Apostolat Seglar de la diòcesi de Terrassa camí a la llum

La JOC va de festa!!!

Treball i fe en Jesucrist

 

El valor cristià del treball  (Homilia del P. Josep de Calassanç Laplana, osb)

La festa del Primer de Maig no va néixer al sí de l’Església, sinó que té el seu origen en la societat laica. El Papa Pius XII va “cristianitzar” la festa del treball, promoguda pel món obrer i sindical, sincronitzant-la amb la de Sant Josep Obrer. L’Església i els cristians ens haurem d’acostumar cada vegada més a assumir valors i propostes que ens vénen de fora i a trobar-hi el fons cristià que tenen al darrere, sovint amagat, i considerar-les com un estímul a fer com aquell escriba savi, de què parla l’evangeli, que treu del seu cofre “coses noves i velles” (Mt 13:52). L’humanisme laic, fill de la Il·lustració del segle XVIII, no és per definició una obra del dimoni, sinó que,des del seu origen, té moltes llavors de veritats cristianes oblidades o menystingues. Tancar-nos-hi fora tan neci i desassenyat com enlluernar-nos-hi sense cap discerniment. 

Els conflictes socials que va provocar la industrialització del segle XIX van ser un detonant perquè l’Església reflexionés a fons i es dotés d’una “doctrina social”. Tanmateix la formació d’una “teologia del treball” va ser una mica posterior, i no la trobem sistematitzada fins als anys 40 i 50 del segle passat. La teologia del treball té clares arrels bíbliques i evangèliques, aplega fragments eximis dels Sants Pares de l’Església. Recordem les grans aportacions dels francesos PP. Chenu i Enric de Lubac després de la Guerra i d’haver “confraternitzat” en la Resistència a l’invasor nazi. Fins a aquella època precursora del Concili, en la predicació i en la formació espiritual dels cristians, el treball era considerat preferentment com un antídot contra l’ociositat, mare de tots els vicis, o com a resultat del càstig diví que pesa sobre l’home com diu el Gènesi (17:19): “La terra serà maleïda per culpa teva, tota la vida passaràs penes per poder menjar d’ella, et produirà espines i cards, menjaràs el pa amb el suor del teu front, fins que tornis a la terra d’on vas ser tret”. El Concili Vaticà II va recollir les millors aportacions de la nova teologia del treball en el capítol III de la Gaudium et Spes, dedicat a l’activitat humana, però les al·lusions a la dignitat del treball, a la seva justa retribució, al bé que representa el treball en la societat, segons el designi de Déu, solquen tots els documents conciliars.

Més que no l’aspecte penal o de càstig pel pecat d’Adam i Eva, cal que llegim amb atenció la pàgina anterior, la del relat de la creació on l’ésser humà apareix com a coronament de tot el cosmos: “I Déu prengué l’home i el posà al jardí de l’Edèn perquè el conreés i el guardés” (Gn 1:15). El treball, doncs, en el seu origen no és un càstig, una penalitat que cal evitar tant com sigui possible, sinó l’exercici de la potencialitat humana, de la intel·ligència, de la creativitat, del domini de l’home sobre la matèria, de la capacitat de transformar i de millorar tota la creació que Déu li va confiar perquè la perfeccionés i perquè s’hi perfeccionés ell mateix tot treballant, a imatge de Déu creador. “El meu Pare treballa sempre, i Jo també treballo”, diu Jesús a l’evangeli de Joan (5:17). Per a un cristià, la persona que malda per viure bé sense treballar o treballant el mínim no és un espavilat ni un afortunat, sinó una persona que renuncia a la dimensió més important de l’home sobre la terra dominant-la, millorant-la i embellint-la i treient-ne profit. La persona que defuig de treballar retrocedeix en l’ordre creacional al gènere animal o vegetatiu. L’home està fet per a treballar com l’ocell està fet per a volar. La manca de treball sobretot per a la gent jove no solament és un greu fenomen social sinó un autèntic atemptat a la dignitat i al futur d’aquests joves.

Cal insistir molt en aquesta “espiritualitat del treball” i fer que amari la consciència de cada persona i de la societat perquè del treball assumit com a vocació essencial i aportació personal a la comunitat humana depèn l’harmonia de la persona, el desenrotllament del país i la pau social. Hem pecat molt i estem pecant molt quan degradem el treball i el convertim en mercaderia, en explotació de la persona i degradació de la naturalesa en recerca de beneficis sense límits a tort i dret. Assistim amb gran dolor i escàndol a casos flagrants de defraudació pública, de caixes B, d’apropiació indeguda de béns col·lectius, d’abús partidista d’allò que és de tots i que paguem entre tots, i no dubtem de qualificar aquesta plaga menyspreable amb el nom de corrupció. Però cal que ens mentalitzem que també és corrupció l’absentisme laboral, l’afany de fer prevaler els capricis propis sobre el bé col·lectiu del centre de treball, la desgana, la desmotivació sistemàtica, les trampes, el treball barroer. Certament és un peix que es mossega la cua, perquè les causes i els efectes s’encavallen amb conseqüències tràgiques per a tothom de manca de llocs de treball, de lleis regressives que anul·len drets conquerits a vegades heroicament, de serveis socials precaris i fets de mala gana.

Això és molt difícil de solucionar a cop de legislació, des del BOE, a causa de  la gran desconfiança que predomina arreu, perquè la llei sovint ja porta amagada la trampa. Cal arribar a les consciències, cal apel·lar al principi i fonament de les motivacions de viure: què som, què fem en aquest món, quins són els nostres objectius i quin sentit tenen. Els cristians, que veiem i volem viure d’acord amb el projecte creacional de Déu, ho tenim clar, i l’humanisme laic, aquell d’on va sortir la necessitat de celebrar una festa del treball, té molts elements i molts ideals que lliguen amb els nostres. Encara ens cal lluitar molt costat a costat per fer prevaler la dignitat del treball i del treballador davant l’individualisme egoista i d’una cultura que només considera el treball des d’un punt de vista purament utilitari i mercantilista.

Jesús i el seu evangeli no ens donen fórmules o receptes per a resoldre els problemes socials ni pretenen instaurar una ciutat cristiana en oposició a les altres. La gran aportació que l’evangeli de Jesús fa al món és la de transformar el cor i la ment de la persona segons el meravellós designi de Déu que vol la felicitat de l’home. Deixem que Jesús i el seu evangeli amari la nostra vida familiar, laboral i social, perquè aquesta és la nostra vocació com a cristians i la nostra veritable aportació específica a la proposta d’un món més just i fraternal que tots desitgem.    

Josep de C. Laplana, osb

Monestir de Montserrat, 1 maig 2015

Aprofundir la figura de Monsenyor Romero a la ciutat de Terrassa

Un còmic celebratiu i reivindicatiu

Cristians davant la política

Continuar caminant per la justícia social

CONVOCATÒRIA PREPARACIÓ III MARXA CONTRA L'ATUR, LA POBRESA I LA DESIGUALTAT

Benvolguts/es compas

Amb l'objectiu d'organitzar la III Marxa contra l'atur, la pobresa i la desigualtat en les dates estimatives de finals de juny/principis de juliol amb un itinerari similar a la II Marxa de realitzada a l'octubre de 2010.

Aquesta iniciativa forma part de les conclusions i l'agenda d'accions acordada al Fòrum d'alternatives a l'atur, la pobresa i desigualtat que va tenir lloc els dies 24, 25 i 26 d'abril.

Va ser presentada en el marc del Fòrum per representants de la Comissió Promotora de la ILP per una Renda Garantida de Ciutadania, la Coordinadora d’assemblees de treballadors/es en atur de Catalunya, la Campanya per la setmana laboral de 30 hores sense reducció de salari , té el suport i simpatia d'altres plataformes i entitats socials i ciutadanes.

Les reivindicacions de la Marxa són: Per la Derogació de la reforma laboral. Per l'aprovació de la proposta de llei de la Renda Garantida de Ciutadania. Aprovació de la proposta de la ILP de dació en pagament i pobresa energètica. Per la reducció de la jornada laboral cap a la setmana de 30 hores. Per la recuperació de la jubilació als 65 anys i l'actualització de les pensions amb l'IPC, etc.

Entre els objectius de la marxa estan: mobilitzar la ciutadania per aquestes reivindicacions, presentar als ajuntaments recentment elegits aquestes reivindicacions perquè aprovin mocions de suport, etc.

Data i lloc de la reunió:

- Dimecres 6 de maig, a les 18:30 hores

- CONFAVC, Carrer Doctor Aiguadé nº 18 (prop estació de metro Barceloneta, línia IV)

Convoquen: Comissió Promotora de la ILP per una Renda Garantida de Ciutadania, Coordinadora d' assemblees de treballadors/es en atur de Catalunya, Campanya per la setmana laboral de 30 hores sense reducció de salari, Marea Pensionista

Tel contacte: 661390670

CONVOCATORIA PREPARACIÓN III MARCHA CONTRA EL PARO, LA POBREZA Y LA DESIGUALDAD

Queridos/as compas

Con el objetivo de organizar la III Marcha contra el paro, la pobreza y la desigualdad en las fechas estimativas de finales de junio/principios de julio con un itinerario similar a la II Marcha de realizada en octubre de 2010.

Esta iniciativa forma parte de las conclusiones y la agenda de acciones acordada en el Forum d’alternatives a l’atur, la pobresa i desigualtat que tuvo lugar los días 24, 25 y 26 de abril.

Fue presentada en el marco del Forum por representantes de la Comisión Promotora de la ILP por una Renta Garantizada de Ciudadanía, la Coordinadora d’assemblees de treballadors/es en atur de Catalunya, la Campaña por la semana laboral de 30 horas sin reducción de salario, tiene el apoyo y simpatía de otras plataformas y entidades sociales y ciudadanas.

Las reivindicaciones  de la Marcha son: Por la Derogación de la reforma laboral. Por la aprobación de la propuesta de ley de la Renta Garantizada de Ciudadanía. Aprobación de la propuesta de la ILP de dación en pago y pobreza energética. Por la reducción de la jornada laboral hacia la semana de 30 horas. Por la recuperación de la jubilación a los 65 años y la actualización de las pensiones con el IPC, etc.

Entre los objetivos de la marcha están: movilizar a la ciudadanía por estas reivindicaciones, presentar a los ayuntamientos recién elegidos estas reivindicaciones para que aprueben mociones de apoyo, etc.

Fecha y lugar de la reunión:

-       miércoles 6 de mayo, a las 18:30 horas

-       CONFAVC, Calle Doctor Aiguade nº 18 (cerca estación de metro Barceloneta, línea IV)

Convocan: Comisión Promotora de la ILP por una Renta Garantizada de Ciudadanía, Coordinadora d’assemblees de treballadors/es en atur de Catalunya, Campaña por la semana laboral de 30 horas sin reducción de salario, Marea Pensionista

Marxismo i cristianisme...

 

Reflexiones sobre marxismo y cristianismo

Gramsci y la nueva civilización

Jon E. Illescas (Jon Juanma)

Rebelión

El 27 de abril de 1937, en Roma, se apagó la llama de uno de los marxistas más lúcidos del siglo XX. El que fuera máximo responsable del Partido Comunista de Italia abandonó este a veces árido e ingrato mundo, después de una década de reclusión en las cárceles de Mussolini. Sin embargo, pese a su partida, nos dejó una serie de reflexiones políticas de incalculable valor que todavía nos pueden iluminar en la oscuridad de nuestro planeta. El conjunto de apuntes y reflexiones que escribió durante el tiempo en que fue preso del fascismo se conocen como los Cuadernos de las Cárcel, obra magna del pensamiento político contemporáneo. Antonio Gramsci fue un dirigente comunista atípico. En primer lugar porque aunque era fiel al principio del marxismo por el cual la estructura de la sociedad está determinada por su base económica (esto es, fuertemente condicionada por el conjunto de las relaciones de producción en diálogo con las fuerzas productivas), también fue uno de los primeros en otorgarle gran importancia al estudio de la cultura como retroalimentación necesaria de aquella. Y en segundo lugar porque dentro de la cultura prestó mucha atención a la religión cristiana, tanto en su vertiente católica como protestante. Lo que para la mayoría de los marxistas era simplemente parte del conjunto de la superestructura, que se derrumbaría con el fin del capitalismo, para Gramsci era un fenómeno más complejo del cual se podía aprender para construir una sociedad donde los ser humanos no explotaran a sus iguales.
Esto era así porque Gramsci, pese a su ateísmo, entendía que para construir una sociedad sin clases no bastaba con colectivizar la economía. El movimiento comunista necesitaría no sólo un programa económico con el que superar el régimen social basado en la propiedad privada de los medios de producción y el trabajo asalariado, sino que también precisaría de una reforma moral e intelectual. Con ella, la clase obrera podría crear una cultura contrahegemónica a la burguesa dominante y así guiar al resto de sectores populares hacia la toma del poder. Una vez en él la nueva cultura se convertiría en hegemónica y la sociedad civil se transformaría paulatinamente en un organismo autorregulado donde la coerción estatal fuera crecientemente innecesaria. Gramsci pensaba que esta cultura liberadora sería el materialismo histórico, también designado como filosofía de la praxis.
El cristianismo emancipatorio, comprometido con la realidad y la lucha contra las injusticias de su tiempo, puede aprender mucho de las reflexiones gramscianas. Puede y debe ser parte de esta reforma moral e intelectual que lleve a la sociedad a desprenderse de las opresivas cadenas del capitalismo. Un sistema social internacional que con su búsqueda incesante de beneficios produce en los sujetos una cultura individualista, consumista y posesiva que corroe las posibilidades de una vida cristiana.
Sin embargo, pese a sus lúcidas reflexiones, Gramsci no sólo estaba preso por los barrotes de la cárcel sino también por ciertas rígidas concepciones de la III Internacional. Por esa razón, aunque organizativamente observaba a la religión como un modelo del que aprender para popularizar la nueva cultura, la seguía caracterizando como un obstáculo para la emancipación humana. Así partiendo de Gramsci, debemos ir más allá de sus limitaciones, y entender que en realidad, los cristianos pueden aprender mucho de la crítica marxista al capitalismo y los marxistas (y otros anticapitalistas) deben aprender mucho de la genuina praxis cristiana si quieren conocer alguna vez el socialismo. Porque como decía Machado “se hace camino al andar”. Sólo construiremos una nueva y más evolucionada sociedad si comenzamos a cimentarla desde nuestro día a día y no cuando alcancemos el poder. Porque si dejamos esa titánica tarea para después, no habrá cimientos que tras su conquista puedan sostenerla. Para que perdure se precisa de nuevos hombres y mujeres, con nuevas formas de sentir.

Aquí es donde el cristianismo coherente puede iluminar la senda revolucionaria, desde el amor, la solidaridad y la humildad que guió a Jesús de Nazaret en su praxis liberadora. Su pasión por la verdad y la justicia, su compromiso por la transparencia en el camino, pueden ser un potente antídoto contra la miseria del realismo político que con cinismo posterga la revolución hacia un mañana que no arriba, mientras en las distancias cortas se ufana por conseguir espacios de poder envenenados con la lógica del adversario. Así, dinamitando su moral, con el conocido mantra que reza que el fin justifica los medios, los anticapitalistas destruyen fatalmente la sociedad que pretenden construir desde la misma travesía. No hay nada más marxista que entender los peligros de esta dialéctica negativa, no hay nada más cristiano que ofrecer las herramientas para superarla.

* Jon Juanma es el seudónimo artístico de Jon E. Illescas Martínez, licenciado en Bellas Artes y Doctor en Sociología y Comunicación.

Jornada diocesana de Pastoral Obrera de la Diòcesi de Terrassa 2015 en imatges

Pregària d'inici

Presentació de la Jornada pel delegat Pepe Baena

Persones participants

 Testimoni d'en Àngel de Arriba

 Treball per grups

"Atur i esperança. Experiències d'aturats en actiu"

A la Jornada Diocesana de Pastoral Obrera de la Diòcesi de Terrassa celebrada el 25 d'abril de 2015 a la seu de Càritas de la Diòcesi de Terrassa (Sabadell) es va tenir l'oportunitat de posar sobre la taula una problemàtica que afecta a moltes persones treballadores: l'atur. Com a Església de Jesucrist hem cregut necessari visibilitzar aquesta situació a la llum de l'Evangeli i la Doctrina Social de l'Església.
  

L'experiència d'un aturat de 61 anys, l'Àngel de Arriba, que la ha posada per escrit en dos llibres "Atur i fe. Una experiència personal" i "Atur i fe, encara?", va ajudar al debat i a l'aprofundiment al treball per grups amb sis pistes del testimoni i tres preguntes per compartir:

a) No perdis la fe

b) Mai t'aturis

c) No t'allunyis de la família i dels amics

d) Consolida la parella

e) Perdona

f) Reflexiona: "Jo necessito poques coses. I el poc que necessito ho necessito poc" (Sant Francesc d'Assís)

1) Quina cosa del testimoni m'ha interpel·lat?

2) Quines experiències personals o properes d'atur tens?

3) Llums i esperances en aquesta situació que estem vivim

Al final de la Jornada Diocesana, després d'una plenària, les persones participants (militants de la JOC i de l'ACO, membres de moviments socials i polítics, voluntaris de Càritas, membres de parròquies en barris obrers...) ens varem emportar llums i esperances en aquesta situació d'atur que estem vivim:

- Treballar el sentit de comunitat amb els qui ens troben sols a la seva situació i dificultat

- Acollir i reivindicar amb els qui pateixen situacions de manca de feina

- Creure que la llum i l'esperança és Jesús de Nazaret

- Compartir el treball perquè tots treballin

- Recuperar el sentit de la lluita davant les preguntes com, per exemple, per què he d'anar a una manifestació, per què he d'estudiar...

- Donar testimoni i anunci explícit de Jesucrist malgrat les dificultats

- Trencar amb el sentiment d'inutilitat per ser aturat/da

- Valorar el treball en totes les dimensions de la persona més enllà del treball remunerat

- Acceptar que el capitalisme no regala res perquè està al servei del capital i no de la persona amb la seva dignitat

- Fer visible a tanta gent que s'aglutina i uneix per organitzar-se per a lluitar contra la crisi econòmica que s'ha allargat

- No perdre la fe davant la foscor de la problemàtica de l'atur

- Treballar per un compromís social i polític que fa possible trobar sortides

- Reconèixer a la gent gran que continuen donant testimoni de servei i de lluita

- Mantenir el lligam de caritat fraterna i de justícia social en el treball amb els qui no tenen feina perquè hagi realment transformació social, per molt poca que sigui, a la llum de l'evangeli de Jesucrist...

Pels morts a la Mediterrània

 

Comunicat Davant les noves morts 

per naufragi a la Mediterrània

Davant les noves morts per naufragi a la Mediterrània de persones que tractaven d’entrar a Europa, la Plataforma d’Entitats Cristianes amb els Immigrants volem expressar novament el nostre dolor i indignació per aquesta contínua i inacceptable tragèdia.

Creiem que aquesta terrible situació requereix una intervenció internacional immediata, organitzant un sistema d’auxili en les aigües mediterrànies per salvar vides. Els esforços en la lluita contra les màfies són necessaris, però no suficients.Cal, alhora, crear un sistema regular i controlat que permeti l’entrada a Europa per motius humanitaris. En tot cas, si Europa no és capaç de posar fi a les inacceptables morts al mar, les Nacions Unides han d'entrar en acció utilitzant tots els mitjans possibles i eviti la repetició d’aquests fets dramàtics.

Com a entitats cristianes, ens unim a la sentida pregària que el papa Francesc ha fet aquest diumenge a l'Àngelus per aquelles persones que "buscaven felicitat" però han acabat trobant la mort, i ens afegim també a la seva petició d'una mobilització de la comunitat internacional.

Finalment, volem, un cop més, demanar públicament el que ja hem dit recentment en nombroses ocasions: és necessària i urgent una nova política europea que, enlloc de controls i barreres frontereres i de discursos populistes, alarmistes o insolidaris davant el fet migratori, prioritzi la protecció de la vida i els drets humans de les persones migrants, que garanteixi realment el drets d’asil, que obri vies realistes a la migració laboral, que ajudi a edificar societats acollidores i solidàries i que afavoreixi eficaçment la pau, l’estabilitat política i el desenvolupament humà integral en els països del nostre entorn i d’arreu del món.

Barcelona, 23 d’abril de 2015

ACO, CARITAS, CINTRA-BENALLAR, CON VI VIM, CRISTIANISME I JUSTÍCIA, CRISTIANS PEL SOCIALISME, DELEGACIÓ DE PASTORAL OBRERA DE BARCELONA, DELEGACIÓ DE PASTORAL SOCIAL DE BARCELONA, EKUMENE, FUNDACIÓ ESCOLA CRISTIANA, FUNDACIÓ MIGRA-STUDIUM, GOAC-HOAC, GRUP DE JURISTES RODA VENTURA, JOC, JUSTÍCIA I PAU, INTERCULTURALITAT I CONVIVÈNCIA, MOVIMENT DE PROFESSIONALS CATÒLICS DE BARCELONA, PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DEL PI, RELIGIOSES EN BARRIS, UNIÓ DE RELIGIOSOS DE CATALUNYA (URC), BAYT-AL-THAQAFA, INICIATIVES SOLIDÀRIES, FUNDACIÓ LA SALUT ALTA I COMUNITATS DE VIDA CRISTIANA A CATALUNYA.