dimarts, 9 de setembre del 2025
dimecres, 20 d’agost del 2025
dimecres, 13 d’agost del 2025
L'arquebisbe Joan Planelles deixa les coses clares
El cap de l'Església
catalana respon al líder de Vox recordant que "vincular catolicisme i
xenofòbia està absolutament fora de lloc”
Joan Planellas: “Una persona xenòfoba no pot ser veritablement cristiana”
Joan Planellas,
arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense,
ha respost amb contundència aquest dimarts 12 d’agost a les declaracions de Santiago Abascal, líder de
Vox, criticant la Conferència Episcopal Espanyola per defensar la comunitat
musulmana del municipi murcià de Jumella. “Una
persona xenòfoba no pot ser veritablement cristiana”, ha dit el cap de
l’Església catalana en El matí de Catalunya Ràdio, on ha remarcat que
vincular “el catolicisme amb la xenofòbia està absolutament fora de lloc”.
Planellas ha afirmat que
les posicions del líder de l’extrema dreta espanyola sobre la immigració a
Jumella són “totalment contràries” a les de l’Església. “La conferència
episcopal va dir el que havia de dir, esmentant la Constitució i la
Declaració Universal dels Drets Humans, on es fa palès el dret a una
llibertat religiosa fonamentada també en el Concili Vaticà II”, ha dit el
prelat català.
Planellas també ha
subratllat que en aquest punt “no hi ha fissures” en el si de l’Església.
“L’Església és ben plural i hi ha posicions diverses en tots els temes,
però la visió dels documents del magisteri i de la doctrina del Vaticà
II defineixen la nostra posició a escala general. Que ho repassin”, ha
sentenciat.
“Els necessitem, però
no els volem”
Per a Planellas, la
qüestió de fons no és que els immigrants siguin musulmans, sinó el fenomen de
la immigració en si mateix. “Els necessitem, però no els volem”, ha
denunciat l’arquebisbe, recordant que “el gran problema a escala mundial no són
les persones concretes sinó les causes per les quals es veuen obligades a fugir
dels seus països”. “Això és molt greu i no en som conscients”, ha reblat.
L’arquebisbe ha advertit
també que tots els pobles són “fills de la immigració”. “Catalunya —ha relatat—
es va forjar quan els àrabs ja eren més enllà de Barcelona i es va començar a
repoblar la Catalunya Vella amb persones que venien de l’altra banda dels
Pirineus. Els catalans som fruits d’una immigració brutal que va tenir
lloc el segle IX”.
Per conèixer amb
propietat la postura “clara i nítida” de l’Església sobre la immigració,
Planellas Planellas ha recomanat la lectura de l’exhortació pastoral de la Conferència
Episcopal Espanyola Comunitat
acollidores i missioneres (2024), que ofereix el marc de
referència de la pastoral amb persones immigrades.
Font: Flama
divendres, 8 d’agost del 2025
dissabte, 26 de juliol del 2025
Testimoni sobre el Cristòfol Vidal
Cristòfol Vidal Barber, has partit al cel als 84 anys.
Vas ser capellà de Ferreries de 1964 fins 1978. Catorze anys van bastar per marcar el nostre poble. Vas arribar els anys de lluita tardo-franquista. Eres l'esperó d'una comunitat, la de Ferreries, que ho va donar tot (hores i doblers) per fer possible l'escola de Sant Francesc. Vas ser el foc amagat del cor del projecte. Des d'aquí volem dir-te com a què t'estimam.
Ferreries es va contagiar de la teva alegria pel compromís cívic, aquella il·lusió per la força comunitària, el vent fresc del Vaticà II, les precioses flors de paper de les tòmboles, la recollida de cartró..... I l'entusiasme per la catequesi.
Estimat per la teva profunda fe, humilitat, cor net i empenta evangèlica. Eres feliç entre els vells del geriàtric o amb els de la Frater. Ara ets al cel, balles amb el Pare, el fill i l’Esperit Sant.
Tenies el costum de creure en la gent fins a l'infinit. I la gent responia. Trobo que tu podries encarregar-te de.... Que trobes si te compromets a....? Amb una convicció per les nostres possibilitats que desafiava tota inseguretat, tota programació de calendari o aparent excusa. Res es podia resistir a la teva empenta.
Llavors te'n vas anar al Carme (Maó), Sant Lluís, Es Migjorn i Ciutadella. Però mai vas perdre les amistats del nostre poble.
El 2001, vas entrar al Pradó. I el Pradó va fer créixer en tu l'amor pel Crist pobre. Jesús nascut pobre, la creu i l'eucaristia. Ho explicaves amb tal passió que emocionaves.
A quantes persones has ajudat a transformar en llum els pesats feixos de la vida, a convertir en resurrecció les creus de cada dia?. Quantes persones poden contar una història de salvació al teu costat? A quants has ajudat a descobrir en l'evangeli el sentit de la vida?.
Sabies anar d'una cita a l'altra i les relacionaves, sabies recitar un passatge bíblic en el moment just. Però per damunt de tot, Vidal, tenies fe, una fe sòlida com una roca.
De petit ja sabies que volies ser capellà. Des de sempre. La teva fermesa sense ombra de dubte, feia enveja.
Sempre hi has estat quan tot semblava perdut. Com el profeta Elies que va arribar a la Terra quan no hi havia esperança. I deies: evangeli!.
Més informació: Bisbat de Menorca
Testimoni sobre el Toni Casas
En Toni Casas Miguel ens
ha deixat per descansar en pau i estar amb Déu, el pare que a través de
Jesucrist ens estima sempre, volguem o no, fem el que fem o siguem com siguem.
Va néixer el 22 de maig
de 1949, fill de família treballadora, el gran de quatre germans, en el barri
de Ciutat Vella, a prop de Santa Maria del Pi, barri obrer tot i ser part del
centre de la ciutat.
En Toni va prendre
contacte amb els capellans del Pradó per fer el procés de seminarista obrer. Es
va preparar per ser ordenat capellà el 30 de juny de 1979, als 30 anys, per
dedicar-se als altres des del món del treball.
Va fer feina
d’administratiu, prenent compromís amb els companys i companyes, per viure una
forta relació i consciència de classe.
Vivia i feia vida de
barri a Collblanc en un pis compartit amb capellans i altres companys
seminaristes que prenien un compromís obert i que es dedicaven especialment als
joves. Aquest pis, tant el del Carrer Creu Roja com el d’Albiol, era el centre
de trobada constant per a reunions d’equips, preparació d’activitats i pel
seguiment personal dels militants. El local, Pujós 99, Sant Albert, era un lloc
obert a la joventut on s'anava formant el moviment de la JOC. Era també
un espai de trobada de multitud d’equips, de joves en inciació i en connexió,
també, amb alguns equips dels inicis de l’ACO de la zona.
En Toni va prendre un compromís amb la formació de la Federació de la Zona Sud
de la JOC. Va arribar a joves de diferents barris (Almeda, Bellvitge Gornal, St
Eulàlia…) on es va iniciar la JOC, organitzant joves amb inquietuds de
comprometre's amb la classe obrera i fer camí amb Jesucrist. Va ser consiliari
nacional de la JOC, servei que el va portar a guiar la fusió de la JOC i la
Jobac.
En Toni va fer canvis en
la seva vida, i va passar de treballar com a administratiu a ser professor de
religió a diversos instituts de Formació Professional, el Pedraforca de
l’Hospitalet i l’Esteve Terrades a Cornellà. Va fer una opció de fons pels més
humils partint, com deia ell, del reconeixement de la dignitat del jove més
limitat. Va deixar empremta amb la seva implicació amb l’acompanyament
d’alumnes i professors i amb el seu ferm compromís amb les relacions laborals i
projectes educatius.
Va passar a viure a Cornellà, com a rector per ser un veí més de la comunitat
de les famílies humils, del barri i parròquies de Sant Ildefons i de la Mare de
Déu del Pilar. Des de fa uns anys va passar a servir el Bisbat de Barcelona com
a secretari del Consell Diocesà, ajudant a tasques i representacions del
bisbat, una tasca esgotadora que durant aquest darrer curs esperava deixar per
poder ajustar el ritme de vida a la seva salut i edat de 76 anys.
A llarg de molts anys, en
Toni ha format part de la vida de moltes persones, com a amic i capellà proper.
Ha estat el consiliari de la JOC i de l’ACO al llarg de la vida de moltes
persones i diferents equips. Ha estat present en els matrimonis de moltes
parelles i en posteriors sagraments, batejos, comunions, també en la mort de
molts dels nostres familiars.
En aquests moments som nosaltres qui acompanyem el seu comiat, volem tenir-lo
present: tan viu i actiu com sempre, amb el seu caràcter únic i especial, amb
la seva paraula, evangeli proposat i confiança plena en cadascú de
nosaltres.
El recordarem com a treballador, incansable, generós, accessible, proper,
profund, clar, atrevit, sincer, gran comensal, organitzador, home de fe
enganxada a la vida.
Moltes gràcies Toni pel gran regal que hem tingut de viure, xerrar, treballar,
pregar, compartir taula i riure amb tu.
Sempre en els nostres
cors.
PD Volem recordar que el
23 de juliol del 1994 ens va deixar en J.N.Garcia Nieto i que el 25 del 1967 ho
va fer Joseph Cardijn. En Toni Casas Miguel ens ha deixat avui 24 de juliol, un
dia entre aquests dos grans referents i predecessor importants en la seva vida
i lluita.
Equip d'ACO Pujòs IV, Baix Llobregat
Més informació: Catalunya Religió
dimecres, 9 de juliol del 2025
divendres, 4 de juliol del 2025
dilluns, 30 de juny del 2025
Centenari jocista
Per motiu dels 100 anys de la JOC celebrat el dissabte 28 de juny de 2025 a Montserrat
Centenari
Centenari rebel,
esclat jovent,
treball a tres:
Jesucrist,
Església,
món obrer.
Centenari de festa,
gust de militància,
tres en una peça:
revisió de vida,
campanya,
acció celebrada.
Centenari quotidià,
tocant la realitat,
Déu present:
cap,
cor,
mans.
Centenari d'orgull,
evangeli multicolor,
llegat del Cardijn:
joves,
obrers,
cristians.
Pepe Baena Iniesta
Subscriure's a:
Missatges (Atom)