. La Carme formava part de la comunitat cristiana de Torre Baró, i va ser pionera en l'alfabetització de dones. Va lluitar perquè fossin autònomes i no haguessin de dependre dels marits. "La Carme tenia fe en Déu, i això la impulsava ajudar les dones, a més d'estar compromesa en totes les lluites veïnals", explica Rodado. Les parròquies de Torre Baró, Vallbona i Ciutat Meridiana continuen implicades en la lluita amb les associacions de veïns, per aconseguir serveis i habitatge digne per aquests barris. Hi ha molts desnonaments de famílies i una pila de pisos de grans tenidors, bancs i fons voltor, que estan buits. "Prefereixen tenir-los buits que llogar-los a un preu social". Les parròquies i el projecte educatiu Cruïlla dels salesians participen en les protestes ciutadanes contra els desnonaments, i a vegades aconsegueixen aturar-los. Pepe Rodado té un testimoni compromès amb les persones que més pateixen. Per exemple, col·labora en un projecte social per a joves immigrants que viuen al carrer o sota un pont. Alguns d'ells ja viuen en un pis compartit i segueixen estudis de Formació Professional.
diumenge, 11 de maig del 2025
La Mercè Solè al programa "Signes del temps" de TV3
Parlem de pobresa i precarietat laboral amb Mercè Solé, activista i directora del Secretariat de Pastoral Obrera de Catalunya. Des de la Pastoral acompanyen famílies que viuen en l'exclusió social, per manca d'un sou digne. A això s'hi afegeix el greu problema de la manca d'habitatge i dels desnonaments. Enguany, la Pastoral Obrera ha sortit al carrer per denunciar la situació de les dones, moltes de les quals immigrants, que es veuen obligades a malviure en l'economia submergida. Una economia que no contribueix, diuen, al bé comú. La legislació d'estrangeria dictamina que, un cop aquí, han d'esperar tres anys per tenir el permís de treball. I, per tant, treballen sense contracte ni drets laborals, i pateixen condicions abusives. Sovint cuiden persones grans dependents, avis i àvies, pares i fills amb discapacitat. Mercè Solé també parla del paper de les dones a l'Església i explica el seu testimoni personal. Fa 30 anys que es va casar amb Josep Lligadas, un capellà secularitzat. Tots dos són cristians compromesos, col·laboren en diferents entitats i editen la veterana revista de l'Associació l'Agulla.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)