Dia Internacional pel Diumenge Lliure de Treball

Declaración con motivo del Día para el Domingo Libre de Trabajo

El Movimiento de Trabajadores Cristianos de Europa (MTCE) expresa su pleno apoyo a las iniciativas que se realizan con ocasión del día 3 de marzo, Día Internacional para el Domingo Libre de Trabajo. En este año 2020, el MTCE ofrece la siguiente reflexión.

En el mundo del trabajo estamos en una situación nueva que nos pide abrir nuevos caminos a la fraternidad, la solidaridad y la sensibilidad ante el sufrimiento y la injusticia para que sea posible el ser y el vivir de las personas. El modelo social en el que vivimos, configurado principalmente por la forma en que es concebido y tratado el trabajo humano, es un gran obstáculo para que la organización social y las relaciones e instituciones sociales favorezcan aquello a lo que siempre deberían servir: que las personas podamos realizar nuestro ser y podamos vivir de acuerdo a nuestra dignidad, que podamos realizar nuestra humanidad a imagen y semejanza de Dios. Esto es lo que está radicalmente en juego hoy y de cara al futuro: que las personas podamos realizar nuestro ser y vivir de acuerdo a nuestra dignidad, y es muy importante que nos hagamos realmente cargo de esta situación en la que nos coloca el modelo social que se ha configurado:

• Se ha roto la relación entre empleo y familia, en el sentido de que, cada vez más, la inestabilidad en el empleo desestructura y desestabiliza la familia. El empleo como sostén familiar es cada vez más débil.

• Se ha roto la relación entre empleo y tiempos de vida, entre empleo y un modelo estable de vida en el que los tiempos de vida laboral, familiar, personal, social…, estén relativamente delimitados y en los que el trabajador pueda compaginar los tiempos para el trabajo, la familia y el descanso y ejercer un cierto control sobre ellos. En el actual modelo la profunda flexibilidad y variabilidad del tiempo de empleo (incluido el de los desempleados que buscan empleo) se convierte en la práctica en disponibilidad permanente, en constante inestabilidad, en cambios continuos… que invaden y dificultan cada vez más los tiempos de vida familiar, personal, social…

No se trata solo de trabajar menos para trabajar todos. La reducción de la jornada de trabajo es condición imprescindible para hacer frente al enorme problema socioambiental: el descarte de personas y el maltrato a la casa común, al planeta, y para liberar un tiempo para recuperar fuerzas y consumir, y para permitir desarrollar otros tiempos necesarios para nuestro crecimiento humano: la familia, las relaciones con los demás, la cultura, el espíritu, el deporte, el compromiso político… Sin tiempo liberado para el trabajo conscientemente socializado, el trabajo dependiente, que con frecuencia es “trabajo inhumano, trabajo esclavo”¹ seguirá siendo la principal fuente de alienación y empobrecimiento físico y cultural para cada vez más personas.

“La persona «no es solo trabajo»; hay otras necesidades humanas que necesitamos cultivar y atender, como la familia, los amigos y el descanso. Es importante, pues, recordar que cualquier tarea debe estar al servicio de la persona, y no la persona al servicio de esta, lo cual implica que debemos cuestionar las estructuras que dañan o explotan a personas, familias, sociedades o a nuestra madre tierra.”²

—

¹ Papa Francisco. Visita pastoral a Cagliari, Italia. Encuentro con el mundo laboral. Discurso del 22 septiembre 2013.

² Papa Francisco. Carta al cardenal Peter K. A. Turkson con motivo de la Conferencia Internacional «De Populorum progressio a Laudato si’». 23 de noviembre de 2017.

Comunicat del 8 de Març de 2021 de la Pastoral Obrera de Catalunya

 

 

COMUNICAT 8 DE MARÇ DE 2021

PASTORAL OBRERA DE CATALUNYA

 

De nou aquest any, tenim motius per denunciar, reivindicar i celebrar el Dia de la Dona Treballadora. Dones de tot el món patim desigualtats en molts àmbits: laboral, socio-polític, eclesial... i la pandèmia ha fet més palès aquestes diferències davant els ulls del món. Vivim un canvi d’etapa, som en un món canviant, i les dones hi juguem un paper important.

LES DONES EN EL MÓN DEL TREBALL

“Mi contrato laboral es fijo discontinuo y en verano, cuando las escuelas ya no funcionan, acaba mi contrato y me acojo al paro. Este año por culpa de la COVID y la mala gestión de la administración hemos estado sin cobrar el paro tres meses. Ya sabéis lo difícil que era contactar con el SEPE para que te asesoraran o te informaran. En septiembre la empresa nos mandó a trabajar sin informarnos de nada. Fuimos las trabajadoras las que nos tuvimos que espabilar con los pocos materiales que nos dieron anti-COVID: una mascarilla para todo el año. Ahora seguimos luchando y afrontando esta epidemia solas, sin ningún apoyo de nuestra empresa”. 

 

Les dones hem patit i patim un risc major enfront la COVID-19. Algunes de les professions que han estat fonamentals per la contenció d’aquesta crisi són majoritàriament feminitzades i precaritzades.

També ha tingut efectes directes en la distribució i gestió del temps invertit en el treball domèstic i de les cures no remunerat: era del tot desigual i ara ho és encara més. I s’hi ha sumat el tancament de les escoles i el confinament, de manera que aquestes feines han recaigut més que mai en nosaltres, les dones.

Altrament, continuem patint la precarietat de les contractacions parcials, la temporalitat, la bretxa salarial en tots els sectors... Les dones seguim sent les més exposades a la pobresa, sobretot si som mares soles amb fills i filles menors a càrrec, migrades o dones grans amb pensions minses.

Totes aquestes desigualtats de gènere, se sustenten en la societat capitalista i, alhora, masclista i patriarcal i s’agreugen més durant els contextos de crisi, en què les dones, com a població vulnerabilitzada i desprotegida socialment, veiem minvats els nostres drets i empitjorades les nostres condicions de vida.

 

LES DONES EN EL MÓN DE L’ESGLÉSIA 

Algunes dones acompanyen Jesús

Després d’això, Jesús recorria viles i pobles predicant i anunciant la bona nova del Regne de Déu. L’acompanyaven els Dotze i algunes dones que havien estat curades d’esperits malignes i de malalties: Maria, l’anomenada Magdalena, de la qual havien sortit set dimonis, Joana, la muller de Cuses, administrador d’Herodes, Susanna i moltes altres, que els assistien amb els seus béns.

Llc 8, 1-3 

 

La societat actual té una estructura patriarcal i l’Església, com a part de la societat, també la té.

Hi ha una invisibilització de les dones en l’estructura i organització eclesial, una manca de reconeixement de la tasca de moltes dones que hem treballat silenciosament i humil, dones que hem creat comunitat, que hem fet Església. 

Les tasques, compromisos i accions no són les mateixes. Per exemple, se’ns encarreguen les feines de neteja, suport i acompanyament dins de l'Església. Hi som admeses per “ajudar”, “col·laborar”, fer “voluntariat”, “cooperar”... però quasi mai per ocupar llocs de responsabilitats importants on es prenen les decisions. Amb agraïments, però no pas amb un reconeixement ni igualtat.

 

PER TOT AIXÒ, AVUI ENS MOVEM I REIVINDIQUEM:

• La presència de la perspectiva de gènere i els valors de cura i atenció estigui present en totes les mesures, accions i polítiques públiques que sorgeixin.
• La promoció de polítiques per a la igualtat d’oportunitats, de participació i re-distribució en els àmbits laboral, polític, social i familiar que afavoreixin a dones i a homes per igual.
• El paper de la dona dins l’Església, als espais de responsabilitat, lideratge i representació de la institució. Treballem per una Església diversa i plural, que incorpori i valori la veu, la mirada, l’experiència i l’expertesa de les dones, tot sent així una Església més acollidora, inclusiva, democràtica, justa i coherent. 
• El suport a col·lectius com el de Dones en l’Església i Alcem la Veu, que posem en valor la tasca de totes les dones creients de moviments i comunitats, que denuncien la discriminació de la dona dins l’Església i lluiten per la igualtat dins la institució. Agraïm també la sororitat de moltes altres dones que han fet possible, amb la seva lluita per la igualtat entre dones i homes i la lluita feminista, que avui siguem més fortes i lliures.

 

L’alliberament de la dona és també l’alliberament de la societat;

I això serà possible amb una lluita compartida de dones i homes.

 

Moviments i col·lectius obrers cristians de Catalunya i Baleares: ACO, GOAC, JOC I MIJAC, Capellans Obrers, Religioses/os en Barris Obrers i Populars i delegacions de pastoral obrera de les diòcesis de Catalunya

Una Jornada d'ACO amb molta cura cristiana

Dones amb veu

 

Joves amb veu

"El cas Hasél és l'espurna que fa cremar la resignació dels joves"

(Valentina Laferrara –CR) Les manifestacions per l’empresonament del raper Pablo Hasél han convocat les últimes setmanes milers de persones a diferents ciutats de Catalunya. I han col·locat la joventut en el centre del debat públic. En aquest escenari Catalunya Religió ha organitzat una taula rodona amb cinc joves implicats en diferents moviments i en entitats socials i educatives d’Església. L’objectiu: conèixer de primera mà què pensen d’aquestes mobilitzacions, i quins són els seus sentiments, necessitats, pors i desitjos sobre el futur.

Tots han coincidit amb què les manifestacions no només són una eina per reclamar l’alliberament del raper, sinó també per l’exercici de la llibertat d’expressió. “És un dret que tots hauríem de respectar, no ha d’haver-hi excusa per limitar-lo”, sosté la Carme, de 20 anys, que estudia Filosofia i es planteja ser professora per transmetre als alumnes la importància de tenir un punt de vista crític. Ha preferit mantenir l’anonimat, així com el de l’entitat a la que està vinculada.

“Està bé que cadascú expressi el que vol i el que sent”, indica en Kevin, de 18 anys, que s’està preparant per l’accés a un curs formatiu de grau mig, en un projecte dels Salesians Sant Jordi - PES Lleida. “El que no em sembla bé és que s’hagin posat a cremar coses perquè crec que la ciutat, les motos i els policies no en tenen cap culpa”, hi afegeix el jove. En Kevin vol ser bomber per ajudar les persones i estar present sempre que ho necessitin.

L’Alberto, estudiant d’Arquitectura de 23 anys i responsable d’un centre d’esplai a El Prat de Llobregat, tampoc està d’acord amb els enfrontaments violents dels últims dies. Però insisteix amb què no cal generalitzar perquè els disturbis no representen la majoria de la protesta. I critica que, com va passar amb la segona onada de la pandèmia, s’hagi tornat a culpabilitzar la gent jove d’una crisi que depassa el col·lectiu.

“No se’ns considera part fonamental de la societat”

“Em fa ràbia que es criminalitzin aquestes manifestacions en lloc de reflexionar per què estan passant”, diu en la mateixa línia la Mar, criminòloga de 24 anys i tècnica de la JOC Nacional de Catalunya i les Illes, on fomenta el vincle entre diferents col·lectius de joves de Catalunya.

Tots ells concorden que la participació dels joves en les mobilitzacions representen el malestar que viu el col·lectiu amb relació a l’actuació de la policia i la classe política, a més de la crisi social i econòmica accentuada per la pandèmia de la Covid-19. “El cas de Pablo Hasél és l’espurna que fa cremar el sentiment de resignació dels joves”, explica l’Arnau que, amb 23 anys, és responsable de l’Esplai Estel, vinculat als claretians i situat a l’Eixample de Barcelona, i cursa un Màster en Gestió d’Empreses i Economia Social.

La Mar manifesta que els joves “estan enfadats, indignats, tristos i deprimits” perquè “senten que se’ls ha deixat de banda”. Sosté que des de l’inici de la pandèmia per la Covid-19, han vist limitades les seves possibilitats per compartir la seva opinió, els seus sentiments i els seus desitjos a futur i que “això es nota” en les manifestacions dels últims dies.

“No es considera a la gent jove com a part fonamental o imprescindible de la societat”, assevera l’Arnau. “L’empresonament de Pablo Hasél”, resumeix la Carme, “és una excusa per reclamar moltes altres coses” que es troben lligades a “la crisi general que fa molt temps s’està gestant a Barcelona”. Entre d’altres qüestions, destaca els desnonaments i la problemàtica de l’habitatge, i l’atur juvenil.

“Pèssimament” representats pels mitjans de comunicació

La imatge dels joves que en general han transmès els mitjans de comunicació durant els últims dies no ha estat ben rebuda pels integrants d’aquest col·lectiu. La Mar assegura que els mitjans estan representant als joves “pèssimament”, al mateix temps que els tracten “de manera molt punitiva, com si fossin immunes a qualsevol crítica o referència negativa”.

La Carme apunta que els mitjans han difós “la pitjor imatge de totes”, és a dir, “la part violenta de la manifestació”. D’aquesta manera, “han pres al jove i l’han criminalitzat”. Amb tot, defensa que les consignes de les mobilitzacions són clares i recorda que en determinats casos “la violència és autodefensa” perquè hi ha una altra violència que “ve de molt abans d’aquestes protestes”. I insisteix en el degoteig de desnonaments, que no acostumen a tenir cobertura mediàtica.

Darrerament, els mitjans estan generant “una espècie de lluita generacional”, indica Alberto, perquè “estan centrant el tema de debat en la gent jove”. Segons Arnau, haurien de fer ressò “de la diversitat i de les diferents necessitats” de la joventut “per traslladar-les de manera representativa en els seus continguts”.

Joves organitzats, motor de canvi

La manca de responsabilitat i compromís social és un altre dels temes sobre els quals es va posar el focus durant la reunió. “Els joves, com la resta de la societat, estan desmobilitzats i desorganitzats”, ha apuntat Arnau, qui es proposa intentar canviar aquesta realitat motivant als monitors de l’Esplai Estel perquè s’involucrin més en causes socials i es considerin un motor de canvi.

La Mar es va pronunciar en el mateix sentit. Malgrat la implicació en els barris o en la lluita ecològica, ha indicat que “falten joves organitzats que es vulguin comprometre amb causes socials”. Ella està convençuda que la manera de motivar les persones no organitzades és continuar col·laborant amb organitzacions col·lectives i, d’aquesta manera, aportar el seu “granet de sorra”.

Una bona Jornada amb noves perspectives al Món del Treball

Madrid 12 de febrero de 2021 

Hola amigos/as y hermanos/as: 

Al llegar este mes de marzo os recordamos que tenemos una cita para responder mejor a la encomienda que nos ha hecho Cristo de ser evangelio en el mundo del trabajo. El mundo laboral anda en una profunda transformación y la pandemia última lo ha zarandeado más todavía para bien y para mal. Lo que sí podemos es entresacar algunas lecciones de esta crisis que nos ha provocado el famoso virus del Covid-19. 

Por eso el título de esta XXVII Jornada Diocesana de Pastoral del Trabajo es “Nuevas perspectivas en el Mundo del Trabajo” 

Para ello hemos invitado a Raúl Flores, Coordinador del Equipo de Estudios de Cáritas Española y Secretario Técnico de la Fundación FOESSA en Cáritas Española. Aunque este virus nos tiene confinados celebraremos nuestra Jornada online. 

Toda la información la tienes en el póster que acompañamos. El enlace para acceder al encuentro es: meet.google.com/qmw-abbh-gid (puedes hacer clic encima del enlace). También puedes abrir la aplicación Meet e introducir este código: qmw-abbh-gid. 

Estáis invitados todos: laicos, sacerdotes y religiosas/os. Rogamos, a los que recibáis este correo, que lo hagáis extensivo a las personas que puedan tener inquietud en el mundo del trabajo y como por internet podemos llegar más lejos, tened en cuenta también a otras provincias de España. 

Un saludo fraternal Juan Fernández de la Cueva 

Director del Secretariado de Pastoral del Trabajo Iglesia de Madrid

Per aprofundir sobre la conciliació laboral

 

Este cuaderno se inspira en las reuniones de los últimos cursos del grupo de profesionales de Cristianisme i Justícia. En la primera publicación, Trabajo y vida. Un camino en busca de sentido (Cristianisme i Justícia, 2012), planteaban que el binomio laboral y vital es para muchas personas el eje vertebrador de su existencia, subrayando la importancia de la vocación, la motivación, el carácter de servicio o la creatividad a la hora de humanizar los puestos de trabajo. Ahora quieren ahondar en otros aspectos que ayuden en esa misma dirección: la importancia de los valores en un mundo en continua mutación, donde el paso del tiempo parece que se haya acelerado y el estrés está a la orden del día; el enorme peso de las emociones que rigen no solo nuestra esfera privada, sino también profesional y la cada vez más necesaria conciliación entre vida personal y laboral.

Aquest quadern s’inspira en les reunions dels últims cursos del Grup de Professionals de Cristianisme i Justícia. En la primera publicació Treball i vida. Un camí a la recerca de sentit (Cristianisme i Justícia, 2012) plantejaven el binomi laboral i vital com un eix vertebrador de l’existència per a moltes persones, subratllant la importància de la vocació, la motivació, el caràcter de servei o la creativitat a l'hora d'humanitzar els llocs de treball. Ara volen aprofundir en altres aspectes que ajudin en aquesta mateixa direcció: la importància dels valors en un món en contínua mutació, on el pas del temps sembla que s’hagi accelerat i l’estrès està a l’ordre del dia; el pes de les emocions que regeixen no només la nostra esfera privada sinó també professional i la conciliació cada vegada més necessària entre la vida personal i la laboral.

Està escrit en català i en castellà. Cliqueu a sota:

https://www.cristianismeijusticia.net/es/valores-emociones-trabajo-y-vida-el-reto-de-la-conciliacion

Jornada de formació de les i els consiliaris de l'ACO amb responsables

 

Enllaç de connexió

https://zoom.us/j/97992184318?pwd=L3JyMGI2V2NETXdCYjdyUWdGaHBlQT09

Veu de dona a l'Església

 

 Si vols participar clica a sota:

https://docs.google.com/forms/d/1kWcU1gh-6Cbtv9lLC27JO6U00Z8Md-z7q7mK1d1Yv6s/edit

Per un treball digne, sostenible i inclusiu

Ahora más que nunca es el momento de crear empleo digno, sostenible e inclusivo

Con el lema «Ahora más que nunca, trabajo decente», las entidades promotoras de la iniciativa eclesial por el trabajo decente centrarán sus esfuerzos, este año 2021, en señalar que ha llegado el momento de adoptar políticas y compromisos en favor de empleos dignos, sostenibles e inclusivos.

La pandemia ha agravado la ya difícil situación del mundo del trabajo y ha desvelado los límites del trabajo mercantilizado. El modelo de relaciones laborales actual no asegura a miles de trabajadores y de trabajadoras acceder a un trabajo decente que permita atender necesidades básicas como llegar a fin de mes, conciliar la vida laboral y familiar, el acceso a la vivienda, la seguridad y salud laboral o el confort energético, la participación social, etc.

Drama laboral

Más de seiscientas mil personas perdieron su empleo en 2020. Un drama que afecta a 3,7 millones de personas. Con mayor intensidad entre las mujeres y los jóvenes. La tasa de paro femenina es del 18,3%, frente al 14,2% de la masculina, mientras que tres de cada cuatro empleos a tiempo parcial son ocupados por mujeres (74,4%). El desempleo juvenil en menores de 25 años en España ya es del 39,6%, mientras que la media de la Unión Europea se sitúa en torno al 15,7% (EPA 2020).

El total de ingresos de las personas asalariadas ha caído un 12,7% (1r semestre 2020), debido a la reducción de las horas trabajadas y las pérdidas de empleo. Llama la atención que el 16% de los trabajadores reciba una remuneración por debajo del salario mínimo (OIT).

Especialmente intensas son las consecuencias para la población más vulnerable, que tiene ocho veces más paro que el resto, presentando un índice de desempleo del 73% y un acceso al trabajo precario y discontinuo. Hay 7,8 millones de personas (el 16% de las familias) en hogares donde el sustentador principal carece de un mínimo de estabilidad en el empleo, sin olvidar que 615.000 personas tienen que conformarse con vivir de la economía informal (FOESSA).

Ahora más que nunca, trabajo decente

Por eso, la iniciativa Iglesia por el Trabajo Decente (ITD) considera que es urgente abordar esta situación en la que nos encontramos, especialmente entre las mujeres y los jóvenes. Esta será la principal prioridad en la reflexión y en la acción de la iniciativa durante 2021 y que tendrán su máxima expresión en la convocatoria del Primero de Mayo y de la Jornada Mundial por el Trabajo Decente, del 7 de octubre, días claves en su quehacer para la promoción de la dignidad del trabajo.

Con el ministerio pastoral

Además, ITD actualizará sus materiales de sensibilización e información para seguir promoviendo la adhesión de parroquias, colectivos e instituciones a la iniciativa. En este sentido, pretende  avanzar en el diálogo con los miembros de la Conferencia Episcopal Española, particularmente con el obispo de la Pastoral del Trabajo, para compartir miradas, preocupaciones y estrategias que sigan animando la prioridad del trabajo decente en medio de la acción pastoral de toda la Iglesia.