Saviesa
popular (Publicat a
Naciogranollers.cat)
«Qui no treballa no menja ni va ben vestit el
diumenge»
Últimament llegeixo la premsa o miro la tele i
penso en el meu pare. En el meu pare que sempre ens deia que havíem de ser
honrats, perquè posava aquest valor per damunt de qualsevol altre. Per això la
gent confiava en ell i el meu pare anava amunt i avall fent de recader, cap a
Barcelona en tren dos cops al dia, carregat amb un farcell a l’esquena i amb
objectes que sovint eren de valor.
Hi penso també, en el pare, perquè parlava a cop de frases fetes, saviesa popular. I quan veig, per exemple, el circ mediàtic que s’ha muntat amb les primàries del PSC i els seus votants estrangers, em ve al cap allò de: "Que no t’hagin d’assenyalar mai amb el dit". Les declaracions del portaveu no convencien ningú. Perquè jo, que en el passat he votat aquest partit alguna vegada i que hi tinc familiars, amics i coneguts en les seves files, em sento decebuda quan veig la direcció del PSC "fent el paperina".
També me’n recordo d’ell quan veig als mitjans de comunicació tertulians opinant sobre l’ensenyament i l’informe Pisa, quan molts d’ells i d’elles no han trepitjat en sa vida un centre públic, no han tractat amb adolescents i no saben quin pa s’hi dóna, als instituts. S’omplen la boqueta parlant d’excel·lència. Aquí, el pare diria, sorneguer: "Què sap el gat de fer culleres?". Si sabessin com de plenes estan les aules, quantes famílies hi ha amb dificultats econòmiques i quines meravelles han de fer les direccions per pagar llum, gasoil i altres despeses comunes perquè l’economia del Departament d’Ensenyament està sota mínims, potser entendrien més coses. Però "no hi ha més cec que el qui no vol veure".
I el tinc present quan sento el ministre Montoro acusant Càritas de falsejar dades sobre la pobresa infantil. Perquè ara ja no podem aplicar el que tan sovint deia el pare: "Qui no treballa no menja ni va ben vestit el diumenge". No, ara, fins i tot si tens feina pots ser pobre, tu i els teus fills. Hi ha molts sous, massa, de 800 euros o menys. I amb això, quina família pot sobreviure? I si treballant pots ser pobre, sense feina ni prestació de cap mena, com milions d’aturats, què ets? I els teus fills, què són? De vegades, els polítics farien bo allò de: "En boca tancada no hi entren mosques".
I, per acabar amb el repàs a les darreres notícies, el pare, agnòstic ben convençut que "les darreries de l’home són clatell, cul i talons", al Rouco Varela amenaçant amb una nova guerra civil ni se l’hauria escoltat. Com a molt, hauria avisat: "Compte, la llengua no té ossos i en trenca de molt grossos!"
Hi penso també, en el pare, perquè parlava a cop de frases fetes, saviesa popular. I quan veig, per exemple, el circ mediàtic que s’ha muntat amb les primàries del PSC i els seus votants estrangers, em ve al cap allò de: "Que no t’hagin d’assenyalar mai amb el dit". Les declaracions del portaveu no convencien ningú. Perquè jo, que en el passat he votat aquest partit alguna vegada i que hi tinc familiars, amics i coneguts en les seves files, em sento decebuda quan veig la direcció del PSC "fent el paperina".
També me’n recordo d’ell quan veig als mitjans de comunicació tertulians opinant sobre l’ensenyament i l’informe Pisa, quan molts d’ells i d’elles no han trepitjat en sa vida un centre públic, no han tractat amb adolescents i no saben quin pa s’hi dóna, als instituts. S’omplen la boqueta parlant d’excel·lència. Aquí, el pare diria, sorneguer: "Què sap el gat de fer culleres?". Si sabessin com de plenes estan les aules, quantes famílies hi ha amb dificultats econòmiques i quines meravelles han de fer les direccions per pagar llum, gasoil i altres despeses comunes perquè l’economia del Departament d’Ensenyament està sota mínims, potser entendrien més coses. Però "no hi ha més cec que el qui no vol veure".
I el tinc present quan sento el ministre Montoro acusant Càritas de falsejar dades sobre la pobresa infantil. Perquè ara ja no podem aplicar el que tan sovint deia el pare: "Qui no treballa no menja ni va ben vestit el diumenge". No, ara, fins i tot si tens feina pots ser pobre, tu i els teus fills. Hi ha molts sous, massa, de 800 euros o menys. I amb això, quina família pot sobreviure? I si treballant pots ser pobre, sense feina ni prestació de cap mena, com milions d’aturats, què ets? I els teus fills, què són? De vegades, els polítics farien bo allò de: "En boca tancada no hi entren mosques".
I, per acabar amb el repàs a les darreres notícies, el pare, agnòstic ben convençut que "les darreries de l’home són clatell, cul i talons", al Rouco Varela amenaçant amb una nova guerra civil ni se l’hauria escoltat. Com a molt, hauria avisat: "Compte, la llengua no té ossos i en trenca de molt grossos!"
Carme Ballús
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada