divendres, 26 d’octubre del 2018

Una crida pel menors estrangers no acompanyats (MENA)...

 Resultat d'imatges de menores estranjeros no acompañados

Catalunya només rebrà 2 milions per als MENA 



El Consell de Ministres té previst aprovar aquest divendres 26 d'octubre la partida de 40 milions que s’han de repartir entre les diferents comunitats per fer front a la forta arribada de menors estrangers no acompanyats (MENA). Ahir, en un últim intent de negociació, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, es va reunir a Madrid amb la ministra de Sanitat, María Luisa Carcedo, per explicar-li el seu punt de vista i demanar-li que reconsiderés els criteris que han propiciat que Catalunya només rebi 2 milions d’euros d’aquest fons global. La reunió va durar prop de dues hores, però la ministra no va variar de criteri que justifica aquesta partida concreta per a Catalunya perquè, segons va explicar El Homrani, es basa en dades del registre d’arribades del Ministeri de l’Interior, on actualment consta que a Catalunya hi ha 1.074 menors tutelats.


El Punt Avui, 26 octubre 2018

El Homrani va insistir que aquest criteri “és injust”, en primer lloc perquè les dades d’Interior no coincideixen amb les que té la Generalitat, que quantifica el nombre de menors tutelats en centres d’acollida en 2.809. I en segon lloc, perquè, segons El Homrani, el repte “no ha de ser l’acollida, sinó la inclusió social”, i Catalunya, va insistir, és un dels territoris “amb més pressió” en aquest camp.
Tot i aquesta discrepància, el conseller es va mostrar satisfet pel tarannà de la consellera. “Hi ha hagut una discussió franca, molta sintonia sobre com s’ha de plantejar aquest repte, que és global, i sobre la necessitat de buscar mecanismes de col·laboració”, va destacar.
Pel ministeri, la secretària d’estat de Serveis Socials, Ana Lima, va justificar el criteri de repartiment per la necessitat de basar-se en criteris “objectius” a l’hora de repartir els fons.

dijous, 25 d’octubre del 2018

Un toc d'atenció als qui exploten el treball de la gent pobre...

 

Papa Francisco: Los que explotan el trabajo de la gente pobre son verdaderas sanguijuelas, que esclavizan con el trabajo

"Los que se enriquecen explotando a la gente con el trabajo son como sanguijuelas: es pecado mortal", así lo ha expresado el Papa Francisco, durante la homilía de la Santa Misa celebrada en la Capilla de Santa Marta.
El Papa Francisco, recordando el pasaje del Evangelio en la que el Rico se burlaba del pobre lázaro, ha emitido unas palabras bastantes duras con aquellos ricos que se burlan de sus trabajadores, pagándoles un sueldo miserable y explotándolos, llegando a decir que " Cuando las riquezas se logran con la explotación de la gente, esos ricos explotan el trabajo de la gente y la pobre gente se vuelve esclava...

La teología de la prosperidad es una farsa

La primera lectura del día, de la Carta de Santiago (5,1-6), es una firme advertencia para los ricos que acumulan dinero explotando a la gente.
Las riquezas en sí mismas son buenas, pero son relativas, no una cosa absoluta. Se equivocan los que siguen la denominada teología de la prosperidad, según la cual "Dios te hace ver que andas en justicia, si te da tantas riquezas".
El problema no es el de atacar las riquezas, porque no se puede servir a Dios y a las riquezas, que se pueden volver cadenas, que quitan la libertad de seguir a Jesús. Como dice el Apóstol Santiago:
"Sepan que el salario que han retenido a los que trabajaron en sus campos está clamando, y el clamor de los cosechadores ha llegado a los oídos del Señor del universo". (Carta de Santiago 5,4)

Ricos explotadores sanguijuelas

Cuando las riquezas se logran con la explotación de la gente, esos ricos que explotan: explotan el trabajo de la gente y la pobre gente se vuelve esclava.
Pensemos en lo que ocurre hoy, aquí y en todo el mundo, ocurre lo mismo. "Quiero trabajar" – "Bien, te hacen un contrato. De septiembre a junio". Sin posibilidad de pensión, sin seguro sanitario… En junio, lo suspenden y en julio y agosto tiene que comer aire. Y, en septiembre, te lo vuelven a dar...
Los que hacen esto son verdaderas sanguijuelas y viven de la sangría de la gente, que esclavizan con el trabajo.

Ricos que explotan trabajadores: pecado mortal.

El Papa Francisco recordó lo que le dijo una joven, que había encontrado un trabajo de 11 horas al día, por 659 euros en negro. Y le dijeron: "si te gusta bien, si no vete. Hay otros detrás de ti, hay cola".
Hoy es una verdadera esclavitud. No es algo del pasado, en lugares lejanos, ya no se va a África para vender esclavos en América. No. Ocurre en nuestras ciudades: hay traficantes que tratan a la gente con el trabajo sin justicia.
Ayer, en la audiencia, meditamos sobre el rico Epulón y Lázaro. Este rico estaba en su mundo, no se daba cuenta de que detrás de la puerta de su casa había alguien que tenía hambre. Pero esto es peor. Ese rico, por lo menos, no se daba cuenta y dejaba que el otro se muriera de hambre.
Esto es peor: ¡esto es hambrear a la gente con su trabajo por mi provecho! Vivir de la sangre de la gente. Y esto es pecado mortal. Es pecado mortal. Se necesita tanta penitencia, tanta restitución para convertirse de este pecado.

La explotación del rico

Pensemos en este drama de hoy: la explotación de la gente, la sangre de esta gente que se vuelve esclava, los traficantes de personas y no sólo los que trafican con las prostitutas y los niños en el trabajo de menores, sino en ese tráfico, digamos más "civilizado":
"Yo te pago hasta aquí, sin vacaciones, sin seguro sanitario, sin… todo en negro… ¡Pero me vuelvo rico!"
Que el Señor nos haga comprender hoy aquella sencillez que Jesús nos dice en el Evangelio de hoy: es más importante un vaso de agua en nombre de Cristo, que todas las riquezas acumuladas con la explotación de la gente

Papa Francisco. Homilía en Santa Marta, 19 de mayo de 2016

dissabte, 20 d’octubre del 2018

Refundació

 

Barcelona refunda l'Acció Catòlica General


(Laura Mor -CR/Acció Catòlica General) Per primera vegada el Moviment Cristià de Joves (MCJ) i el Moviment Cristià d’Adults (MCA) convoquen una trobada de manera conjunta. Sota el títol 'Sortim i caminem junts', el pròxim diumenge 21 d’octubre, tindrà lloc la primera trobada d’Acció Catòlica General a Barcelona a la Parròquia de Sant Pau del Camp.
“Creiem que treballar junts és el que té més sentit perquè l'itinerari cristià dura tota la vida”, explica Àngels Carrió, presidenta del Moviment Cristià de Joves. El vincle parroquial que defineix el moviment també els marca la pauta: “A la parròquia s'hi troben totes les generacions i volem que el moviment sigui aquesta comunitat”.
Una comunitat on les persones, siguin infants, joves o adults, creixin i se sentin acompanyades. Busquen sumar sinèrgies i, alhora, mantenir una certa autonomia de funcionament per part de cada grup d'edat. “La idea de fer un moviment únic amb tres sectors és la trobada regular durant l'any i, alhora, poder garantir l'autonomia de cadascun d'ells”. Del camí fet fins ara busquen superar el de vegades difícil traspàs entre moviments.

La nova Acció Catòlica General

Aquesta primera trobada d’àmbit diocesà comptarà amb la presència de Fran Ramírez, responsable del Sector de Joves de l’Acció Catòlica General d’Espanya, que farà present la diversa realitat estatal de l’ACG i aportarà algunes pistes per a fer camí. 
La jornada s’iniciarà a les 10 h del matí i conclourà amb l’Eucaristia, a les 17 h, presidida per Sergi Gordo, bisbe auxiliar de Barcelona. L’acte començarà amb una presentació dels tres sectors (infants, joves i adults) seguit d’una pregària. Al matí es treballarà, des de cada un dels sectors, l’experiència de mirar la vida des dels ulls de la fe, per així ser testimonis de Jesús i d’Església. Després de dinar es presentarà l’Acció Catòlica General, projecte que concreta el treball realitzat al matí i la jornada finalitzarà l’Eucaristia per donar gràcies.
La Trobada està oberta a totes aquelles persones o grups parroquials que estiguin interessats a conèixer més a fons l’Acció Catòlica i General i la Revisió de Vida. 

Un laïcat madur, vocacional i compromès

L’Acció Catòlica General és un moviment laical impulsat a les diòcesis per a l’evangelització de les persones i dels àmbits propis de la parròquia. A l’arxidiòcesi de Barcelona, el Moviment Cristià de Joves i el Moviment Cristià d’Adults, iniciats l’any 1997, han treballat durant tots aquests anys per a impulsar una nova evangelització, formant un laïcat madur, vocacional i compromès amb la parròquia i el seu entorn.
Des de fa uns anys, membres de l’MCJ i l’MCA han participat d’activitats de l’Acció Catòlica General d’Espanya, que s’inicià el desembre de 2007 després d’un procés de reflexió del “Movimiento de Jóvenes de Acción Católica” i el “Movimiento de Acción Católica General de Adultos” per a crear una nova realitat organitzativa. Aquesta nova realitat facilita l’itinerari formatiu cristià des de la infància, la joventut i l’edat adulta en un mateix marc.
MCJ i l’MCA, després d’haver compartit algunes activitats durant els últims cursos i veient la necessitat de treballar en sinergia entre infants, joves i adults, han decidit iniciar el Moviment d’Acció Catòlica General de Barcelona. L'estiu passat infants, joves i adults de l'Acció Catòlica van sortir plegats de Barcelona per fer el Camí de Sant Jaume. Una mostra d'aquesta voluntat de caminar plegats d'ara en endavant.

Més informació: Catalunya Religió

dijous, 18 d’octubre del 2018

Jornades Transmet! del bisbat de Terrassa

Ponència de Maria del Mar Albajar a la 65a Jornada General de l'ACO




El missatge de Jesús per iniciar a la fe els seus contemporanis segons l'evangelista Marc va ser el tema de la ponència que Maria del Mar Albajar i Viñas, monja del monestir de Sant Benet de Montserrat, del qual n’és l’abadessa des del 2015, va fer en la 65a Jornada General de l'Acció Catòlica Obrera que es va fer el 12 d'octubre del 2018.

dimarts, 9 d’octubre del 2018

Un seminari per a aprofundir en el treball decent



Benvolguts companys i companyes,

des de la Plataforma Església pel Treball Decent hem organitzat un seminari de formació sobre Doctrina Social de l'Església i món del treball. 

Sota el titol "Treballar per viure o viure per treballar? Una proposta des de l'Evangeli", i seguint els passos de veure, jutjar i actuar, farem una mirada al món del treball per prendre consciència del valor i la dignitat dels treballadors/es i del món del treball en general, tot analitzant els canvis que s’estan produint i els reptes i desafiaments que provoquen, entre ells la necessitat de la reducció de la jornada de treball perquè tothom pugui tenir una vida digna. Aprofundirem en els criteris evangèlics i en les orientacions de la Doctrina Social de l'Església avui, en relació al treball, cercant mobilitzar-nos i mobilitzar la gent del nostre entorn en la lluita per aconseguir un treball digne i decent per a tothom.

El seminari consta de 6 sessions seran en dimarts (menys la segona sessió que serà en dijous) de 19:00h a 20:30h a Cristianisme i Justícia.

Us adjuntem el díptic amb tota la informació i en el següent enllaç podreu inscriure-us

Us animem a participar d'aquesta formació d'interès per a la Pastoral Obrera.

Una abraçada,

Santi Boza, candidat a president de l'ACO


«Estic confiat i expectant en aquesta nova etapa que s’obre, amb profund desconeixement de gran part de les tasques que tindré per endavant, però amb la seguretat de que compto amb la força de la pregària i de la revisió de vida per enfrontar-les i de cadascuna de les persones que integren l’ACO per anar descobrint tot plegat.»
De Santa Coloma de Gramenet, professor de matemàtiques i vinculat a iniciatives d’economia social. Aquestes són algunes coordenades de Santi Boza, el candidat a president de l’ACO, que es presenta com a únic candidat al Consell Extraordinari que es farà en la Jornada General propera del 12 d’octubre. Podeu consultar la presentació complerta de Santi Boza a l’enllaç.

José María Díez Alegría, testimoni de la classe obrera

José María Díez Alegría, un jesuita socialista humanista en medio de la clase obrera


Juan Antonio Delgado nos habla sobre su último libro sobre Díez Alegría. Este jesuita criticó la estructura de la Iglesia, el imperativo de obediencia de los jesuitas y el régimen franquista. Perteneció a ese grupo de curas que pensaba "de otra forma" -como el padre Llanos, con quien trabajó-, estaba al lado de los desfavorecidos y no se calló, porque creía firmemente en una sociedad democrática, justa y humanista.

Relleu del consiliari general a l'ACO



«Amb vosaltres, homes i dones de l’ACO, m’he continuat educant, amb vosaltres soc més cristià, amb vosaltres he esdevingut més prevere. No debades som un moviment educatiu. Moltes gràcies.» Amb aquestes paraules s’acomiada Josep Jiménez Montejo després de quatre anys com a consiliari general de l’ACO.
L’accent de Jiménez Montejo ha estat posat en «tot allò que es desprèn de la identitat de l’ACO, però especialment en l’evangelització.» «No som una entitat que només mira de continuar existint, sinó que si vol créixer és perquè els nostres companys i companyes del món obrer tenen dret a conèixer Jesucrist i a experimentar el goig de sentir-se estimats per Déu», podem llegir a la seva carta de comiat. Jiménez Montejo continuarà com a consiliari de grups de l’ACO i també presenta la seva candidatura a consiliari general del Moviment de Treballadors Cristians Europeu (MTCE).
«Quan em miro l’agenda biogràfica del meu cor, surten pàgines del quadern de vida que reflecteixen la meva professió de metal·lúrgic i la meva vocació de batejat capellà-consiliari», són les paraules amb què Pepe Baena, nou consiliari general de l’ACO, es presenta en aquest escrit a la militància. En el referit escrit, Baena explica els seus orígens i trajectòria i finalitza: «Només em queda donar gràcies a Déu i obrir els braços per a abraçar aquest nou repte amb els germans i germanes de l’ACO.»

dilluns, 8 d’octubre del 2018

ACO: "Us esperem per a anar per tot arreu..."



Formació per caminar junts


I més sobre el bono social...


Més sobre els subministraments bàsics


 Imatge relacionada

¿A quién se garantizan los suministros básicos?
A las personas o unidades familiares con riesgo de exclusión residencial

Esto quiere decir que tienen ingresos inferiores a:
  • 2 veces el IRSC (Indicador de Renta de Suficiencia de Cataluña), si se trata de personas que viven solas. (*)
  • 2,5 veces el IRSC, si se trata de unidades de convivencia (más de una persona).
  • 3 veces el IRSC, en caso de personas con discapacidades o con gran dependencia.
Excepcionalmente, si los ingresos son superiores pero hay un riesgo inminente de perder la vivienda también se puede pedir al servicio social que valore si la persona o unidad familiar se puede incluir en la situación de riesgo de exclusión residencial.

Las medidas para garantizar el derecho de acceso a los suministros de agua, luz y gas, también se aplican a las casas en que, a pesar de no cumplir los requisitos de ingresos, vive alguna persona afectada por dependencia energética (personas que necesitan máquinas asistidas para sobrevivir).

El anexo 1 de la Guía para personas y familias que tienen problemas económicos para mantener los suministros de agua, luz y gas concreta los ingresos que determinan el riesgo de exclusión residencial.

¿Qué hacer si se recibe un aviso de impago de una factura?

En el aviso de una factura impagada, la empresa suministradora solicitará a los consumidores que le autoricen a utilizar sus datos personales con la única finalidad de solicitar los servicios sociales municipales un informe para saber si se encuentran en situación de riesgo de exclusión residencial.
Hay que dirigirse a los servicios sociales de cada municipio.
Los servicios sociales deben emitir el informe en el plazo de 15 días desde la solicitud por parte de la empresa suministradora.
En algunos casos, como en el Ayuntamiento de Barcelona, los municipios disponen de puntos de asesoramiento energético para informar y gestionar sobre el derecho de acceso a los suministros básicos.
Si las personas no se presentan ante los servicios sociales en el plazo máximo de 2 meses, estos servicios informan a las empresas suministradoras que no pueden acreditar si se encuentran o no en la situación de riesgo.
En una segunda comunicación, si se envía un aviso de corte de suministro, la empresa informa que, entendiendo que no ha habido oposición, se utilizan los datos del cliente para solicitar dicho informe a los servicios sociales municipales. Éste es el documento que debe determinar si la persona se encuentra en riesgo de exclusión residencial.

¿Y si hay un corte de suministro indebido?

Si la empresa suministradora ejecuta el corte a pesar que la persona o unidad familiar se encuentra efectivamente en riesgo de exclusión residencial, incumplirá la ley. En este caso, hay que dirigirse de nuevo a los servicios sociales del municipio para que se suspenda este corte.
También se puede denunciar el corte indebido en el servicio público de consumo del municipio o comarca (en las Oficinas Comarcales de Información al Consumidor y las Oficinas Municipales de Información al Consumidor).
El Código de consumo prevé sanciones para las empresas que incumplen la ley, que pueden constituir infracción administrativa en materia de defensa de las personas consumidoras o usuarias.

Medidas para garantizar los suministros básicos

Según se recoge en la ley, las administraciones públicas deben llegar a acuerdos o convenios con las compañías suministradoras de agua potable, de gas y de electricidad para garantizar que conceden ayudas a fondo perdido a las personas y unidades familiares en situación de riesgo de exclusión residencial o que les aplican descuentos notables en el coste de los consumos mínimos.

 

(*)  Indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC)


La Llei 13/2006, de 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic, va establir l'indicador de renda de suficiència, que ha de ser fixat periòdicament per la Llei de pressupostos de la Generalitat.

Aquest indicador serveix per valorar la situació de necessitat, per a poder tenir dret o accés a les prestacions. S'entén per situació de necessitat qualsevol contingència que té lloc o apareix en el transcurs de la vida d'una persona i que li impedeix de fer front a les despeses essencials per al manteniment propi o per al manteniment de les persones que integren la unitat familiar o la unitat de convivència a la qual pertany.

Per a l'exercici 2017, la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya fixa el valor de l'indicador de renda de suficiència de Catalunya en 569,12 euros mensuals i 7.967,73 euros anuals.

Mentre no s'aprovi la Llei de pressuposts de la Generalitat de Catalunya per a l'exercici 2018, continua vigent el valor de l'indicador de renda de suficiència de Catalunya de l'any 2017.

dimecres, 3 d’octubre del 2018

Per un treball digne i decent

 

Un trabajo digno y decente

El próximo domingo, día 7 de octubre, celebraremos la Jornada Mundial por el Trabajo Digno y Decente. Recuerdo que san Juan Pablo II, el año 2000, pronunció un discurso en la celebración del Jubileo de los Trabajadores en el que hizo una llamada a “globalizar la solidaridad”. Más recientemente, en la instrucción pastoral Iglesia, servidora de los pobres, los obispos recordábamos algunos principios de la Doctrina Social, y señalábamos que el trabajo no ha de convertirse en una especie de castigo, al contrario, ha de ser un camino de realización de la persona, y para eso, “además de satisfacer sus necesidades básicas, ha de ser un trabajo digno y estable. La apuesta por esta clase de trabajo es el empeño social por que todos puedan poner sus capacidades al servicio de los demás. Un empleo digno nos permite desarrollar los propios talentos, nos facilita su encuentro con otros y nos aporta autoestima y reconocimiento social”.
La centralidad de la economía ha de estar ocupada por las personas, no por los beneficios, y además, los beneficios no deben desvincularse de las exigencias éticas; por consiguiente la política económica ha de estar al servicio de la persona y del trabajo digno y decente. En la Instrucción pastoral destacábamos también una realidad que es lógica y obvia, pero que no por ello resulta fácil, al contrario, en la práctica viene a ser enormemente compleja y difícil: “Es imprescindible la colaboración de todos, especialmente de empresarios, sindicatos y políticos, para generar ese empleo digno y estable, y contribuir con él al desarrollo de las personas y de la sociedad. Es una destacada forma de caridad y justicia social”. Se trata de construir una sociedad que ofrezca trabajo a todos, que reparta el trabajo y el beneficio, que propicie la realización de proyectos personales y familiares. Creemos que técnicamente no es tan difícil de alcanzar ese ideal, aunque eso sí, se requieren acuerdos globales en los más altos niveles por parte de las administraciones, los sindicatos y las empresas.
Un Grupo de Entidades de Iglesia por el trabajo digno y decente me ha hecho llegar un manifiesto con motivo de la celebración de este año. Quiero resaltar algunas de las medidas que proponen y que ciertamente están en clara sintonía con la Doctrina Social de la Iglesia y con la Instrucción pastoral a la que he aludido.
Proponen que se implementen políticas activas de ocupación, personalizadas y formativas, y hacerlo sin menosprecio de los subsidios y los seguros de paro, apostando claramente por el trabajo. Reivindican el sueldo mínimo interprofesional al menos de 1.000 €/mes y una reducción de la jornada laboral para que pueden trabajar más personas, pasando de las 40 horas semanales a las 30; de esta manera podrían trabajar 25 millones de personas en lugar de los 19 millones actuales. De paso esto ayudaría a la conciliación laboral tan deseada. Junto a estas medidas unen también la renta garantizada de la ciudadanía para todas las familias que lo necesiten, y que esté acompañada de actividades formativas o culturales.
Asímismo urgen a la erradicación del fraude y la evasión fiscal, para que todas las empresas contribuyan y paguen en el país lo que les corresponde, trabajando al mismo tiempo para la eliminación de los paraísos fiscales en todo el mundo. Un tema también importante es el de la solidaridad con las personas venidas que llegan a nuestro país, garantizando una buena acogida humana y al mismo tiempo toda la ayuda para su plena integración social. Finalmente solicitan el reconocimiento y todo el apoyo a la tarea que realizan tantas entidades del tercer sector social con numerosas iniciativas respecto a la economía social, solidaria y cooperativa.
Que la celebración de la Jornada Mundial por el Trabajo Digno y Decente nos ayude a ser más conscientes de estas realidades y más comprometidos en la búsqueda de soluciones.

+ Josep Àngel Saiz Meneses
Obispo de Terrassa