dilluns, 13 d’octubre del 2014
diumenge, 12 d’octubre del 2014
divendres, 10 d’octubre del 2014
Carta sense cap virus
Carta abierta a Teresa por una medico intensivista de Madrid
Querida Teresa:
No sé si algún día leerás esta carta, en el mundo digital nunca se
sabe. He decidido escribirte porque, entre todo lo que he leído sobre el
Ébola, me falta algo. Sé muchas cosas sobre ti (que no se deberían
haber publicado), tengo cierta idea de lo que pasó (hay tantas
contradicciones...) pero aún no he encontrado a casi nadie que se
preocupe de lo que verdaderamente importa: tú.
No he visto a nadie ponerse en tu lugar. Yo lo intento y me imagino
tu miedo al ponerte el traje por primera vez, sin casi formación. Me
imagino tu angustia cada vez que te ponías el termómetro. Tu indefensión
cuando, desde salud laboral, quitaban importancia a tu malestar.
Imagino tu intranquilidad pensando que has podido contagiar a otros. Tu
angustia intentando revivir qué pudo salir mal. Tu enfado al ver como tu
"quizá me rocé al quitarme el guante, porque es lo más crítico" se
convierte en un "confiesa que se tocó la cara". Como si hubieras estado
jugando a la ruleta rusa en vez de atendiendo a un paciente de alto
riesgo biológico.
Imagino tu soledad en esa habitación de aislamiento, la pena por tu
perrillo que no has podido compartir con nadie. La rabia cuando veas
cómo los de arriba te abandonan y te convierten en arma política, en
ocasión de conservar o no su poder político.
Me siento muy identificada contigo, porque a mí tampoco me ha
enseñado nadie a ponerme el traje de seguridad. Es más, en mi hospital
no hay monos, solo batas impermeables y mascarillas, que dejan muchas
zonas expuestas. Y las respuestas de los responsables son deplorables.
Me imagino tu indignación al pensar que tu desgraciado contagio ni
siquiera va a servir para que se revisen los protocolos y se mejore la
formación, para proteger a tus compañeros.
No salgo de mi asombro cuando oigo cómo los que te han puesto en
riesgo por la improvisación, por los déficits en gestión, por un
protocolo que reconocen erróneo, por no asegurar que alguien te
supervisara y ayudara a quitar el traje, quieren ahora culpabilizarte y
lavarse las manos. No sé cómo te contagiaste. No sé qué pasó en el
centro de salud y en Urgencias, no sé si tardaste en avisar de tu
contacto con el virus, pero nunca se me ocurrirá juzgarte. Tu nivel de
angustia en ese momento podría haberte llevado a hacer cualquier cosa.
Quizá tenías miedo de que te remitieran de nuevo al Carlos III, a ese
servicio de salud laboral que no te hacía demasiado caso. No lo sé. Solo
sé que te contagiaste haciendo tu trabajo, ese trabajo tan bonito que
tiene un solo nombre: CUIDAR. Que quizá llevaste un poco de consuelo a
los últimos momentos de los misioneros fallecidos. Que debes estar
orgullosa de tu profesión, aunque te haya puesto en riesgo.
Cuídate, Teresa. No hagas caso a todas las tonterías que se han dicho
y que se seguirán diciendo. Cuentas con el apoyo de tus compañeros. Con
el de todos lo sanitarios, que admiramos tu valor al exponerte al
contagio. Confía en los cuidados y la atención de los profesionales, que
son lo mejor de este maltrecho sistema sanitario. Ojalá todo salga
bien. Te esperamos en unos meses para celebrar tu curación, quizá en una
nueva Marea Blanca. Ánimo, Teresa. No estás sola
dimecres, 8 d’octubre del 2014
Un material per a treballar
Reflexiones sobre "espiritualidad de trabajo" en tiempos de precariedad del Dario Mollà
Clica a sota per descarregar-lo
Calendari de curs
Calendari de la Pastoral Obrera de la Diòcesi de Terrassa
23/09/2014 Equip de Pastoral Obrera de Terrassa
07/10/2014 Dia Internacional del Treball Digne
11/11/2014 Equip de Pastoral Obrera de Terrassa
14-16/11/2014 Jornades de Pastoral Obrera Estatal
13/12/2014 Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya
18/10/2014 Dia Internacional del Migrant
20/01/2015 Equip de Pastoral Obrera de Terrassa
07/02/2015 Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya
07/03/2015 Jornada d'Estudi de la Pastoral Obrera Catalunya
08/03/2015 Dia Internacional de la Dona Treballadora
10/03/2015 Equip de Pastoral Obrera de Terrassa
11/04/2015 Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya
25/04/2015 Jornada Diocesana de Pastoral Obrera de Terrassa
01/05/2015 Dia Internacional del Treball
19/05/2015 Equip de Pastoral Obrera de Terrassa
20/06/2014 Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya
dimarts, 7 d’octubre del 2014
Una nota de diàleg
Nota dels Bisbes de Catalunya
sobre el moment actual
En
el moment que està vivint el nostre país, els Bisbes de les Diòcesis
amb seu a Catalunya exhortem els catòlics i tots aquells que vulguin
escoltar-nos, a examinar acuradament, a la llum de l’ensenyament social
de l’Església i a decidir amb responsabilitat com complir, si se’ns
requereix, amb els nostres deures cívics i democràtics. I alhora fem una
crida al diàleg, a la prudència, i a tenir presents els principis
fonamentals que són els del bé comú i el respecte a les persones.
Tenim
el deure de parlar perquè els catòlics formem part d’aquest poble que
tant estimem, i com ens ha recordat recentment el papa Francesc, «ningú
no pot exigir-nos que releguem la religió a la intimitat secreta de les
persones, sense cap influència en la vida social i nacional, sense
preocupar-nos per la salut de les institucions de la societat civil,
sense opinar sobre els esdeveniments que afecten els ciutadans»
("Evangelii Gaudium" n. 183).
El
manament nou de l’amor que Jesús ens ha deixat, comporta estimar totes
les persones i també les realitats socials. Els cristians del nostre
país ens reconeixem i ens refermem en la tradició ininterrompuda de
fidelitat a la llengua, a la cultura, i a les institucions pròpies de
Catalunya. Per això estem cridats a ser ciutadans que contribueixin
positivament al bé comú i que s’esforcin sempre a considerar els altres
homes i dones d’arreu com a veritables germans. Estem cridats a promoure
la pau, el respecte a les persones, el desenvolupament humà integral i
els drets humans, així com a tenir una cura especial pels més pobres i
els més febles de la societat.
També
en aquest moment històric volem recordar la importància dels drets de
totes les persones i dels pobles, la llibertat de consciència i el dret a
creure i practicar la pròpia fe. Aquestes llibertats són tan importants
com fràgils, tal com s’ha demostrat amb massa freqüència al llarg de la
història. Aquestes llibertats són absolutament essencials per a una
societat democràtica moderna i cal vetllar per tal que no siguin
limitades ni a Catalunya, ni a l’Estat Espanyol ni en el context
europeu.
Els Bisbes de Catalunya, l’any 1985 als inicis de la recuperació democràtica, en el document Arrels cristianes de Catalunya,
que es féu seu el Concili Provincial Tarraconense de 1995, constataven
la realitat nacional de Catalunya amb més de mil anys d’història, i
demanaven que se li apliqués la doctrina del Magisteri eclesial sobre
nacionalitats i minories nacionals.
I
l’any 2011 escrivíem aquest text que en les circumstàncies actuals
manté plena vigència: «Avui s’han manifestat nous reptes i aspiracions,
que afecten la forma política concreta com el poble de Catalunya s’ha
d’articular i com es vol relacionar amb els altres pobles germans
d’Espanya en el context europeu actual. Com a pastors de l’Església, no
ens correspon a nosaltres optar per una determinada proposta a aquests
reptes nous, però defensem la legitimitat moral de totes les opcions
polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les
persones i dels pobles, i que recerquin amb paciència la pau i la
justícia. I encoratgem el camí del diàleg i l’entesa entre totes les
parts interessades a fi d’assolir solucions justes i estables, que
fomentin la solidaritat i la fraternitat. El futur de la societat
catalana està íntimament vinculat a la seva capacitat per a integrar la
diversitat que la configura» ("Al servei del nostre poble" n. 5).
Els
laics cristians han d’estar molt presents en la societat,
comprometent-se en el camp de la política, la cultura, l’economia, etc.,
perquè res no és aliè a una Església que vol ser "experta en
humanitat", com afirmà profèticament el Papa Pau VIè. Tots els cristians
tenim el deure d’aportar els continguts i els valors de l’Evangeli a
les realitats temporals de la societat per tal que creixi la justícia,
la fraternitat, la solidaritat, la gratuïtat. Si bé això és sempre
necessari, ho és molt més en aquest temps en què encara ens toca viure
les greus conseqüències d’una crisi econòmica que afecta durament gran
part de la nostra societat.
Desitgem
que tots els catòlics segueixin participant positivament i activament
en la vida pública, que fomentin el diàleg i l’entesa, i garanteixin que
el missatge cristià i els seus valors impregnin la societat, en
benefici de tothom.
El
nostre país en aquest moment de la seva història ha de poder comptar
amb la nostra oració perseverant i fidel. Per això exhortem a pregar per
la pàtria, perquè Déu faci «que amb la prudència dels governants i
l’honradesa dels ciutadans, es mantingui ferma la concòrdia i la
justícia, i que tinguem un progrés constant en la pau» (Missal Romà,
pàg. 885). Així ho supliquem en la Visita Espiritual a la Mare de Déu de
Montserrat, demanant a Santa Maria que «tregui de Catalunya l’esperit
de discòrdia, i ajunti tots els seus fills amb cor de germans».
Barcelona, 3 d’octubre de 2014
Subscriure's a:
Missatges (Atom)