dilluns, 12 de novembre del 2018

Un intercanvi de l'ACO des de l'espiritualitat militant





Els propers dies 6 a 9 de desembre se celebra l’Intercambio de l’ACO per als militants de totes les zones i diòcesis. Serà a la Casa d’Espiritualitat Emaús que està a Pozuelo de Alarcón. El tema de la trobada serà “L’espiritualitat en l’acció” i estarà acompanyat pel consiliari de la diòcesi d’Alacant, Pepe Lozano.
La trobada està sent preparada pels militants de la diòcesi de Madrid i s’han previst diversos espais de pregària, formació, tallers i alguna excursió també. S’ha fet una reserva de vàries habitacions dobles a la casa de Pozuelo de Alarcón i hi ha la possibilitat que vinguin també famílies amb nens ja que hi haurà servei d’acollida i animació per la canalla. Els preus de la trobada són 111 euros els adults i 57 euros els infants (3 a 14 anys). Per inscripcions ens heu d’enviar un email a coordinacio@acocat.orgcom a màxim el 26 de novembre.
El consiliari Pepe Lozano remarca l’oportunitat de l’Intercambio per «poder trobar-nos en profunditat amb nosaltres mateixos, com ens veiem, i si assumim la marxa que porta la nostra vida; perquè els equips es trobin amb la seua realitat, objectivem la nostra vida comunitària i fem un bon discerniment a la llum de la Paraula i de les llums que El Senyor ens done a través del seu Esperit; i per poder viure una trobada íntima-total amb la persona de Jesús (l'espai que anem a compartir, la trobada amb nosaltres i amb els companys, la convivència i totes les aportacions, els moments d'oració, totes aquestes coses seran manifestacions de la persona de Jesús. Es tracta que ens situem, des del principi, a partir de la fe).»
Per últim, us compartim la reflexió del Fran d’Alacant: «Molt sovint enfoquem les coses des d’allò que ens ve de gust, ens crida l’atenció o ens aporta quelcom. Si em centro en l’Intercambio, per exemple, em podria plantejar anar-hi o no en funció de vàries circumstàncies: que m’ho permeti la meva feina o obligacions, que el tema m’interessi, que la ponència m’aporti... Tot això, molt lògic i normal, no deixa de ser un enfocament des del jo mateix. Després d’haver reflexionat sobre això, penso que és important la presència de tots i cadascú de nosaltres en aquests espais, no tant pel que ens aporten (que també), sinó pel que aportem. L’Intercambio, com el seu propi nom indica, no és només un espai de formació, sinó, sobretot, un espai de compartir experiències, vivències i moments amb els germans i germanes que no tenim ocasió de veure’ns tan sovint per la distància. És un moment per a sentir-nos comunitat en el Moviment»

Qué descansi en pau en Lluís Duch



 Resultat d'imatges de lluis duch

Mor Lluís Duch, un dels grans intel·lectuals que ha donat Montserrat
Per Catalunya Religió. Ds, 10/11/2018

(CR) Aquest dissabte al vespre l'abadia de Montserrat ha anunciat la mort del monjo Lluís Duch als 82 anys. És un dels gran intel·lectuals que ha donat la comunitat benedictina de Montserrat. Doctor en teologia i expert en antropologia i comunicació, va ser reconegut per la comunitat acadèmica especialment en l'àmbit de l'antropologia i la comunicació.  

La missa exequial de Lluís Duch tindrà lloc dimarts dia 13, a les 10.45h, a la Basílica de Santa Maria de Montserrat, i serà presidida per l'abat de Montserrat, Josep M. Soler. Es podrà seguir en directe per Montserrat RTV.
Nascut a Barcelona el 1936 Lluís Duch, va entrar al Monestir de Montserrat l'any 1961, on va fer la professió simple l'any 1963 i la solemne el 1967. El 1969 va ser ordenat sacerdot. 
Doctor en teologia per la Universitat de Tübingen, on va estudiar el pensament de Mircea Eliade, va ser professor de la nombrosos centres acadèmics: Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la Facultat de Teologia de Catalunya, de de la Biblioteca Mística i Filosòfica Alois M. Hass (U. Pompeu Fabra), de l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB), de l'Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona, de l'Institut d'Humanitats de Barcelona, de l'Escola Teològica i Filosòfica de l'Abadia de Montserrat, de l'Instituto de Antropología de la Universidad Nacional Autónoma de México i de l'Institut del Teatre.
En el seu treball acadèmic va estudiar els diferents llenguatges dels universos simbòlics i mítics i la seva concreció en la vida quotidiana. Alhora, va teoritzar sobre les formes de trencament de la tramissió de la fe, amb una aposta pel testimoni personal per sobre de les estructures institucionals. Es va interessar des de fa més de trenta anys per la interpretació de les narracions mítiques, atenent sobretot al seu impacte en els universos religiosos i polítics. 
Autor d'una obra extensa (més de quaranta llibres i opuscles i centenars d'articles científics), és un referent internacional en els estudis d'antropologia de la religió. El 2011 va rebre la Creu de Sant Jordi. Amb motiu del 75è aniversari li van dedicar el volum Emparaular el món. El pensament antropològic de Lluís Duch, editat per Joan-Carles Mèlich a Fragmenta. El seu pensament també va ser objecte d'una tesi doctoral del capellà de Girona Elies Ferrer. Dues de les grans obres de referència recents que va publicar han estat Religió i comunicació (2010) i Religión y política (2014). Antropologia de la religió (1997) i Un extraño en nuestra casa (2006), són altres obres destacades. En els darrers anys va publicar una Antropologia de la vida quotidiana (en sis volums), que té com a referència més important la situació de les transmissions efectuades per les estructures d'acollida.
Entre 2011 i 2018 va ser membre del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa de la Generalitat de Catalunya. 
Va una tenir relació molt estreta amb altres pensadors com Raimon Pannikar. També ser traductor de textos d'altres referents intel·lectuals com Luter, Müntzer, Silesius, Schleiermacher, Bonhoefferm i Schönberg. 




Una presentació que val la pena


dissabte, 10 de novembre del 2018

Per un plantejament de la reducció de la jornada laboral


Vaga de metges del CAP









Els metges del CAP diuen prou i faran vaga cinc dies

Els metges d’atenció primària, que són quasi 6.000 entre metges de família, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs, faran vaga del 26 al 30 de novembre. El sindicat Metges de Catalunya va convocar ahir aquesta mesura davant la situació “extremadament crítica” que viuen els facultatius. “El sistema sanitari català és a urgències, però l’atenció primària és a l’UCI. Hem de prioritzar el malalt de l’UCI i, per tant, considerem que ara mateix la prioritat és l’atenció primària”, va alertar el secretari del Sector Primària ICS de Metges de Catalunya, Óscar Pablos, just després de presentar a Inspecció de Treball la convocatòria de vaga.

El Punt Avui, 8 novembre 18

El sindicat, que és majoritari entre el col·lectiu, reclama la disminució de càrregues assistencials, limitant-les a 28 visites diàries per consulta, la reposició de 920 professionals “perduts amb les retallades” i la recuperació del poder adquisitiu “arrabassat des del 2010” i que xifren en prop d’un 30%. També reivindiquen incrementar el pressupost sanitari destinat al nivell bàsic assistencial.
Poca estona després de fer aquest anunci, el director gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS), Josep Maria Argimon, va assegurar que en els propers dies presentaran un pla “amb accions a curt, mitjà i llarg termini” i “amb calendaris concrets, pressupost concret per a cada acció i, per tant, amb compromisos concrets”, per evitar aquesta vaga. Argimon es va mostrar convençut que trobaran “punts d’acord” amb els metges i que finalment es podrà desconvocar la vaga.
Els metges d’atenció primària expliquen que un dels principals motius per convocar la vaga és la “sobrecàrrega assistencial” i la “degradació de les condicions de treball” en la que, avisen, és una situació “insostenible”. “Situacions que haurien de ser extraordinàries s’han convertit en ordinàries en l’atenció primària, com tenir programades dues, tres, cinc o deu visites en un mateix minut. Aquestes situacions són una manca absoluta de respecte cap als professionals i la ciutadania”, va lamentar el secretari del Sector Primària ICS del sindicat. “Aquest model –va dir Óscar Pablos– ens està fent emmalaltir, està esgotant emocionalment els professionals. I el més greu és que aquest model està fent que el professional perdi moltes vegades el control sobre l’acte mèdic.” Pablos va assegurar: “Si no tenim un temps mínim de reflexió com a metges, estem posant en risc el pacient i el professional mateix.”

Formació de la JOC Nacional de Catalunya i les Illes Balears


diumenge, 4 de novembre del 2018

Treball i futur

Estos serán los diez mejores y peores trabajos para el futuro próximo

La vertiginosa aceleración de la tecnología y la automatización de un gran número de procesos laborales ha provocado que muchos trabajos se encuentren en vías de extinción. Al mismo tiempo, han surgido profesiones que hasta hace algunos años parecía imposible imaginar como piloto de drones, especialista en big data o impresor 3D. Pero, ¿cuáles serán las más demandadas en los próximos años?
Huelga decir que es imposible predecir el futuro, pero las tasas de crecimiento aportan pistas sobre los empleos en alza. Tomando datos de la Oficina de Estadísticas Laborales estadounidense, 'Kiplinger' y el grupo especializado en previsiones económicas EMSI analizaron casi 800 puestos de trabajo más populares para medir su impacto en los próximos diez años.
Posteriormente, los autores del estudio cruzaron las cifras con el salario medio de cada profesión —que superan en más del doble a la mediana de otros puestos— y añadieron a la ecuación la cantidad de dinero invertido en educación para cada especialidad. Este fue el resultado:

Los diez mejores trabajos para el futuro

  1. Desarrollador de aplicaciones
  2. Analista de sistemas informáticos
  3. Enfermero
  4. Fisioterapeuta
  5. Gerente de servicios sanitarios
  6. Asistente médico
  7. Higienista dental
  8. Analista de Investigación de Mercado
  9. Asesor financiero personal
  10. Logopeda
La informática es el presente, no el futuro. En cualquier caso, los indicadores económicos prevén que seguirá creciendo y, con ella, la necesidad de expertos en tareas digitales. Pero no todo serán profesiones nuevas: los trabajos relacionados con el ámbito sanitario serán cada vez más demandados a medida que la población envejece y la natalidad baja en los países desarrollados.

Los diez peores trabajos para el futuro

  1. Trabajador textil
  2. Procesador de fotos
  3. Diseñador de muebles
  4. Locutor de radio
  5. Diseñador floral
  6. Vendedor de videojuegos
  7. Redactor jurídico
  8. Operador de máquinas industriales
  9. Vendedor a domicilio
  10. Encuadernador
El principal criterio de Kiplinger en cuanto a la elección de los peores trabajos se basa en que estos empleen, al menos a 20.000 personas. En la mayoría de casos, se trata de profesiones manuales y artesanales que ya han empezado a automizarse y con gran probabilidad de acabar siendo desempeñadas por herramientas equipadas con inteligencia artificial.

Font:El Confidencial

Explicacions sobre les immatriculacions dels béns de l'Església

 Resultat d'imatges de catedral de terrassa

La propietat dels béns immatriculats per l’Església garanteix la conservació d’aquests edificis i temples

L'Arquebisbat de Barcelona explica quin ha estat el procés d’immatriculacions dels béns de l’Església. Ho ha fet el passat dimecres 24 d'octubre en una trobada informativa on s’ha explicat el com i el perquè.

Els darrers temps les immatriculacions de béns eclesiàstics portades a terme en els registres de la propietat han generat alguns dubtes en la societat. Davant d'això l'Arquebisbat de Barcelona aposta per la màxima transparència tenint molt clar que, en tot aquest procés, s'ha complert escrupolosament la legalitat, regularitzant uns béns que ja eren del poble de Déu.
En aquest sentit s'han immatriculat els béns que sempre han estat de l'arxidiòcesi de Barcelona, béns que va crear, que ha conservat i cuidat amb diligència, i que sempre han estat a disposició de tots, creients i no creients i també per a la difusió cultural del nostre patrimoni. Els temples no es van immatricular abans perquè, des de la creació del Registre de la Propietat (1861), amb la normativa de 1863 i fins a l'any 1998, estava prohibida la inscripció en els Registres de la Propietat dels temples destinats al culte catòlic, ja que es considerava notori que pertanyien a l'Església (no així els de la resta de confessions).
Ho va permetre (per resoldre aquesta discriminació i garantir la seguretat jurídica) el govern del Partit Popular (1998) a través d'una modificació de la legislació hipotecària de 1946 (que reafirmava les disposicions des de 1863), que fins llavors ho prohibia. Autoritzava a l'Església a registrar els seus edificis, aquest cop inclosos els temples, seguint per a això el procediment previst en l'article 206 de la Llei Hipotecària i els articles concordants del seu Reglament.
Aquesta possibilitat va finalitzar l'any 2015. Mentrestant, en les dues legislatures de governs del PSOE (2004 a 2011), el règim jurídic de les immatriculacions dels immobles eclesiàstics roman vigent. A l'empara d'aquest, l'arxidiòcesi de Barcelona va immatricular alguns béns.
El debat actual sobre aquest tema només es refereix als béns eclesials que no estan suportats per un títol escrit de domini (herència, donació, compra...).
En aquests casos, com marca la llei, el bisbe va ser fedatari i presentà un certificat on consta la documentació necessària per demostrar la propietat, com ara permisos d'obres, arxius històrics de l'arquebisbat o ajuntaments, visites pastorals, constar en el llistat acordat entre la Santa Seu i el Govern espanyol (1861), i la corresponent inscripció en el cadastre. Si durant la investigació sorgia un interessat amb el títol de propietat degudament acreditat el procediment s'abandonava. Si es detectés qualsevol error, sempre es pot esmenar.
Immatricular un bé no concedeix la propietat, que pot ser molt antiga; només dóna seguretat jurídica. Som poble i estem al seu servei. Les esglésies, cases parroquials, locals de Càritas, etc. han estat, són i seran llocs sempre oberts a tots els ciutadans, sigui quina sigui la seva condició o creença, per donar-los servei espiritual però també assistencial, social o educatiu. El manteniment d'aquests edificis i de totes les seves activitats a favor de la societat a la qual pertany s'ha encarat per part de l'Església amb esperit cristià i sense demanar res a canvi. I així ha estat des de sempre.
Els ajuntaments, l'Estat o les comunitats autònomes són institucions elegides per la ciutadania, amb l'obligació d'oferir uns serveis que paguem entre tots. Moltes vegades aquests serveis són deficitaris i, tradicionalment, l'Església ha portat el pes dels serveis de caràcter assistencial i, també, de socials i educatius. En l'actualitat continuem amb el mateix esperit de servei.
La propietat de l'Església garanteix la cura i la conservació dels béns. A més s'està al corrent de pagament dels impostos corresponents, com no pot ser d'una altra manera. Segons la legislació vigent (recolzada per la sentència del Tribunal Constitucional 98 a 2013) els béns immobles de les ONG, o bé de l'Església, estan exempts de pagar l'IBI. També estan exemptes les propietats de l'Estat, de les comunitats autònomes i els ajuntaments; els edificis històrics; els locals de la Policia, els de serveis educatius, els de serveis penitenciaris, els de l'exèrcit, els béns comunals i veïnals; els de la Creu Roja; la SGAE; les ambaixades, les estacions de tren i les fundacions i associacions.