Xerrada sobre economia organitzada per ACO del Vallès Occidental

Formació interessant en forma de revisió de vida en L'Hospitalet de Llobregat

Treball i futur

Estos serán los diez mejores y peores trabajos para el futuro próximo

La vertiginosa aceleración de la tecnología y la automatización de un gran número de procesos laborales ha provocado que muchos trabajos se encuentren en vías de extinción. Al mismo tiempo, han surgido profesiones que hasta hace algunos años parecía imposible imaginar como piloto de drones, especialista en big data o impresor 3D. Pero, ¿cuáles serán las más demandadas en los próximos años?

Huelga decir que es imposible predecir el futuro, pero las tasas de crecimiento aportan pistas sobre los empleos en alza. Tomando datos de la Oficina de Estadísticas Laborales estadounidense, 'Kiplinger' y el grupo especializado en previsiones económicas EMSI analizaron casi 800 puestos de trabajo más populares para medir su impacto en los próximos diez años.

Estos serán los 162 trabajos más demandados en el futuro (que aún no existen)

Héctor G. Barnés

Es uno de los expertos en el futuro más demandados en Estados Unidos y ha diseñado una guía de aquellas industrias que hoy nos parecen cosa de ciencia-ficción pero que pronto darán mucho trabajo

 

 

Posteriormente, los autores del estudio cruzaron las cifras con el salario medio de cada profesión —que superan en más del doble a la mediana de otros puestos— y añadieron a la ecuación la cantidad de dinero invertido en educación para cada especialidad. Este fue el resultado:

Los diez mejores trabajos para el futuro

1. Desarrollador de aplicaciones
2. Analista de sistemas informáticos
3. Enfermero
4. Fisioterapeuta
5. Gerente de servicios sanitarios
6. Asistente médico
7. Higienista dental
8. Analista de Investigación de Mercado
9. Asesor financiero personal
10. Logopeda

La informática es el presente, no el futuro. En cualquier caso, los indicadores económicos prevén que seguirá creciendo y, con ella, la necesidad de expertos en tareas digitales. Pero no todo serán profesiones nuevas: los trabajos relacionados con el ámbito sanitario serán cada vez más demandados a medida que la población envejece y la natalidad baja en los países desarrollados.

Los diez peores trabajos para el futuro

1. Trabajador textil
2. Procesador de fotos
3. Diseñador de muebles
4. Locutor de radio
5. Diseñador floral
6. Vendedor de videojuegos
7. Redactor jurídico
8. Operador de máquinas industriales
9. Vendedor a domicilio
10. Encuadernador

El principal criterio de Kiplinger en cuanto a la elección de los peores trabajos se basa en que estos empleen, al menos a 20.000 personas. En la mayoría de casos, se trata de profesiones manuales y artesanales que ya han empezado a automizarse y con gran probabilidad de acabar siendo desempeñadas por herramientas equipadas con inteligencia artificial.

Font:El Confidencial

Explicacions sobre les immatriculacions dels béns de l'Església

 

La propietat dels béns immatriculats per l’Església garanteix la conservació d’aquests edificis i temples

L'Arquebisbat de Barcelona explica quin ha estat el procés d’immatriculacions dels béns de l’Església. Ho ha fet el passat dimecres 24 d'octubre en una trobada informativa on s’ha explicat el com i el perquè.

Els darrers temps les immatriculacions de béns eclesiàstics portades a terme en els registres de la propietat han generat alguns dubtes en la societat. Davant d'això l'Arquebisbat de Barcelona aposta per la màxima transparència tenint molt clar que, en tot aquest procés, s'ha complert escrupolosament la legalitat, regularitzant uns béns que ja eren del poble de Déu.

En aquest sentit s'han immatriculat els béns que sempre han estat de l'arxidiòcesi de Barcelona, béns que va crear, que ha conservat i cuidat amb diligència, i que sempre han estat a disposició de tots, creients i no creients i també per a la difusió cultural del nostre patrimoni. Els temples no es van immatricular abans perquè, des de la creació del Registre de la Propietat (1861), amb la normativa de 1863 i fins a l'any 1998, estava prohibida la inscripció en els Registres de la Propietat dels temples destinats al culte catòlic, ja que es considerava notori que pertanyien a l'Església (no així els de la resta de confessions).

Ho va permetre (per resoldre aquesta discriminació i garantir la seguretat jurídica) el govern del Partit Popular (1998) a través d'una modificació de la legislació hipotecària de 1946 (que reafirmava les disposicions des de 1863), que fins llavors ho prohibia. Autoritzava a l'Església a registrar els seus edificis, aquest cop inclosos els temples, seguint per a això el procediment previst en l'article 206 de la Llei Hipotecària i els articles concordants del seu Reglament.

Aquesta possibilitat va finalitzar l'any 2015. Mentrestant, en les dues legislatures de governs del PSOE (2004 a 2011), el règim jurídic de les immatriculacions dels immobles eclesiàstics roman vigent. A l'empara d'aquest, l'arxidiòcesi de Barcelona va immatricular alguns béns.

El debat actual sobre aquest tema només es refereix als béns eclesials que no estan suportats per un títol escrit de domini (herència, donació, compra...).

En aquests casos, com marca la llei, el bisbe va ser fedatari i presentà un certificat on consta la documentació necessària per demostrar la propietat, com ara permisos d'obres, arxius històrics de l'arquebisbat o ajuntaments, visites pastorals, constar en el llistat acordat entre la Santa Seu i el Govern espanyol (1861), i la corresponent inscripció en el cadastre. Si durant la investigació sorgia un interessat amb el títol de propietat degudament acreditat el procediment s'abandonava. Si es detectés qualsevol error, sempre es pot esmenar.

Immatricular un bé no concedeix la propietat, que pot ser molt antiga; només dóna seguretat jurídica. Som poble i estem al seu servei. Les esglésies, cases parroquials, locals de Càritas, etc. han estat, són i seran llocs sempre oberts a tots els ciutadans, sigui quina sigui la seva condició o creença, per donar-los servei espiritual però també assistencial, social o educatiu. El manteniment d'aquests edificis i de totes les seves activitats a favor de la societat a la qual pertany s'ha encarat per part de l'Església amb esperit cristià i sense demanar res a canvi. I així ha estat des de sempre.

Els ajuntaments, l'Estat o les comunitats autònomes són institucions elegides per la ciutadania, amb l'obligació d'oferir uns serveis que paguem entre tots. Moltes vegades aquests serveis són deficitaris i, tradicionalment, l'Església ha portat el pes dels serveis de caràcter assistencial i, també, de socials i educatius. En l'actualitat continuem amb el mateix esperit de servei.

La propietat de l'Església garanteix la cura i la conservació dels béns. A més s'està al corrent de pagament dels impostos corresponents, com no pot ser d'una altra manera. Segons la legislació vigent (recolzada per la sentència del Tribunal Constitucional 98 a 2013) els béns immobles de les ONG, o bé de l'Església, estan exempts de pagar l'IBI. També estan exemptes les propietats de l'Estat, de les comunitats autònomes i els ajuntaments; els edificis històrics; els locals de la Policia, els de serveis educatius, els de serveis penitenciaris, els de l'exèrcit, els béns comunals i veïnals; els de la Creu Roja; la SGAE; les ambaixades, les estacions de tren i les fundacions i associacions.

Unes Jornades de Pastoral Obrera per a acompanyar la precarietat

 

Jornadas Generales de Pastoral Obrera 2018

 

“Acompañar en la precariedad” es el tema que propone el departamento de Pastoral Obrera, dentro de la Comisión Episcopal de Apostolado Seglar, para sus jornadas de este año. Tendrán lugar en Ávila del 23 al 25 de noviembre. Su objetivo: profundizar en cómo acompañar a las personas empobrecidas del mundo obrero. Para ello se presentarán experiencias que ya se están llevando a cabo, como en Andalucía donde se hace acompañamiento en barrios olvidados.

• Organiza: Departamento de Pastoral Obrera, dentro de la Comisión Episcopal de Apostolado Seglar.
• Fecha: del 23 al 25 de noviembre de 2018.
• Lugar: Colegio Mayor “Magistral Antonio de Honcala” (Seminario) (Av. de la Inmaculada 9,  05005 Ávila).

Per més informació:
https://www.conferenciaepiscopal.es/jornadas-generales-de-pastoral-obrera-2018/

Una crida pel menors estrangers no acompanyats (MENA)...

 

Catalunya només rebrà 2 milions per als MENA 

El Consell de Ministres té previst aprovar aquest divendres 26 d'octubre la partida de 40 milions que s’han de repartir entre les diferents comunitats per fer front a la forta arribada de menors estrangers no acompanyats (MENA). Ahir, en un últim intent de negociació, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, es va reunir a Madrid amb la ministra de Sanitat, María Luisa Carcedo, per explicar-li el seu punt de vista i demanar-li que reconsiderés els criteris que han propiciat que Catalunya només rebi 2 milions d’euros d’aquest fons global. La reunió va durar prop de dues hores, però la ministra no va variar de criteri que justifica aquesta partida concreta per a Catalunya perquè, segons va explicar El Homrani, es basa en dades del registre d’arribades del Ministeri de l’Interior, on actualment consta que a Catalunya hi ha 1.074 menors tutelats.

El Punt Avui, 26 octubre 2018

El Homrani va insistir que aquest criteri “és injust”, en primer lloc perquè les dades d’Interior no coincideixen amb les que té la Generalitat, que quantifica el nombre de menors tutelats en centres d’acollida en 2.809. I en segon lloc, perquè, segons El Homrani, el repte “no ha de ser l’acollida, sinó la inclusió social”, i Catalunya, va insistir, és un dels territoris “amb més pressió” en aquest camp.

Tot i aquesta discrepància, el conseller es va mostrar satisfet pel tarannà de la consellera. “Hi ha hagut una discussió franca, molta sintonia sobre com s’ha de plantejar aquest repte, que és global, i sobre la necessitat de buscar mecanismes de col·laboració”, va destacar.

Pel ministeri, la secretària d’estat de Serveis Socials, Ana Lima, va justificar el criteri de repartiment per la necessitat de basar-se en criteris “objectius” a l’hora de repartir els fons.

Un toc d'atenció als qui exploten el treball de la gent pobre...

 

Papa Francisco: Los que explotan el trabajo de la gente pobre son verdaderas sanguijuelas, que esclavizan con el trabajo

"Los que se enriquecen explotando a la gente con el trabajo son como sanguijuelas: es pecado mortal", así lo ha expresado el Papa Francisco, durante la homilía de la Santa Misa celebrada en la Capilla de Santa Marta. El Papa Francisco, recordando el pasaje del Evangelio en la que el Rico se burlaba del pobre lázaro, ha emitido unas palabras bastantes duras con aquellos ricos que se burlan de sus trabajadores, pagándoles un sueldo miserable y explotándolos, llegando a decir que " Cuando las riquezas se logran con la explotación de la gente, esos ricos explotan el trabajo de la gente y la pobre gente se vuelve esclava... La teología de la prosperidad es una farsa La primera lectura del día, de la Carta de Santiago (5,1-6), es una firme advertencia para los ricos que acumulan dinero explotando a la gente. Las riquezas en sí mismas son buenas, pero son relativas, no una cosa absoluta. Se equivocan los que siguen la denominada teología de la prosperidad, según la cual "Dios te hace ver que andas en justicia, si te da tantas riquezas". El problema no es el de atacar las riquezas, porque no se puede servir a Dios y a las riquezas, que se pueden volver cadenas, que quitan la libertad de seguir a Jesús. Como dice el Apóstol Santiago: "Sepan que el salario que han retenido a los que trabajaron en sus campos está clamando, y el clamor de los cosechadores ha llegado a los oídos del Señor del universo". (Carta de Santiago 5,4) Ricos explotadores sanguijuelas Cuando las riquezas se logran con la explotación de la gente, esos ricos que explotan: explotan el trabajo de la gente y la pobre gente se vuelve esclava. Pensemos en lo que ocurre hoy, aquí y en todo el mundo, ocurre lo mismo. "Quiero trabajar" – "Bien, te hacen un contrato. De septiembre a junio". Sin posibilidad de pensión, sin seguro sanitario… En junio, lo suspenden y en julio y agosto tiene que comer aire. Y, en septiembre, te lo vuelven a dar... Los que hacen esto son verdaderas sanguijuelas y viven de la sangría de la gente, que esclavizan con el trabajo. Ricos que explotan trabajadores: pecado mortal. El Papa Francisco recordó lo que le dijo una joven, que había encontrado un trabajo de 11 horas al día, por 659 euros en negro. Y le dijeron: "si te gusta bien, si no vete. Hay otros detrás de ti, hay cola". Hoy es una verdadera esclavitud. No es algo del pasado, en lugares lejanos, ya no se va a África para vender esclavos en América. No. Ocurre en nuestras ciudades: hay traficantes que tratan a la gente con el trabajo sin justicia. Ayer, en la audiencia, meditamos sobre el rico Epulón y Lázaro. Este rico estaba en su mundo, no se daba cuenta de que detrás de la puerta de su casa había alguien que tenía hambre. Pero esto es peor. Ese rico, por lo menos, no se daba cuenta y dejaba que el otro se muriera de hambre. Esto es peor: ¡esto es hambrear a la gente con su trabajo por mi provecho! Vivir de la sangre de la gente. Y esto es pecado mortal. Es pecado mortal. Se necesita tanta penitencia, tanta restitución para convertirse de este pecado. La explotación del rico Pensemos en este drama de hoy: la explotación de la gente, la sangre de esta gente que se vuelve esclava, los traficantes de personas y no sólo los que trafican con las prostitutas y los niños en el trabajo de menores, sino en ese tráfico, digamos más "civilizado": "Yo te pago hasta aquí, sin vacaciones, sin seguro sanitario, sin… todo en negro… ¡Pero me vuelvo rico!" Que el Señor nos haga comprender hoy aquella sencillez que Jesús nos dice en el Evangelio de hoy: es más importante un vaso de agua en nombre de Cristo, que todas las riquezas acumuladas con la explotación de la gente Papa Francisco. Homilía en Santa Marta, 19 de mayo de 2016

Caminant en defensa dels drets...

Refundació

 

Barcelona refunda l'Acció Catòlica General

(Laura Mor -CR/Acció Catòlica General) Per primera vegada el Moviment Cristià de Joves (MCJ) i el Moviment Cristià d’Adults (MCA) convoquen una trobada de manera conjunta. Sota el títol 'Sortim i caminem junts', el pròxim diumenge 21 d’octubre, tindrà lloc la primera trobada d’Acció Catòlica General a Barcelona a la Parròquia de Sant Pau del Camp.

“Creiem que treballar junts és el que té més sentit perquè l'itinerari cristià dura tota la vida”, explica Àngels Carrió, presidenta del Moviment Cristià de Joves. El vincle parroquial que defineix el moviment també els marca la pauta: “A la parròquia s'hi troben totes les generacions i volem que el moviment sigui aquesta comunitat”.

Una comunitat on les persones, siguin infants, joves o adults, creixin i se sentin acompanyades. Busquen sumar sinèrgies i, alhora, mantenir una certa autonomia de funcionament per part de cada grup d'edat. “La idea de fer un moviment únic amb tres sectors és la trobada regular durant l'any i, alhora, poder garantir l'autonomia de cadascun d'ells”. Del camí fet fins ara busquen superar el de vegades difícil traspàs entre moviments.

La nova Acció Catòlica General

Aquesta primera trobada d’àmbit diocesà comptarà amb la presència de Fran Ramírez, responsable del Sector de Joves de l’Acció Catòlica General d’Espanya, que farà present la diversa realitat estatal de l’ACG i aportarà algunes pistes per a fer camí. 

La jornada s’iniciarà a les 10 h del matí i conclourà amb l’Eucaristia, a les 17 h, presidida per Sergi Gordo, bisbe auxiliar de Barcelona. L’acte començarà amb una presentació dels tres sectors (infants, joves i adults) seguit d’una pregària. Al matí es treballarà, des de cada un dels sectors, l’experiència de mirar la vida des dels ulls de la fe, per així ser testimonis de Jesús i d’Església. Després de dinar es presentarà l’Acció Catòlica General, projecte que concreta el treball realitzat al matí i la jornada finalitzarà l’Eucaristia per donar gràcies.

La Trobada està oberta a totes aquelles persones o grups parroquials que estiguin interessats a conèixer més a fons l’Acció Catòlica i General i la Revisió de Vida. 

Un laïcat madur, vocacional i compromès

L’Acció Catòlica General és un moviment laical impulsat a les diòcesis per a l’evangelització de les persones i dels àmbits propis de la parròquia. A l’arxidiòcesi de Barcelona, el Moviment Cristià de Joves i el Moviment Cristià d’Adults, iniciats l’any 1997, han treballat durant tots aquests anys per a impulsar una nova evangelització, formant un laïcat madur, vocacional i compromès amb la parròquia i el seu entorn.

Des de fa uns anys, membres de l’MCJ i l’MCA han participat d’activitats de l’Acció Catòlica General d’Espanya, que s’inicià el desembre de 2007 després d’un procés de reflexió del “Movimiento de Jóvenes de Acción Católica” i el “Movimiento de Acción Católica General de Adultos” per a crear una nova realitat organitzativa. Aquesta nova realitat facilita l’itinerari formatiu cristià des de la infància, la joventut i l’edat adulta en un mateix marc.

MCJ i l’MCA, després d’haver compartit algunes activitats durant els últims cursos i veient la necessitat de treballar en sinergia entre infants, joves i adults, han decidit iniciar el Moviment d’Acció Catòlica General de Barcelona. L'estiu passat infants, joves i adults de l'Acció Catòlica van sortir plegats de Barcelona per fer el Camí de Sant Jaume. Una mostra d'aquesta voluntat de caminar plegats d'ara en endavant.

Més informació: Catalunya Religió

Jornades Transmet! del bisbat de Terrassa