Del Full de la Comunitat Cristiana de Sant Francesc de Bellavista d'ahir diumenge:
Avui celebrem la Festa del Treball, l'1 de Maig. Pot convertir-se en una data qualsevol o podem viure aquest dia, aprofitant que també és diumenge, en comunió amb tantes persones del barri que són víctimes de la crisi. I de tants treballadores i treballadores que han donat la seva vida pels seus drets i dignitat de ser humà. L'1 de Maig sempre ha estat una jornada reivindicativa en què commemorem la solidaritat dels obrers de Chicago de 1886 que van morir injustament.
Què podem fer nosaltres com a petita comunitat amb escassos béns econòmics davant una crisi que se'ns en va de les mans? Des del punt de vista material ben poc, però molt amb l'experiència de vida i la vivència evangèlica que ens dóna creativitat. Agafo els apunts de la xerrada sobre la crisi que vaig fer abans d'ahir a Mollet i us comparteixo algunes pistes d'actuació:
- Fer habitual en la nostra vida la normalitat de l'Evangeli. La nostra vida personal i familiar ha d'estar configurada des de la pobresa, no per la manca de recursos, sinó perquè compartim el que tenim i vam guanyar amb el nostre treball. Per la humilitat, perquè som capaços de rebre i acollir el que altres aporten. Pel sacrifici, perquè sabem que aconseguir un món nou necessita esforç i renúncies.
- Fer de les nostres vides camins de encarnació amb les víctimes. Des de Jesucrist, només podem ser força d'alliberament i salvació per a les víctimes, sent carn de la seva mateixa carn. Conèixer la seva realitat i patir amb elles, compartint el que tenim, generant espais de comunió.
La nostra comunitat, moviments i associacions han de sortir de si mateixes per sentir i entendre els aturats, els precaris, els joves i les famílies obreres pobres, els immigrants i buscar, amb ells i al costat d'altres, respostes que mostrin formes de viure en les quals els empobrits siguin acollits i puguin viure des de la comunió.
- Posar del revés la normalitat de com sentim, pensem i actuem davant del canvi de societat, la crisi i les víctimes que està generant. És fonamental posar rostre a les xifres, difonent la realitat que viuen, denunciant les causes i les conseqüències i ajudant a entendre la lògica que les provoca.
Cal evangelitzar la cultura, fent visibles altres formes de convivència, de cooperació i fraternitat que mostrin la normalitat de vida que proposa Jesucrist, posant del revés els valors i les maneres de viure i entendre que estan esteses en la nostra societat.
- Anar fent que la nostra comunitat cristiana sigui part d'aquest treball amb el seu testimoni i compromís, al costat de les víctimes, aportant signes (Vigílies, Concentracions, Eucaristies, Marxes ...) mostrant que és l'Església dels pobres, anunciant i denunciant profèticament , amb la seva paraula i amb la seva vida que el Ressuscitat està del costat de les víctimes.
A poc a poc la nostra església de Bellavista s'està construint amb molt d'amor i alegria partint de la realitat del barri. Per això és important que siguem conscients de les nostres forces i limitacions. Però sempre amb el mateix estil del Bon Samarità (Lluc 10, 30-35) que es va fer càrrec de la realitat, va carregar amb ella i es va encarregar d'ella.
Estem també nomenats i nomenades, en tots els 1 de Maig de la nostra vida, per estar al costat de les víctimes de sempre.
La nostra comunitat, moviments i associacions han de sortir de si mateixes per sentir i entendre els aturats, els precaris, els joves i les famílies obreres pobres, els immigrants i buscar, amb ells i al costat d'altres, respostes que mostrin formes de viure en les quals els empobrits siguin acollits i puguin viure des de la comunió.
- Posar del revés la normalitat de com sentim, pensem i actuem davant del canvi de societat, la crisi i les víctimes que està generant. És fonamental posar rostre a les xifres, difonent la realitat que viuen, denunciant les causes i les conseqüències i ajudant a entendre la lògica que les provoca.
Cal evangelitzar la cultura, fent visibles altres formes de convivència, de cooperació i fraternitat que mostrin la normalitat de vida que proposa Jesucrist, posant del revés els valors i les maneres de viure i entendre que estan esteses en la nostra societat.
- Anar fent que la nostra comunitat cristiana sigui part d'aquest treball amb el seu testimoni i compromís, al costat de les víctimes, aportant signes (Vigílies, Concentracions, Eucaristies, Marxes ...) mostrant que és l'Església dels pobres, anunciant i denunciant profèticament , amb la seva paraula i amb la seva vida que el Ressuscitat està del costat de les víctimes.
A poc a poc la nostra església de Bellavista s'està construint amb molt d'amor i alegria partint de la realitat del barri. Per això és important que siguem conscients de les nostres forces i limitacions. Però sempre amb el mateix estil del Bon Samarità (Lluc 10, 30-35) que es va fer càrrec de la realitat, va carregar amb ella i es va encarregar d'ella.
Estem també nomenats i nomenades, en tots els 1 de Maig de la nostra vida, per estar al costat de les víctimes de sempre.
Pepe Baena
