Pels drets: manifestació!!!

Una carta d'un treballador capellà

Carta al presidente de la CEOE

 Pepe Rodado. Estimado Sr. Rosell, presidente de la CEOE:

Quiero dirigirle unas palabras de agradecimiento por las declaraciones transparentes que últimamente, en varios foros empresariales, nos ha prodigado. Mi agradecimiento se debe a que usted no va con subterfugios, sino que expresa claramente su concepto de trabajo, empresa y economía, y esto deja entrever cuál es el modelo social en el que usted, parece, que se siente bien.

«El trabajo fijo y seguro es un concepto del siglo XIX y en el futuro habrá que ganárselo cada día». Esto lo dijo en la presentación del estudio sobre transformación digital de la consultora Roland Berger patrocinado por Siemens. Y añadió: «La digitalización será fundamental para el trabajo». También ve «un gran reto político, económico y social a nivel global». Para acabar de remachar el clavo dijo: «La digitalización incrementa el PIB mundial y la competitividad».

Usted sabe bien, o debería saber, que el trabajo fijo y seguro, es una realidad de un corto período de tiempo, lo que va de la segunda guerra mundial hasta los años 70, correspondiente a lo que se llama el Estado del bienestar, y prácticamente circunscrito a una parte de Europa. Y ello, gracias a la correlación de fuerzas entre capital y trabajo más el papel del Estado. Por otra parte, la sociedad 4.0 parece que, queramos o no, nos debe llevar a la jungla social, donde la lucha cotidiana por el trabajo dejará en los márgenes y en situación de penuria a una gran cantidad de personas. Esto contrasta con el hecho de que usted destaca, que la digitalización producirá un aumento del PIB, es decir, de la riqueza. Toda esta riqueza extraordinaria que produciremos, con robots que sustituirán a las personas trabajadoras (¡fantástico: aquellos nos ahorrarán los desagradables derechos laborales y se podrán amortizar rápidamente!), ¿dónde se concentrará y en manos de quién? ¿Este proceso es puramente mecánico e inevitable? Y las preguntas morales, y sobre todo las respuestas morales, ¿dónde quedan? ¿O sólo cuenta el sueño del crecimiento indefinido a costa de maltratar la sociedad de las personas, dándoles migajas para sobrevivir? ¿Podemos dar por buena esta dinámica que acelera las desigualdades bajo la base del darwinismo social?

Por otra parte, con ocasión de otros estudios o informes como los del Instituto Cuatrecasas y el del Observatorio económico del BBVA, usted insiste en que hay que acabar con los parches y hay que repensar la normativa laboral de arriba abajo (sobre todo eso, ¡de arriba a abajo!), pidiendo una tercera reforma laboral, que introduzca más flexibilidad, limite el papel de los jueces a los despidos colectivos, reduzca las indemnizaciones, extienda la contratación temporal y limite la negociación colectiva en el ámbito de la empresa… Las propuestas empresariales son todo un prodigio de ingeniería económica y una ofensiva que ciertamente no podemos decir que no tenga precedentes: curiosamente la de la industrialización salvaje del siglo… ¡XIX! Aquella que condenó a la miseria a millones de trabajadores y trabajadoras, y creó unas desigualdades obscenas.

Sr. Rossell, no. No queremos aceptar un concepto de trabajo como el del siglo XIX en la época del 4.0. Más bien queremos orientar nuestras fuerzas hacia otro concepto de trabajo, el trabajo decente, promovido por la OIT, que sea el resultado del diálogo entre trabajadores, empresarios y administraciones (¡no de arriba abajo!), que asume los retos y las posibilidades técnicas actuales para ponerlas al servicio de la comunidad humana. Con una especial sensibilidad y atención a los más vulnerables, que es el verdadero termómetro del desarrollo humano.

Atentamente,

Pepe Rodado, trabajador temporal de una empresa de servicios de restauración y cura.

http://blog.cristianismeijusticia.net/?p=13574&lang=ca 

Festa de l'Acció de la JOC

Una trobada obrera de germanor

Renúncies per un treball indecent

 A què renuncien els joves per una feina?

(Laura Mor –CatalunyaReligió) “Si em poso malalt, puc agafar-me uns dies? I si no me'ls paguen? Si no signo aquest contracte efímer, en trobaré cap altre?”. Són preguntes que amaguen moltes renúncies i que la Delegació Episcopal de Pastoral Obrera de la Diòcesi de Terrassa posarà dissabte sobre la taula. Amb el títol 'Misericòrdia en el treball: renúncies i dignitat dels treballadors', la jornada tindrà lloc al local parroquial de Sant Francesc d'Assís del barri de Bellavista, a Les Franqueses del Vallès.

“Les persones renuncien moltes vegades a certs drets laborals per mantenir la feina i poder-se pagar una casa” explica Pepe Baena, delegat de Pastoral Obrera de la diòcesi de Terrassa. Baena, que és rector de la parròquia que acollirà l'acte de dissabte, considera que la majoria de delegacions catalanes posen l'accent d'aquesta jornada en les renúncies i en la necessitat d'un treball digne.

“Una feina que acostuma a ser indigne”

“Sí, molt bé, s'estan creant llocs de treball, però quin tipus de treball?” es pregunta Baena. “Sobretot són els joves els que comencen a trobar feina, però una feina que acostuma a ser indigne, i això repercuteix a l'hora d'independitzar-se o a l'hora de fer família”. És el cas dels dos joves que dissabte compartiran la seva vivència particular. Seguiran el mètode de revisió de vida i faran un 'veure' de qüestions concretes: serà un relat de les coses que han hagut de deixar de banda a costa d'una feina sovint precària.

La Jornada continuarà amb una estona dedicada a 'jutjar i actuar'. La conduirà el jesuïta Isidre Ferreter, de la comunitat de la Salut Alta a Badalona: “Donarà quatre pinzellades des de l'Evangeli, des de la Doctrina Social de l'Església, amb algunes pistes d'actuació, perquè puguem treballar-hi”, explica Baena.

“Detectem que hem anat renunciant a coses que semblava que el moviment obrer ja havia guanyat”. Una jornada de treball i de reflexió que manté l'aire reivindicatiu de primer de maig en el seu objectiu de fons: “Perquè el treballador no perdi la seva dignitat”.

Un compromís comunitari fort

L'acte es tancarà amb la lectura del Manifest del Primer de maig que sotscriuen les delegacions de Pastoral Obrera de tot Catalunya, amb motiu de l'1 de maig. Aquest 2016 subratllen “la necessitat d'un compromís comunitari fort a favor de treball decent i la necessitat d'afrontar el que està passant al voltant del model d'ocupació dominant i la falta d'un treball digne com a factor decisiu d’empobriment, exclusió i deshumanització”.

La Jornada Mundial dels treballadors i les treballadores tindrà ressò també als locals parroquials de Santa Maria de Cornellà, amb Toni Mora, responsable de CCOOO del Baix Llobregat i Eduard Rojo, catedràtic de dret del treball i de la Seguretat Social de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Entitats cristianes obertes al diàleg interreligiòs

La Plataforma d'entitats cristianes amb els immigrants presentarà el pròxim 11 de maig de 2016, el manifest "Polítiques municipals, immigració i cohesió social", amb motiu de les eleccions municipals del 22 de maig.
CatalunyaReligió.cat ha parlat amb Pepe Rodado, delegat de la Pastoral Obrera de l'arquebisbat de Barcelona. Rodado ha avançat alguns punts del manifest que es farà públic dimecres. En l'estat actual de la crisi, aquestes entitats demanen que les polítiques se centrin en la cohesió social i en afavorir la integració. També es demana que quedi fora de la campanya qualsevol demogògia al voltant de la immigració.

Comunicat del 1r de Maig de la POC

Jornada de Formació per estar al dia...

​

 Els socorristes de Proactiva Open Arms són testimonis directes de la injustícia que en ple segle XXI s'està donant amb els refugiats que travessen el mar Egeu i que Europa no admet.

A la Jornada de formació comptarem amb un voluntari d'aquesta entitat que ens explicarà de primera mà la seva experiència i amb qui podrem dialogar. Serà el proper dissabte 16 d'abril a les 17.30 h a la Església parroquial de Sant Adrià.

La Jornada és oberta, podeu convidar amics, familiars, simpatitzants i entitats.

Més informació: http://acocat.org/agenda/jornada-de-formaci-zona-bes-s-salvar-vides-legeu.

Joan Andreu Parra

Responsable de Comunicació d'ACO

Ja són 10 anys!!!!

Es mullen els bisbes...

 

NOTA DELS BISBES DE CATALUNYA SOBRE L'ACOLLIDA A LES PERSONES REFUGIADES

Els bisbes de Catalunya volem expressar la nostra solidaritat amb els milions de persones que han hagut de fugir de diferents països de l’Orient  Mitjà, Àsia i Àfrica a conseqüència dels terribles conflictes armats i de les persecucions. També amb els milions de persones que arreu del món es veuen abocades a emigrar a causa de la pobresa.

En els seus desplaçaments, els refugiats i emigrants pateixen sovint situacions extremadament precàries, abusos per part d'organitzacions que trafiquen amb les persones i, de vegades, també rebuig social i tracte inadequat per part d'algunes autoritats. No podem oblidar que són milers, molts d’ells infants, els qui han perdut tràgicament la seva vida creuant la Mediterrània per arribar a Europa. Per tot això, els bisbes preguem Déu amb esperança, per tal que tots els emigrants i refugiats siguin protegits i tractats d'acord amb la dignitat que mereix tota persona. 

Malauradament, ens dol profundament constatar que algunes polítiques desenvolupades pels governs d’Europa i l’actitud d’una part de les poblacions europees no s’estan mostrant a l’alçada de la seva obligació legal i moral de protegir i acollir tots els refugiats, la qual cosa provoca encara majors sofriments.

Amb tot, són de lloar i agrair els gestos i esforços de solidaritat de bona part de la ciutadania i d’organitzacions no governamentals que s’han multiplicat arreu. També a Catalunya hem vist que són moltes les persones i organitzacions que s’han mobilitzat en iniciatives de salvament, assistència humanitària i sensibilització social. Les institucions públiques i entitats socials s’han preparat per a l’acollida i integració de refugiats al nostre país. Els bisbes donem suport i encoratgem totes aquestes accions. Les nostres diòcesis, a través de Caritas i altres entitats catòliques, han ofert des del primer moment diversos equipaments i recursos per a la acollida i, de fet, fa temps que atenen refugiats i ajuden a sensibilitzar l’opinió pública.

Els cristians no ens hem de cansar d’insistir que els refugiats i els emigrants han de ser tractats com a germans, respectant sempre la seva dignitat humana. Hem de fer nostre el seu sofriment i superar la temptació de la indiferència. És el desig, tantes vegades expressat, de veure una Europa unida i cohesionada, compartint els valors democràtics que defineixen la seva identitat. El Papa Francesc ha mostrat reiteradament la seva preocupació per aquesta problemàtica, amb múltiples gestos i paraules de denúncia i de solidaritat.

Per tot això, els bisbes de Catalunya volem fer una crida a la societat catalana a continuar mobilitzant-se i a treballar en favor de l’acollida i integració dels refugiats i també de tots aquells que, per raons econòmiques o altres dificultats, arriben al nostre país amb el desig de poder emprendre una vida millor. I oferim de nou la màxima col·laboració de l’Església per a fer-ho possible.

Així mateix, convidem la ciutadania i les institucions a incidir sobre la Comunitat internacional per tal que es garanteixi l’acollida i protecció de la vida i els drets humans de tots els emigrants i refugiats. És necessari i urgent que s’afrontin seriosament les causes d’aquesta dura realitat, posant fi als greus conflictes armats, a la inseguretat i la pobresa que provoquen la sortida de milions de persones dels seus països d’origen.

Finalment, ens volem adreçar a les comunitats cristianes, demanant que intensifiquin la pregària i els esforços concrets de solidaritat i hospitalitat davant de tots els immigrants i refugiats que arriben al nostre país. El papa Francesc, en aquest Any Sant de la Misericòrdia, ens convida a «desvetllar la nostra consciència, molts cops adormida davant el drama de la pobresa, i d’entrar encara més en el cor de l'Evangeli» (MV 15).

Tarragona, 31 de març de 2016.

En el següent enllaç també la trobareu a la pàgina de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET)      http://www.tarraconense.cat/index.php?arxiu=fitxa_document&id=23376